Esquerres municipalistes

Replicar la fórmula Dolors Sabater

L’esquerra sobiranista catalana estudia diverses aliances entre partits de cara a les eleccions municipals. La fórmula ja va funcionar en algunes poblacions el maig de 2015, en especial a llocs com Badalona, Ripollet o Cerdanyola del Vallès. Analitzem la composició de les que podrien concórrer a la pròxima contesa electoral i els equilibris i les tensions polítics que se’n desprenen.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Durant anys, conèixer els ingredients i les mesures d’una de les begudes de més èxit del món ha estat el maldecap d’empreses que volien replicar l’èxit de la Coca-Cola. Sembla que una part de l’esquerra sobiranista ha trobat la fórmula cercada durant anys —per a ells tant o més valuosa que la de la beguda ensucrada— per aconseguir poder municipal a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. O com a mínim, com en el cas del famós beuratge, el que sembla una aproximació.

Que Badalona, tercera ciutat de Catalunya i feu per excel·lència del PP de Xavier García Albiol, passés a ser governada el 2015 per una coalició d’esquerres, va ser una de les grans sorpreses de les darreres municipals. Una candidata de Guanyem Badalona en Comú, en bona part impulsat per la CUP i escudat per Podem, part d'Esquerra Unida i Alternativa i d'altres independents, al lloc de l’alcalde de “Netegem Badalona” no era un fet menor. El govern de Dolors Sabater, sustentat per un pacte amb Esquerra Republicana, Iniciativa i, des de la distància, el PSC, va ser una de les millors notícies per a l’independentisme d’esquerres aquella jornada electoral. En l’obtenció d’alcaldies l’acompanyarien, amb fórmules similars, Carles Escolà a Cerdanyola del Vallès, Maties Serracant a Sabadell -des de 2017- o José Maria Osuna a Ripollet, municipi ubicat també al Vallès.

Sense alcaldies, aquestes aliances d’esquerres al caliu de la CUP i part dels comuns van tenir també un èxit relatiu a Barberà del Vallès, Sant Adrià del Besòs (Barcelonès), Vilassar de Mar (Maresme), el Vendrell (Baix Penedès), Caldes de Montbui (Vallès Oriental) o les ciutats metropolitanes de Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. A les tres darreres, el pacte no es repetirà. En general, però, el balanç és positiu.
Ja ho va dir Josep Pla, o això diuen: “Catalunya som un país de copistes més que d’inventors”. I, si quelcom funciona, som-hi a intentar replicar la fórmula. Així s’ho ha pres part de l’esquerra transformadora.

Sobretot la CUP —en especial en aquells indrets on Poble Lliure té més ascendència— però també EUiA i, en una altra mesura, la resta dels comuns, MÉS, el Partit Pirata i, fins i tot, ERC que, per norma, s’oposa a les llistes conjuntes. És gairebé segur, doncs, que veurem pactes d’aquesta mena a indrets com ara Girona, Badia del Vallès, les Franqueses del Vallès, Manresa (Bages), Sant Boi de Llobregat, Sitges (Garraf) o Argentona (Maresme). Hi ha també alguns municipis on hi ha converses que encara no se sap si cristal·litzaran en res.

L’objectiu és clar: bastir un espai electoral d’esquerres sobiranista que superi els partits i que permeti sumar forces i penetrar en sectors on habitualment l’independentisme no  accedeix. Hi ha qui diu que es tracta de visualitzar un espai preexistent que es configuraria a cavall de la CUP, els sectors més sobiranistes dels comuns i la facció més esquerrana d’ERC. D’altres ho assenyalen com una manera d’intentar trencar les fronteres electorals d’algunes formacions anant a cercar persones dels moviments socials municipals i els partits limítrofs. Una mena de Barcelona en Comú passada pel sedàs de la CUP. Tampoc és menyspreable el pes que tenen els independents que se sumen al projecte conjunt i que, com en el cas badaloní, sovint el lideren. Sigui com sigui, igual que els motius, la manera com això es du a terme no és uniforme, sinó que, com sol passar al món municipal, és asimètrica i plena de matisos.

