Dimarts de la setmana passada, el Tribunal Europeu de Drets Humans va emetre una sentència històrica per al moviment en defensa del planeta. Aquell dia, amb 16 vots a favor i un en contra, el tribunal va condemnar Suïssa per violar els drets humans de les persones grans per no haver pres les mesures necessàries per frenar el canvi climàtic. La sentència partia d’una demanda de Verein KlimaSeniorinnen, un col·lectiu format per 2.000 dones grans (la mitjana d’edat de l’entitat és de 73 anys) preocupades pel futur de la humanitat en la Terra, que adduïen que la inacció del Govern suïs perjudicava la seua salut i el seu benestar.
El pronunciament del Tribunal amb seu a Estrasburg és una victòria sense pal·liatius per al moviment internacional per la justícia climàtica, que, de fa uns anys, ha iniciat una ofensiva per traure-li els colors als poders públics, a la vista de la seua falta d’implicació en la lluita contra l’escalfament global.
És molt probable que, en cas de presentar-se al País Valencià una demanda com la interposada per les Verein KlimaSeniorinnen de Suïssa, aquesta tinguera recorregut legal i, probablement, un final feliç per als demandants. Perquè d’ençà que PP i Vox es feren amb les regnes de la Generalitat Valenciana la lluita contra el canvi climàtic ha desaparegut de l’agenda institucional. Ni se’n parla, ni se’n fa res. Simplement, no existeix. Com si, del dia a la nit, el fet que la temporada
Celsa Monrós: “S’està donant el missatge que, en això del canvi climàtic, no n’hi ha per a tant”.
d'incendis s'haja avançat -com ho certifica l'incendi de Tàrbena-; o el fet que els temporals siguen cada volta més extrems; o el fet que tot això tinga una incidència real sobre la salut de les persones, haguera deixat de tenir importància. “S’està donant el missatge que, en això del canvi climàtic, no n’hi ha per a tant”, lamenta Celsa Monrós, que durant la legislatura passada va ser directora general de Canvi Climàtic.
El País Valencià ha passat de tenir un govern que s’ocupava i es preocupava per la qüestió a un que, senzillament, la ignora. Els fets ho constaten, com també la retòrica. El setembre de 2019, només dos mesos després de confeccionar el segon Botànic, la Generalitat fou pionera, a l’Estat, a decretar l’emergència climàtica. El País Valencià fou, de fet, una de les primeres 150 regions que la Comissió Europea es va incorporar en l’estratègia de missions de regions adaptables al canvi climàtic. Ara, en canvi, els responsables públics esbomben discursos que relativitzen la transcendència del repte climàtic o, simplement, el negligeixen. Amb motiu de l'incendi de Tarbena, la consellera d'Interior, Elisa Núñez, de Vox, en cap moment no s'ha refereit a l'escalfament global com a causant de l'expansió del foc.
De l’avantguarda a la cua
Així, és significatiu que, a l’hora de confeccionar el seu govern, Carlos Mazón optara per prescindir de la referència al canvi climàtic en el disseny de l’organigrama governatiu. En el primer Botànic hi havia la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament rural i en el segon es rebatejà com a Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
En el primer govern PP-Vox, en canvi, s’ometí el terme. El més pròxim a aquesta preocupació que es pot trobar en l’organigrama de l’actual Generalitat Valenciana és la Direcció General d’Educació i Qualitat Ambiental, que depèn de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, en mans de Salomé Pradas.
No menys significatiu resulta que, en el seu discurs d’investidura, Carlos Mazón no mencionara ni en una sola ocasió el canvi climàtic. Dos colps es va referir al medi ambient: en la primera, per abordar la qüestió hídrica i per reivindicar els transvasaments; en la segona, per parlar de l’energia.
D’ençà que és consellera, la consellera Salomé Pradas s’ha referit en diverses ocasions al “fanatisme climàtic” de “les elits globalistes”
D’entre les propostes estrela que ha presentat d’ençà que és president de la Generalitat hi ha l’eliminació dels impostos verds que es van aprovar en temps del Botànic. En concret, el tribut sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica; el d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per part de les empreses, i el de l’impost sobre les grans superfícies comercials. Són, de fet, impostos que tenen implantats altres autonomies —algunes, com Andalusia, governades pel PP— i que segueixen la màxima de “qui contamina paga”.
El desinterès de Mazón per la qüestió climàtica va en consonància amb la dels seus càrrecs inferiors. Tant Salomé Pradas, del Partit Popular, com José Luis Aguirre, conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, han mostrat públicament el seu menyspreu cap a les polítiques europees encaminades a lluitar contra l’escalfament global. D’ençà que és consellera, Pradas s’ha referit en diverses ocasions al “fanatisme climàtic” de “les elits globalistes”. La seua premissa és clara i l’ha manifestada en diverses ocasions: “Equilibrar el progrés econòmic amb la protecció del medi ambient”.
