El pròxim 20 de juliol es complirà un any des que José Luis Aguirre es convertí en conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en substitució d'Isaura Navarro. La d'Agricultura era una de les tres carteres que Carlos Mazón va cedir a la ultradreta -les altres dues foren cultura i justícia i interior- per tancar el seu pacte de govern. El President de la Generalitat posava a les mans de Vox una cartera de poc pes econòmic, però de gran importància simbòlica per a la formació verda.
Al capdavall, Vox ha fet de la suposada defensa dels interessos agrícoles una de les seues banderes. Ha passat ací i a tota la Unió Europea, allà on els agricultors i ramaders senten que les polítiques mediambientals del club comunitari els han perjudicat. El malestar del camp ha servit -entre molts més factors- per impulsar l'avanç dels partits d'extrema dreta.
"Les pèrdues per la sequera persistent apleguen als 73 milions d'euros"
El dia del traspàs de carteres, de fet, José Luis Aguirre va prometre defensar els interessos agrícoles valencians davant Brussel·les. "Vinc disposat a dur la veu dels sectors productius, en coordinació amb altres governs autonòmics amb interessos comuns i el govern central, a les instàncies de la Unió Europea", va assegurar durant el seu discurs de presa de possessió. Al punt de mira hi havia l'Agenda Verda Europea.
Han passat onze mesos d'aquell acte. I en aquest temps, els agricultors valencians han hagut de certificar que Vox no era la solució als seus problemes. La manca de gestió i la incapacitat de donar resposta a les moltes urgències que emergeixen en el camp valencià, enmig d'una sequera com no s'havia vist en els darrers 33 anys, han alçat en peu de guerra a les dues principals organitzacions agràries del País Valencià, AVA-Asaja i la Unió de Llauradora, a més de CCPV-COAG.
Un sector que fa aigües
Totes dues han convocat una concentració el divendres al matí a les portes de la Conselleria. El seu missatge és clar i contundent: "Ineficaç, ineficient i irrellevant" són els tres adjectius amb què qualifiquen l'acció de José Luis Aguirre. Les tres convocants reclamen, entre altres coses, una agilització de les ajudes promeses, però no publicades ni concedides, i mesures urgents per mitigar els efectes de la sequera. En concret, exigeixen una línia d'ajudes per compensar la pèrdua de rendiments en els sectors més afectats per la falta de pluja, com ara la vinya, el raïm de taula, l'olivera, fruits secs, fruites de pinyol, cereals, ramaderia extensiva i apicultura.
Un estudi realitzat per la Unió Llauradora estima, de fet, que les pèrdues per la sequera persistent apleguen als 73 milions d'euros. El cultiu amb més pèrdues és l'ametler, amb 29,6 milions d'euros i el 42% dels danys. Li segueix el raïm per vinificar, amb 24,2 milions i el 34% del total de danys. A continuació es situen l'olivera, on el valor dels danys ascendeix als 13,5 milions i els 3,5 milions dels cereals. També el raïm de taula arrossega pèrdues per 1,6 milions.
L'estudi de la Unió contempla únicament les pèrdues econòmiques directes i només de la campanya 2024-2025. No té en compte les morts d'arbrats ni les pèrdues indirectes de mà d'obra en els cellers, almàsseres o en l'àmbit de la logística.
Davant d'aquest panorama, la Unió Llauradora ha sol·licitat a la Conselleria que s'establisca, amb caràcter d'urgència, una ajuda "excepcional i directa" a les explotacions agrícoles d'aquestes produccions. Però el gruix de les peticions han caigut en sac foradat. "Hi ha una paràlisi absoluta", lamenten des d'aquesta organització agrària.
El sector primari també troba a faltar mesures davant l'aparició dels primers casos, el passat setembre, de la Maltaltia Hemorràgica Epizoòtica (MHE), que afecta el sector vaquí. Fins ara, però, la Conselleria s'ha limitat a dir que exigirà al Ministeri d'Agricultura una vacuna com més aviat millor.
La paràlisi del departament que dirigeix Aguirre contrasta, en aquest assumpte, amb les mesures implementades en altres autonomies on també han sorgit casos de MHE. Extremadura ha dotat una línia d'ajudes de 3,4 milions d'euros; la Comunitat de Madrid, de 827.000 euros; Castella la Manxa, d'1,2 milions; i Castella i Lleó, on PP i Vox governen del bracet, 5,7 milions.
Equip Aguirre
Part dels problemes que arrossega la Conselleria que dirigeix Aguirre tenen a veure, precisament, amb les dificultats de trobar personal disposat a ocupar càrrecs de responsabilitat dins d'un departament comandat per Vox. La manca de candidats va provocar, de fet, que des de la delegació de Vox a Castella i Lleó intervingueren en la selecció de personal. Cal tenir en compte que la ultradreta disposa d'aquesta cartera en aquell govern autonòmic des de març de 2022.
El secretaria autonòmic d'agricultura, Javier Bartolomé, és, de fet, natural d'aquesta autonomia, si bé residia a la Pobla de Vallbona, on era coordinador de la formació. Enginyer civil, Bartolomé havia consagrat la seua carrera professional, abans d'entrar a la Conselleria, a l'àmbit de la instal·lació de plantes d'energia renovables.
El director general de producció agrícola i ramadera, Simón Martínez Ruiz, per la seua banda, és enginyer agrícola i exercia com a professor universitari abans d'assumir la nova responsabilitat a Conselleria. Martínez Ruiz va arribar a la Conselleria com a assessor del conseller, però va haver de fer-se càrrec de la direcció general després que transcendira que qui primer havia estat nomenada per al càrrec, Leticia Sanchiz incorria en greus incompatibilitats en el càrrec. Sanchiz era responsable d'una empresa d'explotació porcina que havia estat sancionada per irregularitats laborals, per qüestions de benestar animal i per ocultament de dades d'impacte ambiental.
A la concentració d'aquest divendres també estava prevista la presència d'Asaja Alacant i UPA, però finalment aquests dos sindicats han decidit deslligar-se de la convocatòria.