Política

L’espai dels ‘comuns’ després de Xavier Domènech

Cinc persones coneixedores de l’òrbita dels comuns valoren la figura de Xavier Domènech i analitzen els nous reptes que aquest espai haurà d’afrontar durant els propers mesos, que es preveuen d’alt voltatge.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els acomiadaments solen ser més tràgics quan són inesperats. Dimarts de vesprada, Xavier Domènech, Xavi per a tothom que el coneix, anunciava sobtadament que deixava la política. El seu escó al Parlament, la coordinació de Catalunya en Comú i la secretaria general de Podem al Principat hauran de trobar un substitut. L’optimisme de Domènech, el seu carisma, la tasca reconeguda al capdavant d’un espai tan plural, han eclipsat, d’alguna manera, el buit que deixa en el lloc que abandona. Tothom coincideix a dir que la confluència s’enfronta a una etapa decisiva sense un líder que va arribar com un semidesconegut per a la ciutadania i que prompte es va convertir en un referent.

Entre més coses, pel seu èxit electoral. El 2015 i el 2016, a les eleccions estatals, Xavier Domènech va ser el candidat més votat al Principat amb En Comú Podem, candidatura que aixoplugava sigles diverses com ara la llavors recentment nascuda Podem, Iniciativa i Esquerra Unida i Alternativa. Tot just després que una altra política emergent, Ada Colau, es fera amb l’alcaldia de Barcelona. Domènech es convertia en una figura de consens. I no només al si del seu espai. Portes enfora, l’historiador esdevenia un protagonista clau en un moment totalment polaritzat al Principat. El seu tarannà conciliador en un territori dividit no va servir per evitar el seu únic contratemps electoral, patit el passat 21 de desembre, quan els comuns passaven d’onze a vuit diputats.

Un contratemps que no va qüestionar la seua continuïtat. De fet és ara, quan abandona la coordinació dels comuns, que molts dubten que aquest espai continue creixent al mateix ritme que ho podria haver fet amb ell.

 

Un pont d’unió entre sensibilitats

En el seu missatge d’acomiadament publicat a través de Facebook, Domènech es referia a la seua terra com “la del 15M i la de l’1O”. Dos moments clau en la història recent del país que els comuns, no sense discrepàncies, han fet seus. El 15M va ser la data d’inici de la reconfiguració més exitosa de l’esquerra dels darrers temps, quan van confluir els moviments socials emergents amb els partits tradicionals a l’esquerra del PSOE. L’1 d’octubre se’l va fer seu una gran part d’aquest espai. Una altra gens menyspreable, però, mai no es va estar de criticar el camí recorregut fins arribar a aquesta data. Un fet que es va mostrar fa ara tot just un any, quan Joan Coscubiela va fer el seu discurs al Parlament, ovacionat pel sector que poc més tard passaria a ser conegut com el del 155.

Domènech, però, ha estat capaç de mantenir unides aquestes i moltes altres sensibilitats. Dolors Camats, coordinadora d’Iniciativa per Catalunya Verds (2008-2016), afirma que coneix poc Domènech. “Ell es va convertir en candidat a les eleccions generals tot just al final de la meva etapa a Iniciativa”. Malgrat que van coincidir poc, a Camats li va semblar “una persona amb un discurs polític i amb la idea molt clara de la unitat de les esquerres, un objectiu molt buscat i difícil d’aconseguir”. Per això, valora en aquest sentit el seu paper com a “molt positiu”.

Gemma Galdon, exmembre del consell ciutadà de Podem, lamenta que “persones com Xavi deixen la política, perquè la política necessita de perfils compromesos com el seu, que venen de trajectòries d’implicació en moviments socials i també de reflexió profunda sobre la societat”. Lluís Rabell, qui es presentà el 2015 a les eleccions catalanes del 27S com a candidat amb Catalunya Sí que es Pot -i per tant, d’alguna manera, és l’antecessor de Domènech al Parlament-, reconeix el seu treball a l’hora “d’intentar federar sensibilitats. És una tasca difícil i se’n va amb el reconeixement general per haver complert amb aquest paper aglutinador”.

Mentrestant, Joan Josep Nuet, coordinador general d’EUiA, actual diputat comú al Parlament i exmembre de la Mesa defineix la trajectòria de Domènech com a “brillant”. “Ell no tenia una gran trajectòria política, tot i que havia militat a Esquerra Unida fa molts anys i també a la Joventut Comunista. L’experiència del 15M el va disparar i va aparèixer en un moment en què nosaltres, la gent d’EUiA i d’altres forces polítiques teoritzàvem la creació d’un nou espai polític superador de la nostra tradició i de la d’Iniciativa”. Segons Nuet, Domènech “va esdevenir una persona de consens perquè en part era coneixedor de les trajectòries del moviment obrer i en part era una persona nova, representatiu del 15M i, a més, molt important, amb sensibilitat sobiranista”, un tret polític fonamental “a la Catalunya condicionada per la sentència de l’Estatut de l’any 2010”.

