Qualsevol que observara la façana d’aquella nau, ubicada a la perifèria de Milà, hauria pensat que es tractava d’un antic taller de motocicletes. Només un cartell atapeït d’una xicoteta bandera d’Itàlia i d’una figura tonificada indicaven la seua condició de gimnàs. A dintre, però, no hi havia rastre de bicicletes estàtiques, màquines de rem o cintes de córrer. Com a màxim, podia haver-hi alguna manuella. L’interior d’aquell temple de la musculatura estava farcit de sacs de boxa.
Encara que per fora enganyava, el gimnàs Testudo era prou espaiós. Més del que un podria pensar. A una punta hi havia els sacs de boxa per entrenar els punys i a l’altre extrem irrompien imponents dos quadrilàters per a practicar combats. Quan hi havia competició, es col·locaven cadires al voltant dels terrenys de joc per no perdre’s cap detall. En els moments de la pràctica rutinària, el públic quedava limitat als alumnes que buscaven adquirir habilitats en aquest esport.
L’escola no era comercial. Era un club de boxa freqüentat per radicals de les graderies ultres. En un dels quadrilàters, de fet, s’identificava la militància de l’espai: hi havia un escut de la Curva Nord, la secció violenta i ultradretana dels hooligans de l’Inter de Milà. Agermanats amb els ultres mussolinians de la Lazio, van servir d’inspiració per als extremistes del València CF. En 2014, Ultras Yomus, el grupuscle de filiació neonazi de la grada d’animació de Mestalla, i la Curva Nord de l’Inter de Milà van escenificar la seua amistat amb una salutació feixista conjunta des de les Torres de Serrans de València.
A principis d’aquest setembre, en els voltants del gimnàs, va haver-hi un assassinat que va copsar al món neoazzurro. Andrea Beretta, cap dels ultres de l’Inter de Milà, va matar a ganivetades un altre dels referents de la grada ultradretana. La víctima era Andrea Bellocco, que havia combinat la seua pertinença als hooligans de l’equip milanès i la seua proximitat amb la ‘Ndrangheta. Bellocco, de fet, era descendent d’una de les nissagues més rellevants de la màfia calabresa: fill del mafiós Giulio Bellocco i nebot del capo Umberto Bellocco, acumulava un historial marcat per la seua implicació en diversos escàndols d’activitats mafioses.
La víctima del capitost dels ultres interistes s’havia instal·lat a Milà per a fugir teòricament dels seus vincles amb el crim organitzat. A poc a poc, però, va convertir-se en una de les veus influents de la graderia ultradretana de la Curva Nord. Amb l’ombra sempre present de la seua presumpta participació en el negoci del xantatge violent i del tràfic de drogues, va sospitar-se que Bellocco tenia intenció d’apartar Beretta de la comandància dels hooligans de l’Inter de Milà.
Tot i aquests rumors, no s’havia percebut un enterboliment de la relació entre Bellocco i Beretta. De fet, havien aparegut en fotografies a les xarxes socials sense que s’apreciara cap tensió. Però en aquell matí de principis de setembre, estant ambdós al mateix cotxe, el descendent de la ‘Ndrangheta dispararia a la cama de Beretta, a qui només aconseguiria ferir-lo. Beretta contraatacaria de manera fatal per a Bellocco: el degollaria amb un ganivet.
Aquest crim entre membres d’una graderia de futbol no era l’únic assassinat que havia exhibit l’ombra de la màfia entre els grups hooligans del calcio italià. Fa cinc anys, van matar d’un tret al cap el jerarca ultra Fabrizio Piscitelli, més conegut als cercles exaltats del futbol com a Diabolik. Antisemita i masclista recalcitrant fins al punt de negar qualsevol participació de les dones al món del futbol, havia estat un dels promotors dels Irriducibili, l'antiga grada extremista de la Lazio amb una ideologia obertament feixista i un currículum farcit d’accions terroríficament violentes. «Nosaltres som feixistes, els últims feixistes, i no reneguem de res», va afirmar després d’advertir: «Si volen tornar als anys del terrorisme, estem llestos». Va ser la seua reacció a la col·locació d’un artefacte explosiu a la seu dels radicals de la Lazio.
Piscitelli havia estat lligat durant els anys noranta a Michele i a Gennaro Senese, aleshores dirigents indiscutibles de la Camorra, la màfia de segell napolità. Segons les investigacions d’aquells anys, el hooligan devot del dictador Benito Mussolini havia estat esquitxat pel presumpte muntatge d’una operació per transportar heroïna des de Turquia i haixix des de l’Estat espanyol junt amb aquesta facció mafiosa. Assenyalat pels seus lligams amb bandes albaneses, el seu nom va aparèixer al sumari de la trama Màfia Capital, oriünda de Roma i amb diferents protagonistes involucrats: des de polítics i funcionaris fins a un antic terrorista d’extrema dreta.
La connexió establerta des de fa anys entre el crim organitzat arrelat a Itàlia i les graderies extremistes del seu futbol està fonamentada en l’interès pel negoci del tràfic d’estupefaents. És l’activitat més lucrativa per a organitzacions mafioses com ara la ‘Ndrangheta, i els grupuscles de hooligans solen aportar una dosi extra de múscul, fins i tot quan es tracta de recórrer a l’extorsió. La màfia calabresa, una de les entitats més terrorífiques i amb més poder del planeta, té un posicionament al mercat de les substàncies il·legals quasi monopolístic: s’estima que controla el 80% del mercat de la cocaïna a Europa i és intocable en la importació d’aquesta preuada pols blanca des d’Amèrica Llatina.
