El creixement econòmic ha de tenir prioritat sobre la protecció de medi ambient?”. Aquesta pregunta del CEO [avanceu en l’article per veure’n els resultats] és clau en aquestes eleccions. Ja des del moment de la convocatòria, forçada per l’oposició dels Comuns al desplegament del macrocasino del Hard Rock que va evitar un acord amb ERC i PSC per impulsar els pressupostos.
ERC havia acceptat passar per l’adreçador, de la mateixa manera que l’any anterior ho havia fet amb la B-40, tot i mantenir que no era el seu model de país i va topar amb la negativa dels de Jéssica Albiach. Era la confirmació que els temes sobre infraestructures amb impacte en el territori han estat una qüestió central aquest mandat. A banda dels esmentats, els Jocs Olímpics d’hivern, el MidCat, els parcs eòlics o l’ampliació de l’aeroport del Prat han tingut tots moments de protagonisme.
Una centralitat que és probable que es traslladi a la campanya electoral, on, més enllà de la qüestió nacional, sempre latent, és previst que els partits facin servir aquests elements per confrontar models de país. A l’esquerra hi ha també una disputa entre aquells que són ideològicament propers per mostrar-se com els veritables garants de la lluita contra el canvi climàtic.
Fronteres i interessos compartits
Segons dades del CEO, aproximadament el 95% de les persones que tenen intenció de votar ERC, Catalunya en Comú o la CUP en les pròximes eleccions al Parlament segueixen amb molt o bastant interès les informacions sobre el canvi climàtic quan apareixen als mitjans de comunicació (en el cas del PSC i Junts és poc menys del 87% i el 71%, en el cas del PP). Segons la mateixa enquesta, consideren que els enquestats que senten simpatia per Catalunya en Comú (21%), ERC (16%), CUP (18%), Junts per Catalunya (17%) i el PSC (19%), consideren que la principal preocupació de Catalunya és el canvi climàtic o la sequera.
Més dades: segons el CEO, el 21% dels catalans considera que “el creixement econòmic ha de tenir prioritat sobre la protecció del medi ambient”. Els simpatitzants del PSC se situen exactament en aquest valor i els de Junts, lleugerament per sobre (22%). Per sota només hi ha els d’ERC (18%), Catalunya en Comú (9%) i la CUP (11%).
Totes aquestes dades reforcen la idea que la qüestió ecologista és important entre l’electorat d’esquerres català. Un electorat que, segons dades del CEO, majoritàriament es disputen ERC, Catalunya en Comú i la CUP i, en menor mesura, PSC i Junts per Catalunya.
Les fronteres de vot entre ERC, Comuns i CUP són especialment rellevants per a la CUP, que veu com, en cas de dubte, els seus electors es decantés per una de les dues altres opcions. No és així en el cas d’ERC, més preocupada de la frontera amb Junts, ni de Catalunya en Comú que pot patir per la banda del PSC. No obstant això, preguntats per la seva segona preferència, al darrer Baròmetre del CEO el 21% dels simpatitzants d’ERC escullen la CUP i el 14% els comuns; el 27% dels de Catalunya en Comú es decanta per ERC i el 9% per la CUP, i el 38% dels d’aquest darrer partit triaria ERC i el 23%, els Comuns.
L’onada dels pressupostos
Partint d’aquesta realitat, Catalunya en Comú ha apostat per fer de la seva oposició al Hard Rock durant la negociació dels pressupostos una bandera per a aquesta campanya electoral. “Amb nosaltres al govern no hi haurà el casino més gran d’Europa a Catalunya, però tampoc s’ampliarà l’aeroport del Prat”, reivindicava la cap de llista dels Comuns, Jéssica Albiach, en una entrevista a Ser Catalunya el dimecres passat. “Cal treballar perquè no s’agreugi més la crisi climàtica”, afegia.
No només això, sinó que durant la darrera setmana, un dels temes centrals de la campanya dels Comuns ha estat la qüestió del transport públic. “Davant dels qui volen més carreteres, apostem per impulsar la xarxa de trens-tram”, explicava Albiach en una piulada en què també s’oposava al desplegament de la variant d’Olot i les Preses. Els aliats catalans de Sumar proposen desplegar cinc trens-tram arreu del país.
Aquesta línia política es reflecteix també a les llistes electorals. És el cas del cap de llista per Girona i exregidor de Barcelona, Eloi Badia, molt vinculat al moviment Aigua és Vida. Però, sobretot, qui representa aquesta oposició als macroprojectes és el número dos per Barcelona, Lluís Mijoler, un dels perfils forts del món municipal metropolità que encara conserven els Comuns. Alcalde del Prat de Llobregat des de 2019, s’ha significat en diverses ocasions en contra del model d’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat que promouen el PSC i Junts per Catalunya.
Preguntat recentment per elbaix.cat, Mijoler explicava que “defensar el delta del Llobregat i els seus espais singulars i únics, irreemplaçables, com el paratge de la Ricarda, és la forma pratenca no només de defensar el planeta, sinó un model de desenvolupament sostenible per a Catalunya, emancipat de l’especulació, el totxo i la congestió turística”.
Defensar la terra
Hi ha, però, encara un altre partit que sembla que vol jugar encara amb més força la qüestió ecologista, tant pel lema de campanya escollit com per la selecció dels principals perfils de les seves llistes. Es tracta de les Candidatures d’Unitat Popular. Els anticapitalistes han mostrat durant tot el mandat d’Aragonès la seva oposició a projectes com el Hard Rock, els Jocs Olímpics d’hivern, la B-40 o l’ampliació de l’aeroport del Prat.
