Javier Oquendo va nàixer a Terol, però el seu interès per la natura el va dur, ara fa trenta anys, a establir-se a Castellote, un poblet del Maestrat aragonès, a 40 minuts d’Alcanyís i 55 de Morella. Havia buscat, junt a altres tres socis, un indret adequat per fer realitat un dels seus somnis: obrir un espai on fer educació ambiental, quelcom que a mitjans de la dècada dels 90, encara sonava a excentricitat. Després de fer molts volts, van saber que en aquell poble a 804 metres d’altitud restaven abandonades les instal·lacions d’una mina de carbó, una de les primeres que van quedar clausurades per aquestes latituds en l’etapa de reconversió industrial. Restaven els edificis que havien donat servei als miners. A partir d’aquelles edificacions mig desballestades, Oquendo i la seua colla alçaren l’Escola d’Activitats en la Natura, el primer centre d’educació ambiental privat de Terol. Milers de xiquets han passat per les seues instal·lacions, perquè Oquendo i la resta de l’equip els parlaren de la importància de preservar la natura, de l’impacte humà sobre els recursos naturals, del consum responsable...
Ara, però, una nova preocupació ocupa el temps i les hores d’Oquendo: el model energètic. Perquè en menys de dos anys, les persones que viuen al sud-oest de Terol —a tocar de Catalunya i el País Valencià— han vist com, a sobre del mapa, es comencen a dibuixar i projectar parcs eòlics de grans dimensions. Només a la zona del Matarranya, Green Capital, companyia vinculada a Jesús Martín Buezas, exgendre de Florentino Pérez, projecta 84 aerogeneradors distribuïts en quatre parcs.
És, però, l’empresa Forestalia la que ha assumit una posició de domini sobre el tauler: l’1 d’octubre de 2019 va anunciar la instal·lació de 32 parcs eòlics i altres 34 solars i una inversió de 2.400 milions d’euros a Terol. “Terol ha esdevingut l’escenari d’un procés d’especulació a gran escala amb l’objectiu de potenciar les energies renovables i aconseguir la neutralitat climàtica que reclama la Unió Europea”, es lamenta Oquendo, portaveu de la Plataforma pels Paisatges de Terol, una entitat nascuda a finals de 2019 que està guanyant adhesions a mesura que informen els veïns i veïnes dels municipis afectats. “No estem en contra de les energies renovables. Al contrari. Jo, particularment, sempre n’he estat defensor. Ara bé, no podem acceptar aquesta imposició de megaprojectes que només responen a una lògica extractivista. Renovable no sempre vol dir sostenible”, manifesta aquest educador mediambiental.
Molins com torres de Benidorm
El tsunami de renovables obre molts debats que s’entrecreuen en aquest territori esquerp de grans pinades i serralades majestuoses, tan característic del sistema ibèric. Perquè com ja va passar al nord del País Valencià durant la primera dècada del 2000, aquestes instal·lacions d’alt impacte visual es projecten en àrees molt poc poblades, deprimides econòmica i socialment, que durant la segona meitat del segle XX van protagonitzar una sagnia demogràfica fruit d’un intens procés de concentració urbana. L’Espanya buida —després rebatejada com ‘buidada’— per antonomàsia. A ulls de molts ajuntaments i d’un sector important de la població, els molins de vent són un salvavides; a ulls d’alguns altres són, senzillament, la sentència de mort.
