Política

Els hereus institucionals del 15-M s’esbatussen

Després de les discrepàncies públiques entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, ha arribat el divorci públic al si de Catalunya en Comú, que després de les propostes aprovades al seu Consell Nacional ha rebut les crítiques del corrent intern Sobiranistes per "lamentar el canvi d'ideari" de la formació dels comuns. Al País Valencià i a les Illes, l'esquerra post15M també es troba fragmentada per distintes qüestions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El cicle polític obert el 2015 a l’esquerra es podria estar tancant. Mostra d’això és que els espais que havien aconseguit aglutinar, a les eleccions de 2014 i 2015, bona part de l’esquerra estatal, es comença a esquinçar. Els espais hereus del PCE i el PSUC i que tenien com a segell propi ser un producte molt marcat pel 15M van aconseguir, llavors, un dels seus millors resultats. A tocar del superdiumenge electoral del 26 de maig del 2019, la situació a Podemos, però també de Compromís i Podem al País Valencià o els comuns a Catalunya, està enrarida. El divorci entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón ha estat el darrer sotrac, però no queda aquí la cosa.

 

Xoc de sectors

Al Principat els tambors de guerra ja van començar a ressonar poc després que Xavier Domènech abandonés Catalunya en Comú el mes de setembre per motius personals. Sense l’actor que mantenia els equilibris dins la confluència, poc va trigar a obrir-se una pugna interna que va acabar amb la sortida d’Elisenda Alamany com a portaveu del grup parlamentari a la cambra catalana. Ella mateixa, conjuntament amb Joan Josep Nuet, van liderar la creació del corrent intern Sobiranistes.

Tot i que no de manera directa, en una desena de municipis, sectors afins a aquesta visió, han apostat per sumar a candidatures àmplies de l’esquerra rupturista, liderades per la CUP. Com a tal, amb el nom dels Comuns Sobiranistes, només s’han adherit a Sant Boi de Llobregat. Aquesta situació, però, provocarà que, el proper diumenge 27 de gener, Elisenda Alamany faci el primer acte de campanya de les municipals en aquesta ciutat del Baix Llobregat al costat de la diputada de la CUP, Natàlia Sánchez.

És més, en una conferència organitzada amb representants de Sobiranistes, Esquerra Republicana, MÉS i la CUP, Alamany va afirmar que “a Badalona, la nova política la representa Dolors Sabater”. Fet destacable, quan, en aquesta ciutat, els comuns encara no han decidit si se sumaran a la candidatura de Guanyem Badalona.

L'última diferència es donava dissabte, quan Catalunya en Comú, en el seu consell nacional, aprovava amb el 55% dels vits un document que apostava per una constitució catalana dins l'Estat espanyol per superar l'actual Estatut. El corrent Sobiranistes, encapçalat per l'esmentada Elisenda Alamany, emetia un comunicat en què criticava la proposta per, segons intrepretaven, "liquidar el valor fundacional dels comuns" per renunciar, segons pensen, al dret a l'autodeterminació i `per evitar "qualsevol referència a la construcció d'una República Catalana".

La proposta aprovada al consell nacional de Catalunya en Comú també afegia una reforma de la constitució espanyola en termes federals, exigia més competències per a Catalunya, una hisenda pròpia o un blindatge dels drets econòmics i laborals en la mateixa constitució, a més del reconeixement de Catalunya com a nació política.

Sobiranistes "lamenta que la nova direcció del partit aprovi amb urgència un nou ideari que posa de manifest un nou rumb del partit que l'allunya de posicions nítidament sobiranistes". El corrent intern també detecta "incomoditat" en la formació per les referències fetes a l'1 d'octubre i denuncia la "resistència d'un sector de la direcció del partit a assistir a manifestacions que demanin la llibertat dels presos i les preses". Sobiranistes considera que el balanç de la nova direcció, encapçalada pel diputat al Congrés Joan Mena, "és demolidor".

 

El doblet català a Europa

També estan les aigües remogudes de cara a les eleccions europees. Les primàries internes de Catalunya en Comú van escollir l’actual diputat Ernest Urtasun per ocupar la plaça catalana a la llista estatal de Podem. Tanmateix, des de Barcelona en Comú es van fer unes primàries paral·leles on l’únic candidat va ser l’escollit Gerardo Pisarello, actual tinent d’alcalde de la ciutat. Des d’aquesta candidatura s’argumenta que no hi aniria en representació de la quota catalana, sinó de les ciutats del canvi. Així, sobre el paper, no s’hauria de solapar amb la candidatura d’Urtasun.

