Va ser un dels millors jugadors de futbol de la història i la seva sèrie de televisió és una de les millors que veureu aquest any. Estrenada recentment a Amazon Prime, la sèrie Maradona: sueño bendito és, en gran part, el que es pot esperar d’una ficció biogràfica: segueix la vida del personatge des de la joventut fins a l’etapa a adulta, però la sèrie és més ambiciosa que això. No vol quedar-se en ser només un reportatge de canal esportiu fet ficció. Vol explicar el Maradona futbolista, però també vol explicar la seva importància social i com a símbol d’un país i al mateix temps capturar-lo en la distància curta, veure de prop l’ésser humà que hi ha darrere de la llegenda. Per això els episodis es mouen en tres vessants que es combinen entre si de forma molt hàbil: el context històric, el recorregut esportiu i les seves relacions personals. Els guionistes semblen haver agafat com a referent The Crown i hi trobem una estructura semblant, començant sovint un episodi amb un fet històric que dona el context per després veure el futbolista en aquella època i acabar amb un muntatge de fotografies reals i dades que complementen un relat que ens ha afegit capes al retrat del personatge.
Té sentit que The Crown sigui una referència, perquè els guionistes volen tractar Maradona com un símbol nacional equivalent al de la reina d’Anglaterra. I com a rei del futbol també nota sobre el cap el pes de la corona. La sèrie fa un retrat de Maradona com un individu que es va trobant, a mesura que avança la seva carrera esportiva, amb una càrrega i una pressió al damunt que va en augment. La pressió de treure la família de la pobresa, la pressió de cuidar dels seus amics, la pressió d’estar a l’altura del que li demana l’afició, els entrenadors, la directiva. Del que li demana el país. Les parts més interessants de la sèrie és quan veiem que el personatge és conscient que té un paper polític que li va massa gran. Hi ha un moment magnífic en què coneix uns exiliats argentins que estan recollint firmes per aconseguir el compromís de portar a judici els militars de la dictadura. Només saludar-los els diu que se sent malament per haver encaixat la mà amb Videla. “El fútbol es una burbuja”, diu. Tot seguit el veiem llegint un llibre sobre Che Guevara, decidit a intentar sortir de la bombolla. La sèrie sí que trenca la bombolla. I en paral·lel a les gestes futbolístiques de Maradona s’explica també l’ús del futbol com a cortina de fum política. Es parla de les Mares de la Plaza de Mayo o la Guerra de les Malvines al mateix temps que seguim un partit crucial.
L’altre recurs fonamental de la sèrie és fer salts en el temps entre el Maradona que va progressant com a futbolista i el que està entre la vida i la mort a causa d’una sobredosi. Això permet els guionistes contraposar el noi innocent dels inicis amb l’home dels excessos. La sèrie assenyala l’entorn com a principal culpable de l’addicció a les drogues de Maradona, però també el responsabilitza a ell, sobretot a través del personatge de la seva dona, Claudia, a la qual veiem patir amb les nombroses infidelitats del futbolista. Altres personatges assenyalen Maradona com a indomable. El caràcter rebel que es comença a mostrar a l’etapa al Barça, enfrontant-se als comentaris racistes (l’episodi en qüestió es diu “Sudaca”) i a la desconfiança de Núñez, és el mateix amb el que esdevindrà un tren descarrilat que no fa cas a ningú. S’ha de veure si a la segona temporada la sèrie entrarà en altres aspectes més polèmics de la seva vida, però de moment ha demostrat ser una biografia valenta, cuidada i emocionant.