La controvèrsia s’ha fet especialment candent a les comarques del Maestrat i de Gúdar-Javalambre. Forestalia ha projectat ací 22 parcs eòlics, que sumen 161 aerogeneradors, amb una potència de 880 megawatts. Caldria sumar-hi 10 subestacions elèctriques i 14 línies d’alta tensió, amb els seus respectius camins d’accés. Els parcs s’instal·laran només en set municipis, però tindran impacte visual sobre tota la zona, també sobre les comarques del nord del País Valencià. De fet, es tracta d’aerogeneradors d’última generació: la mida de la torre és de 120 metres i a aquesta caldria sumar-li la pala de 79 metres. En total, 199 metres (vegeu gràfic). L’Intempo, l’edifici més alt de Benidorm fa 186 metres d’alçària. Els molins que hi ha actualment al País Valencià mesuren, entre torre i pala 116 metres. Un sol d’aquests nous aerogeneradors pot produir 5,5 megawats d’energia, més del doble dels actuals. Segons la informació remesa al Ministeri de Transició Ecològica el clúster del Maestrat ocuparà quasi 341 hectàrees, de les quals 125 corresponen a bosc, 143 de pastura, 11 de cultius i 66 a terrenys improductius.
Revulsiu o fam per demà?
“L’impacte visual serà brutal en un territori que roman pràcticament verge”, exposa Pilar Beltrán, que és presidenta de l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria del Maestrat, una entitat que s’ha mostrat contrària als plantejaments de Forestalia. El seu poble, Cantavella, està afectat per quatre dels 22 parcs projectats. Al turisme d’estiu al qual estaven acostumats en aquesta zona de bellesa feréstega s’han sumat, en l’última dècada, molts visitants de cap de setmana que cerquen en aquestes latituds tranquil·litat i contacte amb la natura. El turisme rural, és cert, no ha esdevingut el manà que alguns els van prometre fa dues dècades, però ha acabat convertint-se en un sector econòmic important en un territori maldat d’iniciatives econòmiques d’envergadura. “Tenim les rutes senderistes, les sendes BTT per a bicicletes, hem treballat per crear-nos una imatge de marca i uns valors... Un macroprojecte com el que es planteja genera un perjudici paisatgístic molt alt. No és que estiguem en contra dels aerogeneradors; estem en contra de la magnitud que s’està plantejant”, relata Beltrán, que és propietària de tres apartaments rurals a Cantavella i regenta, a més a més, un restaurant que, paradoxalment, s’anomena Cuatro Vientos. L’Ajuntament d’aquest poble de 700 habitants s’hi ha posicionat favorablement.
“Turisme i aerogeneradors no són incompatibles. Morella és un exemple d’això”. Qui així parla és Fernando Safont, l’alcalde socialista de l’Anglesola, municipi pròxim a Cantavella i limítrof amb el País Valencià. Safont és, a més, president de l’associació Viento Alto, constituïda per deu ajuntaments del Maestrat i Gúdar-Javalambre, partidaris de la instal·lació de molins de vent. La seua posició és radicalment favorable, perquè, assegura, “a hores d’ara no ens queda cap altra alternativa”. El seu poble compta actualment 403 habitants. Fa 20 anys n’eren 499. Aproximadament el 50% de les persones en edat de treballar es desplacen cada dia a Vilafranca, el municipi veí, ja als Ports. Molts es guanyen la vida en l’única gran empresa industrial d’aquestes contrades, la companyia tèxtil Marie Claire, que encadena anys de penúries. A l’Anglesola, la serradora ha posat fi a la seua activitat i l’Hospederia, ubicada en un edifici monumental al qual l’Administració va abocar bona cosa de diners, roman tancada. “Entenc les persones que estan en contra dels parcs, però no compartisc els seus arguments. Si volem que la gent es quede a viure, ens cal generar treball i a hores d’ara Forestalia són els únics que garanteixen la creació de llocs de feina. Cap altra empresa en les últimes dècades ha tingut intenció de fer una inversió d’aquesta envergadura”, manté Safont, qui assegura que els qui s’hi oposen són, majoritàriament, gent que no viu el dia a dia dels pobles.
