L'escena era inquietant. Un centenar d'ultres amb bengales recorrien amb impunitat els carrers del centre històric de Guimarães, una ciutat situada a l'interior nord de Portugal, a pocs kilòmetres de Braga. Aquella marxa hooligan, desenvolupada en una franja horària nocturna en la qual les terrasses de l'hostaleria encara solen estar plenes, va acabar amb disturbis, llançament de focs artificials i, fins i tot, de cadires. Les xarxes socials van actuar de testimoni de la virulència d'aquests aficionats radicals del futbol, generant situacions de perill per als habitants de l'urbs. La policia portuguesa va detenir 122 ciutadans croats, 23 portuguesos i altres nou persones de diferents nacionalitats. Malgrat el temor que generaven les imatges, les forces de seguretat van informar de la manca de danys significatius en establiments comercials, ni de ferits, ni de la presentació de cap denúncia criminal.
Els incidents a Guimarães van produir-se en la vespra del partit que enfrontava els croats de l'Hajduk Split i el Vitòria SC a terres lusitanes. Ambdós equips es jugaven passar a la següent eliminatòria de la Conference League, la tercera competició continental per darrere de la Lliga de Campions i l'Europa League. El club croat comptava amb un avantatge de dos gols del partit d'anada, on van imposar-se per 3-1 a l'esquadra portuguesa. Tot i que el Vitòria SC va avançar-se prompte al marcador, els croats van obtenir el bitllet per disputar la ronda preliminar a la fase regular de la competició continental. El seu rival seria el Vila-real CF, un dels màxims aspirants a lluitar per aquest títol europeu junt amb els italians de la Fiorentina i els anglesos del West Ham United.
Els groguets hauran d'enfrontar-se a un equip complicat al seu estadi per l'infern generat pels hooligans ultradretans. La mateixa graderia radical que va generar disturbis per Portugal, i que previsiblement desembarcarà aquest dijous a València per assistir al partit celebrat al camp del Llevant UE, qui cedeix fins a final d'any el seu estadi al conjunt de la Plana Baixa per les obres al seu coliseu futbolístic. Aquests ultres són, de fet, l'exemple paradigmàtic de la xacra que persegueix anys enrere al futbol croat, atesa la violència, la capacitat de pressió sobre les directives dels clubs, els incidents internacionals generats al voltant de la selecció nacional de Croàcia i els vincles ideològics amb l'extrema dreta d'aquests hooligans. Tot adobat per un univers futbolístic farcit de gestos d'exaltació nazi.
Passat antifeixista, graderia ultradretana
Envoltada d'aigües cristal·lines, amb platges de renom i una fortalesa construïda per l'imperi romà en el segle IV, Split és una de les ciutats amb estampes més boniques de la costa dàlmata de Croàcia. En aquella ciutat banyada pel mar Adriàtic i amb un centre històric declarat com a patrimoni de la humanitat l'any 1979, va fundar-se a principis del segle passat l'equip de futbol local. La història d'aquest equip va experimentar un tomb durant la Segona Guerra Mundial. El club va demostrar un compromís contra el feixisme italià quan va rebutjar la conversió transalpina del seu nom, així com la plantilla va desplaçar-se a l'illa de Vis, únic lloc, en el seu moment, que els nazis no havien conquerit. Aquell territori insular, de fet, fou el refugi del mariscal Tito.
En la primavera del 1944, l'Hajduk Split va oficialitzar-se com a equip de l'exèrcit de Iugoslàvia, la qual cosa va provocar la substitució del tauler d'escacs croata del seu escut per una estrella roja. A partir d'aquell moment, va emprendre una gira propagandística pel nord d'Àfrica i la península aràbiga. Aquell tour va acumular fins a 90 partits amistosos, dels quals van guanyar-ne 74. L'acció a favor de les potències aliades a la contesa bèl·lica va provocar que el conjunt balcànic obtinguera el títol d'equip de la França Lliure per part de l'aleshores general i posteriorment president de la República de França, Charles de Gaulle.
A mitjan segle XX, anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, dos soldats iugoslaus, però, van enamorar-se de les formes d'animar dels brasilers en el famós mundial de la maracanada, quan Uruguai va imposar-se al combinat carioca en el seu mític estadi de Maracanà en la final de la màxima competició de seleccions. L'entusiasme pel fervor brasiler a favor de l'esport rei, l'enveja pel deliri que sentien per aquest joc col·lectiu de pilota, va provocar la irrupció de Torcida Split, el grup hooligan de l'Hajduk Split. Aquella decisió quedaria gravada a la història de l'univers social del futbol: es tractava del naixement del primer grup d'ultres del planeta. La grada radical debutaria en un partit en el qual l'esquadra croata va imposar-se per 2-1 a l'Estrella Roja de Belgrad.
Amb diverses etapes d'alt i baixos a la seua història, com ara en la segona meitat dels anys setanta, quan va experimentar un creixement notable d'integrants, Torcida Split ha estat marcada per la virulència dels seus membres i de les seues accions. En 1984, per exemple, un ultra va irrompre al camp per tallar el coll a un gall. Va fer-ho en un enfrontament de semifinals de l'antiga UEFA, l'actual Europa League, contra els britànics del Totenham Spurs, un club històric que té com a símbol animal a un pollastre. Pocs anys més tard, amb l'inici de les guerres als territoris balcànics, membres de la graderia extremista van combatre per la independència de Croàcia. La participació en aquella contesa bèl·lica va comportar la pèrdua de 27 vides vinculades al sector radical del conjunt croat. Totes compten amb una placa de record a l'estadi.