En aquest mateix sentit s’expressa Albano Dante Fachin, secretari general de Podem Catalunya entre juliol de 2016 i novembre de 2017 i substituït, precisament, per Domènech. “Ha intentat una cosa que s’havia d’intentar i que molts altres vam intentar: construir aquest nou espai que sorgia de la mobilització i del 15M”. El català d’origen argentí recorda la construcció de la confluència, tot just quan la figura de Domènech començava a transcendir. “Això va ser un debat molt fort en aquell moment: era compatible l’embranzida activista i de classes amb el fet de treballar amb un partit com Iniciativa? Molts consideraven que aquest partit havia format part de la vella política i jo, com Xavi, vam ser dels que consideraven que coincidíem en moltes coses”.

Mantenir la confluència

Aquest triomf de Domènech caldrà que no es veja malmès al si de l’ampli espai dels comuns. Alguns, com l’Albano Dante Fachin, temen que algun dels blocs que formen aquesta òrbita s’impose sobre la resta. En aquest cas, segons l’exsecretari de Podem, “s’imposa la manera de fer d’Iniciativa”. “La marxa del Xavi em confirma, crec, el que jo vaig viure fa un any: s’acaba imposant un pragmatisme que té a veure més amb l’interès de partit que amb canviar les coses”. Ell mateix recorda que, abans de marxar de Podem, ell i molts altres “teníem el dubte si quedar-nos i lluitar des de dins per canviar-ho o marxar. Molts vam entendre que allò no tenia solució. Sempre queda el dubte, però quan veig que el Xavi fa més o menys el que considero, que dona per impossible aquest espai, penso que potser no estava tan equivocat”.

L’argentí reconeix, cal dir, que aquestes reflexions obeeixen a una interpretació que pot fer gràcies a la seua experiència. I és que Domènech justifica la seua marxa adduint a raons personals i familiars. Però Fachin esmenta exemples per reforçar els seus arguments. “Quan Ada Colau surt l’altre dia a RAC1 i diu que no anirà a la manifestació de l’11 de setembre perquè és independentista, això és una decisió unilateral i personal, que no ha consultat a ningú. Abans es discutia durant setmanes si anàvem o no a la Diada i ara ho decideixen persones que ho anuncien per la ràdio”, denuncia, tot just abans de recordar que “fa dos anys vam anar-hi” tots els comuns “excepte Joan Coscubiela, Lluís Rabell i el grup d’Iniciativa”.

Albano Dante va més enllà. Denuncia que els fets de la passada tardor han dividit més l’espai dels comuns que no sembla. “Hi ha una part d’Iniciativa que va cridar al boicot a l’1 d’octubre. Xavi diu una cosa que passa desapercebuda: ‘estic esgotat políticament i personal’. Això manifesta que hi ha un problema polític de dimensions enormes i que la sortida de Xavi ho manifesta”. L’argentí també assenyala que “el seu equip de Podem és de gent que va fer campanya perquè el partit no participés en l’1 d’octubre. I quan Xavi recorda l’1 d’octubre, el que diu és que ell a Podem no té un equip. Perquè el consens a Podem és mentida. No es pot fer un equip amb una direcció política contrària a la del seu secretari. La direcció de Podem avui no subscriuria mai que el 15M i l’1 d’octubre són equiparables”, interpreta, mentre assenyala un error de Domènech en el fet que “va assumir una llista feta des de Madrid que molts pensàvem que no funcionaria i no ha funcionat”.

Cal dir que no tothom comparteix les interpretacions de l’exlíder de Podem a Catalunya. Gemma Galdon entén que “Xavi feia un paper de frontissa i les persones que han fracassat intentant fer aquest paper no poden donar lliçons”. A més, assegura, els arguments d’Albano Dante “no li quadren amb la realitat”. Lluís Rabell, pel seu compte, no està d’acord amb la possibilitat que Iniciativa impose el seu criteri polític al conjunt dels comuns. “Això és una percepció conspiranoica i interessada. Els quadres d’Iniciativa que hi ha als cercles de la direcció només representen una part de l’espai i no és ni de bon tros la dominant. El problema no es planteja en el sentit que una força se sobrepose a l’altra. La confluència es dona i s’ha donat perquè tothom té consciència que cap de les forces té possibilitats de constituir una alternativa d’esquerres per ella mateixa”.

