A la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques de la Universitat Miguel Hernández, els nervis es palpaven pels corredors. Els alumnes de Ciències Polítiques i Gestió Pública, així com els estudiants d'Administració i Direcció d'Empreses, estaven a res de viure un dels moments més especials de la seua biografia universitària. En aquella jornada de principis de juliol, dirien adeu a la facultat instal·lada a Oriola, a la comarca del Baix Segura, i emprendrien les seues carreres laborals. Era l'hora de la veritat, d'enfrontar-se a la competència del mercat de treball.
Com a padrí d'aquella cerimònia, els alumnes comptaren amb una personalitat de primer ordre. Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana pel PP, acudiria a l'acte per donar suport als graduats. «Vos anime a desenvolupar la vostra trajectòria professional des del rigor, el contrast, la certesa i la convicció», expressaria abans d'introduir el seu missatge més polític. «La llibertat educativa i lingüística s'obri pas a la Comunitat Valenciana», afirmaria en presència de Juan José Ruiz, rector de la Universitat Miguel Hernández d'Elx.
Quasi un mes després d'aquella cita universitària, el Consell de Mazón prendria una decisió que ha reviscolat el conflicte adormit entre la Universitat d'Alacant i la Universitat Miguel Hernández pel grau de Medicina. El Govern valencià del PP es retirava del procés jurídic que va engegar el centre universitari il·licità contra la decisió de l'anterior executiu del Botànic d'autoritzar el grau de Medicina a la Universitat d'Alacant. Fins a la mesura dels populars, la Generalitat Valenciana i la Universitat d'Alacant eren les demandades pel centre d'estudis d'Elx.
El PP no sols havia revifat una batalla que transcorria en els darrers temps per les sales dels jutjats, sinó que activava el record de l'origen d'aquesta guerra universitària, és a dir, quan a finals de la dècada dels noranta l'aleshores president de la Generalitat Valenciana, el popular Eduardo Zaplana, permetia la segregació de la facultat de Medicina de la Universitat d'Alacant. Els estudis de Medicina abandonaren el seu lligam amb el centre universitari alacantí per convertir-se en una de les joies de la Universitat Miguel Hernández, nascuda durant aquell procés de separació acadèmica.
«Açò és un niu de rojos»
L'arribada de Zaplana —actualment processat per suposadament liderar una trama de suborns milionaris provinents de la família Cotino— a la Generalitat Valenciana alteraria el panorama universitari de les comarques del sud del País Valencià. Quan feia un any i escaig del canvi polític, el Consell del PP i Unió Valenciana acordava esqueixar la facultat de Medicina de la Universitat d'Alacant amb l'argument que havia de servir com a fonament de la creació de la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Es tractava d'un tomb a la idea que havia defensat l'anterior gabinet del socialista Joan Lerma.
La decisió va arrossegar polèmica perquè no responia a criteris d'ordenació educativa. «No hi havia cap raó acadèmica perquè es fera d'aquesta manera. La Universitat Miguel Hernández hauria nascut igual, ja que complia amb tots els requisits necessaris per a fer-ho, sense necessitat que Alacant sofrira cap espoli. Ni hi havia ni un motiu 'territorial': la facultat va seguir on encara està avui, a 32 kilòmetres d'Elx, en el municipi de Sant Joan d'Alacant», recordava fa unes setmanes el veterà periodista Juan Ramon Gil en la seua tradicional columna a les pàgines d'Información.
«Aquell decret va consumar-se per qüestions que tenien més a veure amb les disputes internes (i els interessos espuris) d'alguns professors i amb les ànsies partidistes del PP», postil·lava aquesta veu històrica del periodisme alacantí. La motivació política d'aquella mesura va resumir-se amb una frase expressada per Diego Such, llavors conseller d'Indústria de Zaplana i amb una dilatada carrera com a professor de la Universitat d'Alacant: «La Universitat d'Alacant és un niu de rojos». Such havia estat un dels fixatges estrella de Zaplana per la seua procedència: havia militat al PSPV.
