El Tribunal Suprem del Regne Unit dictaminà aquesta setmana per unanimitat que el Parlament escocès no és competent per legislar sobre un nou referèndum d’independència. És a dir, per convocar-lo sense necessitat del consentiment del Govern britànic. La negativa del qual a acceptar-lo fou, justament, la raó que portà l’Executiu escocès a recórrer a la més alta cort del país.
El president del Suprem, Robert Reed, va concloure que el projecte de llei proposat pels responsables polítics escocesos es refereix a una assumpte «reservat» al Parlament britànic, com és la Unió entre Escòcia i Anglaterra, i que està per tant fora de la competència legislativa de la Cambra escocesa.
La premsa. L’escocès The National informava al respecte que a pesar que «els jutges van dir que tenien 8.000 pàgines de documents per revisar» havien arribat a una conclusió «després d'una audiència de dos dies a l'octubre» i que «només sis setmanes després, els cinc jutges han pres la seva decisió i han dictaminat que Escòcia no pot celebrar un referèndum sense el suport de Westminster». La raó de tanta celeritat fou, segons recollia el diari i explicà el president del tribunal, «perquè els jutges van ser unànimes».
El bessó del raonament que portà a la decisió, deia el diari, era que «un resultat Sí en un referèndum tindria un impacte» irreversible com seria «acabar amb la Unió i, per tant, amb la sobirania del Parlament del Regne Unit en relació amb Escòcia». Així mateix, el Suprem britànic va rebutjar, explicava el rotatiu escocès, que no tingués autoritat per decidir encara que la qüestió no fos merament jurídica: «el seu resultat (de la consulta) tindria l'autoritat, en una constitució i una cultura política basada en la democràcia, d'una expressió democràtica de la visió de l'electorat escocès. Enfortiria o debilitaria la legitimitat democràtica de la Unió i de la sobirania del Parlament del Regne Unit sobre Escòcia, depenent de quina visió prevalgués, i donaria suport o minaria les credencials democràtiques del moviment independentista. Per tant, està clar que el projecte de llei proposat té més que una connexió fluixa o conseqüent amb els assumptes reservats de la Unió d'Escòcia i Anglaterra, i la sobirania del Parlament del Regne Unit». Els magistrats rebutjaren, així mateix, un«escrit de l' SNP sobre el dret a l'autodeterminació» perquè «van afirmar que ‘no van poder acceptar’ l'argument» sobre aquest dret degut al fet que, al seu entedre, només és aplicable «en situacions ‘d'antigues colònies, o on un poble està oprimit o quan a un grup se li nega un accés significatiu al govern’», cap situació de les quals és, raonà, aplicable al cas.
En resum, concloïa The National, «com que no s'havia produït cap modificació (en la llei britànica d’Escòcia de 1998) de la definició d'assumptes reservats, a través d'una ordre en consell o de qualsevol altra forma, el tribunal va decidir que el Parlament escocès no té competències per legislar per a un referèndum».
Així mateix, el diari citat recollia -en l’edició digital- al cap d’unes hores de la primera informació l’anunci de la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, segons el qual «les properes eleccions seran un referèndum efectiu sobre la independència d'Escòcia», un «referèndum de facto».
Altres diaris escocesos, com Edinburgh News, es limitaven a informar sobre la decisió del Suprem britànic, però alguns entraven en anàlisis de conseqüències. Com era el cas deThe Scotsman, al parer d’un dels columnistes del qual, Conor Matchett, a pesar de la ràpida resposta de Sturgeon, la primera ministra «deixa sense respostes totes les grans preguntes» i que en funció del que faci els pròxims mesos «es juga la seva carrera» política; al mateix temps que un altre analista, Ciaran Martin, avaluava que «un referèndum d’independència de facto» com el que anuncià Sturgeon, «seria irrellevant».
Pel que fa a la premsa anglesa,The Guardian recollia la «frustració i la decepció que van sentir l'SNP i els partidaris de la independència després de la sentència, Sturgeon va dir que això hauria de ser de curta durada. ‘El fet és que tenim feina per fer’» va dir, i «afegí que ‘Escòcia esdevingui independent és més convincent i urgent que mai’». Explicà el diari la ràpida reacció independentista que consistirà en que «l'SNP covocarà una conferència especial del partit l'any nou per discutir els detalls del pla del referèndum de facto i, mentrestant, el partit llançarà ‘una gran campanya en defensa de la democràcia escocesa’»
El diari britànic recordava que «la sentència es va produir després d’una audiència sense precedents» sobre el bessó de si el Parlament escocès pot legislar sobre el particular. I destacava que la petició escocesa s’havia fonamentat en que «seria merament consultiu», així com posava esment en la resposta del president del Tribunal, que assegurà que «el resultat d'un referèndum ‘posseïria l'autoritat d'una expressió democràtica de la visió de l'electorat escocès’ i ‘enfortiria o debilitaria la legitimitat democràtica de la unió’» i, conseqüentment, «és evident que la proposta de llei té més que una connexió fluixa o conseqüent amb assumptes reservats» que són competència exclusiva del Parlament britànic. El rotatiu també destacarà que «Rishi Sunak es vacongratular per la ‘sentència clara i definitiva’ del Tribunal Suprem.»
The Times, pel seu costat i a banda de l’estricta informació, editorialitzava que Sturgeon «ha promès repetidament als seus partidaris alguna cosa que no té poderper convocar», com és el referèndum. Criticava a la primera ministra per intentar insistir en un altre «referèndum de facto» que no tindria sentit i posava esment en destacar el que considera el bessó de les pretensions de consulta dels independentistes escocesos: «la decisió unànime del Tribunal Suprem del Regne Unit (sobre) que el govern escocès no té el poder per legislar per a un referèndum sobre la independència no va ser una gran sorpresa per als que segueixen el debat constitucional. La llei sempre ha estat clara. L'autoritat per organitzar un referèndum que tingui implicacions per al Regne Unit resideix en Westminster. Hauria estat força extraordinari si el tribunal hagués decidit el contrari».