L'anomenada batalla de València, l'operació destinada a desactivar les vel·leïtats valencianistes d'una part de la societat durant la transició, fou un fenomen de múltiples cares. S'hi van veure arrossegades, amb ferocitat, les forces polítiques i els intel·lectuals i també una gran massa de població que, condicionada pels discursos criminalitzadors de determinats mitjans de comunicació i d'unes elits centralistes, van acabar claudicant de les seues aspiracions.
D'aquella lluita per cisellar la identitat valenciana contemporània ni tan sols va quedar exempta l'església. Perquè també allà, a les sagristies i a les cocatedrals es va desfermar una lluita entre els qui advocaven per una església valenciana i en valencià i els qui preferien una església assimilada a l'espanyola i en castellà. Fou, potser, una batalla amb menys ressò mediàtic, però que, en un moment en què la religió encara jugava un paper important en la societat, no fou en absolut menor.
De tot plegat parla el documental que s'estrena aquest dimecres al Teatre Micalet de València i que ha comptat amb la col·laboració de l'àrea de memòria democràtica de la Diputació de València i À Punt. El títol de la peça, dirigida per Valentí Figueres, és ben suggeridor: 'Déu també parla valencià' i té com a eix vertebrador el pare Pere Ruitort, el rector d'origen mallorquí que va capitanejar un grup de sacerdots que, arran del Concili Vaticà II, treballaren fort i ferm per fer que el valencià es convertira en la llengua de la litúrgia. És a dir, persones que van lluitar perquè l'idioma dels valencians i les valencianes es normalitzara en els púlpits, un àmbit d'influència encara determinant a la dècada dels setanta.
Que 'Déu també parla valencià' tinga el testimoni de Riutort com a fil conductor no és en absolut casual. Pedagog, filòleg i lingüista, a més de catedràtic de la Didàctica de la Llengua a la Universitat de València, Riutort ha passat a la història per ser l'autor del Llibre del poble de Déu, una obra que conté la versió en valencià del cantoral popular, les celebracions de diumenges, festivitats i Setmana Santa, l'ordinari de la missa, Sagraments i Misses rituals, la litúrgia dels Difunts, un apèndix del missal romà i diverses pregàries litúrgiques per a misses de xiquets. En definitiva, una obra monumental encarregada, en un primer moment, pels jerarques de l'Església catòlica valenciana.
La presentació del Llibre del poble de Déu fou a finals de 1975. La confecció i posterior publicació de l'obra, tanmateix, fou turbulenta, a causa del boicot que van protagonitzar alguns membres de l'Església catòlica alineats amb un secessionisme lingüístic que, per aquells volts dels setanta, començaven a agafar embranzida. A la presentació en públic hi seguí una ferotge campanya mediàtica en la seua contra encapçalada pel periòdic Las Provincias, que situà Pere Riutort en la diana. El prevere fou, de fet, agredit físicament, com també polítics i intel·lectuals valencianistes de l'època.
Fruit de tot plegat, la jerarquia catòlica valenciana -amb l'excepció del bisbe de Sogorb-Castelló, Josep Maria Cases- va donar l'esquena al Llibre del poble de Déu, en el cost del qual el mateix Riutort va invertir part dels seus béns personals. "La dreta espanyola i blavera tenia molt clar que l'església era un àmbit que no podien perdre i per això van esmerçar moltes energies a boicotar la feina que els rectors valencianistes havien fet", explica Valentí Figueres, director d'una pel·lícula que ha estat produïda per Los Sueños de la Hormiga Roja.
Aquesta no és la primera incursió que aquesta productora valenciana fa en aquesta temàtica. Abans, amb direcció d'Helena Sánchez, que ara participa en 'Déu també parla valencià com a guionista, va estrenar 'La bomba Carraixet'. El documental que ara estrenen podria dir-se que és, en realitat, un spin-off d'aquella altra peça audiovisual que explicava la història del grup folk.
"Quasi al final de la gravació de La bomba Carraixet vam estar a casa de Vicent Torrent (músic d'Al Tall) i van invitar a vindre a Pere Riutort, que va vindre a propòsit des de Tàrbena. Es va posar a parlar i ens va explicar tot el que havia viscut, l'agressió que va patir per haver escrit el Llibre del Poble de Déu i ens adonàrem que això no s'havia explicat prou", explica Figueres, que es declara un agnòstic confés.
Al capdavall, però, del que es tractava, era de fixar el focus sobre uns fets poc coneguts i documentar-los, per a la posteritat. No és una qüestió en absolut menor en un país que tendeix a la desmemòria.
'Déu també parla valencià' té, a més, un valor testimonial: la darrera entrevista a Pere Riutort la van fer l'equip d'El Sueño de la Hormiga Roja quatre mesos abans del decés del rector, al seu particular refugi a Tàrbena. El documental és, doncs, un homenatge col·lectiu, però també, i sobretot, un homenatge a un home, Pere Riutort, que fou un d'aquells "personatges subterranis" que van anhelar i van lluitar per un altre País Valencià.