Política

Torra ensenya les seves cartes: marxa pels drets civils, procés constituent i referèndum acordat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 Fa mesos que l’independentisme acusa la manca d’estratègia després del bloqueig posterior a la declaració d’independència del 27 d’octubre. Els darrers mesos, els partits han intentat treballar per dissenyar un nou full de ruta, però mancava encara que des del Govern s’exposés amb claredat què farien per arribar al que, alguns dirigents, batejaven com al “moment” que obrís una nova finestra d’oportunitat per fer efectiva la República.

Ha calgut esperar més de 100 dies perquè el president de la Generalitat de Catalunya fes pública la que ha de ser l’estratègia del seu govern en aquest tema, com a mínim fins als judicis dels líders polítics independentistes empresonats o a l’exili. En certa manera, sobre això ha versat la conferència “El nostre moment”. La bancada del Teatre Nacional de Catalunya s’ha omplert fins a l’última cadira per escoltar la proposta de Torra, acompanyat a l’escenari per una senyera, un ambó institucional i un gran llaç groc.

Una conferència en què el president català anunciava l’inici d’un Fòrum Cívic Social Constituent i d’una Marxa pels Drets continuada i a nivell internacional. Sobre amdues coses, Torra ampliava informació en una entrevista que es publicarà aquest dilluns a la revista EL TEMPS. També exposava que de Madrid no acceptarà res que no sigui un referèndum vinculat. Finalment, anunciava que, si la sentència contra els líders independentistes acaba sent condemnatòria, es posarà a disposició del Parlament. De moment, però, res concret, més enllà del "moment" i de la voluntat reiteradament declarada, sobre fer efectiva la República a curt termini, tal com se li exigia des de la CUP.

Atents, l’escoltaven la plana major del Govern, encapçalada per Pere Aragonès, diputats dels tres partits independentistes, personalitats de diversos sectors socials o familiars del mateix Torra escoltaven atents les seves propostes. Entre els assistents, destacava la presència de la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados.

Cinc blocs han estructurat el discurs de Torra. El primer situava l’actual situació. El segon plantejava com s’havia arribat fins al moment actual. El tercer agrupava les propostes. El quart les oportunitats de l’independentisme i les vies possibles per al republicanisme. I finalment, el cinquè era una apel·lació emocional adreçada a explicar com cal arribar a la victòria i alenar la població a mantenir la mobilització pactant els actes commemoratius de la tardor passada o la Diada.

El relat del proposat semblava mesurat per agradar a Esquerra Republicana, única formació que tenia un coneixement parcial de les línies de la conferència d’aquest dimarts. També, però, enfocada en algunes parts, a aproximar-se a Catalunya en Comú –absència destacada a l’acte. Així, entre les propostes estrella de Torra hi havia la posada en funcionament del que ha anomenat “Marxa pels drets civils, socials i nacionals”. Tot i que no acabà de definir les accions en què es concretaria, posà èmfasi en que “avui la corda que ens lliga i ens fa mata de jonc són la democràcia, la pau i la llibertat. I és aquí, justament aquí, on hem de fer-nos gegants”. Per això convidava, parlant en català i castellà, a tots els “demòcrates” d’arreu a sumar-se a les diferents mobilitzacions encaixades dins aquesta Marxa. En aquesta voluntat de sumar aliats per la via social, anunciava que treballaria per restituir les 14 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional.

La segona idea clau, i que lliga amb les peticions de la CUP, era l’anunci de l’inici d’un Fòrum Cívic i Social Constituent. Una mena de prèvia al procés constituent, “amb la missió de promoure el debat constituent a Catalunya i amb l'ambició d'obtenir la màxima participació de la societat: que cada ciutadà que hi participi se senti ell mateix subjecte polític constituent” i sobre la qual dóna més detalls a l’entrevista que publica aquest setmanari el proper dilluns.

Com a tercer ítem, s’adreçava al govern Sánchez i a la proposta de fer un referèndum sobre l’autogovern vinculada a un nou Estatut. Torra, que ha insistit en la necessitat de dialogar i negociar, valorava positivament que el govern espanyol reconegui “la crisi provocada per la sentència de l’Estatut i accepta que la solució ha de venir per via política i democràtica”. Tot i això, insistia que no acceptarà cap proposta  per sota d’un referèndum d’autodeterminació vinculat i reconegut internacionalment.

Finalment, el president català manifestava, en la mateixa línia que Jordi Cuixart, que  calia fer del judici als líders independentistes no una defensa sinó una via per acusar l’Estat i posar de manifest el context repressiu a escala internacional. A més, es conjurava per defensar els presos polítics i exiliats i reivindicava que l’única sentència que es podia acceptar des del Govern català era l’absolució. En cas contrari, deia, estudiarà “quines decisions cal prendre i em posaré a disposició del poble de Catalunya a través dels seus representants legítims al Parlament”.

Comptat i debatut, una hora de discurs que ha permès insinuar les línies polítiques d’un inici curs que es presenta mogut, però pel que no s’esperen grans moviments per fer efectiva la República proclamada el passat 27 d’octubre. Tot el focus, de moment, dirigits a ampliar suports i aconseguir l’alliberament dels presos polítics i exiliats.

 

El Govern Sánchez contraataca

 
No havia passat mitja hora que al Teatre Nacional de Catalunya havia sonat 'Els segadors' com a cloenda de l'acte protagonitzat per Torra quan transcendia que el Govern espanyol reaccionaria amb una roda de premsa extraordinària. La resposta era quasi tan ràpida com la d'Albert Rivera, que a través de twitter demanava poc després l'aplicació del 155 contra el Govern català.
 
Qui responia Torra ha estat Isabel Celáa, que exerceix com a portaveu del Govern espanyol després dels consells de ministres i és, alhora, ministra d'Educació. Davant els ànims calents, ningú no descartava una amenaça o decisió dura, tal com es ve exigint des dels partits de dreta. Però Celáa es limitava a criticar el discurs de Torra.
 
I amb arguments habituals. En primer lloc, assegurant que les seves paraules "només anaven adreçades a una part" de la societat catalana. En segon lloc, advertint que Torra "haurà d'acatar" el que diguin els tribunals, referint-se així a les sentències contra els membres del Govern Puigdemont que seran jutjats. Després d'elogiar el diàleg pel qual el Govern Sánchez, deia Celáa, treballa, i de ressaltar els passos endavant fets, segons ella, pel seu executiu en aquesta direcció, la portaveu animava Torra i l'independentisme perquè tractés les qüestions "que importen els catalans", esmentant les qüestions socials. Unes qüestions reflectides en lleis que, cal dir, van ser tombades pel Tribunal Constitucional i que el Govern espanyol, malgrat la voluntat anunciada d'aixecar les suspensions, encara no n'ha fet res.
 
Les paraules de Celáa, per tant, han estat una reacció demandada per part del seu públic però que no satisfan ningú dels qui han de ser convençuts pel PSOE: ni el Govern català, que no es mourà de l'exigència de poder practicar el dret d'autodeterminació i de la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats; ni de l'oposició espanyola a aquest Govern, partidària d'una nova i immediata aplicació de l'article 155.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.