Que, a Espanya, l'oposició a les propostes procedents de Catalunya tenen la capacitat de concitar l'adhesió de persones situades a l'esquerra i a la dreta és una cosa força sabuda. "Allò que ha unit Catalunya, que no ho separi ningú", podria ser una dita que bé podria explicar la idiosincràsia espanyola. La consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Natalia Mas Guix, ha estat la darrera a experimentar en la seua pròpia pell aquesta capacitat d'adhesió que genera Catalunya.
Les autonomies del PP desautoritzen el finançament singular: diuen que no té cabuda en la Constitució.
Perquè al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'aquest dilluns al matí ha vist com les autonomies governades pel PP, però també en certa manera les del PSOE, coincidien en la seua fèrria oposició a la proposta de finançament singular que la Generalitat vol posar a sobre de la taula. Ho han fet ben evident les comunitats que governa el PP (13 de 17) i també Castella-la Manxa, on García-Page fa temps que va deixar de mossegar-se la llengua a l'hora d'abordar qualsevol assumpte que atenya el Principat.
La proposta que Catalunya ha posat a sobre de la taula és força senzilla d'explicar: volen un model semblant al cupo basc, és a dir, un model on es recaptin tots els impostos que es generen a Catalunya i on es faça una aportació a la caixa comuna, d'acord amb uns determinats criteris que s'haurien de negociar entre el govern espanyol i la Generalitat. Es tracta, al capdavall, d'un plantejament molt semblant al pacte fiscal que Artur Mas va proposar a Mariano Rajoy ara fa dotze anys.
La caixa dels trons
I ara, com aleshores va passar amb el pacte fiscal, el finançament singular ha obert la caixa dels trons. A les portes del CPFF d'aquest dilluns, les comunitats governades pel PP, així com Castella-la Manxa van coincidir que no acceptaran cap mena de "privilegi" al nou sistema de finançament fruit del "xantatge" al govern de Pedro Sánchez.
El representant de la Comunitat de Madrid ha afirmat que el finançament singular que proposa Catalunya és un "cupo" que no té cabuda a la Constitució i que costarà "entre 300 i 1.500 milions als madrilenys". Altres autonomies han insistit en el que, a parer seu, és una "manca de legalitat".
La Constitució no obliga que el sistema de finançament hagi de ser només un i igual per a totes les autonomies
Les crítiques, tanmateix, ignoren la plena legalitat i constitucionalitat del model. El mateix document fet públic pel departament de Natàlia Mas Guix conté un capítol específic per abordar aquesta qüestió.
En ell es recorda com tant la doctrina com la jurisprudència s'han mostrat fins ara unànimes a l'hora de reconèixer que la Constitució no conté un règim estructurat de finançament per a les comunitats autònomes. Així mateix, no exigeix que s'estableixi un model general i únic per a totes, sinó que permet la concreció per normes que estan per sota de la Constitució, en el marc del principi dispositiu que inspira la configuració del procés autonòmic.
En particular, recorden des de la Generalitat de Catalunya, el Tribunal Constitucional ha reiterat el caràcter obert de la Constitució en aquest àmbit, en afirmar que aquesta no predetermina quin ha de ser el sistema de finançament autonòmic, sinó que l'Estat és l'únic constitucionalment habilitat per establir un sistema o l'altre. O cosa que és el mateix: la Constitució no obliga que el sistema de finançament autonòmic establert per l'Estat hagi de ser només un i igual per a totes les comunitats autònomes.
De fet, l'experiència de més de quaranta anys d'Estat de les autonomies mostra clarament l'existència, constitucionalment pacífica, de diversos sistemes de finançament autonòmic. Això es posa de manifest no només amb la vigència dels models de concert basc i del conveni navarrès, però també en el fet que el règim comú de finançament s'hagi concretat en diferents sistemes al llarg del desenvolupament de l'Estat autonòmic.
Les Canàries tenen un règim específic reconegut en la disposició addicional tercera de la Constitució
Fins i tot, han coexistit diversos sistemes de finançament. Perquè tot i que sovint es passa per alt, al marge d'Euskadi i Navarra, les Canàries tenen un règim específic reconegut en la disposició addicional tercera de la Constitució, com també les Illes Balears.
A més a més, no sempre existí un règim comú com l'actual. Andalusia, Castella-La Manxa i Extremadura van decidir, en el quinquenni 1997-2001, no optar pel sistema de finançament establert amb caràcter general per a la resta de comunitats de règim comú i es van continuar regint pel model del quinquenni 1992-1996.
Per tot això, assegura la Generalitat en el document, la Constitució és "un marc normatiu en què caben legítimament totes les diverses opcions polítiques i normatives que no contravinguin els seus preceptes". "En definitiva -segueixen-, el legislador no executa la Constitució sinó que crea dret amb llibertat dins el marc que aquesta ofereix (...). El marc constitucional espanyol permet aplicar opcions polítiques diferenciades sobre el finançament autonòmic. I aquestes opcions, si no incorren en arbitrarietat ni introdueixen desigualtats injustificades i, en definitiva, respecten la Constitució, no cal que tinguin més justificació que la de la voluntat política de la majoria necessària per adoptar-se".