De fet, aquestes qüestions van ser clau perquè els de Dolors Sabater trenquessin l’acord que tenien amb ERC després de facilitar la investidura de Pere Aragonès amb un acord on es parlava d’aturar els macroprojectes. La relació entre tots dos partits es va esllanguir, entre altres raons, per les sospites que la Generalitat continuava amb voluntat d’ajudar a adquirir els terrenys per fer el Hard Rock als inversors encara que fos per vies alternatives a la de l’Incasòl.
Apostant per la continuïtat en aquest sentit, la CUP ha escollit un lema històric de l’esquerra independentista que conjuga la lluita per la independència amb la salvaguarda del territori: Defensem la Terra. Un eslògan que entronca amb l’herència del Moviment de Defensa de la Terra, responsable de l’impuls de les CUP creat ara fa quaranta anys, que ja es va significar en moltes causes per conservar el territori.
La prova que l’aposta per capitalitzar l’oposició als macroprojectes i en favor de la transició ecològica és central per a la CUP es troba en els seus caps de llista per Girona, Lleida i Tarragona.
A Girona, el cap de files serà Dani Cornellà. Diputat durant aquest darrer mandat, ha estat president de la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament i responsable de l’impuls d’iniciatives com la regulació dels ecocidis. Format políticament a les JIR, les joventuts de l’MDT, ha passat també per la plataforma No a la MAT, i com a alcalde de Celrà es va oposar a la construcció del ramal que volia connectar la línia de molt alta tensió amb la subestació de Juià.
A Lleida, el candidat és Bernat Lavaquiol que ha estat una de les cares visibles de l’oposició als Jocs Olímpics d’hivern als Pirineus com a portaveu de la plataforma STOP JJOO 2030. Enginyer agrònom i forestal, explicava preguntat per EL TEMPS que “fer un pla de desenvolupament i gestió del territori va en sentit contrari del que plantegen els Jocs Olímpics”.
Finalment, a Tarragona, els dos primers perfils de la llista tenen també aquest rol. D’una banda, la CUP recupera l’exdiputat Sergi Saladié, molt vinculat a la lluita per una transició energètica sostenible a escala territorial. Professor de geografia a la Universitat Rovira i Virgili, és autor de llibres com Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica: El cas de les comarques meridionals de Catalunya o Impacte econòmic de les centrals eòliques en els pressupostos municipals a Catalunya: Estudi comparatiu.
L’acompanya, com a número dos, un nouvingut a la política institucional. Es tracta d’Eloi Redón, de Vila-seca, que els darrers mesos ha exercit com a portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock. Entrevistat per EL TEMPS, explicava que “el macroprojecte afecta els únics espais naturals de la zona: la Séquia Major i els Parcs d’Albinyana. Són dos espais de la xarxa Natura 2000. La construcció del Hard Rock, reconegut pel mateix Departament d’Acció Climàtica, trencaria la connectivitat ecològica entre els dos espais i els acabaria afectant greument. Són els únics espais naturals en 40 quilòmetres a la rodona. Per altra banda, en un moment d’emergència ambiental i escassetat de recursos, amb la sequera que tenim, pretenen construir una piscina de 6.000 m² o abastir el complex amb 800 MW. És una contradicció absoluta quan hem d’avançar cap a un model contrari al consum desfermat de recursos”.
Contra els gripaus
Dels tres partits, potser qui ho té més complicat per sostenir aquest relat és ERC, que en el darrer mandat, davant la necessitat d’arribar a acords amb el PSC, ha hagut de cedir en algunes qüestions que històricament havien estat cabdals per al partit com és l’oposició al desplegament de la B-40. Ho va entomar en primera línia, com a conseller de Territori, l’exalcalde de Sabadell Juli Fernández, que havia estat impulsor de la plataforma contra el Quart Cinturó. Ell mateix repeteix com a número 13 per Barcelona dels republicans.
Pere Aragonès, però, ja era conscient en el moment de convocar eleccions que la partida electoral es podria jugar en aquests termes i que li calia reubicar-se després de mesos negociant amb el PSC. És per això que el màxim mandatari català establia una clau dicotòmica de cara al 12 de maig, “entre els que defensen un model del passat i aquells que defensem una Catalunya que mira cap al futur”.
Més enllà d’això, ERC ha triat la prèvia a les eleccions catalanes per presentar el seu número 2 a les eleccions europees, el meteoròleg Tomàs Molina. Es tracta d’un perfil que sosté un discurs volgudament ecologista, però que no confronta frontalment amb projectes com els Jocs Olímpics d’hivern o el Hard Rock, sinó que fins i tot els veu amb bons ulls. D’aquesta manera, els republicans volen marcar també perfil ecologista i, a la vegada, entrar en contradicció amb algunes de les polítiques que han hagut d’acceptar mentre han estat al Govern. També, clar, amb la mirada posada en els pactes postelectorals, que per força hauran de ser amb el PSC o Junts per Catalunya, els quals durant aquest mandat han fet pinça en favor de l’ampliació de l’aeroport, el desplegament del Hard Rock o l’impuls dels Jocs i han mobilitzat, també, els seus quadres territorials en aquestes empreses.
D’una manera o altra, la competició entre l’esquerra catalana per la carta ecologista confirma que, en un moment de crisi climàtica, aquesta qüestió cada cop agafa més centralitat en l’agenda política de casa nostra.