El mateix diumenge de les eleccions europees, el president francès Emmanuel Macron va anunciar que dissoldria el Parlament. En parlem amb Renaud Labaye, assessor polític de Marine Le Pen. “Com heu estat aquests últims dies?” “Magníficament. Dormo poc, certament, treballo molt i les celebracions postelectorals van ser massa curtes”, respon. “A banda d’això, el que està passant és exactament allò pel que ens hem estat preparant de fa anys: som a tocar del poder.”
Labaye treballa per a Reagrupament Nacional (RN), però la seva feina el manté a l’ombra. És qui decideix les qüestions relatives al personal i qui s’encarrega de fer contactes per a un partit que va aconseguir una victòria aclaparadora a les eleccions europees celebrades el diumenge 9 de juny i, amb aquests resultats, ha clavat un bon ensurt als partits tradicionals. RN va guanyar el 31% dels vots; el partit de Macron amb prou feines va raspar el 15%. Per l’escriptori de Layabe passen tots els discursos dels diputats d’RN; sense el seu vistiplau no es pronunciaran al Parlament francès. “Hem de convèncer els votants que el país no quedarà sumit en el caos si arribem al Govern”, va dir ja fa ben bé un any. Vol demostrar que el partit és capaç de governar.
Labaye té 39 anys. La premsa parisenca l’anomena “l’eminència grisa” del partit. Ell mateix diu de si mateix que és un homme de l’ombre, un home a qui li agrada treballar a l’ombra. Labaye, catòlic i graduat de l’Acadèmia Militar de Saint-Cyr, és un home tranquil. No apareix amb aire triomfal, sinó més aviat reservat. Duu ulleres amb muntura de pasta, roba elegant, corbata i mitjons a joc —a vegades de color rosa. És la carta de presentació paradigmàtica de l’elit de la capital i, des d’una perspectiva merament visual, passaria ben desapercebut entre les files d’Els Republicans o el partit de govern.
Malgrat que n’és l’assessor, Labaye mai no s’ha unit a Reagrupament Nacional. És un petit gest d’esnobisme que s’ha permès, explica, tot i que sempre s’ha sentit més proper a la dreta nacionalista. Durant els mítings de campanya, sovint es posa a segona fila, prop de l’escenari, i observa les reaccions del públic. És el que va fer a principis de març durant el míting inicial celebrat a Marsella en què van anunciar la campanya de les eleccions europees. Després va parlar amb periodistes per saber què pensaven de Jordan Bardella, el cap de llista d’RN, un jove de 28 anys.
Des de fa anys, RN intenta deixar enrere la mala imatge que ha tingut tradicionalment per convertir-se en un partit normal i corrent que ja no té res a veure amb el seu predecessor ultradretà, el Front Nacional. Aquest camí de “desdiabolització” ha passat per diverses fases. Distanciar-se clarament d’aquells que negaven l’Holocaust i dels neonazis va ser un pas decisiu. Com també ho va ser entrar a l’Assemblea Nacional el juny del 2022 com a principal partit de l’oposició. Ara, arran de les eleccions europees, han fet un pas més cap al centre de la societat. El programa del partit, però, continua sent radical en certs punts: RN vol deixar votar els francesos en un referèndum sobre la immigració i afirma que el projecte europeu ha de donar pas a una política de “Primer, França”.
El dia de les eleccions, Labaye acompanyava Jordan Bardella i Marine Le Pen —que vol convertir-se en la primera dona a esdevenir president de França el 2027— en una sala d’actes a l’est de París. De sobte, va començar a circular un rumor: el president anunciaria la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions aquell mateix vespre. “Durant la campanya, Jordan Bardella ja havia demanat la dissolució del Parlament si quedàvem primers”, explica Labaye. “Però no hauríem dit que aniria tan ràpid. Ens imaginàvem que el president voldria esperar que passessin els Jocs Olímpics”, que començaran d’aquí a poques setmanes.