La Vecchia Signora mafiosa
Encara que en els darrers temps ha perdut pistonada futbolística, víctima dels tripijocs als despatxos de la totpoderosa família Agnelli, una sanció modèlica i un descens a la Serie B transalpina, això és, la segona divisió del futbol italià, la Juventus de Torí és l’equip més guardonat al calcio. Cap esquadra ha assolit tants scudettos. Les seues vitrines, de fet, llueixen fins a 36 títols domèstics. A Europa, tanmateix, ha estat superada en nombre de Lligues de Campions per part del Milà, que n’atresora set, i per l’Inter de Milà, amb tres. La coneguda com a Vecchia Signora només n’ha obtingut dos al llarg de la seua trajectòria futbolística.
La Juventus de Torí ha mostrat el mateix nivell al terreny de joc que en endinsar-se en escàndols d’infiltració mafiosa. En 2019, per exemple, la direcció antimàfia del districte de Palerm va ordenar, junt amb una trentena de persones més, la detenció d’Andrea Puntorno, un dels caps de la secció ultra Bravi Ragazzi. Aquest dirigent dels radicals de l’equip torinès estava acusat d’haver actuat d’intermediari entre dos clans dedicats al narcotràfic a les contrades de Sicília.
Dos anys abans, un suïcidi estrany va tornar a revelar la promiscuïtat entre els extremistes del futbol i el crim organitzat. Raffaello Bucci, un hooligan de la Juventus de Torí, va llevar-se la vida poc després de declarar en la Fiscalia dintre d’una investigació judicial sobre la penetració de la màfia calabresa a la graderia radical dels biaconeris. Aquest ultra s’havia convertit en un informador dels serveis secrets transalpins perquè desgranara la presència de les organitzacions mafioses dintre de l’univers radical del futbol.
Dirigent del famós grup hooligan Drughi —denominat d’aquesta manera en al·lusió al grup violent que protagonitza la pel·lícula La naranja mecànica, de l’aclamat cineasta Stanley Kubrick—, va abandonar el món terrenal en el mateix aqüeducte en el qual va morir Edoardo Agnelli, fill del patriarca industrial de la Fiat i propietari de la Juventus. La graderia radical de la Juventus de Torí estava assenyalada pels contactes amb la ‘Ndrangheta, una organització originària de la zona de Calàbria, on hi ha una gran presència d’aficionats de la denominada com a Vecchia Signora.
En aquells temps d’infiltració mafiosa, pels volts del 2017, va ser condemnat Rocco Dominello, un dels líders ultres de la Juventus de Torí, a set anys i nou de mesos de presó. La justícia transalpina assenyalava aquest dirigent hooligan per haver permès la infiltració de la màfia calabresa dintre de l’estadi i, més concretament, en el negoci de la revenda d’entrades. Els grups radicals d’aficionats del club bianconeri i el crim organitzat gestionaven de manera conjunta aquest negoci. Andrea Agnelli, llavors president de la Juventus de Torí, havia estat sancionat anteriorment pels tribunals per haver mantingut vincles irregulars amb els ultres de l’equip i haver facilitat la revenda de bitllets per un preu superior.
Nàpols, la Camorra i els Boys San 1960
L’estampa havia copat el conjunt de les portades de la premsa italiana. L’eslovac Marek Hamsik, llavors capità del Nàpols, estava negociant amb Gennaro de Tommaso, capo dels ultres del conjunt partenopeu, la celebració de la final de la Copa d’Itàlia que enfrontava la Fiorentina i l’esquadra meridional. Els ultres del club napolità havien aturat el partit perquè un hooligan de la Roma havia disparat contra els seguidors radicals del Nàpols i n’havia ferit tres. El 2014, el Carronya, com es coneix al capitost Gennaro de Tommaso, donaria el vistiplau a Marek Hamsik perquè el baló poguera rodar a l’estadi de l’Olímpic de Roma.
El protagonista d’aquesta escena impactant, que exhibia la força i la influència dels ultres en el desenvolupament del futbol transalpí, era un altre exemple dels contactes entre les graderies radicals i el crim organitzat. El Carronya era el fill d’un reconegut capo de la Camorra, la màfia assentada a les contrades napolitanes i un autèntic poder fàctic amb fils a tots els àmbits de la vida de la regió de Campània. De Tommaso, que lluïa una samarreta demanant la llibertat d’un radical sicilià condemnat a vuit anys de presó per matar un agent de la policia italiana durant uns disturbis previs al derbi Catània-Palerm, va ser multat amb cinc anys sense accedir a un estadi.
Els vincles entre els tifosis i la màfia emergirien a finals d'aquest setembre amb la detenció de 19 ultres per contactes amb la màfia calabresa, però fa anys reviscolarien arran de l’assassinat de Vittorino Boiocchi, un dels referents indiscutibles de la graderia extremista de l’Inter de Milà, representant dels anys de més violència al futbol italià i membre de la secció Boys San 1960 de la Curva Nord de l’estadi Giuseppe Meazza, el qual és compartit pels dos equips capdavanters de la capital llombarda. Boiocchi va rebre diversos tirs en el pit i el coll en la prèvia del partit que enfrontava el seu equip de l’ànima amb la Sampdoria.
Involucrat en el negoci del narcotràfic, l’ultra s’havia passat mitja vida entre reixes: va ingressar a finals de la dècada dels noranta i va abandonar la seua cel·la quan l’agenda marcava el 2018. Boiocchi, condemnat per tràfic de drogues, extorsió, segrest i robatori, no va desaprofitar la seua llarga estada a la presó i va estrènyer els seus contactes amb la màfia. Segons va publicar en el seu moment el periòdic transalpí Corriere della Sera, el tifosi i el seu entorn guanyava 80.000 euros al mes per la revenda d’entrades i el control del pàrquing de l’estadi. Ara bé, el gran negoci era servir el crim organitzat en el tràfic d’estupefaents. És la gran connexió entre la màfia i els tifosis.