A la interessant Armand Obiols, d’una fredor que crema: L’intel·lectual que es va perdre (Empúries, 2024), el biògraf, Quim Torra, recorda algunes de les crítiques amb to humorístic que Armand Obiols (Joan Prat) va fer a la secció “Buirac” de la Revista de Catalunya. Josep Pla surt citat divuit vegades i és un dels perjudicats després de publicar la biografia de Francesc Cambó: “No podem creure el que s’ha insinuat darrerament, o sigui, que Josep Pla és un pseudònim de Francesc Cambó. Una cosa tan maquiavèl·licament sensacional no hauria pogut romandre secreta tant de temps. Però és evident que l’Il·lustre financer és un subtilíssim ventríloc. El llibre de Josep Pla, Cambó, ho demostra d’una manera inequívoca.”
En canvi, a la biografia que Xavier Pla ha escrit de Josep Pla, Un cor furtiu (Destino, 2024), Obiols només és citat un cop: pel comentari humorístic que Armand Obiols fa a propòsit del cas de plagi de Pla (que, com a corresponsal de La Publicitat a París, havia reproduït un article de Le Temps gairebé calcat). El plagi fa que Josep Pla sigui, en aquell moment (1920), la riota del periodisme i alguns l’anomenen L’home de l’acordeó, com el bateja Tomàs Garcés a El Día. Xavier Pla explica: “L’expressió L’home de l’acordeó farà fortuna. Reapareix cada vegada que es relaciona el nom de Pla amb el plagi. Uns anys després, per exemple, a la secció ‘Sagitari’ de la Revista de Catalunya, encara ho recordaran reproduint unes paraules dites, suposadament, per Pla mateix: ‘Cal partir sempre d’un punt de vista realista. Mireu: jo sóc l’home de l’acordeó i de la bicicleta; de l’acordeó perquè s’estira i s’arronsa, i de la bicicleta perquè facilita la fugida’. L’anònim comentarista, que era en realitat Armand Obiols, acaba dient: ‘La frase ja era brillant. No sabem, però, si ja era un plagi’”.