A les 20:11, els telèfons sonaren. Un avís enviat per la Generalitat Valenciana advertia d'un risc meteorològic, de pluges intenses i aconsellaven aturar qualsevol desplaçament per carretera si no era necessari. Aquella recomanació de perill havia nascut caducada, desactualitzada. Quan va arribar als mòbils de milers i milers de ciutadans, el dolor, la devastació i l'horror eren el paisatge de municipis com ara Catarroja, Paiporta, Xiva, Algemesí, Picanya, Benetússer, Sedaví, Massanassa, Aldaia o Alfafar. El riu Magre, el barranc del Poio, feia estona que havien desbordat els seus límits i havien ofegat vides, il·lusions i somnis.
En aquell dramàtic 29 d'octubre, s'havien emès senyals de tragèdia. Les inundacions matineres de la Ribera Alta, els avisos hidrològics de possibles desbordaments del servei d'emergències de la Generalitat Valenciana, l'estampa esfereïdora de poblacions a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena asfixiades per l'aigua abans que el campanar repicara les tres de la vesprada. Aquell so va fer tard, quan la gent havia entrat involuntàriament en el joc de la sort per a sobreviure, per salvar-se, per escapar d'un torrent d'aigua que ha segat 222 biografies i deixa quatre desapareguts.
Com a protesta per aquell avís tardaner, per una gestió de l'emergència deficient, per recordar a les víctimes quan es compleix un mes d'una catàstrofe escrita als llibres d'història del País Valencià, 140 entitats d'arreu del territori han organitzat concentracions a diversos municipis, com ara València, Alacant o Castelló de la Plana, però també a poblacions afectades. A Paiporta, a la capital de la desolació de la barrancada, atès que concentra el nombre més elevat de víctimes, la indignació s'ha visualitzat aquest divendres a la celebració d'un tens plenari municipal.
«No ens han desanimat els furgons de la policia», ha engegat Beatriu Cardona, veu de la concentració i dirigent d'Intersindical Valenciana a la concentració celebrada al cap i casal del País Valencià. Amb la plaça de la Verge plena, evocant el record d'altres protestes contra la manca de responsables polítics de l'accident del metro de València del 2006, hi havia una barreja d'emocions: tristesa per rememorar aquells que ens han deixat amb aquest temporal, però també emprenyament per unes morts qualificades «d'evitables» pels manifestants, pels organitzadors.
Els assistents, a tocar del Palau de la Generalitat Valenciana, han clamat contra el president valencià Carlos Mazón. Els crits de «Mazón, dimissió», «el president, a Picassent» o «Mazón, a la presó» han dominat la concentració fins al colpidor moment d'activar les alarmes com a denúncia de l'actuació del Govern valencià del PP i també com a homenatge als damnificats per aquesta terrible riuada. «No són morts, són assassinats», han escridassat. «No volem un ninot de president», han exigit. «No volem militars al Consell», han censurat. «Mentre ell dinava, la gent s'ofegava», s'han indignat mentre els cartells sol·licitaven l'adeu del baró valencià dels conservadors.
Entre exclamacions de «vergonya» i càntics de «la gent ofegant-se i el president fartant-se», Joan Escrivà, el director de Camacuc, una revista infantil perseguida pel binomi PP-Vox i arrasada per l'aigua arran de la seua ubicació a Paiporta, i la periodista Mariló Gradolí, veïna de Catarroja, han llegit el nom dels pobles afectats i les persones que han faltat. Els rostres de la gent eren d'empipament, però també de commoció, amb les llàgrimes desbordant els ulls. «Descanseu bé si podeu i demà quedeu convocats a la manifestació», ha tancat la protesta Cardona.
Era l'assaig de la mobilització d'aquest dissabte per pressionar cap a la marxa del president Mazón, per exigir l'assumpció de responsabilitats polítiques a un Consell atrinxerat. O dit d'una altra manera: el preludi d'una protesta que copsara el malestar i l'empipament del carrer, el qual fa unes setmanes va desbordar qualsevol previsió i va enviar un missatge clar i ras de dimissions als inquilins del Palau de la Generalitat Valenciana. Aquest divendres ja han enviat el seu primer avís de protesta.