El futbol es viu més a la grada que al terreny de joc, però en cap lloc ho fa com als Balcans Occidentals. Així ho apunta l’informe Jocs perillosos de l’organisme Global Initiative, un document que radiografia els vincles entre el hooliganisme, les tensions nacionals i els estaments polítics en països com Sèrbia, Bòsnia i Montenegro. La investigació també conclou una intrincada relació amb el crim organitzat, coincidint amb el judici per assassinat i tràfic a Veljko Belivuk, un conegut hooligan serbi. EL TEMPS parla amb els autors de l'estudi, Sasa Djordjević i Roger Scaturro, i amb l’investigador balcanista i escriptor Miguel Roan.
A mitjans dels anys 80, el hooliganisme provinent del Regne Unit i Itàlia es va contagiar als Balcans, com a moltes altres parts d’Europa. Ho va fer, però, en un moment on els nacionalismes ètnics que provocarien la desintegració iugoslava començaven a calar en unes societats aparentment caracteritzades per la convivència. El futbol va quedar amarat del seu moment polític, i durant les guerres Iugoslaves, membres de grups ultres van passar a integrar les files de grups paramilitars, com van fer molts Delije (valents), ultres del FK Estrella Roja de Belgrad, amb els Tigres d’Arkan. Una milícia, de més de nou mil membres, que va perpetrar crims de guerra a zones com Bijeljina i Zvornik (Bòsnia) i Vukovar (Croàcia), sota el comandament de Željko Ražnatović (Arkan), exagent de la policia secreta sèrbia i, en aquells temps, un gran artífex del crim organitzat.
Avui, les tibantors ètniques són palpables durant els partits, on és habitual veure símbols com els tres dits del nacionalisme serbi o l'àguila bicèfala als territoris de parla albanesa. Especialment en aquells països que van quedar marcats per la particularitat de la partició iugoslava. “A Bòsnia és més complicat perquè hi ha serbis, croats i bosnians, per tant són molt visibles les tensions. La ciutat de Mostar tenen més incidents amb diferents aficionats als partits de futbol i durant tot l’any, especialment quan hi ha festes religioses”, apunta Djordjević. Exemple d’això són els enfrontaments entre aficionats del FK Velež (de majoria bosnio-musulmana i tradicció iugoslavista) i del HŠK Zrinjski (croats) durant el ramadà.
A Sèrbia, aficionats del FC Partizan de Belgrad, coneguts com a Grobari (sepulturers), van exhibir el 2007 pancartes amb les cares del comandant Radovan Karadžić i el general Ratko Mladić, condemnats per crims de guerra pel genocidi de Srebrenica i el setge de Sarajevo, quelcom que li va valer una desqualificació de la UEFA. No seria l’única referència que es faria al llarg dels anys. “El Partizan i l’Estrella roja eren equips iugoslaus, que tenien molts d’aficionats fora de Sèrbia, però malgrat que han intentat reivindicar aquest passat multiètnic, estan lligats al nacionalisme i l’etnocentrisme, a la idea de cohesió de la nació sèrbia, en confrontació amb la resta de grups ètnics. Amb els únics que tenen una relació més fluida és amb els equips grecs, perquè són ortodoxos”, assenyala Roan.
Tot i els reiterats incidents, com els aldarulls del Pride Parade de l’any 2010, el poso ideològic dels hooligans serbis és limitat, raó per la qual, en paraules de Roan, no se’ls pot homologar a grups d’extrema dreta. “Tenen un fort discurs ètnic nacionalista, i relacions amb els nacionalismes ètnics que venen de Polònia i Hongria, però també tenen trets antiimperialistes, que inclús els fan generar simpaties a certa esquerra europea, quelcom que és una errada”. “Per altra banda, existeix una forta homofòbia perquè segueixen els preceptes de l'església ortodoxa, com molta part de la societat sèrbia, tot i que és una opinió que s’ha anat modulant”, apunta Roan, qui remarca: “no oblidem que als Balcans la ideologia no se sol desenganxar de l'església. De fet, durant la guerra de Bòsnia, els popes anaven als camps de batalla a beneir els paramilitars”. Avui, els Delije es reuneixen davant del temple de San Sava, sant i primer bisbe de Sèrbia.
La investigació de Global Initiative assenyala que dels 122 grups de fans que han aconseguit analitzar, 78 d’ells han estat catalogats com a ultres. D'aquest número, 21 són organitzacions que participen en actes de hooliganisme. Sèrbia, on hi ha sis grups hooligans, i Bòsnia són els països amb més incidents violents, seguits de Macedònia del Nord. “Els hooliganisme als Balcans s’està enfrontant com una qüestió d’ordre públic. Els debats i les opcions polítiques sobre prevenció es troben a faltar”, assenyala Djordjević.
