Ençà i enllà

Europa, en la cruïlla més perillosa

No hi haurà llista independentista conjunta a les eleccions europees. L’oferta de Carles Puigdemont a Oriol Junqueras va caure en sac foradat. Al seu torn, Més es debat entre anar amb Compromís o Esquerra. Tot plegat en uns comicis en què l’auge de l’extrema dreta i els euroescèptics posa en risc el projecte.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La unitat de l’independentisme català que no va ser possible a les eleccions espanyoles de 2015 i 2016 ni a les catalanes de 2017, tampoc no arribarà amb motiu dels comicis europeus. 

Era l’aposta preferida des de Brussel·les i, fins i tot, Carles Puigdemont es va arribar a oferir per fer de segon d’Oriol Junqueras, però, com a les municipals, ni ERC —que defensa que garantint la pluralitat ideològica de l’oferta s’arriba a més gent— ni la CUP hi han donat el vistiplau. 

És més, després d’un llarg debat i de posposar la decisió durant setmanes, els anticapitalistes van decidir no participar a les eleccions europees, tal com van fer el 2014, per entendre que el seu projecte polític no encaixa en el marc de la Unió Europea. Les veus que apuntaven que Anna Gabriel podria encapçalar una llista de l’esquerra transformadora quedaven en no res després de la decisió.

D’altra banda, l’espai postconvergent, liderat per Carles Puigdemont, encara no té clara la forma que escollirà per als comicis europeus. En ple procés de construcció de la Crida Nacional i amb el debat de les municipals barcelonines per resoldre, aquest és un meló que encara no s’ha obert. Descartada l’opció prioritària, la llista unitària, i amb el PDeCAT sense incidència suficient per liderar res dins de l’espai neoconvergent, caldrà esperar que se celebri el congrés fundacional de la Crida previst per al 26 de gener. A partir d’allà, els fils es començaran a moure més de pressa. Caldrà veure si Ramon Tremosa, actual eurodiputat, repeteix a les llistes o si hi figuraran presos polítics, exiliats o familiars seus.

Un fet que ja s’ha fet palès en el cas d’ERC. Els republicans ja han anunciat que Oriol Junqueras serà el cap de llista i que la seva número dos —de facto qui farà la campanya— serà la pedagoga Diana Riba. Es tracta de l’esposa de Raül Romeva, que en el seu moment ja va ser eurodiputat en representació d’Iniciativa per Catalunya i és força conegut a Brussel·les. Esquerra, a més, ja ha anunciat que es presentarà, com fa habitualment, de forma conjunta amb EH Bildu i el Bloque Nacionalista Galego, coalició que podria estar oberta a noves incorporacions.

Un altre dels interrogants serà saber a quin grup europeu se suma l’espai postconvergent. Tot i que el PDeCAT va ser expulsat del partit ALDE, encara es podria sumar al grup parlamentari liberal, on hi ha altres partits europeus també. L’altre opció serià que sumés a la coalició entre verds i independentistes on ja hi ha ERC.

 

Llista valencianobalear?

De la seua banda, Compromís té clar que liderarà de nou la candidatura Primavera Europea. Un nom que va registrar en 2014 i que, cas de mantenir-lo, impedirà que el grec Iannis Varoufakis puga fer-lo servir, tal com pretén. La formació ecologista Equo previsiblement se’n despenjarà, tot i que dies enrere Juan López de Uralde conversava de manera informal amb Joan Baldoví al Congrés i li confessava que “res no és descartable”. L’experiència d’Equo en solitari a Andalusia ha estat pèssima.

Siga com siga, Compromís ja té clar que la Chunta Aragonesista, el Partit Castellà, Por un Mundo más Justo i el partit Caballas, de Ceuta, repetiran a la llista. És molt probable que s’hi incorpore també Nueva Canarias, que als seus comicis va obtenir prop de 90.000 vots. Hi ha converses obertes amb En Marea, però no serà fàcil que fructifiquen: el sector de la coalició adscrit a Podem vol mantenir-s’hi fidel i anar plegats, com a les estatals, mentre que el segment més galleguista aposta per fer pinya amb Compromís

Si els gallecs s’hi sumaren, Primavera Europea estaria en condicions d’aconseguir dos eurodiputats. El cost de l’acta anirà pels volts dels 320.000 vots —en 2014, la llista on figurava EH Bildu va fer-ho amb el darrer a canvi de 280.000— i Compromís tindria prou mantenint dos de cada tres dels 456.000 sufragis aconseguits al País Valencià en 2015. La coincidència dels comicis autonòmics, municipals i europeus en la mateixa data hi juga a favor, en aquest sentit. A les negociacions en marxa Compromís deixa clar que Jordi Sebastià, el presumible candidat dels valencianistes, ocuparà l’escó tota la legislatura i no sols una part, com ha passat amb Equo, formació amb la qual s’ha alternat aquests anys al Parlament.

Jordi Sebastià, de Compromís, cap de llista de Primavera Europea el 2014 / Marc Castell

Les converses s’estenen a més formacions. La Unió del Poble Lleonès (UPL) hi mostra interès però sent aversió pel Partit Castellà i això li impedeix fer el pas. La gran il·lusió de Compromís, en tot cas, implica incorporar Més per Mallorca. Semblava que era l’opció preferida de la coalició balear, però les darreres setmanes s’han produït canvis que conviden a ser pessimista.

I és que, en efecte, la incògnita més rellevant a Balears amb relació a les eleccions europees és saber en quina candidatura s’inscriuran els dos Més. Val a dir que són partits sobirans i que, per tant, no tenen cap obligació de concórrer junts a aquests comicis; l’única coalició estable que tenen és a les eleccions al Parlament, no a les estatals i les europees. Més d’un pic han concorregut per separat a una o altra cita amb les urnes. Més per Menorca ha fet una crida pública perquè tots els nacionalistes d’esquerra formin una sola candidatura. De la mateixa opinió és el seu veí Més per Mallorca, partit que el passat dia 8 de desembre aprovava proposar “un acord electoral de mínims” a Esquerra Republicana, Compromís, EH Bildu, BNG, Equo i Més per Menorca. Segons el comunicat que va fer públic, “es tracta d’una opció electoral en defensa de la democràcia, les llibertats, els drets civils i socials i l’autogovern dels pobles”. La formació mallorquina argumenta que “davant la situació extraordinària” que viu l’Estat espanyol, amb “la repressió de les llibertats i l’auge de l’extrema dreta”, és el moment de demostrar “generositat, capacitat de diàleg i de crear consensos” entre els partits citats per tal de poder assolir una coalició al Parlament Europeu

Respecte al PI, el partit regionalista v­a assolir el passat mes de juliol un acord amb Coalició Canària (CC) per concórrer junts a les eleccions al Parlament europeu del 26 de maig. En 2014 CC es presentà en la Coalició per Europa juntament amb Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, el Partit Nacionalista Basc i Compromiso por Galicia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.