Qui no estiga familiaritzat amb el submon de les màfies, la paraula ’Ndrangheta potser li evocarà el budisme o alguna divinitat hinduista. Però qui dispose d’unes nocions mínimes sobre la matèria, en escoltar aquest nom, de seguida li tremolaran les cames.
’Ndrangheta és sinònim de màfia calabresa. La regió més pobra d’Itàlia és, alhora, la més colpejada pel crim organitzat. Els dos milions de residents conviuen amb el tràfic de drogues a gran escala, els assassinats, els segrestos… i l’arribada massiva d’immigrants a la seua costa, un fenomen que ha atiat els discursos racistes i xenòfobs que en bona mesura han propulsat Giorgia Meloni a la presidència del Govern.
Qui n’ha vist de més colors potser siga Nicola Gratteri, fiscal en cap de Catanzaro, la capital de la regió. En un reportatge recent al setmanari italià L’Espresso, afirmava que havia arrestat milers de delinqüents, que havia destruït tones i tones de cocaïna, que havia confiscat milions de béns i havia demolit clans sencers, alguns dels quals, segons assenyalava, “vinculats amb la maçoneria desviada”.
Fa 34 anys que viu escortat les 24 hores del dia, però assegura que tot aquest temps “ha valgut la pena”. Ara fa dos anys i mig, en plena pandèmia, Gratteri va ser un dels grans protagonistes del macrojudici per l’operació Rinascita Scott, en què s’investigaven les sinergies entre la Cosa Nostra i ’Ndrangheta. Als bancs dels acusats, més nombrosos que a una catedral, van seure 322 acusats.
La vista no va celebrar-se en un lloc qualsevol, sinó en un búnquer de Lamezia Terme, amb unes mesures de seguretat descomunals. Entre els processats hi havia de tot: delinqüents habituals, estrategs i capitostos de la màfia local, però també advocats, polítics i empresaris.
Luigi Bonaventura, un exmafiós penedit protegidíssim com Gratteri, era al darrere de moltes de les delacions que van derivar en aquesta macrocausa. En conjunt, la Fiscalia va sol·licitar prop de 5.000 anys de presó per tots els acusats.
De búnquers, la màfia calabresa en sap bastant. És on s’hi refugia i on amaga les armes i drogues que controlen. Se n’han localitzat una trentena en un radi de 50 quilòmetres quadrats. En dos d’ells habitaven els capos de les nissagues Barbaro i Pelle.
Un pou de pobresa
No hi ha una regió del país tan empobrida com Calàbria, la punta de la bota d’Itàlia. La diferència entre el nord i el sud arriba ací a la seua màxima expressió. La renda per càpita amb prou feines se situa en els 17.000 euros. La planta hospitalària, infradotada per a una població de dos milions de persones, va fer saltar les seues costures amb motiu de la pandèmia, quan els escassos 120 llits de vigilància intensiva van fer curt de seguida.
I és que la ’Ndrangheta, com l’Hidra de Lerna, ha penetrat per cada racó de la regió calabresa. També a la sanitat. La màfia va fer-se càrrec de la majoria de centres hospitalaris públics, causant-ne el tancament de 18. Les seues urpes s’estenen al sector farmacèutic.
El Govern italià, de fet, va tenir seriosos problemes per tal de trobar persones disposades a exercir com a comissionats de salut de la zona. I en trobar-ne, els dos primers van ser destituïts per la via ràpida.
Un d’ells va afirmar que les mascaretes no servien per a contenir l’expansió del virus i va al·legar que la covid només es contagiava mitjançant els petons prolongats —de 15 minuts, va arribar a precisar— amb una persona infectada.
Si la màfia ha estat capaç de capbussar-se en la sanitat pública, què no serà capaç d’aconseguir a través dels petits negocis privats? Es calcula que la ’Ndrangheta, que ja té més d’un segle i mig de vida, supera els 50.000 milions d’euros anuals d’ingressos a tots els cinc continents. Algunes fonts incrementen la xifra fins els 70.000 milions.
No n’hi ha per menys. El 80% de la cocaïna que circula per Europa és controlada, d’una o d’una altra manera, per la ’Ndrangheta, convertida en “el governant absolut de l’escena criminal”, segons un informe recent del Departament d’Investigació Antimàfia italià. La Interpol ja fa anys que qualifica l’entramat en qüestió com “una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals”.
Per formar-ne part, només cal ser calabrès o tenir-ne algun parentiu. Unes poques famílies n’ostenten el control. Els xocs entre clans acostumen a ser silenciosos, soterrats, excepte casos com el dels Strangio-Nirta i els Vottari-Pelle, enfrontades des de començaments dels 90.
En aquest sentit, l’episodi més cridaner es remunta a la fatídica nit del 15 d’agost de 2007, quan sis persones dels Vottari-Pelle —totes elles d’origen italià— van morir assassinades en la pizzeria Da Bruno —a Duisburg, al nord d’Alemanya— mentre celebraven una festa d’aniversari. Era la resposta per l’assassinat de Maria Strangio, la dona de Giovanni Nirta, a mans de l’altre clan. Uns fets que s’havien produït el dia de Nadal de l’any anterior.
En 2009, quan es complien dos anys de la massacre de Duisburg, fou detingut l’autor d’aquells fets: Giovanni Strangio, de 30 anys, qui es trobava a un apartament d’Amsterdam acompanyat del seu cunyat Francesco Romeo. Mesos abans, també a Amsterdam, ja havia estat detingut Giuseppe Nirta, un altre peix gros de la ’Ndrangheta.
Calàbria, la gran oblidada d’Itàlia, la regió més castigada per la màfia, va camí de convertir-se en un reducte marginal crònic al bell mig de l’Europa occidental.