INCENDIS

"La forma com el món urbà s'ha desentès dels espais rurals desemboca en aquestos incendis"

El primer gran incendi de l’estiu al País Valencià ha alarmat l’opinió pública. “Els incendis són el símptoma d’una malaltia molt més greu: el despoblament i l’abandonament rural”, adverteix l’enginyer forestal Ferran Dalmau, molt crític amb la permissivitat a l’hora de construir en zones amb risc d’incendis. Dalmau és, a més, expert en sistemes de defensa contra incendis en àrees poblades.  

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Els episodis climàtics són cada volta més extrems. Ens hauríem d’acostumar a conviure amb els incendis?

Els incendis  forestals formen part de l’ecosistema mediterrani històricament. Vivim en un paisatge que s’ha cremat, crema i es cremarà. Aquesta és una realitat que com a societat hem d’assumir. El foc és un veí incòmode que ens visita i ens molesta de tant en tant. Hem d’assumir que no podem desfer-nos-en d’ell. Cal assumir-ho i gestionar-ho, com tantes altres coses de la vida.

-Com a societat, consideres que som conscients d’aquest punt de partida?

No, no som conscients. Hi ha molta actitud de ‘postureig’ en determinats estrats socials. Si forem conscients ja hauríem començat a prendre mesures. La deixadesa urbano-forestal, és a dir, l’actitud urbana de desentendre’s dels espais rurals i agroforestals, considerant-los només com un espai d’oci o d’esplai, acaba tenint aquestes conseqüències. Hem abandonat el nostre sector primari i l’activitat econòmica vinculada al món rural i això ara té unes conseqüencies. El que ara veiem són els símptomes d’una malaltia molt més greu. Aquesta malaltia és un model de relació amb el territori basat en la inconsciència i l’individualisme davant problemes que són col·lectius.

-En la qüestió dels incendis, hi ha moltes responsabilitats. Una és la de l’àmbit públic. Diries que es fa una gestió forestal adequada per intentar combatre aquesta problemàtica?

Més del 50 del cent del territori valencià és forestal. Per contra la major part del pressupost de les administracions públiques està concentrat en les àrees urbanes perquè és ací que es concentra el vot. L’abandonament rural consolidat de fa dècades provoca que a hores d’ara el problema resulte del tot inassumible. A més, cal tenir en compte que la major part del territori forestal valencià és terreny privat. En aquest punt, cal no exonerar de les seues responsabilitats a les administracions públiques, però cal també assumir les responsabilitats privades. I això passa perquè els propietaris actuen. Però moltes voltes no fan res amb les seues parcel·les no perquè no vulguen, sinó perquè no poden.

-Com es podria fer una gestió forestal més adient al territori?

En primer lloc, ens caldria canviar els models de consum. Antigament la gent s’escalfava amb llenya, això és amb biomassa que deixava d’estar disponible si hi havia un incendi. A més, hi havia una ramaderia extensiva que podia consumir una part d’aquesta biomassa. De fet no es pot perdre de vista que mai havíem tingut un territori tan densament forestal, en contra de la visió urbano-centrista predominant. Molta gent que viu en les zones urbanes té una visió urbanocentrista.  No hi ha una gestió forestal efectiva sobre el territori. La major part dels recursos públics van destinats a extinció i falta una gestió del territori forestal abans de l’incendi. Òbviament no podem tornar a la sobreexplotació dels boscos que hi havia a principis  dels segles passats, però no podem passar a l’extrem contrari i que les muntanyes siguen autèntics laberints impenetrables que, quan cremen, cremen amb alta intensitat, tot impossibilitant que els efectius d’extinció puguen dur endavant la seua tasca com correspon.

-Fer que els xiquets planten arbres el Dia de l’Arbre no té gaire sentit, doncs…

És una actitud desinformada. Vivim en una societat complexa que funciona per estímuls. Repoblar espais que ja estan repoblats, i on a més la natura ja està fent el seu camí, més enllà del valor simbòlic, no té gaire sentit. Seria millor organitzar jornades d’ajuda a la regeneració, per esporgar o eliminar arbres i explicar perquè es fa així. El que cal fer és ajudar les masses forestals a estar més preparades per quan hi haja un incendi. Cal assumir que el canvi climàtic durà un canvi en determinades regions, en forma de sequeres més recurrents i intenses.

-Fa tres setmanes va haver-hi els incendis de Grècia, que van deixar prop d’una vuitantena de persones mortes. Aquesta catàstrofe humana fou atribuïda a un model urbanístic desordenat. Ací, al País Valencià, ja hem vist cases cremades en urbanitzacions disperses dels nuclis urbans.

El model urbanístic és una part molt important del problema. Igual que a ningú se li ocorreria posar la seua casa en el mig d’una riera, no té cap sentit posar les nostres cases en mig de zones amb possibilitats d’incendis. El que ha passat en les urbanitzacions de Gandia és una conseqüència d’anys de deixadesa urbano-forestal en els quals la gent no ha entés el nivell de risc que es corre al construir una casa a tocar del bosc. Si la gent no vol que se li creme la casa, ha de prendre mesures abans que passe l’incendi.

-Quines mesures de prevenció són les més importants?

La mesura més important és prendre consciència del risc i a partir d’ací informar-se. Jo he col·laborat en un document de Greenpeace que es titula “Protegeix la teua casa, protegeix el teu bosc”, on hem fet una radiografia de la planificació contra incendis forestals a nivell municipal: més del 80% no tenen un pla davant del foc. Aquesta seria la part de responsabilitat pública, però el mateix informe també dona una sèrie de recomanacions per als particulars, com ara, en cas d’evacuació, abaixar les persianes, activar el reg, deixar la casa impermeabilitzada, per tal d’evitar en la mesura del possible que el foc puga entrar.  Del que es tracta és de gestionar la parcel·la pensant que pot arribar un incendi i veient quins elements cal podar, apartar… És el que nosaltres anomenem la pirojardineria, un tipus de jardineria que pot ajudar que la teua casa no es creme. L’Ajuntament d’El Paso, a La Palma, ens acaba de publicar una guia sobre jardineria preventiva. Des del punt de vista urbanístic, tenim zones que poden generar catàstrofes humanes com les ocorregudes a Grècia.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.