Terrorisme masclista

«La cúpula policial no atorga la importància suficient a la violència de gènere»

La lluita contra el terrorisme masclista està farcit de punts negres. I una mostra de les mancances ha sigut la jornada «Estat actual de l'atenció a la víctima de violència de gènere en l'entorn policial i judicial». Organitzada pel Sindicat Unificat de Policia, l'Associació Unificada de Guàrdia Civil i la secció de la policia local de València de Comissions Obreres, policies, agents de la benemèrita i jutges han advertit de la falta d'efectius, de formació especialitzada i de les situacions amb les quals es produeix una revictimització de l'agredida.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El calendari marcava entre finals de 1998 i principis de 1999. Miguel Ángel García, agent de la policia espanyola, treballa a la unitat de ràdio patrulla. A través del sistema de comunicació de les forces de seguretat de l'Estat, reben l'avís d'una «baralla familiar», tal com es denominaven en aquell moment els episodis de violència masclista. De classe mitjana-alta i d'una edat d'entre 35 i 40 anys, els agents de la policia espanyola van irrompre al domicili. «Ho recordaré tota la vida. Ella estava molt nerviosa, poregosa. Ell, en canvi, estava tranquil. I intentat un joc de col·legues amb nosaltres, els policies, barons blancs, buscava transmetre la idea que la seua dona era una histèrica», recorda.

«Nosaltres, però, vam apropar-se a ella. I li vam explicar quina era la situació. Nosaltres no podíem detenir l'agressor. Només si hi havia dues denúncies prèvies podíem actuar», rememora. «Pot anar i denunciar aquest maltractament. Però no el detindrem. Haurà de denunciar una altra agressió, amb la qual tampoc prendrem cap mesura contra ell. Serà a la tercera vegada quan ho farem», va expressar-li. Aquella situació encara li persegueix. «Era una mostra de la impunitat de l'agressor», lamentava.

Aquesta reflexió ha sigut feta en públic per l'actual secretari d'Igualtat i Conciliació del Sindicat Unificat de la Policia (SUP) a València, Miguel Ángel García, en la jornada «Estat actual de l'atenció a la víctima de violència de gènere en l'entorn policial i judicial». Organitzada pel Sindicat Unificat de Policia, l'Associació Unificada de Guàrdia Civil i la secció de la policia local de València de Comissions Obreres, membres de les forces de seguretat i jutgesses han criticat les carències que hi ha en el combat contra el terrorisme masclista. Una manca de recursos que no serà suficient fins que «no s'assumisca que es tracta d'una qüestió al nivell que va significar l'heroïna als anys 80 en Espanya o l'activitat criminal de la banda terrorista ETA», ha afirmat García.

«Quan treballava a l'UFAM [la unitat especialitzada contra la violència de gènere a la policia espanyola] i mostràvem al comissari la nostra tasca, ens deia: 'Treballeu molt i no sé per a què'», ha apuntat el membre del SUP com a mostra de la mentalitat dels comandaments al Cos Nacional de Policia. «La cúpula policial, hereva d'una mentalitat de les grans operacions antidroga o antiterroristes, no atorguen una importància suficient a la violència de gènere», ha assenyalat, després de demanar «compromís real» als polítics en aquesta lluita. «L'UFAM està sobresaturada», ha advertit sobre la manca de personal. Impulsor de la creació d'una oficina especialitzada d'atenció a les víctimes de violència masclista «per evitar la doble victimització», ha mostrat les ràtios de quantes víctimes ha de protegir un sol policia: «70 a València, 80 a Castelló, 120 en Alacant, 60 en Alzira....».