Més vehement encara ha estat el conseller Aguirre. En línia amb l’ideari del seu partit —Vox—, l’actual responsable d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va pel camí de convertir-se en el gran valedor de les tesis que defensen l’existència d’una conxorxa mundial contra els agricultors valencians. Ja en la seua primera compareixença a les Corts Valencianes, Aguirre va situar entre els principals problemes del món rural “el fanatisme climàtic, la demagògia, l’animalisme o la perversa Agenda 2030”.
Institució o partit?
De fet, el 3 d’abril passat, el seu departament va organitzar una jornada que portava per títol “Com afecta el Pacte Verd al sector primari valencià i a la societat”. El Pacte Verd Europeu és un paquet d’iniciatives polítiques que tenen per objectiu situar la UE en el camí cap a la transició ecològica, amb l’objectiu últim d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2050, i inclou mesures que, com ara la reducció de l’ús de pesticides o l’avanç cap a la digitalització, afecten directament el sector primari.
El conseller J.L.Aguirre es contrari a l'objectiu europeu d'assolir la neutralitat climàtica l'any 2050.
L’acte organitzat per la Conselleria fou, en realitat, una taula rodona en contra d’aquesta estratègia, en la qual es prescindí de la participació dels sindicats agraris i es va donar veu a agricultors pròxims a l’ideari de Vox, en línia amb l’estratègia que la ultradreta ha seguit recentment per deslegitimar els sindicats agraris majoritaris.
Fou, en tot cas, un acte quasi de consum intern —hi assistiren no més de vint persones—, amb presència del vicepresident del Consell, Vicente Barrera, que va aprofitar per disparar a tort i a dret i va caricaturitzar la normativa europea dient, en referència a la normativa de benestar animal, que “a tots ens agradaria posar-li un pis en el carrer Colón per a les gallines”. “Una agenda ideològica no pot estar per damunt del nostre sector primari. Hem de denunciar l’obscura realitat del Pacte 2030”, va dir el també conseller de Cultura, que va aprofitar l’acte —celebrat en les instal·lacions de la Conselleria— per reivindicar Vox com “l’únic partit que s’alça contra la dictadura globalista” i, per això, va reclamar el vot per als pròxims comicis.
Un model de creixement
Més enllà de la retòrica, la gestió desplegada fins ara també evidencia que l’escalfament global preocupa ben poc als responsables públics valencians. Mazón, junt amb la consellera d’Indústria i Turisme Nuria Montes, ha fet de l’ampliació dels aeroports de Manises i de l’Altet un dels principals cavalls de batalla contra el govern de Pedro Sánchez. Poc importa que en determinades àrees del País Valencià comence a haver-hi un problema de gestió de les allaus turístiques; o que el transport aeri siga ja, segons dades de la Comissió Europea, el responsable del 13,9% de les emissions de CO2.
El govern Mazón, de fet, ha optat per fer taula rasa de les polítiques del Botànic i ha guardat en un calaix, amb pany i forrellat, l’Estratègia valenciana contra el canvi climàtic.
De moment, i a l’espera d’introduir unes modificacions que va anunciar a principis de la legislatura, Salomé Pradas ha optat per deixar en guaret la Llei 6/2022 sobre canvi climàtic i transició energètica que va aprovar el govern precedent. Ha quedat paralitzada, doncs, la creació d’un registre d’iniciatives de canvi climàtic o el registre de càlcul i reducció de la petjada de carboni, i s’ha ignorat la perspectiva climàtica que, en cas d’aplicar-se la llei, haurien d’haver incorporat els pressupostos de la Generalitat.
També s’ha deixat sense cap partida en el pressupost l’Agència Valenciana del Canvi Climàtic, que figurava en una posició preeminent del segon acord del Botànic i que estava destinada a coordinar totes les mesures de la Generalitat per substanciar les polítiques de transició ecològica. A ulls del govern de PP i Vox forma part del “greix” que li sobra a la bastida administrativa de la Generalitat.
Tampoc res no se’n sap, de l’Estratègia de Transició Justa que havia d’aprovar-se en els primers compassos d’aquesta legislatura ni tampoc dels plans d’acció climàtica que havien d’aprovar els ajuntaments.
“Durant la legislatura passada es declarà l’emergència climàtica perquè estàvem, i ara més encara, en una situació sense precedents a la història de la humanitat. Estem en el que els científics han qualificat com a terreny desconegut —recorda Celsa Monrós—. Tenim la sort que la ciència ens permet conèixer escenaris futurs i quines accions són necessàries per mitigar els efectes del canvi climàtic. La Unió Europea i Espanya estan prenent mesures valentes, encara que no sabem si suficients, per mitigar el canvi climàtic. Amb l’evidència científica, no hi ha raó per desviar-nos de la nostra direcció. En l’anterior legislatura es va aprovar un marc legislatiu i es van elaborar una sèrie de directrius, guies, instruments i metodologies perquè tota la societat poguera implicar-se en la lluita contra el canvi climàtic: administracions, escoles, empreses... I es va fer amb el màxim diàleg possible en tota la societat”.
La Generalitat, de moment, prefereix mirar cap a un altre costat.