Les motivacions per ingressar en aquests grups engloben des de reforçar el sentiment de pertinença i accedir a privilegis, com viatges, entrades gratuïtes i marxandatge, fins a guanyar diners amb delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Un caramel per a joves amb poques expectatives en uns països amb sous baixos, alts índexs de corrupció, i una economia marcadament condicionada per l’adhesió dels partits polítics al sector públic.
Segons explica Djordjević, “estan reclutant gent molt jove, de tretze i catorze anys, tot i que la majoria són joves de vint i vint i cinc, i els que participen al crim organitzat són més grans”. “Els joves comencen a progresar incorrent en petits delictes, com robar alcohol en el supermercat o barallar-se amb la policia. Això últim és important si volen ser algú dins de la jerarquia d’aquests grups o inclús dins d’un grup criminal”, assenyala l’expert. El perfil socioeconòmic dels joves és divers. “Hi ha nois de barri poc qualificats que accedeixen al grup en un nivell molt baix de la jerarquia i necessiten consolidar-se, però també hi ha joves que són “fills de” o coneixen als líders i això els fa accedir a la organització en un nivell superior”, afegeix Scaturro. La seva investigació detalla que nombrosos grups compten amb rituals d’iniciació violents, com és el cas del United Force, ultres del FK Rad de Belgrad, “on és costum apunyalar a algú per poder entrar-hi”. Tot i que empren xarxes socials i Viber, i en alguns casos la clausurada aplicació de xat encriptat Sky ECC, el reclutament es fa als barris i blocs.
Ús polític de la grada
Els hooligans, especialment a Sèrbia, tenen una relació polièdrica amb els alambins de l’Estat. Djordjević afirma que “és habitual que els facin servir per difondre missatges dins de la grada segons l’agenda política. Això passa molt quan hi ha eleccions. Per una altra banda, els fan servir de seguretat en mitings, manifestacions i protestes, o quan volen desestabilitzar i convertir en violenta alguna protesta pacífica”. Des de l’any 2012, amb l’arribada a la presidència, “Alexander Vučić ha integrat als hooligans en l’organigrama de poder, de manera que hi ha dirigents del Partizan i de l’Estrella Roja que formen part del seu partit. I, de fet, quan el govern va voler que ja no hi hagués més enfrontaments amb la policia aquests van parar. Aquest ús dels hooligans també passa a Bòsnia quan, per exemple, hi ha dirigents que no els interessa que s’organitzi l’Orgull LGTBI a Sarajevo”, apunta Roan.
Aquest vincle amb els estaments polítics ve de lluny en uns països on els equips de futbol eren institucions públiques. Segons Roan, “això generava un gran capital econòmic i social, i als anys vuitanta van començar a multiplicar-se els casos de corrupció. La tragèdia va ser que l’Estrella Roja va ser Campió d’Europa el 1991, així que el futbol va acumular més capital mentre l’Estat es fragmentava. La cultura de la partitocràcia de la societat iugoslava es va reproduir a través dels seguidors i els equips, i aquesta cultura ha continuat. No deixen de ser un paraestat”.
A finals dels anys 80, Slobodan Milošević, llavors president de Sèrbia, va atiar el nacionalisme radical a les grades ultres, de la mateixa forma que va fer amb altres nuclis de la societat. Paradòjicament, la tardor del 2000, integrants dels Delije, Grobari i United Force van ser els primers a irrompre al Parlament per enderrocar-lo de la presidència de Iugoslàvia, en el marc de les mobilitzacions conegudes com a Revolució Bulldozer. Les lleialtats no són eternes.
Crim organitzat amb connivència
La relació del futbol amb el crim organitzat no és exclusiva dels Balcans Occidentals. Exemple d'aquest fenomen és la presència de la Camorra i la 'Ndrangheta als estadis de futbol italians, els crims de les Barres Braves a Argentina, o les causes per tràfic dels Casuals, la facció més radical dels Boixos Nois, a Catalunya. En el cas dels Balcans, destaca Bòsnia, on hooligans de grups com Lesinari, Horde Zla o Škripari es lucren del tràfic de drogues i el contraban d'armes. Pràctiques que també tenen lloc a Macedònia del Nord, amb els hooligans de Skopje, Komiti i Shvercerat. Però és Sèrbia el país més problemàtic, registrant-se un degoteig de crims i activitats delictives que no s'atura des del final de les guerres iugoslaves, en bona part gràcies al llegat d’Arkan, assassinat l’any 2000 al centre de la capital.
