L'ombra dels macroprojectes recorre l'interior de les comarques valencianes del nord. Un reguitzell de macroplantes fotovoltaiques i, especialment, de construcció de línies de molta alta tensió, conegudes sota l'acrònim de MAT, han encès les alarmes dels moviments socials i de les colles ecologistes. L'última iniciativa que ha generat la preocupació dels col·lectius pel territori està impulsada per l'empresa Forestalia Renovables i compta amb un traçat des d'Ojos Negros, a les comarques aragoneses de Terol, fins a Sagunt, capital del Camp de Morvedre.
Organitzacions com ara Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció, l'Associació per a la Recuperació del Bosc Autòcton de l'Alt Palància, la plataforma per a la reforestació Oriwa o Defensa el teu poble —un col·lectiu del xicotet municipi de les Alcubles (Serrans)—, integrades a la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, han denunciat al Ministeri de Transició Ecològica, encapçalat per la vicepresidenta tercera del gabinet espanyol i cap de cartell dels socialistes als comicis europeus, Teresa Ribera, la modificació del projecte de línia d'evacuació d'energia elèctrica produïda a plantes fotovoltaiques i eòliques aragoneses.
Segons han advertit en les al·legacions presentades al ministeri, a les quals ha accedit aquest setmanari, el nou recorregut de la línia pretén travessar «un territori d'alt valor ambiental, paisatgístic i patrimonial» de l'Alt Palància i del Camp de Morvedre. «Ribera ja es va pronunciar en contra del projecte per les seues greus afeccions i repercussions mediambientals», han rescatat de l'hemeroteca. I han insistit que la ministra va sostenir l'any 2022 que «la línia de molta alta tensió de Terol no pot ser privada». «Creiem que l'impacte acumulat d'aquestes grans distàncies fan molt difícil que puguen suportar una avaluació ambiental favorable», va indicar.
«Ocultació de l'impacte ambiental»
Aquests col·lectius de tarannà mediambientalista censuren «la passivitat del ministeri per no obligar la promotora a presentar un projecte complet i detallat, ni tampoc l'obligatori estudi d'impacte ambiental, així com per no obrir un període d'informació pública perquè els ajuntaments i la ciutadania pogueren presentar al·legacions». «La modificació del projecte que inclou el nou traçat exigeix un nou tràmit d'informació pública real i complet amb estudi d'impacte ambiental, l'existència del qual no ens consta», apunten a les esmenes presentades al departament de Ribera.
«No podem conèixer els impactes sobre el medi ambient perquè no hem tingut accés al projecte i a l'estudi d'impacte ambiental. Una de les qüestions essencials que ha de contindre aquest estudi són les possibles alternatives al nou traçat, que es configura com una línia d'evacuació de 400 KV», retrauen. I amplien: «No ens consta l'estudi d'alternatives viables amb menors o nuls impactes, consistents eventualment en la utilització d'altres línies d'alta tensió pròximes als centres generadors d'energia previstos en el projecte, els quals evitarien un nou traçat que genera un notable impacte en tots els sentits».
Els denunciats reiteren davant del ministeri «l'ocultació de tots els impactes sobre el medi ambient perquè no s'ha pogut tindre accés al projecte i a l'estudi d'impacte ambiental exigible». «Pel que es coneix del traçat, el projecte tindria greus repercussions en l'avifauna, ja que afecta espais protegits com ara els parcs naturals de les serres d'Espadà i la Calderona; els Llocs d'Importància Comunitària de l'Alt Palància i del curs mitjà del Palància i les Àrees d'Importància per a les Aus», remarquen. Espècies com ara l'àguila perdiguera, el falcó peregrí o el mussol real de la Serra d'Espadà o l'àguila perdiguera a la Serra Calderona podrien estar afectades. De fet, alerten que hi ha zones «de greu risc d'electrocució i col·lisió d'espècies protegides».
Incompliments normatius i afecció patrimonial
La falta d'informació sobre el nou traçat plantejat per la companyia ha provocat que les organitzacions ecologistes ressalten «la manca de constància de l'avaluació de l'impacte sobre elements patrimonials i arqueològics protegits, sobre el paisatge o sobre el turisme que tenen un gran valor per a les poblacions afectades, els quals no poden ser obviats i que farien inviable el projecte». «Es desconeix l'avaluació dels riscos per a la salut de la població atès que consta que s'ha dissenyat el pas de la línia molt prop de nuclis de població i d'habitatges», agreguen per sumar-hi ombres al nou projecte d'evacuació energètica.
«La iniciativa incompleix a normativa del sector elèctric perquè, en tractar-se d'una línia de transport primari, hauria de ser competència de l'Estat i de l'operador públic Red Elèctrica d'Espanya a causa de la longitud de la línia, això és, 332 kilòmetres, des d'Ojos Negros a Terol fins a la subestació elèctrica de Gaussa a Sagunt, i també per la seua capacitat, de 400 KV», incorporen. «S'ha emmarcat com a un macroprojecte que constitueix un autèntic pla, el qual hauria d'haver-se avaluat com a un pla i, en conseqüència, sotmetre's a una avaluació ambiental estratègica», complementen, per assenyalar un possible «fraccionament il·legal de projectes».
El precedent català
Els moviments ecologistes i en defensa del territori del País Valencià que han denunciat aquesta iniciativa d'evacuació elèctrica s'emmirallen en una moció aprovada al Senat per aconseguir la seua paralització. En setembre del 2021, la senadora Laura Castel, d'Esquerra Republicana de Catalunya, va impulsar una acció parlamentària a propòsit de la línia set d'alta tensió, Valmuel-Promotores Begues, projectada al territori principatí. El text instava el Govern espanyol a denegar l'autorització i considerar que les línies de molt alta tensió, per la seua capacitat i longitud, no havien de ser privades. La moció va aprovar-se.
«Sol·licitem la suspensió de la tramitació administrativa envers la declaració d'impacte ambiental del projecte i, en conseqüència, que el ministeri requerisca la documentació tècnica completa de la modificació substancial del projecte i el corresponent estudi d'impacte ambiental, i que acorde l'obertura d'un període d'informació pública i de consulta a totes les persones interessades i organismes afectats», expressen. I afegeixen com a reclamació: «La inadmissió del projecte de la línia d'alta tensió d'evacuació, si es confirma amb la documentació tècnica del projecte el seu caràcter de línia de transport, perquè incompliria la normativa del sector elèctric, ja que seria competència estatal, i la seua execució correspondria en exclusiva a l'operador públic». L'enèsim capítol de la batalla ecologista contra els macroprojectes energètics al territori valencià.