DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

‘Manosfera’, la trinxera digital del masclisme

La violència contra les dones és l'expressió més agressiva d'una societat patriarcal. Tanmateix, continua havent-hi persones, sobretot homes, que qüestionen la seua existència i que rebutgen el feminisme en considerar-lo una forma de discriminació envers els homes. Les xarxes socials juguen un paper essencial en la pol·linització d'aquest masclisme 2.0.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 2021, 43 dones van ser assassinades a Espanya per la seua parella o exparella. Aquests 2022 ja en van 37. Són 1.167 d'ençà que el 2003 s'inicià el registre. La xacra del terrorisme masclista continua vigent, com s'advertirà en les moltes manifestacions que, arreu del territori, hi ha convocades aquesta vesprada amb motiu del 25N.

Si la conscienciació sobre aquesta problemàtica ha augmentat és, en bona part, per l'empenta de la quarta onada feminista iniciada a mitjan dècada passada. El moviment #MeToo, en l'esfera internacional, i el cas de la Manada, en l'àmbit estatal, han estat l'esperó d'aquesta onada. Es pot afirmar que avui l'esperit feminista ha amarat amples capes de la societat en el món occidental i també a casa nostra.

Amb tot, però, i en bona part com a resposta a la reivindicació de les dones, han emergit nombrosos grups d'homes que es resisteixen a qüestionar els seus privilegis i acceptar l'existència mateixa del patriarcat. I entre aquests, hi ha molts que es situen en les franges d'edats més joves, on, a primera vista, més opcions de calar hauria de tindre el discurs feminista. De fet, un de cada cinc joves homes entre els 15 i els 29 anys consideren que la violència masclista no existeix i és un "invent ideològic". Igualment, el percentatge de xics que consideren la violència de gènere com un problema gran ha caigut del 54,2% el 2017 al 50,4% el 2021, segons el darrer baròmetre del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut.

Assistim, segons les investigadores Elisa García-Mingo i Silvia Díaz Fernández, a "un moment de replegament antifeminista, caracteritzat per una visió del feminisme com una ideologia de gènere que s'imposa des dels sectors polítics progressistes". Així, el discurs contra allò que ells anomenen "ideologia de gènere" es basa en un pànic moral que veu els moviments feministes i LGTBI com una amenaça als homes i al model tradicional de família que els permet mantenir els seus privilegis.

És en les xarxes socials on molts d'aquests antifeministes troben espais per compartir i reproduir el seu masclisme. Es tracta de la fratria 4.0. L'entorn digital, com s'explica a l'estudi del Centre Reina Sofia 'La caja de la masculinidad', "actua com un espai segur on se cerca informació i es produeix sentit en el procés de construcció de la seua subjectivitat i la seua identitat com a homes". D'aquesta manera, les subcultures masculines digitals ancorades en aquests tipus de valors generen un ventall d'espais nínxol amb cabuda per a tota mena d'enfocament relacionats amb la masculinitat hegemònica tradicional. Així doncs, s' "alimenta i es genera comunitat al voltant d'una identitat masculina ancorada en l'ordre social patriarcal, que les proporciona seguretat en un context cada volta més canviant i hostil" per als seus privilegis i els dels seus predecessors.

De tots aquests youtuberspodcasters, fòrums, comunitats digitals, etcètera, els i les teòriques en diuen 'manosfera' i és l'espai on s'atrinxera el masclisme més recalcitrant. Al capdavall, com recordava aquesta setmana Pau Crespo, director del Màster Universitari en Intervenció Interdisciplinar en Violència de Gènere de la Universitat de València, en una entrevista a Europa Press els espais virtuals "són cada volta més un important referent en la socialització de molts joves en matèria de gènere".

N'hi ha que són obertament masclistes i que fan del seu antifeminisme el seu propòsit i la seua raó de ser, però també n'hi ha que empren un masclisme més subtil, com de pluja fina. Influenciadors com Jordi Wild o Roma Gallardo, als quals segueixen milions de joves i que han acabat esdevenint líders d'opinió, en serien un exemple palmari. Altres, com el RubiusGermán Garmendia o Wismichu, han convertit l'humor sexista en el ganxo per captar seguidors.

La manosfera és, però, i sobretot, un espai canviant i conformat per comunitats diverses. Un estudi recent del Centre Reina Sofia, conduït per les investigadores Elisa García-Mingo i Silvia Díaz Fernández, tracta de radiografiar aquesta fratria digital que té en comú l'odi cap a les dones i la negació de la desigualtat entre homes i dones. Són espais on els homes comparteixen els seus valors o s'aconsellen mútuament sobre "com ser home" i on s'elaboren "teixits afectius relacionats amb la masculinitat al voltant dels sentiments de ràbia i orgull ferit".

Entre les comunitats de la manosfera que García-Mingo i Díaz Fernández identifiquen hi ha els MGTOW (Men Who Go Their Own Way, això és, Homes que Segueixen els Seu Propi Camí), els quals es caracteritzen per considerar les dones "éssers manipuladors" amb les quals cal evitar relacionar-se. Els MGTOW consideren que la societat està basada en el ginocentrisme, és a dir, que privilegia la dona de forma estructural i sistemàtica i, per tant, perjudica, l'home. Aquesta comunitat té molts punts en comú amb els incels (Cèlibes Involuntaris), homes que renuncien a mantenir relacions sexuals amb dones. L'altra comunitat destacada en l'estudi són els Gurús de la Seducció. Aquesta es sustenta en una pedagogia sexual de marcat caràcter neoliberal en la qual la conquesta sexual es construeix com un èxit masculí al qual tots els homes han d'aspirar a través del que anomenen un joc. Aquest joc consisteix en un conjunt de pràctiques basades en la instrumentalització i l'objectivació de les dones.

Completen aquest univers els Activistes pels Drets dels Homes, una comunitat que naix de la convicció que existeix una conspiració feminista la qual té per objectiu subjugar els homes. Per als Activistes, el feminisme i les feministes són responsables del malestar dels homes i, sobretot, del seu esborrat en la societat a causa del que ells consideren un "escrutini criminalitzador" sobre els homes. Aquests homes són especialment insistents en la qüestió de les denúncies falses. Banalitzen, doncs, la violència contra les dones, alhora que la deslegitimen, en considerar-la una ficció.

Forocoches ocupa un lloc en el cim de la manosfera. Creada el 2003 i orientada originàriament a l'automoció, té més de 800.000 usuaris. Al llarg dels seus anys de funcionament ha derivat en un espai de circulació de missatges masclistes i ha demostrat una gran capacitat de mobilització social a través d'accions conegudes com a 'troleig'. "Forocoches fomenta la creació d'una subcultura pròpia -exposen les autores de l'estudi-, caracteritzada per la seua diversitat: des de persones afins amb la filosofia incel, a individus pròxims a mons de l'alt-right i votants de Vox". Perquè, si una cosa és evident, és que tot aquest univers troba la seua correlació política en partits que, com el liderat per Santiago Abascal, ha fet bandera de la misogínia; el qüestionament de la violència masclista; i la negació del patriarcat. És, al capdavall, el caldo de cultiu que, posteriorment, propicia i legitima la violència contra les dones. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.