"El Janjičari, seguidors del Partizan, han construït estrets vincles amb funcionaris de l'estat i amb el clan Kavac, un grup de crim organitzat de Montenegro especialitzat en el tràfic de cocaïna d'Amèrica Llatina a Europa", destaca l'informe de Global Initiative. Djordjević afirma que “el paper dels hooligans dins del crim organitzat inclou la distribució de droga a Sèrbia, la protecció del transport mentre transiten pel país i els assassinats per encàrrec”. Els hooligans també fan d’agents de seguretat a nombrosos clubs nocturns i locals de la ciutat. Scaturro assegura que durant la investigació “vam tenir dificultats perquè era relativament difícil garantitzar la seguretat dels entrevistats i els entrevistadors”.
El passat 17 d’octubre començava el judici contra Veljko Belivuk, un conegut hooligan serbi acusat de segrest, homicidi, tortures, tinença d’explosius i tràfic. El cas va arrencar a principis de l’any passat, després que la policia detingués a Belivuk quan tornava de reunir-se amb el clan Kavac a Montenegro. En el marc d’aquesta operació, els següents mesos les autoritats van arrestar a una vintena de persones més, i van irrompre a un antic restaurant als baixos de l’estadi del Partizan, on suposadament els detinguts emmagatzemaven armes i drogues. Belivuk forma part del grup Janjičari, actualment rebatejat com a Principi. Anteriorment, havia guanyat popularitat com a membre dels United Force, i els darrers anys com a integrant del grup Alcatraz, que també recolza al Partizan.
L’any 2016, al districte Voždovac de Belgrad, va ser assassinat un altre líder del grup, Aleksandar Stanković. Aquest va rebre cinquanta trets quan pujava al seu cotxe, suposadament per haver-se apropiat de 40 quilograms de cocaïna de la mafia montenegrina. L’endemà, el govern va declarar la guerra al crim organitzat, i els següents anys va haver-hi més de seixanta morts al carrer en enfrontaments. Ja no és cap secret que Stanković tenia relacions amb membres de les forces de seguretat. El mitjà d’investigació Insijder va publicar una foto del difunt amb Nenad Vučković, un agent de la gormanderia i antic soldat. Segons recull Balkan Insight, la Unió de l’Exèrcit de Sèrbia va assegurar en 2017 que Vučković havia emprat un camp de tir de l’exèrcit per fer pràctiques amb Novak Nedic, secretari general del govern i exmembre de la junta del Partizan, i dos hooligans. Aquests dos eren Aleksandar Stanković i Veljko Belivuk.
La causa contra Belivuk, qui és conegut dins del mundillo com “Velja Nevolja” (Veljko problemes), està consolidant un precedent judicial. El 2017 ja va ser acusat per un altre cas, però va estar absolt per desaparició de proves. La investigació de Global Initiative també refereix que “el 2021 van detenir-lo, però la fiscalía i la policía no van investigar vincles entre Belivuk, el sector de la seguretat i la política. Un antic fiscal i jutge del Tribunal Suprem ha suggerit que Belivuk dirigia un “exèrcit”. També s'al·lega que té col·laboradors en la policia, ja que presumptament els Principi utilitzaven insígnies policials i amagatalls per a les seves activitats”. El govern de Vučić, en contrast, assegura voler acabar amb la seva figura. Fa pocs dies, Belivuk va declarar durant la primera de les seccions del judici en curs: “servim a les necessitats de l’Estat”.
Glossari
Estrella Roja (FK Crvena Zvezda): Fundat per la Lliga Juvenil Antifeixista de Serbia Unida l’any 1945, és un dels dos grans clubs de futbol del país. Des del 1947 disputa el Derbi etern de Belgrad contra el FK Partizan, un dels partits més violents d’Europa. El seu estadi es coneix popularment com “el petit Marakana”.
El 1991, l’Estrella Roja va guanyar la Copa d’Europa contra l’Olympic de Marsella, convertint-se en l’únic club de l'Ex Iugoslàvia en aconseguir aquest galó. En aquells temps, la seva grada, els Delije, va esdevenir un bastió del nacionalisme ètnic, arribant a integrar les files de grups paramilitars com els Tigres d’Arkan. Actualment, els seus hooligans boicotegen protestes i l'organització del Pride Parade. Els Delije afirmen que “Kosovo és Sèrbia” i que “els únics amics són els hooligans del Olympiakos, Gate 7, i els del Spartak de Moscú”. Comparteixen afinitats amb Rússia, pel seu llegat eslau i ortodox, i també han participat en les mobilitzacions a favor de la guerra d’Ucraïna.