No obstant això, fonts del partit asseguren que la decisió no ha caigut en gràcia en certs sectors, especialment del grup parlamentari, que veuen la jugada com una estratagema de Barcelona en Comú i Pablo Iglesias per col·locar Pisarello a la llista passant per sobre de les primàries de partit. A més, temen que des de Madrid no acceptin ubicar dos catalans en posicions de sortida a la llista per les eleccions europees i que Urtasun quedi relegat. No obstant això, des de l’entorn de Pisarello es confia que finalment s’aconseguirà que tant ell com l’actual eurodiputat s'assegurin la plaça.

 

Divorci sense matrimoni

Al País Valencià, les relacions també es troben en un punt complicat entre Esquerra Unida i Podem. Ambdues formacions estan intentant arribar a un acord de cara a les eleccions a les Corts valencianes. No obstant això, ambdues han fet ja primàries internes. A més, la setmana passada es van trencar les negociacions de manera abrupta i les relacions entre ambdós partits no són les millors possibles. El pacte sembla necessari per a totes dues, sobretot després de l'impediment de Ciutadans per rebaixar el llindar del 5% al 3% en la barrera electoral. Cal recordar que Esquerra Unida el 2015 es va quedar fora de les Corts amb un 4% dels vots, un percentatge que a Podem li aniria molt bé sumar. Des de Madrid en són conscients i sembla que s’intercedirà en les negociacions. De moment, però, la confluència s’enquista.

A això cal sumar-li que, els darrers anys, la relació entre la líder de la coalició Compromís, Mónica Oltra, i Pablo Iglesias s’ha refredat, i molt. El moment d’inflexió va ser la decisió dels valencians de passar al grup mixt al Congrés dels Diputats, abandonant Unidos Podemos. Una decisió que va malmetre també la relació entre tots dos partits. Mostra d’això és l’enganxada pública que van tenir recentment Iglesias i Oltra després que el primer assegurés que “els homes feministes follen millor” i la segona li respongués que aquella declaració situava als homes com a únics protagonistes del fet sexual.

 

La cirereta

Amb tot plegat, l'explosió grossa ha arribat aquesta darrera setmana amb la confirmació de la ruptura entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón. Aquest últim anunciava que s’integrava a la candidatura de Manuela Carmena Más Madrid. Una notícia que va provocar la reacció de Pablo Iglesias assegurant que a la ciutat de Madrid, Podemos sí que deixaria tot l’espai per a Carmena i els seus, però que al govern de la comunitat presentarien una candidatura pròpia. D’aquesta manera, situava a Errejón pràcticament fora del partit. Més contundent, encara, seria el secretari d’organització del partit, Pablo Echenique. En una entrevista a la Cadena SER afirmava que “Jo hauria dimitit, però d’alguna cosa haurà de viure Errejón fins al maig”.

L'idil·li entre Iglesias i Errejón que fa cinc anys va gestar l’artifici electoral que millors resultats ha donat a l’esquerra des de la Transició arriba a la seva fi. Ara, els seus votants hauran de triar amb quina esquerra es queden.

 

Les Illes, a la recerca de l'estabilitat morada

La pugna Iglesias-Errejón no tindrà, sembla ser, conseqüències a les Illes Balears. Malgrat que el candidat de Podem, Juan Pedro Yllanes, és un declarat partidari d'Íñigo Errejón. El dubte després dels retrets públics d'Iglesias al seu company de Madrid era tal que la direcció illenca de Podem va fer saber a l'endemà que no hi hauria canvis en la candidatura morada a les eleccions. Una candidatura que serà la suma de morats i Esquerra Unida, confluència que s'anunciarà aviat.

Els primers quatre anys de Podem a les institucions de les Illes han estat del tot convulsos. Va entrar al Parlament amb 10 escons, quasi el 15% dels vots, el que els va valdre la presidència de la cambra i també ser un dels partits que dona suport parlamentari a l’actual Executiu, format per PSIB i Més. Però a dins la formació hi ha hagut disputes, expulsions i desercions. La primera va ser la de Xelo Huertas, presidenta del Parlament i expulsada de Podem, fet pel qual va abandonar el seu càrrec sense deixar l'escó, passant al grup mixt. A hores d’ara, Huertas estudia la constitució d’un partit propi, Moviment 4 Illes, que no augura massa suports electorals. Recorregut similar ha experimentat Montse Seijas, diputada menorquina que ara impulsa la formació nounada Actua per a la Gent de Menorca. Totes dues foren expulsades per discrepar del disseny dels pressupostos insulars per a 2017 per, segons el partit, voler beneficiar d’aquesta partida el laboratori científic del també militant morat -i també expulsat- Daniel Bachiller. Un altre diputat, l’eivissenc Salvador Aguilera, va passar al grup mixt després d’abandonar Podem per no creure en el projecte.

Ara, els morats tenen el repte d’iniciar una legislatura potser amb menys representants però amb més estabilitat. Tot just el que miraran de fer al país i a la resta de l'Estat, si bé els condicionants no són els més adequats per assolir aquest objectiu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.