Esbufeg laboral
Des de la Plataforma pels paisatges de Terol, en canvi, qüestions els efectes que aquestes infraestructures poden tenir sobre el mercat laboral dels municipis: “Es tracta d’aerogeneradors cada volta més automatitzats, que requereixen poca mà d’obra. De veritat ens mereix la pena destruir el nostre paisatge per uns pocs llocs de treball?”, es pregunta Javier Oquendo. Els pocs estudis pormenoritzats realitzats fins ara en aquesta matèria contradiuen els qui veuen en les renovables una font d’ocupació. “Els parcs no solucionen el despoblament ni l’envelliment i tampoc no propicien la diversificació econòmica”, assegura taxatiu Sergi Saladié, professor de la Universitat Rovira i Virigili i autor de Conflictes entre el paisatge i l’energia eòlica, on analitzava l’impacte de les centrals eòliques a les comarques del Priorat i la Terra Alta (només aquesta darrera comarca genera el 25% de tota l’energia eòlica de Catalunya). Segons els càlculs de Saladié, per cada megawat instal·lat es van generar 0,02 llocs de feina. L’impacte sobre el total de població ocupada fou del 0,7%. Sempre segons els càlculs d’aquest professor, els 883 megawatts que Forestalia pretén instal·lar al Maestrat i Gúdar-Javalambre generarien entre 17 i 18 llocs de feina. La Terra Alta ha perdut entre 2008 i 2018, el 10,7% de la població.
“La pèrdua de població és el nostre gran drama. Al nostre poble almenys dos famílies s’han instal·lat perquè treballen en els eòlics dels pobles veïns, a la província de Castelló. I altres dos ja hi vivien. Mantenir quatre famílies, per a un poble com el nostre, és molt”, insisteix Fernando Safont. Les referències als municipis veïns són constants en l’exposició d’aquest alcalde. Al capdavall, la contigua comarca dels Ports concentra a hores d’ara el 33,8% de la potència eòlica instal·lada al País Valencià, a pesar de representar només el 0,1% de la població i el 4,2% de la superfície valenciana. Per al veïnat d’Anglesola el moviment circular constant de les pales a l’altra banda de la frontera administrativa ha esdevingut part del paisatge.
Renomar, empresa participada per Fernando Roig (Pamesa), disposa en l'actualitat de 263 aerogeneradors al nord del País Valencià dispersos en vuit municipis —distribuïts en tres zones—, que va posar en marxa durant la primera dècada del 2000, quan el Pla Eòlic Valencià començava a enlairar-se. Als municipis l’oposició civil fou testimonial i els ajuntaments majoritàriament els posaren la catifa roja. A hores d’ara, Renomar, l'empresa gestora, ha plantejat un projecte per instal·lar altres 44 aerogeneradors, una iniciativa que majoritàriament ha estat ben acollida pels ajuntaments, almenys els de major dimensió. La idea de la companyia és situar els nous molins contigus als parcs existents. Morella, amb 12 nous aerogeneradors, serà el municipi on l'impacte serà més notable.
En l'actualitat, 67 persones —algunes dels quals procedents de l’Aragó— treballen diàriament en els parcs ja existents als Ports. Només els treballadors que desenvolupen la seua feina a la zona 3 han aportat a les escoles de la zona 14 fills i filles. Pot semblar una xifra residual vista amb perspectiva urbana, però no ho és en el context demogràfic de les àrees rurals. Els nous aerogeneradors que Renomar vol instal·lar generarien, segons la mateixa companyia, vuit nous llocs de treball. En quina mesura això compensa la destrossa paisatgística? És l’aposta eòlica un model de desenvolupament territorial durador i desitjable, com defensen els seus partidaris? O és pa per avui i fam per demà, tal i com asseguren els seus detractors? Com es poden conjugar la inquietud conservacionista i el dret dels municipis a desenvolupar activitats industrials? Quina és la sortida més adequada a aquest dilema? "Considerem que la preservació del paisatge i la creació de llocs de feina es pot compatibilitzar sense entrar en conflicte", opina Blai Peñarroya, que és president de la Mancomunitat dels Ports. Segons Renomar ha invertit en els municipis 9,1 milions d'euros des de 2006 a través dels Fons de Compensació que s'establiren amb la Generalitat quan inicià la seua explotació eòlica. L'oposició civil als plans d'ampliació de la companyia que presideix Fernando Roig ha estat testimonial.