La influència i la capacitat de pressió de la graderia extremista sobre el funcionament del club no és menor. En un derbi contra el Dinamo de Zagreb, el seu rival etern a la lliga croata, va impedir-se l'entrada a l'estadi dels ultres de l'Hajduk Split. Com a mesura de protesta i en solidaritat amb els seguidors radicals i ultradretans de l'equip de la ciutat costanera, els jugadors van negar-se a sortir al camp i no van disputar el clàssic del futbol d'aquest territori balcànic.
La violència ha estat combinada amb la seua filiació ultradretana, sovint de caràcter feixista i nazi. Al si del grup hooligan, no debades, va emergir la secció Hajduk Jugend, una denominació nostàlgica de les Joventuts Hitlerianes. La venda de samarretes amb aquest nom va provocar polèmica, però un dels dirigents de la graderia radical va respondre que sempre s'havien escorat políticament cap a la dreta. Els ultres de l'Hajduk Split, sota aquesta nomenclatura d'Hajduk Jugend, van enviar una missiva a l'Església ortodoxa sèrbia en la qual s'amenaçava amb l'erradicació total de la minoria sèrbia a Croàcia i l'expulsió dels jueus del país.
La missiva, a més, exaltava el nazisme i els ústaixa, els croats favorables al nazisme durant Segona Guerra Mundial, i feien referència als camps de concentració en Jasenovac i Stara Gradiska, on van ser executats milers de serbis i jueus. Amb expressions com ara «jueus fora», escrita en alemany, i «serbis a la forca», el text també estava dirigit contra l'aleshores president croat, el conservador Stjepan Mesic, qui havia tingut postures de tolerància cap a les minories ètniques. La graderia radical del club croat tornaria a exhibir la seua ideologia durant l'Eurocopa del 2012, on va efectuar el càntic «Visca Franco». Quatre anys més tard, durant un partit de classificació per al torneig continental de seleccions que enfrontava a Itàlia, va aparèixer una esvàstica a la gespa. El partit, tanmateix, es jugava a porta tancada pels incidents anteriors provocats per aquests hooligans d'orientació ultradretana.
Les accions de boicot a la federació croata de futbol han estat una constant durant els darrers anys sota l'argument que la direcció té com a objectiu beneficiar el Dinamo de Zagreb, el seu màxim rival. Tot i la forta competició que mantenen amb el club situat a la capital croata i l'enemistat acèrrima amb els hooligans del Dinamo, ambdues graderies estan agermanades en els partits de la selecció croata per intentar fer la vida impossible als seus directius. És l'únic moment en el qual Torcida Split i Bad Blue Boys, denominació que ostenta el grup de seguidors d'extrema dreta del Dinamo de Zagreb, comparteixen pancartes, llançament de bengales i ànima virulenta. En un partit contra Noruega celebrat en març de 2015, els radicals balcànics van expressar càntics a favor dels partidaris dels nazis a Croàcia durant la Segona Guerra Mundial
Disturbis i gestos pronazis
Els hooligans del conjunt de la capital de Croàcia, no debades, atresoren una biografia farcida d'ombres. En la dècada dels noranta del segle passat, per exemple, van destrossar el centre de la ciutat francesa d'Auxerre, localitzada al sud-est de París. Aquella mescla de violència i vandalisme amb l'excusa de el fervor futbolística va costar-los l'expulsió durant un any de les competicions continentals. Itàlia o Romania són altres països que han patit els comportaments hooligans dels Bad Blue Boys, una nomenclatura inspirada en la pel·lícula Bad Boys, un film que va sortir a la pantalla gran l'any 1983 amb l'atractiu d'estar protagonitzada per Sean Penn.
La graderia radical del Dinamo de Zagreb va ser fundada el 17 de març de 1986 i tradicionalment s'han ubicat en la tribuna nord, una mena de fons septentrional localitzat darrere de la porteria a l'Estadi Maksimir. Al seu historial, a banda dels aldarulls causats a la mencionada ciutat gal·la, consten les amenaces de mort que van proferir al migcampista creatiu Nico Krancjar per canviar l'elàstica del Dinamo de Zagreb per la samarreta de l'Hajduk Split i els incidents amb els radicals de l'Estrella Roja en un partit jugat el 13 de març de 1990, en els prolegòmens de la guerra dels Balcans. Zvonimir Boban, aleshores centrecampista del Dinamo de Zagreb i posteriorment integrant de les files del Milà o del Celta de Vigo, va defensar un ultra local de la policia amb una puntada de peu. Els disturbis a la gespa d'aquella data són recordats a les portes del seu temple futbolístic, sota la inscripció: «Als seguidors de l'equip, que començaren la guerra amb Sèrbia en aquest estadi el 13 de maig de 1990».
El futbol croat ha estat immers d'altres episodis polèmics, especialment vinculats amb la violència de les grades hooligans i els gestos filofeixistes d'alguns dels futbolistes. El defensa Joe Šimunić fou sancionat per la FIFA amb deu jornades internacionals sense jugar per cantar un lema ústaixa al final d'un partit disputat l'any 2013. La federació croata, en aquell moment, va presentar un recurs contra la decisió de la màxima organització futbolística i va evitar cap sanció contra el central que havia militat al Dinamo de Zagreb. Encara més, el davanter Davor Šuker, famós a l'àmbit esportiu per haver vestit els colors del Sevilla, l'Arsenal i el Reial Madrid, va visitar en l'any 1996 la tomba d'Ante Pavelic, cap de l'Estat croat col·laboracionista amb els nazis. Són les xacres de l'esport rei a Croàcia.