Estudis sota sospita

Dels problemes fiscals al màster irregular: les ombres dels ministres valencians de Sánchez

Després d'anys sense representació valenciana al Govern espanyol, Pedro Sánchez va incorporar fins a quatre ministres nascuts al País Valencià. Aquella hipotètica tornada del poder valencià, però, s'ha difuminat prompte. Si Màxim Huerta va convertir-se en el ministre de Cultura més breu de la democràcia espanyola després de publicar-se que havia defraudat al fisc, l'actual ministra de Sanitat, Carmen Montón, veu amenaçada la seua permanència al gabinet amb la revelació del seu màster farcit d'irregularitats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vestida amb una bata blanca i armada amb un bisturí quirúrgic, l'aleshores consellera de Sanitat, Carmen Montón, havia aconseguit un dels principals reptes del Govern del Botànic. L'Hospital de la Ribera, a Alzira (Ribera Alta), havia retornat a mans públiques, malgrat la pressió de l'empresa concessionària Ribera Salut, estretament vinculada amb el PP. Després de restablir la universalitat de la Sanitat al País Valencià i d'iniciar el desmuntatge del model sanitari privat ideat pels populars, el següent objectiu era tractar de posar fi a la concessió de Dénia. Un repte encara més complicat per les complicacions econòmiques que plantejava la jugada.

Totes aquestes previsions, però, van saltar pels aires amb la moció de censura al conservador Mariano Rajoy. L'accés del socialista Pedro Sánchez a la Moncloa va comportar el nomenament de Montón com a ministra de Sanitat, tot i que la relació política entre ambdós no era tan fluida com en anteriors ocasions. La missió de la nova responsable de Sanitat era ben clara: exportar les polítiques botàniques a l'Estat espanyol. La presència de fins a quatre valencians en el gabinet ministerial de Sánchez ho reforçava.

Després d'aprovar el decret pel qual retorna la universalitat de la sanitat a tot l'Estat espanyol, Montón s'ha topat amb un obstacle molt complicat de superar. Segons ha desvelat eldiario.es, la ministra de Sanitat de Sánchez va obtenir un màster de la Universitat Rey Juan Carlos que estava farcit d'irregularitats. De fet, es tracta del mateix centre universitari en el qual l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i l'actual líder del PP, Pablo Casado, va aconseguir els seus títols superiors sota sospita.

Una de les suposades irregularitats que afecten el postgrau en estudis interdisciplinaris de gènere realitzat per la responsable de Sanitat és la convalidació d'assignatures. Tot i que Montón, llicenciada en Medicina, va assegurar al rotatiu digital que no n'havia demanat convalidar cap, en les notes sí que apareixen matèries aprovades d'aquesta manera. Una fórmula que seria irregular, ja que la carrera de Medicina no gaudia de cap assignatura homologable. O dit d'una altra manera: no s'estudiava cap matèria relacionada amb qüestions de gènere o feminisme.

A les ombres en les convalidacions, s'hi sumen que la ministra no va acudir quasi a classe, no recorda on i que va entregar els treballs necessaris per aprovar el postgrau de manera diferent a la resta d'alumnes. Amb un màster sense exàmens i en el qual s'havien de presentar diversos documents sobre la matèria tractada a classe, Montón va fer-ho de manera diferent als altres estudiants. I tot i no presentar-se a la primera convocatòria en la majoria d'assignatures, va obtenir diversos excel·lents, quan aquesta qualificació està reservada per als alumnes que brillen i, al seu torn, tenen una destacada participació dintre de les classes.

L'exministre de Cultura Màxim Huerta| EFE

Ara bé, un dels punts més dubtosos del seu màster té a veure amb els terminis. D'entrada, Montón va abonar la matrícula tres mesos després del fixat per la universitat. A més, va començar el curs quan ja feia quatre mesos que les classes s'havien iniciat. Per arredonir-ho, la data del títol oficial no coincideix amb la resta de l'expedient. L'exconsellera va cursar aquest postgrau quan era diputada socialista al Congrés.

Tot i donar explicacions sobre aquesta taca ben negra al seu currículum acadèmic, la pressió sobre Montón no s'ha rebaixat. Al contrari. Les contradiccions en les seues explicacions respecte de la versió que va relatar a eldiario.es compliquen el seu futur. I més quan Sánchez pot aprofitar aquest escàndol per debilitar el PP. Amb Casado assetjat per la investigació del seu títol universitari superior, la destitució de Montón podria deixar-lo en fora de joc al líder dels populars. L'aznarista no tindria cap argument contra Sánchez si el president espanyol activa aquesta operació.

Màxim el breu

Nascut a Utiel (Plana d'Utiel), el tertulià de la premsa rosa Màxim Huerta fou un dels fitxatges més mediàtics de Sánchez junt amb la incorporació de l'astronauta Pedro Duque. Ambdós, de fet, s'havien situat a l'òrbita de Ciutadans, però el líder socialista va saber captar-los per al seu projecte polític. Una jugada que buscava aconseguir el vot de l'elector més moderat dels taronja. Tanmateix, Huerta va topar-se amb un altra revelació periodística que va convertir-lo en un dels ministres més breus de la democràcia espanyola.

Segons va publicar El Confidencial, l'habitual dels programes de xafardeig va defraudar a l'Agència Tributària 218.322 euros amb una mercantil que va impulsar l'any 2006. Huerta no va abonar a Hisenda els diners que li pertocaven durant els exercicis 2006, 2007 i 2008, tal com va establir dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Mentre treballava al programa d'Ana Rosa, ara esquitxada per la investigació sobre el tèrbol comissari José Villarejo, va facturar 798.521 euros a través de la firma Almaximo Profesionales de la Imagen SL.

«La conducta del subjecte infractor [Màxim Huerta] és culpable i que la bona fe o inexistència de culpa, presumida per la llei, queda destruïda per la prova que ha actuat, si més no, negligentment, amb el resultat d'eludir el compliment de les seues obligacions fiscals tributàries en perjudici de l'erari públic», apuntava la resolució de l'alt tribunal. I remarcava: «S'estima que la conducta de l'obligat tributari no pot ser qualificada sinó de voluntària i culpable, en el sentit que s'entén que li era exigible una altra conducta diferent, no podent-se apreciar bona fe en la seua actuació si ens atenim al compliment de les seues obligacions fiscals».

Aquells problemes fiscals que va resoldre després de les dues condemnes de la justícia van provocar la seua caiguda i van suposar un revès per a Sánchez, ja que el valencià era una de les seues apostes més mediàtiques. Amb la publicació de les irregularitats al seu màster, Montón, l'escollida per exportar la via botànica a l'Estat espanyol i que era un dels baluards de més clar perfil socialdemòcrata del govern de Sánchez, pot seguir el camí de Huerta. Una situació que minvaria encara més el teòric poder del País Valencià dintre de l'executiu espanyol a causa de comptar amb diversos ministres autòctons.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.