ENSENYAMENT

Naix el col·lectiu Famílies pel Valencià

La comunitat educativa reacciona davant la imminent aplicació de la Llei de Llibertat Educativa del govern Mazón. Famílies preocupades pel futur de l'idioma a l'escola s'han aplegat per crear Famílies pel Valencià, un col·lectiu que vol conscienciar sobre els avantatges d'estudiar en valencià. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les famílies mouen fitxa davant la imminent aplicació de la Llei de Llibertat Educativa. Un grup de pares i mares s'han unit per crear Famílies pel Valencià, un col·lectiu que naix amb la voluntat de conscienciar les famílies dels avantatges que suposa escolaritzar-se en valencià. L'entitat naix davant la imminent aplicació d'un dels elements més controvertits de la Llei de Llibertat Educativa: la consulta a les famílies per tal que trien la llengua base de l'ensenyament dels seus fills.

"La llei deixa en mans de les famílies l'elecció de la proporció d'assignatures que vehicularà cada llengua durant les diferents etapes educatives. No obstant això, aquesta decisió, que s'emmarca dins l'àmbit pedagògic, hauria de quedar en mans de professionals docents, lingüístics i pedagogs", expliquen en el manifest que van llançar ahir diumenge a les xarxes.

Famílies pel Valencià recalca, en aquest sentit, el paper que ha tingut l'escola en la normalització de la llengua en les últimes dècades i que ha permès, de fet, mantenir l'índex de coneixement de la llengua. Amb la Llei de Plurilingüisme, era el consell escolar qui decidia la llengua base de l'escola per a tots els nivells educatius.

"Darrere del nom de 'llibertat educativa' s'amaga una trampa. Ningú no ens garanteix que la decisió de les famílies siga respectada".

Amb la Llei de Llibertat Educativa, Conselleria realitzarà una consulta a les famílies per tal que decidisquen quin és el percentatge de valencià i castellà que desitgen. Tot plegat obre nombroses incògnites sobre com serà l'aplicació real d'aquesta norma i el repte que suposarà per als equips directius i la plantilla de docents.

"Darrere del nom de 'llibertat educativa' s'amaga una trampa. Ningú no ens garanteix que la decisió de les famílies siga respectada, ja que tot dependrà del conjunt de vots i dels repartiments fets per Conselleria. Això s'agreuja en el cas de les comarques castellanoparlants, on es priva directament a les criatures de l'oportunitat d'aprendre valencià".

"Els darrers estudis sobre coneixements de la llengua i el dia a dia en el carrer ens demostren que el valencià perd terreny de manera irreversible respecte al castellà -expliquen en el manifest-. Una llengua que compta amb la quasi totalitat dels mitjans de comunicació, amb una notable presència a les xarxes socials i que comença a ser majoritària entre els nostres xiquets, xiquetes i adolescents. En el procés de substitució lingüística que vivim, considerem que els centres educatius han de tenir un paper clau i determinant per posar fre al retrocés del valencià i és per això que volem que els nostres fills i filles puguen estudiar en valencià".

La voluntat d'aquest col·lectiu de nova creació és iniciar una campanya de difusió a través de les associacions de famílies dels centres escolars i de les xarxes socials. No són, en tot cas, els únics que han fet passos en aquesta direcció. Joves d'Acció Cultural, el Bloc d'Estudiantat Agermanat i la Plataforma per la Llengua impulsen també una campanya per promoure la tria del valencià.
---------------------------------

L'EMBARBUSSAMENT DE LA LLEI ROVIRA

La Llei de Llibertat Educativa atorga a les famílies de la zona valencianoparlant la possibilitat que trien a través de la matrícula i al començament de cada etapa escolar quina volen que siga la llengua base del seu centre, és a dir, si castellà o valencià.

A infantil, l'idioma escollit com a base tindrà una proporció del 65% del temps lectiu, mentre que l'altra llengua cooficial del territori comptarà amb el 25% i la presència de l'anglès serà del 10%. En els dos primers cursos de primària, l'idioma no seleccionat com a base gaudirà del 25% i el temps lectiu d'anglès serà d'entre el 15% i el 25%. La resta de l'aprenentatge seria en la llengua base.

A partir de tercer de primària s'incorpora una clàusula per la qual no podrá haver-hi una diferència de més del 20% en el temps lectiu destinat a la llengua base i a la que no disposa d'aquesta condició. El mateix sistema regularà la secundària.
En principi, la voluntat de Conselleria és realitzar la consulta a les famílies al voltant de les vacances de Nadal, amb la qual cosa els canvis es farien efectius a partir del pròxim curs.

En les zones castellanoparlants, no existeix l'opció de triar. En l'etapa d'infantil, el 10% de l'ensenyament serà en valencià, el mateix percentatge que l'anglès. La resta, serà en castellà. A partir de primària, l'anglès tindrà una presència d'entre el 15 i el 25%, mentre que el valencià quedarà reclòs a les àrees de llengua i literatura.

 

Web d'adhesió a la campanya

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.