Tombar Albiol: segona volta

De tots els pactes, però, el que genera més expectatives és el que es pugui forjar a Badalona. Allà, després de tres anys de govern d’esquerres, una moció de censura cuinada entre PSC i PP va fer caure Dolors Sabater en favor del socialista Àlex Pastor. En vista de la nova contesa electoral de finals de maig, els partits del pacte d’esquerres cerquen la manera d’aconseguir una majoria prou sòlida per sostenir l’alcaldia si el PSC opta per tornar a aliar-se amb els de Xavier García Albiol, que ha abandonat la presidència del PP català per centrar-se en la ciutat de què ja va ser alcalde (2011-2015).

El candidat del PP, Xavier Garcia Albiol, amb un clar perfil xenòfob| PP català

En una campanya que sembla que estarà polaritzada entre Sabater i Albiol, des de Guanyem Badalona de seguida es va obrir la porta a fer una llista conjunta amb tots els socis de govern. Tot i que de partida semblava impossible, ERC havia decidit anar pel seu compte a tots els municipis. Segons ha pogut saber EL TEMPS, ara l’assemblea local ha donat el vistiplau per començar a negociar una coalició que sembla que va pel bon camí.

A favor, diuen des dels partits, hi ha l’experiència de govern positiva, un projecte compartit de ciutat i la necessitat que el PP no sigui primera força. En aquest sentit, segons ha conegut aquest setmanari, una enquesta interna dels republicans assenyalaria que una llista àmplia encapçalada per Dolors Sabater podria arrabassar el primer lloc a Albiol i situar-se a prop dels 14 regidors que calen per a la majoria absoluta a la ciutat.

Qui sembla més complicat que accedeixi a participar d’aquesta fórmula és Catalunya en Comú, malgrat que encara no ha pres una decisió ferma. Tanmateix, fonts d’EUiA asseguren que, passi el que passi, aquesta formació se sumarà a la llista de Dolors Sabater.

Discrepàncies comunes

Certament, la manera de relacionar-se amb aquestes candidatures que sobrepassen l’espai estricte de Catalunya en Comú ha fet aflorar diferències entre els diferents actors que conformen aquesta formació relativament nova. D’altra banda, no deixa de ser una plasmació al món municipal de les divergències estratègiques que viu l’espai a escala catalana, especialment en tot allò relacionat amb el posicionament en l’eix nacional i la relació amb els partits independentistes. L’eclosió del corrent Sobiranistes, amb Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet —líder d’EUiA— al capdavant, n’és una bona mostra.

Numèricament parlant, les coalicions entre la CUP i Catalunya en Comú o una part d’aquesta són anecdòtiques. Tanmateix, si s’observa el pes de les ciutats on es reproduiran, esdevenen un actor de pes. És per això que cal observar les discrepàncies que aquests pactes han generat ja que, de moment i si res no canvia, els comuns només hi són al complet a Decidim Ripollet —on fins ara només hi havia Podem— i a Fem Badia —a Badia del Vallès—. Gairebé passa el mateix a Vilassar de Mar. Allà, la candidatura Babord suma totes les formacions a excepció d’un reducte de Podem que ja se’n va desmarcar a l’anterior contesa electoral. A més, en llocs molt concrets, es preveu que ERC se sumi a l’equació, com s’explica més endavant.

Girona. Diferents sectors de l’esquerra gironina s’han agrupat per intentar arrabassar l’alcaldia a PSC i postconvergents que tradicionalment s’han anat alternant al poder. Estarà encapçalada per Lluc Salellas de la CUP.

Fora d’aquests municipis, hi ha un seguit de poblacions on EUiA s’ha desmarcat de la dinàmica de Catalunya en Comú i ha apostat per anar conjuntament amb la CUP i d’altres formacions. Entre els dos partits s’han anunciat coalicions a Manresa, Cerdanyola del Vallès i el Vendrell —on a la coalició Som Poble també hi ha el Partit Pirata—. A Sant Boi de Llobregat, en canvi, sumaria només una part d’EUiA i ho faria a partir de la marca Comuns Sobiranistes. Una cosa semblant passaria a Sitges, on de la llista Guanyem Sitges formaria part la CUP, el Comú de Sitges —format per gent de l’òrbita de Nuet i Alamany— i MÉS —escissió independentista del PSC que darrerament ha fet coalició amb ERC—. També a Girona, Guanyem aglutinaria la CUP, el Comú de Girona —propers a EUiA—, MÉS i el Partit Pirata, i estaria encapçalat per l’antic portaveu del secretariat nacional de la CUP, Lluc Salellas.

