A les capitals europees, les mirades estaven lluny dels octaus de final de l'Eurocopa masculina de futbol. França votava aquest diumenge en unes eleccions legislatives que era una mena de remake dels comicis comunitaris. Europa, no debades, s'hi juga en aquesta convocatòria a les urnes tindre un govern d'extrema dreta al cor de la Unió Europa, entregar als ultres la direcció d'un estat que junt amb Alemanya constitueixen el motor de la integració comunitària.
Quan el president francès, el liberal Emmanuel Macron, va avançar els comicis legislatius pel triomf aclaparador de la ultradreta a les votacions europees, totes les enquestes apuntaven a un canvi de cicle a França. Per primera vegada en la seua història, l'estat que va llegar al món els drets humans, la il·lustració i l'enderrocament de la tirania absolutista podia entregar les claus del seu govern a Reagrupament Nacional, als hereus del col·laboracionisme nazi, a la formació ultradreta encapçalada per Marine Le Pen i amb no poques ombres de connexions financeres amb el Kremlin.
Les enquestes no s'han equivocat. És cert que l'extrema dreta de Le Pen no assolit la majoria absoluta a la primera volta dels comicis legislatius, però sí que ha guanyat les eleccions legislatives amb un 33,5% dels sufragis, segons les projeccions de l'institut Ifop. Els reaccionaris mai s'havien imposat en la història a unes eleccions legislatives. Le Pen ha demanat a l'electorat una majoria absoluta per accedir a l'executiu francès i col·locar la jove promesa ultradretana, Jordan Bardella, com a primer ministre. Bardella seria l'escollit per cohabitar amb el liberal Macron.
A quasi vuit punts de diferència, amb un 28,5% dels sufragis, s'ha situat el Front Popular francès, del qual participa tant els ecologistes com la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon i el Partit Socialista Francès. En tercera posició, hauria quedat el partit de Macron, amb un 22,1% de les papereres. La dreta gaullista dels Republicans, encara fidels a l'aïllament dels ultres a pesar de l'encabotament del seu president, Éric Ciotti, s'ha conformat amb el 9,7% dels vots. A la Catalunya Nord, s'han imposat els lepenistes.
El triomf dels ultradretans ha provocat les crides de les forces republicanes per establir un cordó sanitari a Le Pen. "Ens cal una gran unió republicana i demòcrata", ha expressat el president Macron. "Avui no serveixen les etiquetes polítiques. L'única qüestió és si permetrem que l'extrema dreta, per primera vegada en la història, conquiste el poder a les urnes", ha advertit Raphaël Glucksmann, eurodiputat de la formació esquerrana Plaça Pública.
"En cap cas permetrem que guanye Reagrupament Nacional", ha assegurat Mélenchon, qui ha promès que l'esquerra retirarà les candidatures en aquelles places en les quals siga tercera força i no tinga opcions de guanyar a l'extrema dreta, així com puga perjudicar un altre aspirant republicà. El Front Popular, de fet, s'albira com la gran alternativa per aturar l'ascens de la ultradreta francesa cap a la cadira del comandament governamental.
Amb una participació històrica del 70%, inaudita a uns comicis legislatius d'ençà de 1981, aquestes votacions han estat el primer esglai per a Europa. Tot i que és cert que les projeccions per a la segona volta deixen a Reagrupament Nacional per sota de la majoria absoluta, amb capacitat per trenar una gran coalició republicana que aixoplugara el conjunt de les forces compromeses amb la democràcia liberal, l'accés de l'extrema dreta al gabinet francès implicaria concedir la direcció governamental a una formació connectada amb l'autòcrata Vladímir Putin en plena guerra de Rússia a Ucraïna.
L'arribada al poder executiu d'un partit d'arrel antisemita i euroescèptic suposaria un fre a l'ànima europeista de França, erigit en els darrers anys en el fidel creient de la integració europea que empenta a favor del club comunitari enfront d'una Alemanya habitualment recelosa d'avançar a massa velocitat en la construcció comunitària. Així mateix, s'atorgaria una part de les regnes d'una potència europea a l'extrema dreta, amb la irradiació que podria tenir al conjunt del Vell Continent. No debades, i malgrat que la política exterior correspon a Macron, hi hauria la temptació de buscar aliances amb altres estats europeus en mans dels reaccionaris: la Itàlia de la postfeixista Giorgia Meloni i l'Hongria de l'autoritari Viktor Orbán. I tot quan el magnat xenòfob Donald Trump pot retornar en uns mesos a la Casa Blanca.
Europa es juga el seu futur a França, a uns comicis que poden ser un punt d'inflexió en la democràcia liberal al Vell Continent. La transcendència és tan elevada que, fins i tot, diferents jugadors de la selecció francesa van posicionar-se en contra de l'extrema dreta, com ara l'estrella madridista Kylian Mbappé. Ja ho va dir el davanter francès: el partit més important no es disputa a l'Eurocopa d'Alemanya, sinó en les urnes franceses el pròxim 7 de juliol. De moment, les forces democràtiques han de remuntar el resultat advers de la primera volta. Tenen una setmana per capgirar el marcador.