Paratges destrossats
A l'altra banda de la frontera administrativa, però, les opinions són diverses. I si bé els ajuntaments del Maestrat i Gúdar-Javalambre eren al principi obertament favorables, les posicions s’han anat matisant a mesura que la Plataforma pels Paisatges de Terol ha informat la ciutadania. El govern de Javier Lambán n’és plenament favorable. O més ben dit, la pota socialista d’un executiu de què també participen Unides Podem i la Chunta Aragonesista.
De fet, en el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient del Govern d’Aragó no volen ni sentir a parlar d’un informe de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal —comandada per Unides Podem— que analitzava l’impacte mediambiental de les instal·lacions eòliques. “No té cap validesa. El que compta serà l’informe que publicarà l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA)”, afirma taxatiu el gabinet de premsa de la conselleria, en ser preguntats.
L’informe de la Direcció de Medi Ambient d'Aragó és molt crític amb el clúster del Maestrat i adverteix de l’efecte que pot tenir sobre la fauna i la conservació de la natura. “Gran part de l’actuació s’ubica en una zona categoritzada com de sensibilitat màxima (no recomanada per a la instal·lació d’energia eòlica) per al valor de l’índex de sensibilitat ambiental defès pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en relació amb els projectes eòlics i fotovoltaics, i el seu impacte sobre el medi natural”, adverteix l’informe, que és preceptiu, però no vinculant, i que va obrir una crisi de govern entre socialistes i morats en fer-se públic.
El document detalla la presència en la zona d’àguila calçada, àguila serpera, aufrany i voltor, així com el trencalòs, que tot just fa tres anys va reintroduir-se en el Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Totes elles figuren en el Catàleg d’espècies amenaçades d’Aragó. “Algunes d’aquestes espècies mantenen punts de nidificació dins o molt prop dels recintes ocupats per les infraestructures. La presència d’aquestes espècies com reproductores en l’entorn immediat suposa almenys un risc cert de desaparició de la població reproductora en els llocs afectats, però també alta probabilitat de de mortaldat directa d’exemplars en el cas que aquestes parelles es mantinguen en les immediacions després de ser desplaçades per la construcció de les infraestructures”.
En el cas concret del trencalòs, a més, dins del clúster hi ha situats dos punts d’alimentació específics per a aquesta espècie. “La meitat est de l’àrea projectada pel clúster suposa una important zona de pas de l’espècie entre l’àrea de la serra de Gúdar i la zona del riu Guadolpe. Les infraestructures projectades suposarien en aquesta cas una barrera en la mobilitat i un greu risc de mortaldat per a l’espècie, tant per la proximitat de certs parcs a les zones habituals de presència com per ubicar-se en els corredors de vol entre aquestes”, avisa. Sempre segons aquest informe, en els parcs de la veïna comarca dels Ports s’han acreditat des de 2018 la mort de 1.347 exemplars de diferents espècies de fauna, d’entre les quals un 61% eren voltors. L'informe de la Direcció de Medi Ambient avisa: aquests generadors poden esdevenir en embornal per a la fauna de la zona.
Fet i fet, el clúster tindrà afecció sobre tres espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 a l’Aragó i dos del País Valencià. No s’ha de passar per alt que alguns dels parcs s’ubicaran a només sis quilòmetres dels límits del Parc Natural de Penyagolosa, una de les joies mediambientals del nord del País Valencià. “Allò que acabe passant amb el clúster del Maestrat afectarà directament el Parc Natural de Penyagolosa, perquè, més enllà de la frontera administrativa, és un hàbitat que té continuïtat a l’Aragó”, avisa Javier Oquendo, que no s’està de recordar l’efecte perniciós que tindrà la instal·lació no només dels molins sinó també de les torres elèctriques d’evacuació i les vies d’accés.