D’altra banda, si res no canvia, a Sant Adrià del Besòs s’hauria de mantenir la coalició entre la CUP, Podem i el Partit Pirata. A Cornellà de Llobregat, en canvi, Podem ha abandonat el vaixell de la coalició que mantenien amb la CUP i aquests pactaran la llista només amb Som Alternativa —l’organització d’Albano Dante Fachín— i el Partit Pirata.

Entre més coses, aquests pactes serveixen, també, com a indicador de les bones relacions teixides entre Comunistes de Catalunya —part d’EUiA i d’on prové Joan Josep Nuet—, i l’organització estratègica Poble Lliure, que té molta influència sobre les CUP de bona part dels municipis que han optat per coalicions. De fet, l’octubre de 2017, ambdues formacions van editar un llibre conjunt sobre la Revolució russa en l’any del centenari.

ERC, fora de norma

Si es confirma la fórmula electoral de Badalona, seria una de les poques excepcions que farà Esquerra vers la seva decisió de presentar-se en solitari a les eleccions municipals i que tanta volada ha agafat a partir del debat sobre si calien llistes unitàries independentistes.

Segons fonts del partit, no hi ha cap coalició tancada encara, però, a banda de la llista conjunta badalonina, també estaria sobre la taula la possibilitat de fer un pacte amb la CUP i els comuns a Argentona (Maresme). Una llista que estaria liderada per l’alcalde cupaire Eudald Calvo. Sobre el paper, Calvo —que abans de ser alcalde va ser regidor quatre anys— no podria repetir com a candidat de la CUP perquè el codi ètic estableix en dues legislatures el temps que una persona pot estar d’electa en un ajuntament. Tanmateix, la fórmula de llista transversal obriria l’escletxa per tal que, formalment, no fos candidat de la CUP.

RIPOLLET. Pilar Castillejos, primera tinent d'alcalde de la ciutat. (Fe d'errades: al paper es diu que és alcaldessa)

Finalment, a les Franqueses del Vallès també s’ha posat sobre la taula la possibilitat d’un pacte a tres bandes entre ERC, la CUP i Catalunya en Comú —a excepció de Podem, que ja ha comunicat que presentarà llista pròpia—.

I a la Diputació, què?

Una de les qüestions que sovint queden més amagades a l’hora d’analitzar les eleccions municipals és el salt a les institucions supramunicipals. Especialment interessant és la lluita de poder per les diputacions, un organisme que escull els seus electes a partir de la suma dels vots dels partits als diferents partits judicials en què s’agrupen els municipis i que gestionen competències i quantitats pressupostàries gens menyspreables.

Els partits, això, ho saben molt bé i ho tenen en compte a l’hora d’establir aliances al món municipal. Així, cada formació, té una mena de marca blanca que sovint cedeix a partits municipalistes o agrupacions d’electors per tal que després els seus vots sumin a la seva formació. En són exemples l’Acord Municipalista d’ERC, Poble Actiu de la CUP o l’Entesa d’ICV.

Què pot passar, però, en un escenari on una desena de municipis tinguin candidatures que agrupen de forma asimètrica la CUP, ERC i els comuns? Aquest punt, doncs, esdevé cabdal per a les negociacions.
Segons ha pogut saber aquest setmanari, davant aquesta situació, s’ha posat sobre la taula —entre altres opcions— la possibilitat de crear un paraigua propi —a imatge de les marques blanques— per a aquelles candidatures que, per fer-ho entenedor, segueixin el model Dolors Sabater.

Una idea que no desagradaria a alguns dels impulsors d’aquestes candidatures. Segons han fet saber a EL TEMPS, aquesta fórmula permetria fer pública l’existència d’un espai interseccional entre la CUP, ERC i els comuns i “autoreconèixer-nos com a espai polític propi”. Destaquen, a més, que facilitaria els acords supramunicipals.

Cerdanyola del Vallès. Carles Escolà opta a ser reelegit alcalde amb una llista conjunta entre la CUP i EUiA. Escolà, ara a les Candidatures d’Unitat Popular, havia estat militant d’Esquerra Unida i Alternativa.

En qualsevol cas, aquesta és una qüestió que s’hauria de resoldre les futures setmanes. Si reeixia, qui sap si podria esdevenir un efecte crida, per tal que les esquerres intentin fer pròpia la fórmula Dolors Sabater a més municipis de Catalunya. L’èxit final de l’aposta, però, el dictaminaran les urnes el pròxim 26 de maig.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.