L'amnistia s'ha convertit en la gran batalla política i judicial de la legislatura. Si abans de la seua ratificació pel Congrés dels Diputats va despertar la reacció furibunda d'una part de l'Estat profund espanyol, la seua publicació al BOE ha desencadenat una batalla a dintre dels òrgans judicials i ha reactivat la partida d'escacs que alguns magistrats han lliurat per desestabilitzar la mesura de gràcia. La pugna a la cúpula de la Fiscalia n'és l'exemple.
A pesar que el togat conservador Manuel García-Castellón ha acaparat el focus per la seua investigació judicial sobre el Tsunami Democràtic, on apreciava un delicte de terrorisme en l'actuació de referents independentistes com ara Marta Rovira, d'ERC, o Carles Puigdemont, de Junts per Catalunya, hi ha un altre magistrat que ha tirat pel dret. Es tracta de Joaquín Aguirre, encarregat d'investigar des dels jutjats de Barcelona la presumpta trama russa que implicaria Puigdemont i el seu cercle de confiança.
Amb les paraules de mobilització contra l'amnistia de l'expresident espanyol José María Aznar encara ressonant — el popular «qui puga fer, que faça» —aquest magistrat investiga els suposats contactes entre l'independentisme català encarnat per Junts per Catalunya i l'executiu de l'autocràcia russa. O dit d'una altra manera: la hipotètica ingerència del Kremlin a l'Estat espanyol mitjançant Puigdemont i el seu pinyol de confiança, la qual cosa podria derivar en un delicte d'alta traïció.
En plena negociació de la llei d'amnistia, Aguirre va acordar prorrogar durant sis mesos la causa. Ho va fer amb la justificació que hi havia «abundant documentació administrativa» i «voluminosos informes remesos» encara sense revisar. L'impacte de la maniobra judicial d'aquest togat era evident: si Puigdemont era condemnat per alta traïció, no podia evitar la pena de presó a través de l'amnistia.
Aquell moviment que hauria pogut descarrilar la confecció de la mesura de gràcia als represaliats pel procés català va quedar sense efecte a principis de juny per ordre de l'Audiència Provincial de Barcelona. L'òrgan provincial va dictaminar que la investigació no podia prolongar-se més i va afirmar que la pròrroga de la recerca que havia decidit Aguirre «no s'ajustava a dret». El magistrat, de fet, va rebre un correctiu de la instància superior perquè van assenyalar que la peça separada en la qual s'investigava Puigdemont i una part de la seua guàrdia de corps havia mutat a una «peça comuna o peça mare de la qual dimanarien la resta de peces separades».
Encara més, s'assenyalava per part de l'Audiència Provincial de Barcelona que l'instructor havia «ventilat qüestions i recursos que afectaven persones o fets diferents dels que inicialment van motivar» la seua obertura. Amb aquella decisió, les indagacions efectuades des d'agost del 2023 quedaven inhabilitades. El magistrat havia de prendre una determinació: o arxivar la causa o enviar a judici els acusats amb les proves que atresorava.
Tanmateix, Aguirre ha optat per una tercera via amb la qual mantenir viva la instrucció al marge de la resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona: obrir una nova peça en la qual figuren com a investigats per alta traïció i malversació el mateix Puigdemont, l'exconsellera de Presidència, Elsa Artadi; l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; el puigdemontista Francesc de Dalmases; l'advocat del líder de Junts per Catalunya, Gonzalo Boye, així com altres figures del periodisme i de l'empresariat català. Segons detalla el diari ARA, també estarien investigats el periodista Carles Porta o l'empresari gironí Miquel Casals.
Encarregat d'altres causes que han estat desunflades per part de l'Audiència Provincial de Barcelona, com ara la recerca sobre els pagaments del FC Barcelona a l'exvicepresident dels àrbitres, José María Enríquez Negreira, el magistrat raona la seua decisió enfront de l'opinió de la instància superior «per raons d'equitat i justícia, així com per les d'importància històrica per a la Unió Europea». «Aquest magistrat s'ha vist obligat a pensar una solució alternativa a les objeccions tècniques-processals plantejades pels magistrats», assegura. No debades, reforça la seua determinació amb una resolució de l'Europarlament sobre la ingerència russa i Catalunya que apuntava com a indici el procediment judicial que ell havia engegat, segons ha avançat El País.
El magistrat esgrimeix que les persones assenyalades a la seua interlocutòria haurien desenvolupat «relacions internacionals que tindrien com a finalitat obtenir suport internacional, ajuda econòmica, reconeixement internacional i suport financer dels governs de la Xina i Rússia per a una suposada república catalana escindida del Regne d'Espanya i, amb això, facilitar la ingerència estrangera en territori espanyol i l'ús de fons públics destinats a finançar aquestes activitats». Per acordar la imputació de Porta, argumenta que és «periodista i amic del president Puigdemont» i que va estar-hi involucrat en «els actes previs i posteriors» amb els «emissaris russos». També cita una conversa per WhatsApp amb Víctor Tarradellas, l'exresponsable de relacions internacionals de CDC.
Amb valoracions sobre la plataforma del Tsunami Democràtic, a la qual considera que podria comptar amb la consideració de «la secció terrorista de tot l'entramat desenvolupat pels investigats», Aguirre apunta com a determinant l'actuació de Mas i Puigdemont perquè es forjaren els contactes amb el Kremlin. «Van facilitar i reforçar considerablement el procés d'ingerència russa», sosté en la seua interlocutòria.
«Rússia va comptar amb la cooperació d'un element subversiu intern, que buscava ansiosament el suport d'una potència que l'ajudara a pagar el seu deute i li donara ajuda política en un moment clau per segregar-se de l'Estat espanyol», remata en el seu escrit, amb connotacions assagístiques de geopolítica mundial, el magistrat del batejat com cas Volhov. La giragonsa judicial d'Aguirre, amb un patró d'imputar a persones de la comunicació i de l'empresariat que suposa un déjà-vu de la causa judicial del Tsunami Democràtic, com a l'enèsim capítol de la partida de la judicatura envers la llei d'Amnistia.