—Quin és el paper del cooperativisme a l'economia valenciana?
L'economia cooperativa desenvolupa un paper crucial a la Comunitat Valenciana. En pocs territoris el cooperativisme està tan estès. Jo diria que les cooperatives som quasi un símbol de l'economia valenciana: n'hi ha de totes les mides, en tots els sectors i per tot el territori. I amb una particularitat: sabem on estan les nostres arrels, per això les cooperatives ni es venen, ni se'n van. No és casualitat que, entre les cinc majors empreses de la Comunitat Valencianes, hi haja dues cooperatives, com són Consum i Anecoop.
La nostra aspiració és pol·linitzar l'economia, estendre els valors i principis propis del model cooperatiu a la resta del teixit empresarial valencià. Volem transformar l'economia, aportar innovació social i una visió més responsable, equitativa i compromesa de l'acció empresarial. Per això volem estar presents en el diàleg social i tindre veu pròpia allà on es prenen les decisions més importants. Per això i perquè el cooperativisme està reconegut per totes les instàncies públiques modernes com un actor clau per a l'èxit de les estratègies de futur de la Unió Europea. Podem aportar solucions compartides a problemes socials com ara la desocupació, l'habitatge, el repte demogràfic, la transició energètica o la discriminació.
—Ha citat Consum i Anecoop, dues empreses cooperatives del sector de la distribució i de la comercialització agrària, respectivament. En quins altres sectors destaca el cooperativisme valencià?
Com deia abans, un dels trets distintius del cooperativisme valencià és precisament la seua diversitat. El cooperativisme de treball associat, per exemple, és la fórmula d'emprenedoria col·lectiva preferida pels qui posen avui en dia en marxa una empresa. El cooperativisme d'ensenyament de la Comunitat Valenciana destaca com a focus d'innovació pedagògica i constitueix el principal agent de l'ensenyament laic concertat. El cooperativisme elèctric, i també el d'habitatges, estan experimentant un gran auge en els últims anys en línia amb les noves tendències i les noves inquietuds socials, com són les comunitats energètiques o els habitatges col·laboratius.
En el nostre sistema financer sols queden les cooperatives de crèdit com a entitats autòctones amb capital 100% valencià, i algunes d'elles amb una quota de mercat molt elevada en les seues àrees d'influència. I, per descomptat, les cooperatives agroalimentàries, que són el principal agent de vertebració territorial i desenvolupament rural en la Comunitat Valenciana, al mateix temps que avancen en el seu procés d'internacionalització, exportant al voltant del 80% del valor de la seua producció comercialitzada.
—Quines són les causes que han propiciat l'aparició d'empreses líders cooperatives com ara Consum, Anecoop o Caixa Popular, entre altres?
Efectivament, tenim cooperatives valencianes que han aconseguit una important grandària i moltíssima notorietat. I, curiosament, les esmentades es varen fundar en 1975. És evident que en aquells anys hi havia un caldo de cultiu extraordinari en la nostra terra. I segur que té molt a veure una generació de cooperativistes "pioners" que van impulsar projectes empresarials com aquests que requerien molta audàcia i visió de futur.
Pense que aquestes circumstàncies són probablement les que varen propiciar l'aparició d'aquestes empreses. Avui ja tenen vora 50 anys i, en la meua opinió, les claus dels seus èxits estan, primer, en el fet que han fet les coses molt ben fetes des d'un punt de vista estrictament empresarial, però també, i ja des del punt de vista cooperatiu, en què varen nàixer amb una clara vocació de permanència en el temps i han apostat sempre, durant tota la seua trajectòria, per la intercooperació, la cooperació entre cooperatives, aquest principi que cal reivindicar cada vegada més.
—En quina situació està el cooperativisme valencià enfront d'altres territoris amb vigor cooperatiu com ara Catalunya, Andalusia o el País Basc?
Enguany, València és Capital Espanyola de l'Economia Social, la qual cosa subratlla la nostra fortalesa i caràcter referent. El cooperativisme valencià està en condicions de parlar de "tu a tu" a qualsevol moviment cooperatiu regional a Espanya i a Europa. Tenim més de 2.700 empreses en actiu, per damunt de 60.000 persones ocupades directament —quasi 80.000 comptant ocupacions indirectes, que són les que es perdrien si les cooperatives desaparegueren— i un volum econòmic de quasi 9.000 milions d'euros. Les vendes de les cooperatives representen el 7,1% del PIB de la Comunitat Valenciana i més de la meitat de la població valenciana és cooperativista — al voltant de tres milions de persones són sòcies d'alguna cooperativa valenciana—.
Com comentàvem, en el nostre territori tenim el moviment cooperatiu més plural d'Espanya i algunes singularitats: per exemple, l'autonomia valenciana, juntament amb Euskadi, és l'única comunitat que té una universitat cooperativa com és Florida. València, a més, és la província d'Espanya amb més persones treballant en cooperatives; el cooperativisme elèctric és una fórmula quasi genuïna de la Comunitat Valenciana — ací estan radicades vora el 90% de les cooperatives elèctriques "històriques" d'Espanya— i també resulta que la cooperativa més gran de consumidors de tot l'arc mediterrani és valenciana i té quasi 900 establiments a Espanya — 490 d'ells en la nostra comunitat autònoma—. A més, la valenciana és l'única comunitat autònoma d'Espanya en la qual hi ha una confederació que reuneix totes les federacions de cooperatives, i aquesta unitat del cooperativisme valencià és sens dubte la nostra major fortalesa.