Després de l’anunci de Macron, en què comunica que les eleccions se celebraran el 30 de juny i el 7 de juliol, a París hi ha un terratrèmol polític. En un temps rècord, els socialistes, els comunistes, els verds i el partit d’esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon acorden presentar candidatures conjuntes a la primera volta de les eleccions. Amb aquesta maniobra, volen disminuir les possibilitats d’RN. A Éric Ciotti, president del partit conservador Els Republicans, se li acut allargar la mà a l’extrema dreta i queda fulminat immediatament pel seu partit. Marion Maréchal, la neboda renegada de Marine Le Pen, torna a trucar a la porta d’RN. I Macron? Macron fa una crida als partits centristes a formar una aliança contra la dreta populista. Poques vegades hi ha hagut tant moviment en la política francesa en tan poc temps.
Labaye considera que la decisió del president ha estat un error estratègic: “Crec que [el president] es pensa que els francesos han quedat en xoc davant d’aquests resultats. I sembla que confia que, si vota més gent, obtindrà més vots. Però és un error. El país està tip de les polítiques de Macron”.
Com a mínim una bona part del país n’està tip. En comicis anteriors, RN tan sols guanyava en algunes regions de França, però el mapa dels resultats de les eleccions europees d’aquest any ha quedat tot de color fosc. Els únics punts amb colors més llampants són les ciutats més grans, on els francesos van votar pel partit conservador, els verds, els socialistes o a Macron. Però en més de 32.000 dels 35.000 municipis de França va guanyar RN. I és un èxit que ja no es pot menystenir.
En aquestes eleccions, el partit de Le Pen va arribar per primera vegada a votants que se’ls havien mantingut allunyats durant anys. Parlem principalment de votants de més edat que s’havien mostrat escèptics amb RN. El 9 de juny, però, el 29% dels pensionistes van votar-ne a favor perquè, pel que sembla, aquest jove d’espatlles amples que es diu Bardella els agrada molt.
El 20% de les persones amb càrrecs de direcció i el 25% del jovent de 18 a 24 anys van votar la ultradreta, com també ho va fer el 40% dels votants d’entre 50 a 59 anys i el 53% dels treballadors. Fa l’efecte que una gran onada de la dreta hagués escombrat tot França. El partit aconsegueix els seus millors resultats a les zones rurals, perquè sovint la població d’aquests indrets no entén a què es refereix el president quan explica que vol convertir França en una gran nació de les start-ups… Ells el que volen són autobusos que passin quan toca.
En ser preguntat per què havia decidit dissoldre el Parlament, Emmanuel Macron va respondre en una roda de premsa feta uns quants dies després de les eleccions que el diumenge electoral la població va deixar sortir la ràbia. “Com podem fer com si no hagués passat res?” No és possible ignorar un resultat com aquest. Havia pres aquesta decisió perquè les coses fossin més clares. “I perquè confio en els votants. Soc un optimista incorregible, no crec que sempre hagi de passar el pitjor.”
Malgrat tot, és molt possible que Macron sigui el primer president de la Cinquena República a obrir les portes del poder a l’extrema dreta. Les enquestes preveuen que RN podria obtenir una majoria d’escons al Parlament. A París, molta gent creu que aquest escenari ja forma part dels càlculs de Macron. Segons aquesta teoria, per al president, Barcella com a primer ministre només seria la segona pitjor solució si no aconsegueix canviar la majoria. Les batusses i el bloqueig parlamentari a què Macron vol posar fi quedaria substituït per un populista de dretes que podria desencantar-se ràpidament del càrrec. Almenys aquesta és l’esperança.
Bardella no ha estat mai alcalde, ni tampoc ministre. Com a eurodiputat a Brussel·les, va destacar especialment per les seves absències freqüents. Seria un començament molt abrupte directament en el segon càrrec governamental més alt de la República. Això és exactament amb el que compta Macron: vol aprofitar que la situació agafi Bardella desprevingut per crear un impuls polític que el deixi ben retratat. Tindria tres anys per desmuntar Bardella com a primer ministre i, així, evitar que Marine Le Pen guanyés les eleccions presidencials del 2027.
Dementre, Macron continuaria sent responsable de la política exterior i de seguretat des de l’Elisi. La Constitució estipula que ambdues coses són les seves principals àrees de responsabilitat. Pot funcionar, però, aquest pla? El periodista Alain Duhamel ha estat observant els esdeveniments polítics des de Charles de Gaulle. Macron és el seu vuitè president. Duhamel, de 84 anys, li ha dedicat dos llibres. Macron sempre ha estat un provocador, explica, i s’arrisca com cap altre polític. En aquest sentit, la decisió de Macron de convocar noves eleccions no el sorprèn. Tot i això, està preocupat.
