El misticisme religiós, l'herència dels ibers i la petjada àrab configuren la identitat il·licitana. Elx es projecta al món amb el ritual del Misteri, mostra la seua idiosincràsia agrària amb el Palmerar i evidència les seues arrels amb la Dama, tot i la seua despossessió per part de Madrid. A tocar del riu Vinalopó i erigint-se en una de les extensions amb més exemplars d'aquesta espècie d'Europa, el Palmerar d'Elx és un símbol ecològic que va ser catalogat com a patrimoni de la humanitat només fa un parell de dècades, amb el preludi del nou mil·lenni. Va ser el resultat d'una lluita prolongada.
Entre 200.000 i 300.000 palmeres, amb detalls de nostàlgia dels vells cabdills de la mitja lluna, conformen un ecosistema singular que ha conviscut permanentment sota la pressió del totxo i la rajola. La llei del Palmerar d'Elx, aprovada l'any 2021 per les Corts Valencianes, i la seua incorporació com a patrimoni de la humanitat han frenat els anhels per ocupar les proximitats i, fins i tot, l'interior del paratge. O dit d'una altra manera: han estat, de moment, una barrera de cara a les iniciatives que podrien malmetre aquest hàbitat natural.
El Palmerar d'Elx, no debades, acumula tres amenaces urbanístiques. Amb el vistiplau de la justícia valenciana i espanyola, l'ecosistema s'enfronta a una iniciativa que preveu construir fins a 950 habitatges. Junt amb l'afecció d'aquest projecte immobiliari, se suma la voluntat de situar al paratge una residència geriàtrica per a persones d'edat avançada i un conservatori de música. En aquest darrer cas, però, l'opinió dels tècnics culturals de la Generalitat Valenciana és desfavorable.
Al caliu de l'empresariat
A pesar d'aquestes ombres urbanístiques, l'agost s'encetava a Elx amb la reaparició del debat sobre la relaxació de la protecció del Palmerar d'Elx. El Cercle Empresarial d'Elx i Comarca, conegut per les sigles Cedelco, sol·licitava a l'Ajuntament d'Elx que actuaria d'intermediari amb la conselleria de Cultura per modificar «d'urgència» la llei del Palmerar. Argumentava que aquesta normativa contenia «restriccions excessives que limiten el desenvolupament econòmic de la localitat».
«Una llei que afecta exclusivament Elx i el seu entorn ha de ser equilibrada de manera que protegisca el patrimoni sense sufocar el creixement econòmic. Per aquest motiu, instem l'Ajuntament d'Elx a trobar un punt d'equilibri que permeta la conservació del Palmerar i, simultàniament, fomente el desenvolupament econòmic», apuntaven des de l'entitat empresarial, així com qualificaven les restriccions de la zona d'amortiment del Palmerar, això és, el perímetre de seguretat, com a «desproporcionades» i expressaven el seu malestar pels «tràmits administratius excessivament complexos» per a qualsevol actuació en aquest entorn.
Quan encara no havia passat ni una setmana de la reclamació del cercle d'empresaris, el consistori il·licità comandat pel tàndem PP-Vox recollia la petició dels industrials i aprovava una moció —amb l'oposició del bloc progressista del PSPV i Compromís— perquè les Corts Valencianes —amb majoria absoluta de populars i l'extrema dreta— canvien la normativa. Els arguments eren fil per randa els exposats pel lobby econòmic il·licità feia escassos dies.
«Resulta evident que el Palmerar d'Elx, un dels tresors de la nostra ciutat, bé d'interès cultural i declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, mereix tots els esforços necessaris per a la seua protecció, preservació i transmissió a les generacions futures. Tanmateix, no té sentit que, sobre la base de la suposada protecció del Palmerar, es coarte el desenvolupament urbanístic, econòmic i social del nostre municipi, o s'introduïsca un embull de tràmits administratius que converteixen l'execució de qualsevol actuació en una autèntica carrera d'obstacles», exposen populars i reaccionaris a la seua moció.
Ambdues formacions consideren «absurd que qualsevol actuació en un edifici situat dins de la zona d'amortiment, fins i tot en el seu interior, sense cap afecció a un hort de palmeres i a més de 500 metres de la palmera més pròxima, haja de passar pel complex tràmit administratiu que suposa sol·licitar l'autorització prèvia de la conselleria de Cultura, realitzar un estudi d'integració paisatgística, un informe de la Junta Gestora del Palmerar i comptara amb una nova autorització de la conselleria de Cultura». «És precís una reforma de la llei del Palmerar que simplifique els tràmits administratius i elimine les actuals disfuncionalitats», sostenen.