«Ens diuen que 650 agents de la Guàrdia Civil de la Comunitat Valenciana tenen formació en matèria de violència de gènere des de la Direcció General de la Guàrdia Civil, però aquestes xifres cal posar-les en quarantena», ha seguit Alícia Sánchez, secretària d'Igualtat a l'Associació Unificada de Guàrdia Civil de tot l'Estat espanyol. «La violència de gènere no entén d'horaris, ni de manca de formació, ni de vacacions. Cal atacar-la des del minut zero», ha proclamat, abans de relatar que els agents que «normalment atenen casos de violència masclista» no tenen accés a la base de dades en les quals hi ha les valoracions de risc. «La víctima no pateix una sola victimització durant la denúncia. Acaba sofrint-ne tres, quatre o cinc», ha censurat.

La jornada, realitzada a la seu de Comissions Obreres de València, ha tingut una gran acollida de públic| SUP València

Sánchez ha narrat com els Equips Dona-Menor de la Guàrdia Civil, coneguts com a EMUME dintre de l'institut armat, no gaudeixen d'una especialització nítida. «Cada cert temps els integrants d'aquest grup dintre de la policia judicial van rotant», ha lamentat. «Ens falta formació. Hem d'empatitzar amb la víctima», ha reclamat prèviament a criticar «la facilitat amb la qual un agent de la Guàrdia Civil agressor pot trobar la víctima». «Hem de reflexionar també sobre com tractem les víctimes de violència de gènere dintre del cos armat, quan ocorre en una parella en els quals ambdós són agents. No hem d'humiliar la companya, com passa habitualment. Hem d'actuar d'ofici com faríem en cas de no ser guàrdia civil», ha pronunciat.

Des de la secció de policia local de Comissions Obreres a València, Ana Odena, ha fet una radiografia de la violència sexual al món i a l'Estat espanyol. I després de reclamar més formació en els agents contra la violència de gènere, ha criticat que l'anterior equip municipal de Rita Barberá impulsara una unitat específica al cos de policia local que «era un engany». «No estaven operatius els 365 dies de l'any, ni les 24 hores del dia. A més, s'havia de posar en marxa per part dels policies en les seues estones lliures», ha desvelat.

«Amb el nou govern local, la qüestió s'ha capgirat, tot i que encara queden moltes coses a fer. Actualment hi ha una comissària que dirigeix un equip amb diversos agents integrants a la unitat i en contacte permanent per rebre avisos», ha exposat. «Tanmateix, tota la policia local ha de gaudir de formació suficient. Qualsevol agent pot trobar-se amb la casuística d'atendre una víctima. I per això, cada policia ha de saber com fer-ho», ha evidenciat.

Jutgessa a Carlet (Ribera Alta) i especialitzada en la matèria, Lara Esteve, ha començat la seua intervenció posant l'accent en com «vigilar a l'agressor». «És cert que la llei, de vegades, dificulta la tasca que fan les forces de seguretat. Cal veure com solucionar-ho», ha indicat, mentre reconeixia la manca de formació de «tots els operadors jurídics que participen del procés». «No és comprensible com un jutge amb més anys d'experiència, però centrat, per exemple, en l'àmbit mercantil, té preferència en accedir a una plaça de magistrat especialitzat en violència de gènere respecte d'algun altre jutge format en aquesta matèria», ha denunciat.

«L'actual llei integral contra la violència de gènere de 2004 fou una norma avançada al seu temps i és un instrument molt útil, però cal que els poders públics la desenvolupen», ha assegurat sobre la legislació aprovada durant els primers quatre anys del socialista José Luis Rodríguez Zapetero a La Moncloa. «Amb tot, aquesta llei s'ha de canviar. El conveni d'Istanbul amplia el concepte de violència de gènere i cal fer aquesta transposició a la legislació espanyola. De fet, Espanya ja fou advertida l'any 2014 per aquest motiu. Només Andalusia ho ha incorporat a la seua normativa legal», ha explicat. La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, que ha clausurat l'acte, i la regidora de Seguretat Ciutadana, Annaïs Menguzzato, que ha iniciat les conferències, compten amb assignatures pendents, com també el Govern espanyol de Pedro Sánchez.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.