La banalitat del malvat es fa present de cop quan hom arriba des de les platges de l’Adriàtic al paisatge muntanyós de l’Emília-Romanya. “Villa Mussolini. Visti’n el museu” hi diu, al cartell del voral de la carretera.
Tan inofensiu, com si la casa de Benito Mussolini, el fundador del feixisme, criminal de guerra i assassí en massa, fos una atracció turística normal i corrent.
És diumenge i el sol brilla quan s’obre la porta de ferro forjat que dona al parc de Predappio, el poble natal del Duce. Domenico Morosini i la seva dona Adele Grana estan a punt per guiar-nos per la mansió. Es consideren els guardians d’una gran herència.
“Tot està igual que abans, no hi hem canviat res”, diu Morosini, de 83 anys i que va adquirir la vil·la fa més de dues dècades. La seva dona fa oronejar els coloms blancs del recinte. “Encara són dels que criava Donna Rachele”, com anomena ella l’esposa del dictador.
101 anys enrere, a la tardor del 1922, Mussolini prenia el poder a Itàlia després de la Marxa sobre Roma. Arreu del país se’n poden visitar nombrosos llegats, com l’edifici d’hisenda de Bozen o la seu central de correus de Palerm. En un vessant del Monte Giano, al centre d’Itàlia, fins i tot hi ha un bosc, els arbres del qual encara ara formen la paraula Dux.
A Itàlia rarament tenen lloc anàlisis crítiques del passat.
Per exemple, el Palau de la Civilització Italiana de Mussolini a Roma, símbol que en el seu moment pretenia enaltir el feixisme, no seria pas un mal lloc per ubicar-hi un museu sobre els crims de la dictadura. En lloc d’això, la marca de roba Fendi hi té la seu central. Amb el Palazzo es vol “elogiar l’herència cultural italiana”, ha declarat la marca de luxe.
A Sabaudia, l’indret d’estiueig erigit per Mussolini, s’hi presenten fotos del Duce com un visitant glamurós. El teló de fons de la torre de l’ajuntament feixista, la inscripció del qual encara promet despertar el país d’una “letargia mil·lenària”, ja ha estat utilitzat per Matteo Salvini per a un acte electoral.
A Itàlia, no hi va tenir lloc el que equivaldria als processos de Nuremberg, com tampoc una retirada de símbols feixistes. Al contrari, des de fa dècades hi ha polítics al parlament amb arrels feixistes o neofeixistes. En una enquesta del 2021, dues terceres parts dels joves italians consideraven que el feixisme equival a una dictadura que cal condemnar, però que també va comportar “avantatges”.
Domenico Morosini i la seva dona parlen amb entusiasme dels grans fets que prometen als seus visitants “una experiència històrica inoblidable”. A l’interior de la vil·la, l’anciana parella hi ha instal·lat un centre d’interpretació decorat amb escenes bèl·liques, en el qual s’hi arxiven per a la comunitat científica documents dels antics inquilins. Tot i això, el seu major orgull són les estances “Sa Excel·lència”, tal com Adele Grana anomena el seu ídol.
Allà s’hi pot trobar el menjador amb la campana al final de la taula i que Grana fa sonar breument. “Allí és com cridava els seus fills a taula.” També hi ha la fotografia amb Walt Disney. “Admirava Mussolini i, a Mussolini, li encantaven les seves pel·lícules.”
També hi ha el dormitori amb el llit de matrimoni. A sobre, hi ha estès un uniforme. “És el que portava Sua Eccellenza el dia de la seva mort”, creu la senyora. Està contenta d’haver aconseguit detectar la peça als EUA. “Millor que no pregunti quan vam haver de pagar.” Les flors vora l’uniforme serveixen de record de Donna Rachele, que, segons Grana, va morir aquí. “Aquí hi ha el seu llibre de pregària i els seus medicaments, nosaltres no hem tocat res”, diu.
L’especial relació que uneix la parella amb els Mussolini va començar fa dècades quan el seu marit, un apassionat col·leccionista com diu Grana, va descobrir “aquestes magnífiques fotografies”. Provenien de Romano Mussolini, un fill del dictador que després de la guerra va fer carrera com a pianista de jazz i al qual li agradava pintar pallassos tristos.
Grana diu que “la seva amistat va durar 20 anys, però no vam gosar mai de tutejar-lo!”. És així també com s’haurien assabentat que la vil·la estava en venda. L’últim inquilí, un altre del total de cinc fills i filles que va tenir Mussolini, havia mort. Alguns interessats a comprar l’edifici ja haurien planejat d’enderrocar-lo, afirma Grana. És per això que van comprar la vil·la. “Abans érem rics”, diu. Ara es conformen amb un edifici adjacent de 48 metres quadrats. El principal és conservar la vil·la.
Amb el temps, el seu marit s’hi ha unit. Morosini mostra el despatx amb el robust escriptori i l’assecador de tinta en forma de tanc. “Hi ha tres grans figures en la història mundial”, diu: “Jesucrist, Juli Cèsar i Benito Mussolini.”
I, d’Itàlia, també té una llista dels millors. Els caps de govern més importants són Mussolini, Silvio Berlusconi i Bettino Craxi.
I què en pensa de Giorgia Meloni, l’actual primera ministra que en els inicis de la seva carrera formava part d’una organització juvenil neofeixista i havia qualificat Mussolini com un “bon polític”? “Encara està per fer”, diu Morosini i riu.