Publicitat

Indults

L'últim clam de Lledoners

Els set presos polítics de Lledoners són alliberats com a beneficiaris d'una mesura de gràcia parcial i condicionada que no els retira la inhabilitació per exercir càrrecs polítics.

Per Xavier Puig i Sedano

Els set presos polítics de Lledoners són fotografiats tot just abans de la sortida. Jordi Play
Els set presos polítics de Lledoners són fotografiats tot just abans de la sortida | Jordi Play

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Punt i seguit. Set dels dirigents de l'independentisme que van liderar el referèndum del primer d'octubre han trepitjat per darrer cop, en condició de presos, el camí de sortida de la presó de Lledoners. Al punt de les dotze del migdia, tot just quan la pluja del matí ha donat treva, s'ha fet realitat l'indult concedit pel Govern de Pedro Sánchez, al mateix temps que eren alliberades les preses de Puig de les Basses i Wad Ras. Una mesura de gràcia d'extensió limitada, que només els permet sortir de la presó, però no els retira la inhabilitació ni té impacte sobre els exiliats ni la resta de represaliats independentistes -prop de tres mil, segons Òmnium Cultural- o el madrileny Dani Gallardo, empresonat per protestar contra la sentència a Madrid.

Aquesta narrativa, la del punt i seguit a l'espera d'Estrasburg -seu del Tribunal Europeu de Drets Humans- i l'amnistia, ha estat la que s'ha imposat als camps segats de la sortida del centre penitenciari de Lledoners, al municipi bagenc de Sant Joan de Vilatorrada, que durant tres anys i mig s'ha convertit en un dels punts de pelegrinatge de l'independentisme. Actes solidaris i diades de tota mena s'han succeït als voltants de la presó dels reus homes que ha esdevingut, també, sobretot per la presència d'Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, un dels nuclis de decisió política del país més important dels darrers mesos.

Tots junts, mentre el dia es debatia entre les primeres clarianes i els núvols plujosos, han anat travessant la tanca de Lledoners Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Sense escatimar mostres d'alegria, han descendit per la rampa que mena de la porta de seguretat a l'entrada. A mig camí, parada de rigor i fotografia amb una pancarta amb el lema "Freedom for Catalonia". Un amulet amb història, el mateix que Forn va exhibir durant els Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992 -"representa la continuïtat de la lluita de tot un país", remarcaria després. Pocs minuts abans, alguns familiars entraven a la recepció del centre penitenciari, mentre els presos firmaven la darrera paperassa. Darrere seu hi ha entrat el president Pere Aragonès, que ha estat el primer a rebre'ls.

A fora, els esperaven un centenar de persones, gairebé tantes com periodistes havien suportat durant hores el xàfec matiner. També polítics de les diferents formacions i, fins i tot, discret en un racó, el capellà que els ha acompanyat a la presó durant els darrers tres anys i escaig.

No hi ha hagut ordre possible en el moment en què els fins ara presos polítics i aquells que els esperaven s'han trobat. De cop, una munió feia indistingible els rostres dels protagonistes que, mica en mica, després de desenes d'abraçades i fotografies, han anat enfilant el camí cap el petit escenari que dimarts al vespre ja s'havia preparat a tocar de la presó.

El primer a pujar-hi, escudat a un costat per un llantió per la flama del Canigó -símbol dels dels Països Catalans-, ha estat el president d'Òmniu Cultural, Jordi Cuixart. Pletòric i amb una senyera agafada per un puny que no ha parat d'alçar, ha volgut dedicar les seves primeres paraules al president Carles Puigdemont i la resta d'exiliats. Ha reivindicat, també, el fet que entrés a la presó com a president d'Òmnium i n'hagi sortit com a tal: "l'Estat espanyol no decidirà mai qui és el president d'Òmnium Cultural".

Cuixart ha clos el seu discurs reconeixent que si han pogut sortir "ha estat pels ciutadans d'aquest país que han seguit lluitant, sobretot el jovent. Que ningú us abarateixi el somni. Visca Catalunya lliure i visca els Països Catalans!”.

Darrere seu, l'expresident de l'ANC i ara secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, ha remarcat que sortien "units" i que no oferirien "cap silenci a canvi de cap indult". Ell i la resta de presos han dedicat una part important del discurs a agrair el suport rebut els darrers anys, en especial el d'aquelles persones que regularment s'han acostat a Lledoners cada cop que hi entraven o en sortien. "Ho farem, ho farem junts i ho farem bé. Per tota la gent d'aquest país", ha reblat Sànchez.

Joaquim Forn ha encetat el seu parlament explicant la història de la pancarta, i després ha reconegut que, en el moment d'entrar, es preguntava com sortiria de la presó. Segons ha expressat, en surten "amb unes conviccions inamovibles" i que "som més forts que mai".

Crits d'independència han donat pas a Josep Rull que, front a les peticions perquè els presos demanin perdó, ha volgut fer valdre que "els qui han de demanar perdó són aquells que van picar la nostra gent per voler expressar democràticament i pacíficament el seu dret a ser lliures". A més, ha assegurat que si "vosaltres no vau tenir por l'1 d'octubre, nosaltres no tenim dret a tenir por". "Nosaltres continuarem lluitant per aconseguir la independència. I, sabeu què? Aconseguirem la independència de Catalunya i guanyarem", ha clos.

Per als exiliats han estat també unes de les primeres paraules de Jordi Turull: "han demostrat que a Europa hi ha un Guantánamo judicial que és l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Fins que no hi sigueu, la nostra no serà una llibertat plena". L'exconseller de Presidència ha explicat que els indults eren revisables, parcials i condicionals, però ha contraposat el fet que "el nostre compromís per culminar el que vam començar l'1 d'octubre, ni és parcial, ni és revisable, ni és condicional".

Raül Romeva ha posat l'accent en la resta de represaliades independentistes afirmant que "aquestes tres mil persones han de saber que avui no s'acaba res, que serem al seu costat com elles han estat al nostre costat. Sortim a treballar".

Finalment, Oriol Junqueras, potser de tots el que tenia el to més seriós i menys alegre, ha recordat que seguiran "treballant per la llibertat de totes les persones d'aquest país. Per l'amnistia dels tres mil represaliats". "Demà, passat i fins al dia de la victòria, continuarem treballant al costat de tota la gent d'aquest país, sense excloure ningú, per fer realitat el somni d'una república catalana", ha proclamat Junqueras. El president d'ERC ha tingut paraules també pels presos i les preses, als quals ha assegurat que seguirien treballant per la justícia dins les presons.

Acabats els parlaments i feta la fotografia conjunta dalt de l'escenari, abraçats per l'esquena, els esperava una llarga estona de converses fins que, mica en mica, la gentada s'ha anat diluint, deixant pas als comiats. Aquest cop amb uns "fins aviat" que ja no tenien l'amarg regust del vidre dels locutoris penitenciaris.

Ens els propers dies està previst que, conjuntament amb Dolors Bassa i Carme Forcadell, siguin rebuts conjuntament al Palau de la Generalitat i al Parlament de Catalunya, espais dels que van ser desnonats la tardor de 2017. Uns càrrecs que, tot i tenir-ne voluntat, encara no podrien ocupar perquè, malgrat l'indult parcial, pesen sobre ells les penes d'inhabilitació. La sortida de les presons, doncs, dibuixa només un punt i seguit -de segur molt esperat pels entorns personals- en el trajecte de la repressió de l'Estat espanyol contra el govern de l'1-O i el moviment independentista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.