«Aquesta reforma haurà de consagrar, com fins ara, i fins i tot amb major intensitat, el més alt nivell de protecció dels horts de palmeres, especialment aquells que integren el Palmerar d'Elx declarat Patrimoni Mundial per la Unesco», ressalten, tot i que incideixen en obrir la porta a una desregulació de la protecció d'aquest espai icònic d'Elx: «Haurà de contemplar una flexibilitat més gran per a les actuacions en la zona d'amortiment, especialment si no suposen cap afecció per als horts de palmeres, eliminant els contrasentits de la complexa i enrevessada normativa actual».
Sota vigilància
El moviment de l'Ajuntament d'Elx, encapçalat pel conservador Pablo Ruz, per flexibilitzar l'actual protecció d'aquest espai natural ha despertat suspicàcies al Consell Internacional de Monuments i Indrets. Amb les Corts Valencianes atresorant l'última paraula sobre aquest canvi legislatiu, aquest organisme assessor de la Unesco està a l'aguait de les maniobres per reformar la llei del Palmerar d'Elx. Segons va publicar El País, «està realitzant els estudis i les anàlisis pertinents» sobre l'afecció d'aquesta iniciativa política validada pel PP i la ultradreta Vox.
«La moció representa trencar el consens envers el Palmerar d'Elx», assenyala Carlos González, exalcalde d'Elx pel PSPV. «És gravíssima l'actuació del PP i Vox. El consens sobre la protecció del Palmerar va néixer de la declaració de patrimoni de la humanitat. Va ser l'element determinant per aconseguir un consens social i polític a la ciutat, ja que abans hi havia dues posicions envers el Palmerar d'Elx. N'hi havia una, de procedència conservadora, que era partidària d'afavorir els usos urbanístics», expressa.
Els socialistes il·licitans observen «unes intencions ocultes» en aquesta modificació legislativa. «Amb l'excusa i el pretext de l'agilització administrativa, proposen canviar la llei i obrir la porta a més usos urbanístics. No ho diuen, però no té cap sentit reformar una llei d'aquesta importància i d'aquest consens per solucionar algunes de les dificultats que poden haver-hi en la tramitació administrativa. No és necessari transformar una llei que buscava conservar i recuperar l'esplendor que va tenir l'espai del Palmerar durant el segle XX», denuncia González.
«La llei està vigent des del 2021, i va ser fruit del treball que vam fer a l'Ajuntament d'Elx fa tres mandats. Redactada pràcticament des del consistori, quan governàvem Compromís i el PSPV, l'objectiu de la nova llei — substituïa l'anterior de 1986— era no només atorgar protecció a la palmera com a element singular, sinó al conjunt del sistema agrari. La protecció, per tant, del conjunt de l'espai és important, així com del perímetre que hi ha al voltant dels horts declarats patrimoni de la humanitat. El perímetre ajuda a contenir la pressió urbanística. Si permets més usos urbanístics en aquest espai, estàs impactant sobre els elements de protecció del Palmerar», explica Esther Díez, veu de Compromís a l'Ajuntament d'Elx.
L'establiment d'aquesta zona d'esmorteïment, d'aquest espai de seguretat, és causat per la tensió urbanística a la qual va estar sotmesa el Palmerar d'Elx durant els anys setanta. «Estem parlant d'un bé natural que ha de conviure amb un entorn edificat. En els anys setanta, per exemple, es va decidir situar moltes infraestructures públiques al Palmerar, igual que hi havia diverses edificacions privades. El perímetre contribueix a contenir la pressió urbanística sobre els mateixos horts. Si erosiones aquesta barrera i permets més usos urbanístics, estàs desprotegint els horts», avisa.
«El PP argumenta que l'actual llei és molt restrictiva en la zona d'esmorteïment i genera problemes a la gent que vol fer obres en els seus habitatges. Ara bé, quina és la realitat? Si l'objectiu és solucionar la qüestió de les obres menors, l'Ajuntament d'Elx compta amb la possibilitat de desplegar el pla especial de protecció del Palmerar d'Elx, un instrument normatiu que s'hauria d'haver desenvolupat fa anys. De fet, el termini per a fer-ho era de dos anys després de l'aprovació de la llei», raona. I lamenta: «Nosaltres vam pressionar quan estàvem al govern, però els nostres socis només van enviar un esborrany a la conselleria de Cultura».