Partizan: És l’altre gran club de Belgrad. Va ser fundat l’any 1945 dins de les forces armades iugoslaves. De la mateixa forma que ocorre amb el seu rival, des dels anys 90 les seves grades s’han radicalitzat, i els darrers anys el club ha estat sancionat per referències al genocidi de Srebrenica i altres sortides de to, com la de l'any 2014, quan els seus ultres, els Grobari, van exhibir una pancarta que deia ‘Sols jueus i covards’ durant un partit contra el Tottenham. L’any 1981, un grup d’ultres va organitzar un segrest d'aficionats croats a Split. Els darrers anys, s’ha vinculat a seguidors radicals del Partizan amb el tràfic de drogues. Dins d’aquests hi ha diversos subgrups relacionats amb el crim organitzat, com els Alcatraz o els Principi.
Tigres d’Arkan: Grup paramilitar, fundat l’octubre de 1991 al monasteri de Pokojnika, Serbia. Inicialment, va ser conegut com la Guardia Voluntaria Serbia, controlada per la línea militar de Slobodan Milošević. El seu comandant era Željko Ražnatović, apodat Arkan, un agent dels serveis secrets iugoslaus durant els anys 70 que havia estat atracador de bancs. La milícia va perpetrar la massacre croata de Vukovar, van cometre nombrosos crims de guerra a Bòsnia, i van prendre part a la guerra de Kosovo. El 22 de març de 1992, durante un derbi etern, un grup va saltar al camp amb senyals de tràfic com ‘Benvinguts a Vukovar’ i altres senyes de ciutats caigudes.
Arkan va ser jutjat el 1999 per crims de guerra, i va ser assassinat el 15 de gener de 2000 a la porta d’un hotel de Belgrad. La seva vídua és Svetlana Ražnatović, famosa cantant de turbo-folk i presidenta del FK Obilić, anteriorment presidit per Arkan. Es fa dir ‘la mare de Sèrbia’.
Clan Kavac: Una de les grans organitzacions de narcotràfic als Balcans, enfrontada al clan Skaljari, també de la ciutat de Kotor, a Montenegro. El clan Kavac, grup que compta amb antics paramilitars de les Guerres iugoslaves, opera a Bòsnia, Sèrbia, Croàcia, Ucraïna i l’Estat espanyol, entre altres. La guerra amb Skaljari va començar l’any 2014, després que desapareguessin 300 quilograms de cocaïna a València, i els darrers anys han mort una cinquantena de persones en enfrontaments i ajustos de comptes entre els dos grups criminals.
Revolució Bulldozer: Mobilitzacions d’octubre de l’any 2000 que provocarien l’enderrocament de Milošević, després de les eleccions presidencials. Aquestes van donar la victòria a Vojislav Koštunica, qui contava amb el suport de l’oposició democràtica, resultats que el llavors president no va reconèixer. A principis d’octubre, es van anul·lar les eleccions, al·legant unes suposades irregularitats, fet que va provocar una insurrecció en tota Iugoslàvia. En les protestes van participar-hi hooligans dels Delije, els Grobari, i els United Force, irrompent al Parlament de Belgrad. Alguns van cridar-li a Milošević: “fes un favor a Sèrbia i matat”. El nom popular de les protestes es deu a què es va estampar un buldòzer contra la seu de la televisió nacional.
FK Velež: Club de la ciutat de Mostar, a Bòsnia i Hercegovina, creat l’any 1922. De tradició iugoslavista, antifeixista i multiètnica, actualment és l’equip dels ciutadans de majoria bosniaca, és a dir, bosnio-musulmana, en contraposició al HŠK Zrinjski, de majoria croata. Durant Segona Guerra Mundial, 77 futbolistes del Veležvan caure en combat com a membres dels partisans que lluitaven contra l’ocupació de les Potències de l’Eix. Els seus ultres van néixer l’any 1981 amb el nom de Crveni Šejtani (diables vermells), avui rebatejats com a Red Army.
HŠK Zrinjski: Fundat l’any 1905, és el club més antic de l’antiga Iugoslàvia. Durant la invasió nazi, va jugar a la lliga que van formar els ustashes (ultranacionalistes croates). Va ser prohibit el 1945 per les autoritats socialistes, després de l’alliberament de Iugoslàvia, i tornaria a competir l’any 1992. Hi ha una gran rivalitat amb el Velež i els seus aficionats, tot i que també amb el FK Sarajevo i el FK Željezničar, els dos grans clubs de la capital bosnia. Fa pocs mesos, es van destrossar les tombes del cementiri partisà de Mostar, un vandalisme que grups locals atribueixen a hooligans del Zrinjski.