La tensió per l'amputació acadèmica que havien executat els conservadors va escenificar-se en l'acte d'inauguració del curs universitari 1996/1997. Zaplana va acudir a l'esdeveniment per a presidir-lo, però l'aleshores rector de la Universitat d'Alacant, Andrés Pedreño, va impedir-ho. Visiblement molest, el dirigent dretà va marxar. El comportament del cap del Consell va causar rebombori polític i els socialistes valencians iniciarien una batalla als tribunals contra l'extirpació de la facultat de Medicina a la Universitat d'Alacant. En 2005, però, el Tribunal Constitucional avalaria la jugada de Zaplana, tot i que assenyalaria que «no va ser òptima» per vulnerar el principi de lleialtat que ha de regir en qualsevol relació entre diferents administracions.
L'empenta de la pandèmia
Arran d'aquell moviment del Govern valencià del PP a favor de la Universitat Miguel Hernández d'Elx i en detriment de la Universitat d'Alacant, el centre acadèmic alacantí no cessaria en el seu objectiu d'aconseguir impartir els estudis de Medicina. Amb Manuel Palomar assumint un segon mandat com a rector, la lluita per tornar a oferir aquest grau es reprendria amb força. A principis de 2017, s'anunciava la intenció d'implantar-lo i en setembre del mateix any s'enviava el pla dels nous estudis a l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i l'Acreditació, l'organisme estatal que ha d'emetre el nihil obstat. En 2018, la Universitat d'Alacant assoliria la llum verda de l'agència.
La instauració de Medicina al campus alacantí, però, hauria d'esperar als anys posteriors a la crisi sanitària de la COVID-19. Al Govern del Botànic, de fet, hi havia dubtes sobre la viabilitat econòmica de la proposta. «La pandèmia va ser un aprenentatge i ens va deixar diverses conclusions. Una d'elles era el dèficit que teníem de metges especialistes, com va posar de manifest un informe elaborat pel ministeri de Sanitat sobre l'oferta formativa i les necessitats d'especialistes mèdics. En aquest document per al període 2021-2035, la Comunitat Valenciana no eixia ben parada», explica Ana Barceló, exconsellera de Sanitat en aquella etapa del Botànic i actualment veu dels socialistes a la ciutat d'Alacant.
A partir de les necessitats detectades en aquest informe, el Govern espanyol va obrir la mà perquè «les universitats públiques i privades pogueren incrementar el nombre d'alumnes un 10%». «La decisió s'adoptava atesa la demanda que hi havia de Medicina. La Universitat Miguel Hernández no va augmentar aquest 10% i, per tant, es va veure amb bons ulls que la Universitat d'Alacant, dintre de la seua autonomia, poguera comptar amb la facultat de Medicina que feia temps que reclamava. No es va atendre la reivindicació de la Universitat d'Alacant perquè fora una demanda històrica d'aquesta universitat, sinó perquè estava justificada», exposa.
«S'ha de tenir en compte que la Comunitat Valenciana disposa d'una de les ràtios més baixes d'Espanya de metges especialistes per cada 100.000 habitants», remarca la portaveu del PSPV d'Alacant. I àmplia: «A la manca de metges especialistes, se suma la quantitat de professionals mèdics que es jubilen cada any. Una part important dels metges que hi ha al sistema sanitari valencià provenen de l'època de creixement i consolidació de la xarxa, és a dir, quan es va produir un augment important dels recursos i de les infraestructures sanitàries. En conseqüència, era més que necessari poder augmentar el nombre d'alumnes que podien cursar Medicina».
La necessitat de professionals va empentar el Govern del Botànic a concedir l'autorització dels estudis de Medicina a la Universitat d'Alacant, els quals arrancarien en 2023 amb 86 places. El llum verd del tripartit del PSPV, Compromís i Unides Podem va trobar-se amb l'oposició aferrissada de la Universitat Miguel Hernández d'Elx. El centre universitari il·licità va plantejar un recurs contra la Generalitat Valenciana i la Universitat d'Alacant perquè considerava que el permís de l'executiu presidit pel socialista Ximo Puig s'havia atorgat sense que es compliren tots els requisits pertinents.
Des de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, s'assenyalava que la Universitat d'Alacant no comptava amb els convenis suficients perquè els alumnes que cursaren Medicina realitzaren les seues pràctiques formatives i esgrimia una suposada duplicitat amb la coexistència dels dos graus, així com n'advertia d'un hipotètic impacte en el professorat disponible i en el cost econòmic que comportava per a les arques de la Generalitat Valenciana. Per totes aquestes raons, exigiria als tribunals la paralització cautelar de l'inici dels estudis de Medicina a la Universitat d'Alacant durant el curs 2023/2024. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana rebutjaria les mesures temporals sol·licitades pel centre universitari il·licità.
