Entrevista a Jaume Alonso-Cuevillas

"La suspensió temporal dels diputats denota que Llarena s’està adonant que el que decreta és més que discutible"

L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas (Barcelona, 1961) ha adquirit més transcendència des que va assumir la defensa d’alguns dels polítics exiliats catalans, especialment la del president Carles Puigdemont. Parlem amb ell sobre el tancament processar de Pablo Llarena que ha estat, un cop més, polèmic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Després que el jutge Pablo Llarena tanqués la instrucció, vostè va expressar a través de Twitter que el 384 bis Lecrim només és aplicable en supòsits de terrorisme, entre més coses.

- La Llei d’Enjudiciament Criminal 384 bis diu, segons el Tribunal Constitucional (TC), que ja se’n va pronunciar quan parlava de rebels, que són rebels en la mesura en què estiguin integrats en bandes armades o terroristes. Això ho va dir el TC en una sentència que és la 199/1987. Per tant, encara que els imputin un delicte de rebel·lió, és evident que no estan integrats en bandes armades i terroristes i, per tant, no es pot aplicar aquest precepte. Segona qüestió: el precepte demana dues coses, que estigui decretada l’ordre de presó, però que estiguin en situació de presó. I això també ho emfatitza una sentència del TC, la número 71/1994, que diu que ha d’haver-hi no només ordre de presó, sinó també situació de presó. En el cas del Carles Puigdemont ordre de presó té, però situació de presó no. Sí que ho té el Jordi Turull. Però el Puigdemont o el Toni Comín, no. I tercera cosa: el precepte diu que la interlocutòria de processament ha de ser ferma. I la mateixa resolució que acorda la suspensió dels diputats diu que tant el Comín com la Meritxell Serret encara el poden recórrer perquè admet un recurs del seu advocat conforme se’ls havia notificat. Per tant, com que la interlocutòria és la mateixa, no és ferma. Perquè podria ser que el recurs del Comín o de la Serret afectara tothom. Per totes aquestes qüestions no es pot decretar la suspensió.

- I tot i així ho fa. Per què?

- La resolució es basa en l’article 384 bis i és d’aplicació automàtica. Ell considera que la interlocutòria és ferma per la resta i que només no ho és pels que hi poden recórrer. Però això és erroni, perquè cabria que el recurs del Comín deixés sense efecte tot el processament. Com que hi ha el precepte "rebeldes" i com que estan processats per un delicte de rebel·lió, l'aplica. no té en compte la sentència que he esmentat abans del TC i, a més, equipara situació de presó a ordre decretada de presó. I són coses diferents.

- Posaran un recurs, doncs.

- Sí. Davant del mateix Pablo Llarena.

- Per Llarena podria tenir conseqüències haver obviat tot això que vostè descriu?

- Això és molt complicat. El sistema processal espanyol permet a les defenses presentar recursos davant les decisions que són errònies. Si finalment fos revocada, miraríem les conseqüències. Però el primer que s’ha de fer és recórrer davant d’ell. Després davant del Tribunal Suprem i després davant del TC, si no ens donen la raó abans, per posar de manifest aquestes deficiències.

- Una de les qüestions que generava dubtes era el fet que es parlès d’una substitució temporal dels diputats. Com entén vostè aquest plantejament del jutge?

- Això no està previst enlloc. En el fons, això denota que s’està adonant que la suspensió que està decretant tècnicament és més que discutible.

- Davant d’això, doncs, com haurien de reaccionar les persones que vostè defensa? Haurien d’acceptar la suspensió?

- De les persones que jo defenso, això només afecta el Puigdemont, perquè ni la Clara Ponsatí ni el Lluís Puig són diputats. I la reacció seva és la de recórrer. Després caldrà veure què fa el Parlament amb això.

- Per tant, és el Parlament qui decideix si tots ells deixen o no de ser diputats?

- La resolució té dues conseqüències. Una, que l’advocat de Puigdemont recorrerà. L’altra, la decisió del Parlament, que pot acatar o no. I no sabem el que farà.

- Creu que el Parlament hauria de fer efectiva la suspensió?

- No parlaré d’això.

- Aquests dies s’ha parlat molt de la possibilitat que les defenses d’alguns dels encausats arribin a pactes amb la Fiscalia per acceptar els delictes imputats i reduir les penes imposades. Què en pensa?

