La sensació era d'impotència, de desolació. Havia passat una setmana de la devastadora DANA i encara hi havia poblacions de l'Horta Sud i la Ribera Alta que estaven dominades per una escena de guerra. L'impacte del temporal havia estat descomunal: pocs comerços s'havien salvat de les inundacions: moltes persones havien perdut la seua llar i les seues pertinences; hi havia naus i empreses arrasades; i, el més terrible, dos centenars de persones havien perdut la vida. El 29 d'octubre de 2024 quedava inscrit al llibre de les tragèdies del País Valencià.
La virulència de la torrentada, del desbordament del barranc del Poio i del riu Magre, va deixar, en el seu moment, 600.000 persones amb problemes en el subministrament corrent d'aigua. Segons fonts del Ministeri de Transició Ecològica, l'afecció s'ha reduït fins a 7.000 persones, especialment per desperfectes en els seus edificis. Dels 78 municipis que van patir dificultats en l'abastiment d'aigua, solament es registra un aprovisionament deficient a 12 municipis.
En cinc municipis, entre els quals estarien Silla o Alcàsser, ambdós de l'Horta Sud, s'ha recomanat bullir l'aigua abans de consumir-la perquè no seria apta per al consum humà. Tanmateix, com va publicar aquest setmanari, els experts recomanen en les zones afectades beure aigua embotellada. «Tenim un problema d'aigua potable que no és recomanable per al consum humà. Si la població de les zones afectades per la DANA no beu aigua de l'aixeta, hi haurà menys problemes sanitaris», explicava Salvador Peiró, epidemiòleg de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica, ubicada a València i lligada a la conselleria de Sanitat.
Els tècnics del departament sanitari de la Generalitat Valenciana, de fet, estan agafant mostres microbiològiques per analitzar l'estat de l'aigua. «S'ha efectuat una recollida de mostres d'aquells municipis en els quals l'aigua aparentment està bé, però on es vol descartar qualsevol risc o problema», afirmava l'expert. Arran dels treballs de neteja a les comarques arrasades per una gota feta agreujada pels efectes del canvi climàtic, s'ha disparat la demanda d'aigua. En concret, i segons informa el Ministeri de Transició Ecològica, s'ha quadruplicat les sol·licituds d'ús.
Destrossa milionària
Si l'Horta Sud, la Ribera Alta i la Plana d'Utiel-Requena requereixen una mena de pla Marshall per recuperar-se del cop econòmic de la DANA, xifrat per part de la Generalitat Valenciana en 31.400 milions d'euros, segons va comunicar el president Carlos Mazón, només en infraestructures corresponents a la xarxa de l'aigua es necessitarien 331 milions d'euros. Es tracta d'una injecció que, segons apunten fonts del Ministeri de Transició Ecològica, seria finançada íntegrament per l'administració estatal. Ara bé, la quantitat podria ser menor perquè alguns dels equipaments compten amb una pòlissa d'assegurança.
La Diputació de València, per exemple, ha calculat que s'hauran de desemborsar fins a 105 milions d'euros per atendre només a les reparacions de la xarxa d'abastiment d'aigua. En el cas de les canalitzacions de clavegueram, les quals també han estat danyades per la virulència de la riuada i la barrancada a la Ribera Alta i l'Horta Sud, respectivament, la despesa prevista ascendeix als 134 milions d'euros. En un principi, la devastació va abastar a 78 municipis de les comarques de València.
D'acord amb la informació facilitada pel Ministeri de Transició Ecològica, hi ha tres col·lectors que han experimentat més afecció: dos ubicats a Vilamarxant (Camp de Túria) i un tercer a Riba-roja, localitzada a la mateixa comarca i un dels punts negres en devastació del seu teixit industrial. La DANA, a més, va deixar tocades 122 estacions de depuració al conjunt de la demarcació de València. Amb data d'aquest diumenge, ja n'hi ha 96 que estan operatives. Tot i això, n'hi ha 12 que encara funcionen a mig gas, i 13 sense capacitat de reiniciar-les. La previsió és que d'aquí a un any solament en queden tres a funcionament parcial i altres tres pendents de reparar.
Amb la intenció de reconstruir canalitzacions sota el prisma de separar les diferents aigües que es transporten, es pressuposta una inversió pels volts dels 92 milions d'euros per afrontar les tasques de renaixement d'estacions depuradores i dels sistemes de conducció d'aigües residuals, segons els càlculs proporcionats pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, encapçalat per la vicepresidenta tercera i aspirant a comissària europea Teresa Ribera. Entre les assignatures pendents, hi ha inspeccionat 1.300 estacions de depuració de caràcter industrial.
Què fer amb el fang?
El Govern valencià, els operadors de subministrament d'aigua, l'Institut Geològic i Miner d'Espanya i experts del Centre Superior d'Investigació Científic han conformat un grup de treball per resoldre una altra de les problemàtiques acumulades amb el temporal: la gestió del fang. Les dades oferides pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic són d'una acumulació de quatre a cinc milions de metres cúbics de tarquim. Per a vessar-lo, es busquen ubicacions sense risc de contaminació dels recursos hidrològics.
Les pedreres, per ara, es contemplen com a un espai que comptaria amb les característiques idònies per al desenvolupament d'aquest procés, atès que presentarien les condicions d'un baix o nul nivell de permeabilitat a l'aigua subterrània. La inspecció del territori d'aquest grup de treball ha detectat tres indrets que estarien situats entre les poblacions de Picassent (Horta Sud) i Montserrat (Ribera Alta), i pels volts de Xiva, Xest (Foia de Bunyol) i Godella (Horta Nord).
El SOS mediambiental de l'Albufera
L'Albufera és una de les bombes de rellotgeria mediambientals que llegar la DANA. Amb els cossos d'emergències i de seguretat fent recerca de possibles desapareguts, ja que fa uns dies van trobar-se tres cadàvers, la següent fase, d'acord amb el Ministeri de Transició Ecològica, és emprendre un pla de restauració d'aquest aiguamoll. De moment, s'ha actuat per evitar que hi haja vessaments d'aigües residuals a aquest entorn natural.
Inversions pendents
Aquesta barrancada que ha negat l'Horta Sud i ha evocat el malson de la riuada de 1957 a València ha mostrat les conseqüències de l'endarreriment de les inversions de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per reforçar la seguretat a la zona per on transita el barranc del Poio. L'organisme tenia obres previstes en la comarca inundada des de fa quinze anys. En aquest sentit, segons fonts del Ministeri de Transició Ecològica, es licitaran en 2025 obres per valor de 50 milions d'euros relacionades, especialment, amb actuacions en la zona sud de l'àrea metropolitana de València.