L'extradició de Puigdemont

"És un ridícul internacional de la justícia espanyola"

Isabel Elbal dirigeix amb Gonzalo Boye el despatx Boye-Elbal Asociados. Tots dos han transcendit en l’actualitat catalana des que es feren càrrec, amb altres advocats com ara Jaume Alonso-Cuevillas, de la defensa de Carles Puigdemont des que va marxar a l’exili. Ara, el tribunal d’Schleswig-Holstein, malgrat descartar la pena de rebel·lió, ha acceptat l’extradició del president per malversació. No confirma que haja existit tal delicte, però no el descarta, i la confirmació d’aquesta acusació «ha de ser aclarida exclusivament en el context del procés penal espanyol». De moment, però, cap la possibilitat d’interposar un recurs des de la defensa, el que retardaria durant mesos l’extradició si, finalment, es produeix. Els favorables a la llibertat dels presos han celebrat la decisió de la Justícia Alemanya. Parlem de tot això amb Isabel Elbal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- S’ha anunciat l’acceptació de l’extradició de Carles Puigdemont i, en canvi, l’independentisme ha rebut la notícia com una victòria. I l'unionisme com una derrota.

- Perquè finalment s’ha descartat la rebel·lió. El tribunal s’havia pronunciat vàries vegades dient que no hi havia rebel·lió. Totes les vegades que el fiscal li demanava que revisara la situació de llibertat de Carles Puigdemont, amb la petició hi havia arguments d’haver comès rebel·lió i alta traïció. I el tribunal sempre deia que no veia rebel·lió, deixant la porta oberta a canviar de criteri més endavant. Finalment, el fiscal va presentar la demanda d’extradició. I la va deixar oberta, demanant que si no hi havia rebel·lió, podia haver greus desordres públics. Però el delicte de sedició, relacionat amb aquests desordres, no existeix a Alemanya. Entenen que és un delicte antidemocràtic, perquè es pot confondre amb el dret de manifestació. I finalment, el tribunal alemany ha decidit que els fets, segons el seu ordenament, no impliquen rebel·lió ni desordres públics, però que en un principi podria donar-se el delicte de malversació. I, a més, decreta que Puigdemont resta en llibertat perquè, entre més coses, hi haurà recurs. I mentre s’estiga a l’espera del recurs restarà en llibertat, perquè ha donat mostres contínues que el seu comportament ha estat lleial. Li van donar la llibertat i no es va escapar. Va pagar la fiança imposada, a més. Ara, la defensa de Carles Puigdemont té un termini de 30 dies per recórrer la decisió al Tribunal Constitucional alemany i ho farà. I es confia que no siga entregat finalment. Perquè la malversació, després de les declaracions de Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda; i després dels informes de la Guàrdia Civil, que ni tan sols quadraven les sumes -en alguns informes hi havia errors de còmput-, doncs entenem que no existeix.

- Per tant, la victòria és que la justícia alemanya ha llevat la raó a l’espanyola?

- El punt fort d’això és que mentre en un país europeu democràtic no s’ha percebut que hi haja cap delicte de rebel·lió, a Espanya, i malgrat els arguments emesos des de gran part de la comunitat jurídica, han insistit en el mateix i hi ha nou persones empresonades per aquesta interpretació jurídica. És totalment erroni.

- Per què vostès argumenten que Carles Puigdemont no és culpable d’un delicte de malversació?

- Fonamentalment per una raó. Des del Govern català comprometeren una despesa pública mentre l'executiu estava en exercici. Quan el Tribunal Constitucional va anul·lar la Llei de Referèndum, anul·là tot el que estava relacionat amb les partides reservades per fer complir aquesta llei. I els membres del Govern van decidir no aplicar aquelles partides.

- I què podria haver fet la Justícia espanyola per donar a entendre a l’alemanya que "no pot descartar" el delicte de malversació, tal com diu la resolució?