- Això, crec, que és una filtració interessada de la Fiscalia, que està veient com se li desgasten les acusacions i que són insostenibles. La majoria de catedràtics de Dret Penal d’Espanya, de totes les ideologies i de tot arreu, les qüestionen. També ho fa la justícia estrangera. Per tant, com les acusacions s’erosionen, penso que això és una filtració interessada. A mi no em consta que cap dels advocats hagin arribat a cap pacte amb la Fiscalia. Això seria un error no només polític, sinó també tècnic i jurídic. Sí que han hagut contactes entre advocats i fiscals, però això és una cosa molt habitual. Molts advocats coincideixen amb fiscals en altres assumptes. Que hi hagi contactes quan fan peticions de llibertat o de trasllat, és possible. Però he parlat amb advocats i pactes no em consten.

- Si s’acceptés haver comès desobediència i no rebel·lió, ho veuria més acceptable?

- El delicte de desobediència no comporta presó, sinó inhabilitació. Llavors, els que només són acusats de desobediència no tindria cap sentit que s’hi conformaren. Per aconseguir menys inhabilitació? S’ha de defensar tot. I dir que el que s’ha fet és correcte. A més, els que són acusats només de desobediència tenen al seu favor la inviolabilitat parlamentària, que és sagrada a tot arreu. Si jo tingués un client només imputat per desobediència i que és de la Mesa del Parlament, no em conformaria amb res. És de calaix. Però crec que és una filtració interessada.

- Ara que parla de la inviolabilitat parlamentària, la suspensió que planteja Llarena va en contra d’aquesta inviolabilitat?

-La suspensió de Llarena afecta a la separació de poders. És una intromissió del poder judicial sobre el legislatiu. Però la inviolabilitat és una altra cosa: és el dret que té qualsevol parlamentari de poder expressar qualsevol vot sense que això tingui cap tipus de conseqüència. Tècnicament no és el mateix.

- Canviat de tema, quina és a hores d’ara la situació de Carles Puigdemont? Hi ha com la sensació que el Tribunal alemany està tardant molt a decidir.

- S’està retardant molt principalment perquè Llarena no ha parat d’enviar papers. Espanya demana unes 35 euroordres diàries i la immensa majoria es concedeixen en terminis molt breus. Però la immensa majoria són en vista al paper inicial, es cursen i s’entreguen. Aquí, les circumstàncies són excepcionals.

- Quan esperen saber alguna cosa?

- Tot és tan excepcional que no hi ha paràmetres per poder jutjar. La legislació preveu que són 60 dies o com a molt 90 per decidir. Han passat els dos terminis. Però és que en circumstàncies normals t’envien un paper en una data que s’ha de resoldre en un temps. En aquest cas s’han continuat enviant papers. Per tant, estem fora de termini perquè no podem esperar que es resolgui abans.

- Esperen que la justícia alemanya respongui en contra d’aquesta euroordre?

- Sí.

- Quins indicis tenen per pensar això?

- És llarg i complexe, però d’entrada tenim la constància que el Tribunal alemany ha dit dues vegades que la rebel·lió no s’ha produït, que és un delicte que requereix de violència i això no s’ha produït. La malversació, alhora, és un delicte que deixa molt de rastre documental i no es pot intentar articular amb estimacions de la Guàrdia Civil. I a més hi ha la sospita que si bé la legislació espanyola és generalment garantista, aquí no s’estan respectant les garanties.

- Com valora la petició del president del Suprem perquè Justicia i Exteriors defensin la integritat de l'Estat espanyol danvant la causa oberta a Bèlgica contra Llarena?

- Em sembla inversemblant. Deia que «de conformidad con la práctica procesal belga solicito a a las autoridades belgas que comparezcan ante el juez belga para defender los intereses del derecho español»... Ni Groucho Marx. Un despropòsit absolut.

- Després de la demanda presentada, quins passos queden per fer?

- El jutge Llarena s’ha de presentar el 4 de setembre a Bèlgica, ja veurem si ho fa o no, i el Tribunal belga haurà de decidir. Haurà de respondre davant una demanda pel dret a l’honor. És diu que hi ha declaracions de Llarena que afecten les persones l’honor de les persones que estan processades i es troben a Bèlgica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.