“Crec que podríem trobar-nos davant de la crisi política més gran dels últims cinquanta anys”, afirma Duhamel, perquè, en realitat, només hi ha dues possibilitats: “RN es converteix en el partit més fort, però no aconsegueix la majoria absoluta. Aleshores, el país viurà un estancament polític inaudit. O aconseguirà la majoria absoluta i serem en una fase d’enfrontament polític sense precedents perquè ningú no voldrà treballar amb la dreta populista.”
A la seu d’RN, la gent està més relaxada davant les eleccions parlamentàries. “Ens hem preparat molt bé per a aquest moment. Jordan Bardella no estarà sol, sinó que estarà envoltat de tot un equip”, explica Labaye. Des de finals del 2022 o inicis del 2023 ,hi ha hagut un “Pla Matignon”, que porta el nom de la seu del primer ministre. La primera fase va ser trobar prou candidats per a les 577 circumscripcions electorals. Ara s’està elaborant el programa de govern sobre els tres temes més urgents: immigració, seguretat interna i poder adquisitiu. “Ens estem preparant perquè Jordan sigui nomenat primer ministre deu dies passat el 7 de juliol”, diu Labaye. “Es fa estrany dir-ho, però és així.”
Poc abans de les eleccions europees, Jordan Bardella explicava en una entrevista a Der Spiegel que el binomi Le Pen com a presidenta i Bardella com a primer ministre era l’escenari en què s’estava treballant actualment. “Seria la culminació de la batalla que lluito des de fa anys. Sempre he volgut que fos normal votar RN, que es deixessin enrere les caricatures que van dibuixar de nosaltres.”
Fa poc més de dos anys, l’abril del 2022, Marine Le Pen va perdre les eleccions presidencials per segona vegada contra Macron, però va rebre el 41% dels vots. Després de les eleccions parlamentàries que van seguir-les, RN va convertir-se per primer cop en la principal força de l’oposició, amb 88 escons. De sobte, el partit ja no estava al marge del sistema, sinó al bell mig. Renaud Labaye va ocupar una oficina al Parlament i des d’aleshores supervisa totes les esmenes que proposen els diputats d’RN. No hi ha marge d’error.
“Per això elimino qualsevol frase que ens pugui perjudicar o doni motius als altres per caricaturitzar-nos. La nostra estratègia és guanyar votants, no apartar-los”, va afirmar Labaye la primavera del 2023 en una reunió a la Brasserie Le Bourbon, a pocs metres del Parlament. A les taules del voltant seuen polítics dels partits tradicionals que saluden educadament Labaye. La normalització avança.
A principis del 2023, però, alguna cosa va canviar. Els diputats d’RN es comportaven d’una manera sorprenentment educada al Parlament i anaven ben vestits. I van quedar-se en silenci mentre els diputats del partit d’esquerres La França Insubmisa provocaven situacions caòtiques o escridassaven la primera ministra Élisabeth Borne. El Govern també va fer un regal a RN: cap altre partit es va beneficiar tant de la ràbia derivada de la polèmica reforma de les pensions de Macron, que va augmentar l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys. Poc després, les enquestes indicaven que RN havia guanyat 18 punts percentuals en intenció de vot entre la població treballadora.
Un dia després de l’aprovació de la reforma, Marine Le Pen va assistir a un acte del partit mentre els carrers estaven plens de contenidors d’escombraries socarrimats. Era al vestíbul, duia un abric blanc de llana i estava de molt bon humor. “Ara se’ns acosta gent que abans mai no s’hauria presentat a Reagrupament Nacional”, va afirmar en aquell moment. “Per davant tenim una carretera que ens mena directament a l’Elisi. El que de moment no sap ningú és com serà de llarg el camí.”
Quinze mesos més tard, mentre mengem a la braseria dos dies després de les eleccions europees, Labaye ens diu que malauradament ha de tornar al despatx, ja que té la taula plena de currículums i que rep més trucades que mai. Fa setmanes que parla amb tot de gent que vol formar part d’RN. Qui vol formar-ne part? “Polítics d’altres partits. Alts càrrecs de la funció pública. Però també representants de la societat civil.” És sorprenent veure tota la gent que ara vol formar part de la formació.
Traducció de Laura Obradors