«Neutralitat», «zaplanisme» i «una agenda oculta»
Si la batalla entre la Universitat d'Alacant i la Universitat Miguel Hernández d'Elx discorria pel terreny judicial, la mesura del Consell de Mazón de retirar-se del litigi revifava la confrontació política. El Govern valencià del PP excusava el viratge en un informe de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana que detectava suposades anomalies en el procés d'autorització del grau de Medicina: la manca d'aval i d'un informe d'un òrgan intern de la conselleria de Sanitat, així com la falta dels mitjans adequats per a desenvolupar les pràctiques formatives.
Si el conseller d'Educació, el zaplanista José Antonio Rovira, defensava que la decisió de l'executiu valencià s'havia pres per «mantenir una posició de neutralitat» en l'enfrontament entre ambdues universitats, el president Mazón argumentava que el moviment permetia «soterrar la destral de guerra» i subratllava que el seu objectiu era crear «un gran campus sanitari provincial». «Aquest gest acaba amb els retrets», assegurava per incidir en l'impuls d'un gran conglomerat provincial d'estudis de Medicina «allunyat de tres o quatre nostàlgics de les guerres dels noranta, que estan feliçment superades per a la immensa majoria».
La idea llençada per Mazón compta amb el suport de Juan José Ruiz, rector de la Universitat Miguel Hernández d'Elx: «Un campus interuniversitari sociosanitari seria molt convenient sempre que ambdues entitats compartisquen recursos i professorat amb l'objectiu d'evitar la duplicitat a les titulacions de Medicina o Infermeria». Ruiz, de fet, advocava per un pacte entre ambdues universitats abans de la resolució del litigi que solucionara els hipotètics problemes que, segons sosté, s'hi poden generar amb la coexistència d'ambdós graus: l'oferta de pràctiques als hospitals de les comarques meridionals, la disponibilitat de professorat i el cost total d'ambdós estudis.
«Per a arribar a acords, cal respectar l'existència de l'altre, en aquest cas de l'altre grau de Medicina. A partir d'aquest requisit mínim, podríem veure cadascú que podria aportar i compartir. Sense grau de Medicina a la Universitat d'Alacant, no hi ha possibilitat de compartir res», exposa Amparo Navarro, rectora de la Universitat d'Alacant. «Hi ha molts títols que són iguals a la Universitat d'Alacant i a la Universitat Miguel Hernández. Una situació que també ocorre amb altres universitats valencianes, ja que la majoria som generalistes i oferim els mateixos títols», recorda. «L'existència d'universitats plurals i de graus ens permet compartir més», remarca.
Amb una predisposició inequívoca «de col·laborar i a cooperar amb la Universitat Miguel Hernández en qualsevol àmbit de la docència i de la investigació», manifesta la seua «sorpresa» per la decisió «insòlita» del Consell del PP: «Van dir que adoptaven aquest posicionament per mantenir-se neutral, però tots sabem el que implica jurídicament: no defensar el decret d'autorització del grau de Medicina a la Universitat d'Alacant». «L'única explicació que han donat és el fet de mantenir-se neutrals i l'existència d'alguns defectes de forma en l'autorització. En cas que n'hi haguera, considerem que serien solucionables», indica.
«El grau de Medicina de la Universitat d'Alacant compta, i crec que és la qüestió principal en aquest litigi, amb les autoritzacions pertinents de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i l'Acreditació i de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva. De fet, quan es va plantejar la suspensió cautelar de l'inici del grau, els tribunals van resoldre que podíem començar», ressalta. «Crec que una vegada el grau de Medicina de la Universitat d'Alacant està autoritzat i s'ha implementat va ser una molt mala notícia que es judicialitzara. Hauria estat molt millor asseure les dues universitats per veure que podem compartir en l'actualitat i també de cara el futur», lamenta.
La rectora de la Universitat d'Alacant insisteix en el fet que «ambdós graus no són incompatibles» i ho raona per l'actual dèficit d'oferta formativa a les comarques del sud del País Valencià: «Tot i tenir dos milions d'habitants, la província d'Alacant és la que té menys places formatives de Medicina del conjunt del panorama espanyol. Amb l'escassa oferta formativa de metges que hi ha a la nostra província en comparació amb el nostre volum d'habitants, el grau de Medicina de la Universitat d'Alacant suma. I més quan la nostra xarxa hospitalària ens permet fer unes pràctiques docents de qualitat a ambdues universitats».
