Cops de porres contra votants dipositants paperetes. Violència policial contra un referèndum d'autodeterminació de Catalunya. La repressió de les forces i els cossos de seguretat espanyols durant l'1 d'octubre va pegar la volta al planeta. Els informatius de grans cadenes de televisió d'àmbit internacional van fer-se ressò d'una actuació que deixava commocionat a qualsevol espectador. Caps oberts, electors sagnants i persones majors arrossegades fora dels col·legis electorals varen ser les estampes d'aquella jornada de mobilització independentista.
L'1 d'octubre, de fet, va ser un dels moments àlgids del procés català cap a la independència, com també ho va ser l'empresonament dels líders civils i polítics del moviment. Totes aquestes vivències, des dels preparatius d'aquesta votació fins al seu engarjolament, estan narrades a l'obra 1 dia d'octubre i dos poemes. Quan l'esperança venç la por (Símbol Editors, 2020), escrita pel referent dintre de l'espai independentista de Junts per Catalunya, Josep Rull.
Des de la seua experiència personal, d'haver estat castigat entre reixes per la seua defensa de la independència, Rull ha elaborat un llibre que ha presentat aquest divendres a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Organitzat per la llibreria Fan Set i per la Fundació Nexe, un dels centres de pensament del valencianisme, ha estat moderada per Elisa Signes, patrona d'aquest think tank, i Toni Gisbert, durant anys secretari d'Acció Cultural del País Valencià i, en l'actualitat, historiador i activista per la cultura i la llengua pròpia del País Valencià.
Acompanyat de rostres de Més-Compromís, com ara la secretària general Amparo Piquer, la diputada a les Corts Valencianes Nathalie Torres o el regidor a l'Ajuntament de València Ferran Puchades, Rull ha engegat la seua conversa radiografiant «el triangle nefast» de la repressió de l'1 d'octubre: «Aquest triangle estava conformat per Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil; l'aleshores ministre d'Interior, José Ignacio Zoido, i la secretària general del PP i ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal. Tots tres volien perpetrar un 1 d'octubre semidolent».
«Rajoy no volia que l'1 d'octubre s'assemblés al 9-N, ja que aquesta consulta va tenir molta aparença de referèndum. No debades, hi van votar més de dos milions de persones. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, creien que amb l'actuació de la policia espanyola i del CNI quedaria desactivat. Tanmateix, De Cospedal i Cobo volien un escarni. Apostaven per la violència explícita des de les 9 fins a les 11 del matí», ha desgranat. «Creien que els catalans eren covards i es tirarien enrere, però, evidentment, no va ser així», ha expressat.
Amb 6.000 urnes emprades i altres 18.000 enllestides per si fos necessari, de les quals els serveis d'intel·ligència espanyols no en varen identificar cap, Rull va votar a les 11 del matí a la seua ciutat natal, a Terrassa (Vallés Occidental). «Fou el moment més emocionant», ha confessat, per narrar una anècdota que, a parar seu, va simbolitzar aquell referèndum: «Ja s'havien produït els primers actes de violència a Sabadell i un noi va apropar-se a tres dones grans. El jove els hi va preguntar: 'No teniu por?'. I la més major va respondre: 'Vinc perquè ja he tingut massa por i perquè no vull que la meva neta en tingui més'». «Aquesta frase m'encoratjava durant la presó», ha assenyalat.
Incrèdul encara per «aquella violència tan brutal», la qual no s'esperava de cap de les maneres, ha comparat l'Estat espanyol amb el britànic per retratar la debilitat del primer i la fortalesa del segon. «David Cameron va acceptar un referèndum d'independència d'Escòcia sota l'argument que ell era demòcrata abans de britànic. A l'Estat espanyol, en canvi, va desmuntar-se l'estat de dret per defensar la unitat d'Espanya. Encara més, un periodista gens proper a l'independentisme va explicar-me com l'anterior director de l'ABC va expressar-li que per damunt de la veritat estava la unitat d'Espanya», ha contrastat.
Recobrar la unitat independentista
El relat de Rull ha abastat des d'aquells instants de la declaració de la independència de Catalunya fins a l'estratègia emprada per a evitar que foren detinguts pelsMossos d'Esquadra. «No podíem donar aquesta imatge. Eren els Mossos d'Esquadra dels atemptats del 17 d'agost i del referèndum de l'1 d'octubre», ha justificat. «Va haver-hi, a més, un debat sobre aquells que havien de marxar a l'exili i aquells que ens quedàvem per ingressar a la presó. Jo defensava que calia bifurcar ipreservar la presidència de la Generalitat de Catalunya. Un president no podia ser vexat a la presó», ha raonat. «La presó ha fet més fort l'exili», ha subratllat.
A la narració de la seua detenció i el trasllat cap a la presó, farcida d'anècdotes com ara un funcionari de presons que va vexar-lo verbalment, un altre amb comentaris profundament racistes com ara que «els espanyols ajudarien els catalans a expulsar els moros i els negres de Catalunya» i dos agents de la Guàrdia Civil que va parlar-li en català a Madrid, s'ha sumat el moment més emotiu i colpidor de la xerrada. No és un altre que com va explicar al seu nen xicotet que el pare estava a la presó. Va ser, en primer lloc, creant una realitat paral·lela i, al cap del temps, a través d'un llibre de dibuixos.
«Era el més complicat d'estar-hi a la presó. No sabies mai com estarien el dia que podia veure'ls al mes. Quan em van empresonar per les meves idees polítiques, el nen gran tenia vuit anys i el petit tres. L'estança es podia suportar per les cartes i els ànims que ens arribaven del conjunt dels Països Catalans», ha indicat. «Ara bé, la presó no només et fa madurar molt des del punt de vista personal, sinó també et mostra el fracàs del nostre model de justícia social», ha lamentat. «Va ser més complicada l'estança a Lledoners que no a les presons espanyoles. Era molt complicat estar-hi amb uns llençols i uns funcionaris amb el logo de la Generalitat», ha reconegut.
Els nou dirigents independentistes que van coincidir a la presó, segons afirma, «ens estimem moltíssim». «Ens reunim a la llarga i sempre retorna l'esperit d'unió que teníem. És molt bonic la relació que tenim entre nosaltres», ha ressaltat, per entristir-se per l'actual dinàmica de «guerra preventiva» i «discrepàncies» entre les forces independentistes. «Quan anem junts som imparables. Quan mirem al retrovisor i ens barallem, tendim a desaparèixer. I aquestes batalles entre nosaltres deriven en un malestar que es canalitzen a través d'algunes expressions independentistes amb valors racistes i d'extrema dreta. Ha de prevaldre la transcendència històrica i la generositat», ha etzibat.
«Ens hem agredit d'una manera bèstia i totalment innecessària. Cal recuperar una mirada alta i neta. O dit d'una altra manera: recosir. La nació no ens pertany a nosaltres», ha proclamat, apel·lant a recuperar la unitat a l'independentisme i els discursos il·lusionats, mentre ha acabat la conferència amb vivències de les seues visites a València per les relacions amb el valencianisme polític i una advertència per aquell independentisme que «descuida la resta dels Països Catalans i no concep més enllà de la frontera del Sénia».