Al rebuig de l'oposició progressista a la mesura, se suma la preocupació dels col·lectius ecologistes i veïnals com ara Volem Palmerar. «Ens estem jugant perdre la qualificació de patrimoni de la humanitat. Ens estem jugant ser protagonistes d'un ridícul mundial», adverteix José Antonio Pascual, una de les veus d'aquesta associació que lluita per la protecció del paratge. «No és cert que la moció aprovada pel PP i Vox amb l'objectiu de reformar la llei afecte el perímetre. Es vol construir en el mateix bé natural, ja que els plànols emprats per l'Ajuntament d'Elx són diferents dels que atresora la Unesco. En els mapes de la Unesco, la zona a la qual es vol obrir la veda per construir ja forma part del Palmerar d'Elx. No és el perímetre de seguretat», retrau.
«Sense demanar opinió a la Unesco i pel seu compte i risc, l'Ajuntament d'Elx va elaborar un plànol diferent del Palmerar d'Elx, on es va modificar la cartografia avalada per la Unesco. De fet, aquest plànol, que no coincideix amb aquell que té la Unesco, va ser l'emprat per a definir la llei del Palmerar d'Elx», contraposa. «No sé què farà la Unesco, però temem el pitjor amb aquesta modificació. S'estaria transformant el paisatge d'un bé que és patrimoni de la humanitat. És com si es volgueren fer canvis a l'estructura d'algun monument icònic», compara.
Volem Palmerar ha avisat la Unesco i el seu organisme d'assessoria cultural de tots els moviments que podrien alterar aquest entorn natural de somni. «Ja vam fer-ho amb projectes com ara el conservatori o la construcció de prop d'un miler d'habitatges», indica. Elx, a més, compta amb un precedent d'avís de l'òrgan assessor de la Unesco que va deixar enrere un projecte que havia estat dissenyat durant l'etapa del PP.
«Fou el cas de l'aparcament del Mercat Central. L'organisme assessor de la Unesco va afirmar que la construcció de l'aparcament afectava la celebració del Misteri d'Elx, ja que aquesta representació no sols té lloc a dintre de la basílica de Santa Maria, sinó que la processó s'inicia pels carrers del voltant del mercat. Arran d'aquesta consideració, es va resoldre el contracte que s'havia firmat amb l'empresa adjudicatària de la construcció de l'aparcament», narra la regidora de Compromís. «Aquest canvi legislatiu no és anecdòtic. La Unesco podria retirar la qualificació de patrimoni de la humanitat al Palmerar d'Elx», subratlla.
Impàs reglamentari
Assetjat per les actuacions urbanístiques i per les maniobres que poden desprotegir el seu entorn, el paratge natural es troba en una situació, segons Volem Palmerar, «d'impàs». «Semblava que la llei del Palmerar paralitzaria totes les iniciatives urbanístiques. No debades, el principal problema que ha afrontat el Palmerar no han estat les plagues, sinó la pressió urbanística. Ara bé, la llei del Palmerar encara no està desenvolupada», critica Pascual.
«S'està pendent, per exemple, de l'elaboració del pla especial de protecció del Palmerar, el qual és l'instrument per determinar quin tipus d'edificacions poden construir-se i quins usos urbanístics estan permesos», completa. «Hi ha encara qüestions pendents, tot i que també s'ha de dir que un ajuntament no compta amb la capacitat de fer-se càrrec d'un patrimoni de la humanitat d'aquesta índole. Nosaltres vam aconseguir que amb la llei del Palmerar, la conselleria de Cultura es comprometera a pagar una part del manteniment, xifrada en 200.000 euros», esgrimeix Díez.
Compromís, de fet, ha presentat durant anys esmenes als pressupostos generals de l'Estat perquè el ministeri de Cultura, encarregat també de la protecció del bé natural, s'involucre en el manteniment del Palmerar d'Elx. «Sempre ens ho rebutgen», censura la representant valencianista, qui destaca la feina de l'anterior Consell del Botànic «en la recuperació dels horts» d'aquest espai. Uns horts que podrien estar sotmesos a una pressió urbanística més gran en cas que el PP i Vox validen a les Corts Valencianes la desregulació que promouen els conservadors il·licitans.