—El cooperativisme sempre fa una reivindicació de les particularitats socials del seu model. Quina és la singularitat del cooperativisme envers la resta d'empreses de l'economia valenciana?
El cooperativisme sempre naix per a donar resposta a una necessitat col·lectiva de les persones. I aquest és el nostre principal tret: les cooperatives som empreses de persones. A partir d'ací, comencem a "fer economia" i les nostres diferències estan, no en el que fem, sinó en com ho fem. Prenem les decisions de forma participada: el nostre principi més clàssic és "una persona, un vot". I també ens distingim per com repartim l'excedent que es genera amb la nostra activitat econòmica i empresarial, que mai és en funció del capital aportat, sinó del nivell de participació de les persones sòcies en la generació d'aquesta riquesa. De fet, un dels propòsits de l'actual consell rector de Concoval és fer valdre la identitat cooperativa, per a ressaltar la nostra diferència dins del món empresarial i perquè les cooperatives puguem mostrar-nos orgulloses de ser-ho.
—Com es troba la salut del cooperativisme valencià?
El cooperativisme constitueix una realitat heterogènia i, per tant, els reptes de les cooperatives tenen molt a veure amb el sector d'activitat en el qual treballen, amb la seua dimensió, amb la seua localització o amb el seu grau de maduresa. No obstant això, com a conjunt, a escala global, el cooperativisme té diversos reptes identificats que tenen en comú l'objectiu d'estimular la creació de cooperatives en tot el territori de la Comunitat Valenciana i, sobretot, desenvolupar el múscul empresarial cooperatiu i potenciar la competitivitat de les cooperatives.
Açò volem fer-ho atraient el cooperativisme a nous col·lectius, especialment joves que asseguren relleu generacional, i identificant els àmbits estratègics amb major projecció i valor afegit per a posicionar-se en ells, com ara el digital, el medi ambient, la creativitat, el cohousing, les comunitats energètiques, la col·laboració publicoprivada, etc.
—Encara que es tracta d'una realitat heterogènia i consolidada, el cooperativisme valencià també atresorà debilitats.
També tenim, clar, debilitats. Algunes són internes i les haurem d'abordar des de les nostres pròpies estructures, com ara la falta de projectes cooperatius de referència nascuts en els últims trenta anys i la xicoteta dimensió de la majoria de les cooperatives noves que es creen. Altres depenen de l'acció política. Per exemple, necessitem modernitzar el Registre de Cooperatives, que té un reglament de 1986, i modificar la legislació fiscal, que és del 1990. Les ajudes públiques a cooperatives han de ser revisades per a alinear-se amb les prioritats europees, al mateix temps que es garantisca una adequada dotació pressupostària i una gestió àgil.
Cal també incorporar la divulgació del cooperativisme en tots els nivells d'ensenyament reglat, perquè l'opció cooperativa se situe —almenys— al mateix nivell que altres fórmules empresarials alternatives a l'hora d'emprendre. Tots aquests reptes estaran —esperem— en el nou pla Fent Cooperatives, de suport i impuls del cooperativisme valencià, que s'aprovarà enguany per al període 2025-2026.
—Acabem. S'ha valorat prou per part de l'anterior Govern valencià del Botànic i per l'actual el paper del cooperativisme a l'economia valenciana?
Nosaltres, com a Confederació, sempre hem treballat al costat dels qui han estat en el govern de torn en la Generalitat Valenciana, i ho hem fet sense cap problema. Dit açò, crec que és de justícia reconèixer que ens vàrem sentir secundats pel Consell del Botànic. És cert que es quedaren coses en el tinter, però es va avançar, sens dubte, i Rafael Climent va conformar un equip compromès amb els nostres valors i que va fer una aposta decidida pel cooperativisme. Especialment, vull destacar l'aprovació de les dues primeres edicions del pla Fent Cooperatives, que ha demostrat ser un instrument fonamental per a maximitzar la contribució del cooperativisme al progrés socioeconòmic de la Comunitat Valenciana.
Ara bé, el nou equip de la Generalitat Valenciana, amb Carlos Mazón al capdavant, també està demostrant una sensibilitat especial cap al cooperativisme des del primer dia. De fet, el seu suport va ser clau per a aconseguir la declaració de València com a capital espanyola de l'economia social en 2024. Només duem un any de legislatura, però el full de ruta és clar i compartit amb el sector.
De fet, el nostre decàleg de propostes de cara a les eleccions autonòmiques de l'any passat estava íntegrament recollit en el programa electoral del Partit Popular de la Comunitat Valenciana. Així que no tenim motius per a pensar que vaja a haver-hi retrocessos en aquest sentit, sinó tot el contrari. No obstant això, encara és necessari que l'engranatge burocràtic es pose en marxa per a mantindre i potenciar aquest suport. En una ocasió, Mazón ens va dir que volia "impulsar la millor versió del cooperativisme"; per descomptat, si ho fa, ens tindrà al seu costat.