“Tendim a menystenir la importància de la natura i la seua funció ecosistèmica. Els boscos són essencials en la captació de pluja. No s’ha de perdre de vista que per aquestes contrades naix l’aqüífer del Maestrat, que abeura les comarques de Castelló. Quanta massa forestal ens carregarem, per exemple, per fer els tallafocs que acompanyen les línies elèctriques per transportar l’energia? Preguntem-nos si paga la pena”, exposa aquest educador mediambiental. “És açò o la mort dels nostres pobles”, replica Fernando Safont. “A Espanya —rebla Oquendo— es consumeixen 30 gigawats d’energia diaris i en aquests moments hi ha projectades infraestructures renovables que sumen 170 gigawats.Assistim a una bombolla energètica i correm el risc de ser-ne víctimes”.
De moment, uns i altres resten a l’espera de l’informe preceptiu que ha de redactar l’INAGA i que hauria de fer-se públic aquesta mateixa setmana. A finals de maig, el periòdic Heraldo de Aragón avançava que serà favorable als interessos de Forestalia. Casualment, entre els representants de Forestalia hi ha Carlos Ontañón, que fora des de 2004 fins a 2012 director de l’INAGA i abans director general de Medi Natural del Govern aragonès. Mentrestant, als municipis afectats uns pocs s’hi posicionen a favor; uns altres, en contra. I molts callen davant d’una controvèrsia polièdrica que fa aflorar moltes qüestions incòmodes a propòsit del futur d’aquest territori. Moltes preguntes continuen en l’aire i sense una resposta unívoca. •
MAT, una esquerda energètica sobre el territori
Tot i que el clúster del Maestrat es tramita a hores d’ara a Saragossa, la seua afecció al País Valencià es concreta en diverses esferes. En primer lloc, per l’impacte visual dels molins de quasi 200 metres d’alçària, situats molt pròxims a la frontera administrativa entre l’Aragó i el País Valencià. En segon lloc, perquè els plans de Forestalia passen per transportar l’energia elèctrica fins a la subestació que Red Eléctrica té a Morella. Caldrà, per tant, habilitar una línia d’evacuació que travessarà parcialment la comarca dels Ports. Forestalia ha dissenyat dos possibles trajectes, amb destí a Morella.
Siga com siga, des d’aquí Red Elèctica té prevista la instal·lació d’una línia de molt alta tensió (MAT) —400 kilovolts— entre Morella i Almassora (vegeu gràfic anterior). S’obrirà, doncs, una cicatriu de 86,7 quilòmetres que travessarà tot Castelló amb 189 torres elèctriques d’entre 42 i 46 metres que travessaran 16 termes municipals (Morella, Cinctorres, Castellfort, Ares, Vilafranca, Benassal, Torre d’en Besora, Atzeneta, Culla, les Useres, Vall d’Alba, Vilafarmés, Sant Joan de Moró, Borriol, Castelló i Almassora).
La posada en marxa d’aquest projecte que venia gestant-se de feia quasi bé una dècada, ha desfermat un moviment de rebuig social que es vehicula a través de la Plataforma No a la MAT a les comarques de Castelló, que ha anat guanyant adhesions a mesura que la línia ha anat superant tràmits administratius. Compromís i Unides Podem s’hi han mostrat obertament en contra, mentre que els socialistes han tingut una actitud ambigua. Només l’alcalde d’Atzeneta, Santiago Agustina, s’hi ha posicionat obertament en contra. L’actual president de Red Eléctrica és l’exministra socialista Beatriz Corredor.
“No ens plantegem el soterrament de la línia com a alternativa. El que volem és un replantejament del model energètic cap a un model de producció més localitzada i no un model com l’actual basat en l’especulació energètica —exposa Asier Merino, un dels impulsors de la Plataforma No a la MAT—. Diuen que aquest és un projecte estratègic i vital. Però deien el mateix del Pla hidrològic nacional i finalment es liquidà i no passà res. Igual que aleshores es reivindicava una nova cultura de l’aigua, exigim un nou model energètic”. A la MAT encara li resta obtenir la declaració d’utilitat pública per part del Ministeri d’Indústria, moment a partir del qual necessitaria la llicència d’obres.