El negoci de la droga

Quan l'heroïna retorna a Barcelona i València

En la seua anàlisi sobre les confiscacions de droga de l'any 2017, el ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, va advertir que «augmentarien de manera important» els intents de les màfies per introduir heroïna a través dels ports de Barcelona i València. De procedència turca i elaborada a Afganistan, a la capital catalana van decomissar-se 330 kilograms d'aquest opiaci. El barri barceloní del Raval, especialment, i el valencià Velluters, de manera incipient, són els més afectats d'aquests territoris pel repunt del consum d'un estupefaent que va soterrar molts joves durant la dècada dels 80.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Encara restaven tres mesos perquè el calendari marcara el Nadal. Una època de celebracions familiars, festa i també d'augment del consum de les drogues, segons confirmen fonts policials. El grup 3 d'estupefaents de la policia espanyola havia engegat l'alarma. I després de fer uns seguiments discrets a diversos venedors d'heroïna a l'àrea metropolitana de Barcelona, van desplaçar-se cap a Badalona (Barcelonès). Al carrer Calderón de la Barca, van veure com dos sospitosos es reunien amb un home de negocis turc. Abans que la transacció es duguera a terme, van detenir-los, interceptant una maleta. A dintre, hi havia 25 kilograms d'heroïna, una quantitat força important.

Aquesta pista, segons va narrar El Periódico de Catalunya, va comportar que els agents registraren el domicili de l'empresari. Al pis, van trobar, de nou, més heroïna. Hi havia quasi el doble de la quantitat decomissada en aquell intercanvi fallit a Badalona. Ara bé, després de remenar tot tipus de papers de la mercantil dedicada a l'alimentació van topar-se amb la grossa: un document que parlava sobre un carregament que havia arribat des del port de Barcelona. Els investigadors van descobrir nou contenidors de ciment que amagaven 331 kilograms d'aquest opiaci. Mai a l'Estat espanyol s'havien decomissat una partida d'heroïna així. Els agents van valorar-la en 120 milions d'euros.

L'operació, que va tenir lloc a 48 hores de les campanades, era tot un avís per a les autoritats espanyoles. Aquell decomís quasi igualava el total d'heroïna confiscada durant tot l'any a l'Estat espanyol. El ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, va pronosticar, en la seua anàlisi anual de totes les confiscacions d'estupefaents realitzades en 2017, «un augment important» dels moviments de les màfies per introduir l'heroïna a través dels ports de València i Barcelona.

Segons fonts del Ministeri d'Interior, la situació geogràfica de l'Estat espanyol i la importància d'aquestes instal·lacions portuàries - «són les més importants d'Espanya», ressalten- són els factors que provocaren les afirmacions de Zoido. «Espanya és un punt geogràfic clau per a diferents mercats. Som la punta d'entrada més directa a Europa. I som un enclavament ideal per connectar el mercat europeu amb les produccions llatinoamericanes, del nord d'Àfrica i, com s'ha vist amb aquesta confiscació de Barcelona, de la procedent d'Àsia», expliquen. «La introducció d'aquest opiaci a través del nostre mar és una ruta alternativa a les clàssiques que està previst que augmente», sentencien.

Les rutes de l'heroïna

L'origen de la droga també coneguda com a cavall comença a Afganistan. El país asiàtic és un dels majors productors d'aquest opiaci gràcies a les substàncies que extrauen de les roselles. Ara bé, darrerament els camps emprats per aquests cultius s'han incrementat de manera espectacular. Segons un informe de 2016 elaborat per l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, «la superfície de cultiu d'opi ha augmentat 25 vegades i ha passat a ocupar 201.000 hectàrees». L'any 2017, segons el mateix organisme, les hectàrees destinades per aquests fins eren 328.000. La producció creixia fins a batre un nou rècord, amb 9.000 tones. La indústria de l'heroïna es concentra a les regions del sud i proporciona un volum de negoci de 1.174 milions d'euros, que correspon al 7% del PIB afganès.

Tot i cultivar-se a l'Afganistan, el gran centre de distribució és Turquia, a la qual arriba en camions a través d'Iran. Segons l'Informe sobre els mercats de la droga en la Unió Europea de l'Observatori Europeu de les Drogues i la Toxicomania datat de 2016, Pakistan també juga un paper important. Constitueix una ruta alternativa per via aèria fent, de vegades, aturades a Àfrica.

El ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, va assenyalar Barcelona i València com a punts claus per les màfies per introduir l'heroïna a l'Estat espanyol i Europa| EL TEMPS

Ara bé, la ruta més clàssica, segons assenyalen fonts policials, és la que té com a centre neuràlgic Turquia. Des de l'estat otomà, l'heroïna viatja en camions de mercaderies amagada en dobles fons. A través d'una gran xarxa de contactes, la màfia turca és una de les organitzacions criminals que s'ocupa d'aquest negoci il·lícit. De fet, mobilitza fins a un 80% de l'heroïna que es consumeix a Europa.

Amb altres ocupacions com ara el tràfic d'armes, persones i òrgans, l'emigració turca cap a Holanda, amb un historial deficient en matèria de desarticular bandes organitzades, ha convertit el país de les tulipes en el punt comercial des del qual es reparteix la droga cap a tot el vell contenent. Una situació que no és nova, ja que ocorre amb altres estupefaents i amb el tabac. Abans d'arribar a terres holandeses, l'heroïna entra a territori europeu a través de Bulgària, Romania i Albània. Només amb el transport d'un kilogram d'aquest opiaci -valorat en 20.000 euros- poden guanyar-se 10.000 euros.

Raval i Velluters

Tot i que Europa es troba lluny de les xifres registrades als Estats Units de mort pel consum d'opiacis, al vell continent aquesta substància torna a ser tendència entre les drogues. En un altre document redactat per l'Oficina de Nacions Unides contra les drogues i els delictes, s'apunta que «el 80% dels nous tractaments per consums d'opiacis estan relacionats amb l'heroïna». De fet, les xifres de persones que han perdut la vida per ingerir aquest estupefaent a Europa s'han incrementat un 119% entre 2012 i 2015. «Hi ha diversos indicadors, com ara l'augment de la disponibilitat d'aquesta droga i el volum de les confiscacions realitzades, que mostren un creixement del consum d'heroïna en Europa Central i Occidental, amb la qual cosa s'observa la fi de la tendència a la baixa que hi havia hagut fins ara», remata el document.

Barcelona, especialment, i València, de manera més indiciaria, no són alienes a aquesta realitat com va advertir Zoido. A la capital catalana, barris com ara el Raval s'han convertit en el gran supermercat de l'heroïna gràcies als denominats narcopisos. La presència d'edificis destinats a la venda de l'opiaci en el districte de Ciutat Vella ha estat afavorida pels especuladors amb la intenció de facilitar la marxa dels veïns i així instal·lar a poc a poc més apartaments turístics. El carregament interceptat al port de Barcelona, de fet, tenia com a destí aquesta zona de la ciutat comtal.

A la capital del País Valencià, el problema no és ni de bon tros tan greu. Amb tot, l'apunyalament d'un jove en octubre de 2017 per un assumpte vinculat amb el consum d'heroïna ha desvelat els problemes de tràfic de drogues que té Velluters, un barri cèntric històricament castigat i en el qual han proliferat activitats com ara la prostitució i el mercadeig d'estupefaents. Tant els col·lectius veïnals com Metges del Món van alertar-ne de «l'increment del consum de drogues injectables», segons eldiario.es. L'heroïna, després de les experiències traumàtiques de la dècada dels 80, sembla retornar a les dues ciutats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.