Fa cent-vint anys que va néixer a Ciutadella (Menorca) Francesc de Borja Moll. Arribà al món el 1903 a la llar del matrimoni format per Josep Moll i Maria-Anna Casasnovas, una unió marcada per la tragèdia de veure morir els seus primers cinc fills, cap dels quals passà dels cinc anys. Francesc fou el setè i va rebre la màxima protecció familiar per surar. Ho assolí i des de 1908 assistí a classes de llegir i escriure per després ingressar, el 1912, en el Seminari de Ciutadella, per seguir-hi els estudis reglats.
La seva vida va ser un tomb quan mossèn Antoni Maria Alcover visità el seminari ciutadellenc per explicar l’obra que estava fent, una gegantina tasca que seria posteriorment el Diccionari català-valencià-balear. El jove Francesc quedà encisat per aquella feina i és de suposar que Alcover es fixàs amb el jovenet perquè tres anys més tard, quan rebé una carta de Moll oferint-s’hi a col.laborar d’alguna manera, el convidà a anar a Palma. Cosa que es torbà encara un altre any, però finalment així va ser. Des de 1921 ja mai abandonà aquella ingent tasca d’investigació i quan morí Alcover, el 1932, Francesc es posà al front de l’aventura que culminaria amb l’edició dels diferents toms del Diccionari.
Justament aquella aventura filològica que durant dècades ocupà Alcover i Moll ha estat la protagonista de l’exposició que ha mostrat des del juny passat fins el 29 de setembre la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, en commemoració del 120è aniversari del naixement de Borja Moll.
«Cada any s’hauria de commemorar el naixement de Borja Moll», deia Maria-Pilar Perea, professora de la UB i curadora de les obres completes de Moll, segons recollia aquesta passada setmana menorca.info. L’especialista destacava que passen els anys, les dècades i les persones però que «el Diccionari perdura, i val la pena que la gent sàpiga tota la feina que van fer els dos. Alcover el va començar i Moll el va acabar, és un binomi que s’ha de presentar conjuntament. És una bona manera de cara els estudiants i la gent fer present la feina que van fer els dos».
Aquella immensa aventura filològica s'inicià l'any 1900 quan Antoni Maria Alcover va publicar la Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana, convidant tothom a col.laborar a la replega de vocabulari del català arreu dels Països Catalans. Gràcies al suport que li atorgà el bisbe de Mallorca, Pere Joan Campis, -Alcover era vicari general de la diòcesi- contactà amb parròquies i capellans d'arreu dels territoris de parla catalana que li facilitaren la feina. L'any 1901 començà a publicar mensualment el Botlletí del Diccionari de la Llengua Catalana. El primer fascicle del qual, però, es va torbar prou en veure la llum. No va ser fins el 1926. El primer volum fou publicat el 1930 i l'últim el 1962.
La ingent tasca no va ser l'única aventura de Borja Moll. També fundà l'editorial que portà el seu nom i, entre d'altres activitats -com ser un referent de la resistència cultural durant la dictadura franquista-, fou un dels impulsors i fundadors de l'Obra Cultural Balear el 1962.