«Un grau de Medicina no sols implica tenir capacitat per a formar metges, sinó que ens permet atreure professionals que junt amb altres de la nostra universitat poden generar sinergies en la investigació biomèdica que tan important és per a la salut dels ciutadans», destaca. Amb aquests arguments, ignora les raons de l'oposició de la Universitat Miguel Hernández d'Elx al grau de Medicina de la Universitat d'Alacant i «no observa cap relació» entre la decisió del Consell i l'episodi passat de la segregació que va acordar Zaplana. Tampoc creu que responga a un intent del Govern valencià per afavorir l'arribada d'universitats privades a les comarques meridionals.
L'oposició progressista sí que aprecia, en canvi, «una agenda oculta». «L'agenda oculta de Mazón respon a una aposta perquè s'implante una universitat privada, ja que en el seu moment van efectuar moviments per possibilitar-ho», denuncia Barceló, portaveu del PSPV a l'Ajuntament d'Alacant. «Com en altres temes, s'ha de destacar la continuïtat de Mazón amb la política zaplanista», retrau Gerard Fullana, diputat de Compromís a les Corts Valencianes, que vincula aquesta decisió a la militància zaplanista de Mazón i Rovira. Professor durant molts anys a la Universitat d'Alacant, l'actual conseller d'Educació va tenir Such com a un dels seus mentors. «El PP va tenir certs lligams en la creació de la Universitat Miguel Hernández d'Elx», rememora.
«Pensem que 28 anys després de llevar-li el grau de Medicina a la Universitat d'Alacant, el PP opera per a restringir l'oferta pública de places de formació universitària de Medicina i per obrir la porta als poderosos lobbies de les universitats privades, els quals fa anys que volen implantar-se a l'àrea metropolitana d'Alacant», censura el parlamentari valenciana. La coalició d'obediència valenciana, de fet, ha registrat diverses peticions d'informació al Consell sobre la tramitació del grau de Medicina i la decisió de retirar-se del litigi, així com ha demanat la compareixença del conseller Rovira a la comissió d'Educació i Cultura de les Corts Valencianes.
Entre les sol·licituds, hi ha l'informe d'advocacia de la Generalitat Valenciana que hauria motivat l'actuació de l'executiu del PP. «L'advocacia de la Generalitat Valenciana s'ha convertit en el comodí de Mazón per amagar qualsevol decisió amb finalitats i un rerefons polítics. Ja ho van fer amb Edificant. La tàctica que empren és fer una pregunta esbiaixada i acollir-se a una resposta amb una determinada interpretació jurídica», acusa Fullana. «Si en el seu moment l'advocacia de la Generalitat Valenciana va participar per defensar l'administració valenciana del recurs presentat per la Universitat Miguel Hernández, perquè ara, de sobte, fa aquest informe?», dubta Barceló.
La ministra de Ciència, Innovació i Universitats i, al seu torn, secretària general del PSPV, Diana Morant, també va criticar la decisió executada pel gabinet conservador del País Valencià: «De nou, el PP i Mazón ataquen l'autonomia universitària de la Universitat d'Alacant, ja que es converteixen en part perquè en un litigi obert el Consell ha decidit aplanar-se, és a dir, donar la raó a qui reclama, que, en aquest cas és la Universitat Miguel Hernández d'Elx». «No es pot entendre que el president de la Generalitat Valenciana estiga tirant per terra una Facultat de Medicina com l'existent a la Universitat d'Alacant», expressava.
«No és cosa de falses neutralitats. És cosa de grups d'interès. De jocs de poder. I econòmics, per descomptat. El Govern de Mazón està fent tot el possible perquè una universitat pública, la d'Alacant, no puga impartir estudis de Medicina. Però prompte aprovarà que sí que ho facen universitats privades. Ja ho veuran», va anticipar en aquella columna el periodista Juan Ramon Gil. Siga com siga, la decisió de l'executiu del PP ha revifat políticament la batalla fins ara reservada als tribunals entre la Universitat d'Alacant i la Universitat Miguel Hernández d'Elx.