Embat Judicial

Llarena retira les euroordres i dona via lliure al Consell de la República

El Suprem fa un pas enrere per evitar la distorsió interna que provocaria l'extradició de Puigdemont només amb el càrrec de malversació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Tribunal Suprem es fa enrere. Una setmana després que la justícia alemanya dictaminés que el delicte de rebel·lió no es podia aplicar a Carles Puigdemont, Pablo Llarena ha optat per retirar l'euroordre. També per a la resta de polítics independentistes exiliats, Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí i Marta Rovira. D'aquesta manera, ha evitat que el president català a l'exili fos retornat a l'Estat només amb la possibilitat de ser jutjat per malversació, fet que hagués provocat una gran incoherència amb la resta de causes obertes contra líders independentistes i un doble judici amb causes diferenciades.

La situació ha estat interpretada per Junts per Catalunya com un revés definitiu a Llarena, tot i que la retirada de l'euroordre dificulta molt qualsevol esperança de Puigdemont per retornar a l'Estat espanyol i ser investit de nou. Tanmateix, obre totes les portes a l'arrencada del Consell per la República i, amb ell, l'Espai Lliure de Brussel·les. La retirada de l'euroordre permetria a Puigdemont retornar a Bèlgica. Aquest era el moment que havien assenyalat els diferents actors propers al president per arrencar la institucionalitat republicana a l'exili. Caldrà veure si, amb tots els fronts oberts fins al moment, finalment es consolida aquesta aposta i l'abast que tindrà.

Tacticisme

La interlocutòria del magistrat Pablo Llarena, que acabada la fase d'instrucció s'inhibirà de la causa, motiva la retirada de l'euroordre amb la voluntat d'evitar que l'extradició de Puigdemont interferís en la causa oberta contra els presos polítics.

Més enllà d'això, Llarena carrega durament contra la justícia alemanya, a la qual acusa d'haver fet un judici propi passant per sobre de la justícia espanyola. També els acusa de desvirtuar el mecanisme de l'euroordre. Així, la interlocutòria expressa que "no només curtcircuiten l'operativitat de l'instrument de cooperació internacional que hem impulsat, sinó que deterioren indegudament la indiciària apreciació de responsabilitat que recull la investigació i la interlocutòria ferma de processament".

La fiscalia persevera

Mentrestant, la Fiscalia ha tornat a rebutjar la llibertat dels presos polítics. Els nou -Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Dolors Bassa- havien demanat una revisió de la seva situació de presó provisional. Però la Fiscalia, ara sota la direcció de María José Segarra, qui va accedir al càrrec a proposta del nou Govern espanyol, ha rebutjat aquesta petició, emulant l'actitud de l'anterior fiscal.

Per tant, malgrat el canvi de Govern, la situació dels presos s'allarga sense cap expectativa de millora, malgrat les resolucions d'Alemanya i d'altres països europeus que neguen l'existència del delicte de rebel·lió en els dirigents independentistes.

Concretament, la Fiscalia tem risc de fugida i reiteració delictiva, «el que proporciona una justificació suficient i raonable de la necessitat de la mesura adoptada i satisfà les exigències constitucionals».

Però va més enllà. La interlocutòria també condemna la resolució de Schleswig-Holstein sobre Carles Puigdemont, que «mai no pot ser un argument a valorar perquè aquest òrgan judicial ha actuat incomplint el marc jurídic europeu que regula l'ordre europea de detenció i entrega».

«Resulta evident», diu més endavant, «que ha entrat a examinar qüestions que afecten els fons de l'assumpte i que només poden ser valorades després de la pràctica de les proves pel Tribunal encarregat d'enjudiciament. Dit d'una altra manera», aclareix, «ha assumit les funcions d'enjudiciament legalment atribuïdes a la Sala del Penal del Tribunal Suprem, produint-se una indeguda intromissió, el que dificulta notablement la possibilitat de reconèixer efectes jurídics a tal decisió».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.