La setmana prèvia al Debat de Política General començava amb un gran interrogant sobre la taula. El màxim agent desestabilitzador de la majoria independentista els darrers mesos, la decisió sobre els diputats suspesos per Llarena, posava en risc la sort del primer gran esdeveniment parlamentari del curs.
Després de mesos de llançar-se els plats pel cap, però, ERC i Junts per Catalunya han arribat a un acord que ha de permetre mantenir les majories independentistes. L’han presentat en paral·lel al pla de Govern, que ha dibuixat el president Quim Torra amb el procés constituent i l’homologació de l’Institut Català de Finances com a banca pública com a principals protagonistes.
Pacte in extremis
El president del Parlament, Roger Torrent, per part d’Esquerra Republicana i el vicepresident Josep Costa per part de Junts per Catalunya han estat els encarregats d’escenificar aquest dimarts l’acord més esperat de l’inici de curs. Després de l’estranya sentència de Pablo Llarena que obria la porta a una inaudita suspensió temporal dels diputats processats, finalment, sembla que s’han imposat els postulats d’ERC.
D’acord amb la proposta avalada per l’informe dels lletrats del Parlament, ambdós partits han acordat que els diputats presos polítics i exiliats no hagin de renunciar a la seva acta. Tanmateix, serien suspesos temporalment, a l’espera de la resolució del judici, i el seu vot al Ple i les comissions seria delegat, tal com passa fins ara. D’aquesta manera, es mantindrien les majories actuals del Parlament sense desoir els mandants del Tribunal Suprem. Finalment, els diputats sí que haurien de renunciar al seu sou.
Ara, la Comissió de l’Estatut del Diputat s’haurà d’encarregar de redactar aquesta proposta que, un cop enllestida, hauria de ser aprovada pel ple del Parlament, on es faria valdre la majoria independentista, sempre que la CUP s’hi sumi, com sembla d’esperar.
Aquest pacte, doncs, descarta l’excepció per a Carles Puigdemont que demanava en un inici Junts per Catalunya. Posa, però, fi a un dels episodis que ha ferit l’independentisme parlamentari aquest estiu.
El pla de Torra
En paral·lel a la presentació d’aquest acord, el president de la Generalitat Quim Torra ha comparegut al Palau de la Generalitat. Durant més de dues hores de roda de premsa ha presentat el que ha de ser el pla de Govern pels propers quatre anys.
Un conjunt de més de mil propostes que centraran les postures del govern durant el Debat de Política General previst pels dies 2, 3 i, si calgués, 4 d’octubre. El president ha explicat que els quatre eixos del pla havien de ser la cohesió del país, la prosperitat econòmica la construcció d’una societat més democràtica i una Catalunya oberta al món. També ha anunciat que durant el debat s’exposaran els primers resultats dels efectes de l’aplicació de l’article 155.
El projecte, que diu partir de la declaració d’independència del 27 d’octubre i el referèndum de l’1 d’octubre, recull, en bona part, tot allò que ja s’havia anunciat els darrers mesos i combina parts polítiques i de gestió.
En l’àmbit polític, el més destacat és tot allò que fa referència al Fòrum Cívic i Social Constituent. D’aquest, Torra ha dit que s’iniciarà, aproximadament, el 15 d’octubre i que dependrà del Departament de Presidència. Preguntat per si aquest hauria de cloure amb un multireferèndum, el president ha respost que “totes les constitucions han de ser refrendades. Si aquest país es proposa posar bases per la Constitució, aquestes hauran de ser refrendades”. Finalment, ha detallat que aquest Fòrum ha de ser dirigit per un consell del qual encara no s’han acabat de concretar totes les persones que en formaran part.
Torra ha parlat també d’un altre dels punts que va exposar a la conferència política del 4 de setembre, la Marxa pels Drets Civils, Socials i Nacionals, com un dels punts clau de la legislatura. No obstant això, no ha esmentat, com sí que va fer aquell dia, el Consell de la República ni el que ha de ser la institucionalitzat republicana a l’exterior. Tot i que és un ens que no dependrà de la Generalitat, el president sí que l’havia relacionat als seus discursos en altres ocasions. És rellevant també que encara no s’ha fet cap anunci de la data d’arrencada d’aquest consell quan, Torra, en una entrevista a EL TEMPS, va detallar que estaria iniciat abans de l’1 d’octubre.
Una altra de les mesures importants que ha presentat Torra ha estat la conversió de l’Institut Català de Finances en una banca pública. El que ha considerat un dels grans reptes de la legislatura passarà per la petició d’una llicència bancària que li permeti actuar com a entitat de crèdit. El pas caldria fer-lo el 2019, arran d’una modificació de la normativa europea que s’espera per a finals del 2018 i que l’habilitaria.
Entre els altres punts destacats del que ha desglossat Torra, hi ha la voluntat de potenciar l’Institut Ramon Llull i el Diplocat, la reactivació de la Taula estratègica pel Corredor Mediterrani, el pacte nacional per a les persones amb discapacitat o el desplegament de la e-residence per a empreses.
Finalment, ha anunciat que durant del Debat de Política General presentaran el pla i el calendari establert per aprovar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional la darrera legislatura. Uns passos que ha dit que es faran amb o sense la col·laboració del Govern de Pedro Sánchez a Madrid.
Així, Torra ha dibuixat un mandat que preveu de quatre anys, malgrat que no ha tancat la porta a unes noves eleccions en funció de quina sigui la sentència del Tribunal Suprem sobre la causa contra els líders polítics independentistes.