Joan Josep Nuet, en canvi, alerta que “cap de les sensibilitats” de l’espai dels comuns “ha de ser apartada. No es pot construir un nou espai apartant sensibilitats ideològiques. I ho vull deixar aquí”, clou. Segons el coordinador d’EUiA, “anem cap a direccions col·lectives en què les persones són importants i els grans càrrecs institucionals no tenen l’única paraula ni la decisiva”. El diputat està segur que “cal una reflexió, perquè la marxa de Domènech no és un fet aïllat”.

Redefinicions possibles

L’exmembre de la Mesa del Parlament creu que “hem d’abordar quin paper hem de jugar en aquest moment. Han aparegut nous corrents, com un de federalista, que ens retrau que estem posicionats equivocadament en el sobiranisme, tot i que no som un projecte independentista -malgrat que n’hi hagi, d’independentistes. Si es qüestiona el sobiranisme, vol dir que l’espai està mutant i que s’està convertint en una altra cosa”, lamenta Nuet, qui confia que es mantinga la voluntat de Domènech perquè “determinats lideratges no concentren un nivell excessiu de decisió”. Tornant a l’argument anterior, el diputat assegura que cal reivindicar, tal com ha fet Domènech, el 15M i l’1O. “Són dates de ruptura i el nostre espai ha de ser de ruptura. Si volem gestionar el sistema ja tenim el PSOE”. Matisa, però, que “no tothom opina això, i potser aquesta és una de les raons que a ell li ha fet abaixar els braços”. En aquest sentit, Albano Dante tem que d’aquest espai, després de la marxa de Domènech, “quedi la intenció de competir electoralment amb PSC i fins i tot amb Ciutadans. No sé si això és rendible, però l’espai estaria acabat”.

Altres posen el focus en qüestions diferents. Segons Gemma Galdon, els comuns hauran de “defensar que el problema el tenim a Catalunya i que l’hem de resoldre. Hem d’exigir els polítics que no menteixin, que siguin clars i crear mecanismes perquè quan no es compleixin les promeses hi hagi conseqüències”.

Per la seua part, Lluís Rabell s’identifica amb la tradició federalista i pensa que en un futur, els comuns “hauríem de definir, cada cop més, una solució a la crisi territorial que passaria per un reconeixement de Catalunya com a nació i d’un autogovern potent i blindat, però al mateix temps dins d’un projecte federal d’Espanya. Davant els esdeveniments que ens esperen, haurem de construir un horitzó que ens identifiqui. Això és el que està en construcció”.

Tardor tensa i incerta

“Sens dubte, no hem d’amagar que aquesta dimissió representa una crisi i complica les coses”, alerta Rabell. “L’espai dels comuns s’haurà de reorganitzar”. Si bé insisteix a desmentir les “conspiracions”, admet també que no vol “imaginar el que ens espera en els pròxims mesos”, referint-se a la dificultat de trobar un substitut per Domènech perquè lidere un espai tan plural.

Aquest buit és motiu de queixa per a Dolors Camats, qui considera que Domènech “havia de ser conscient, quan fa uns mesos va ser escollit coordinador del nou espai, que aquesta responsabilitat implica molta exigència personal i política. M’ha sorprès molt que es retiri a la primera”. Camats admet “una part de decepció perquè l’aposta que ha fet moltíssima gent per aquest espai és enorme, i hi ha gent que s’ha retirat o que ha seguit perquè funcioni. Entenc les seves raons personals i comparteixo que la política és dura, però quan fas una aposta has d’intentar complir-la”. Si bé pensa que el projecte ha quedat sense relleu evident, destaca també que l’espai ja no tindrà contrapesos i apostarà, com a primera prioritat, per la revalidació de l’alcaldia de Barcelona perquè es mantinga en mans d’Ada Colau.

Camats, això sí, entén que “l’extrema polarització” de la política catalana ha pogut forçar Domènech a apartar-se. “Aquesta manera de fer política en xarxes amb clics, insults i declaracions és contrària a la manera de fer de Xavi, que és una persona de diàleg i de conversa. I avui, la política, no és conversa”. En aquest sentit, Gemma Galdon considera que “és evident” que “en un moment de menys crispació, Domènech hauria durat més” al seu càrrec. “Ara s’aveïnen moments de crispació i tenim una classe política catalana irresponsable, sense voluntat de solucionar res”, protesta.

En canvi, Galdon es mostra optimista pel fet que “hi ha opcions per trobar bons lideratges. Hi ha líders que puguin substituir Xavi? Crec que sí”. Tot i que es pregunta si “hi haurà suficient intel·ligència i capacitat col·lectiva com perquè surtin els millors lideratges”. Lluís Rabell està segur que, arribe qui arribe a liderar els comuns, “la consciència de confluència domina per damunt de tot i aquesta lògica és més potent que qualsevol altra. Fa anys que és així”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.