- No ho sabem. El que sosté la Fiscalia i el jutge Pablo Llarena és que hi ha hagut alguns intents de pagament que no s’han pogut dur a terme perquè va actuar la Intervenció General per impedir-ho. O que hi ha hagut persones que han reclamat cobraments i que han emès factures per rebre’ls. Però l’emissió de factures no dona la prova d’haver pagat res, perquè de fet no es va pagar res, tal com va dir l’exministre d’Hisenda. El que passa és que això és objecte de recurs ulterior contra aquesta resolució. I entenem que no es va produir la malversació com tampoc no es va produir en el cas d’Artur Mas amb la consulta del 9N de 2014. Així ho va dir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el fiscal estava d’acord: si bé va haver de comprometre unes despeses en el seu exercici de funció pública, quan el Tribunal Constitucional anul·là aquella resolució de compromís de partides per a una cosa que s’anul·la com la mateixa consulta, entenen que fins a aquell moment no van actuar il·lícitament. Fins aquell moment no van gastar diners públics. En paral·lel, i en relació amb això, entenem que no s’ha produït malversació. El que passa és que hi ha una obsessió a buscar el que no n’hi ha. Si hi haguera malversació no seria tan difícil de trobar. Però no s’ha trobat res: només volums i volums de documentació i gigues i gigues de memòria digitalitzada. Però no es troba que s’haja gastat diner públic.

- En canvi, el tribunal alemany ha aprovat l’extradició per aquest motiu.

- Efectivament, l’acorda per aquest delicte. Però cap un recurs i l’emprarem perquè no hi estem d’acord i esperem que el Tribunal Constitucional alemany, una institució de gran prestigi a Alemanya i sense cap sospita de parcialitat ni de politització, ens done la raó.

- Si es presenta recurs, el Tribunal Constitucional alemany podria determinar, contràriament al d’Schleswig-Holstein, que sí que hi ha rebel·lió?

- No. Això podria passar si ho recorre el Ministeri Fiscal. Però és que la possibilitat que el Ministeri Fiscal faça ús d’un recurs d’empara que té a veure amb la vulneració dels drets fonamental és molt limitada. Pot fer-ho. I si ho fa perquè no hi està d’acord, el Tribunal Constitucional alemany podria pronunciar-se sobre això. Però pensem que les possibilitats del fiscal són limitadíssimes en aquest sentit.

- Si finalment es decreta l’extradició, quan podria produir-se com a prompte?

- Hi ha un termini de 30 dies per presentar recurs davant el Tribunal Constitucional alemany i, en un principi, la institució es prendrà el temps que determine necessari. No hi ha un termini estrictament marcat, però entenem que el Tribunal Constitucional alemany no incorrerà en més dilacions. Calcule que tardaria entre tres i sis mesos i mentrestant Carles Puigdemont seguiria en llibertat. Això durarà un temps de com a mínim entre tres i sis mesos perquè el Tribunal Constitucional alemany resolga. Si finalment confirma la resolució del Tribunal d’Schleswig-Holstein, hi hauria un termini de deu dies perquè l’Estat reclamant, l’espanyol, a través del seu Tribunal Suprem, reclame l’extradició. I és ací on l’Estat reclamant té la possibilitat de reclamar-la o no.

- Creu en la insinuació que potser Pablo Llarena no acceptarà una extradició si no pot jutjar Puigdemont per rebel·lió?

- En alguns mitjans he llegit que el jutge Llarena contemplava la possibilitat de no fer ús de l’extradició si era en aquestes condicions i no el reclamaria, perquè a més generaria un greuge comparatiu amb la resta de processats. Siga com siga, els dos escenaris serien un escàndol. El d’un doble judici i el d’una denegació de l’extradició de Carles Puigdemont si es nega la rebel·lió.

- Mentrestant, Carles Puigdemont podria ser encarcerat?

- Si es confirma l’extradició sí, però no abans. El jutge d’Schleswig-Holstein ha dit que no l'encarceraran per una raó: la resolució encara no és ferma, cap un recurs, i el Tribunal no té raons que per pensar en una possible fugida.

- Senten haver guanyat una batalla?

- Almenys, sí una part important. La major part. La part positiva d’això és ’impacte que tindrà en el procediment. I també que, a Alemanya, cal centrar-se només en el delicte de malversació. També en la persecució de drets fonamentals que potser no ha apreciat el Tribunal d’Schleswig-Holstein. I és que això és una persecució política. Potser caldrà invocar aquest tema relacionat amb els drets humans. Parlem de polítics perseguits per mostrar-se obertament independentistes i intentar complir el seu programa polític, coherent amb el seu ideari i que va provocar que dos milions d’electors donaren suport a aquest programa en unes eleccions lícites i legals. S’entén que hi ha una persecució política perquè no hem tingut violència ni cap mena de moviment colpista. Això només està en la imaginació dels qui volen emprar l’aparell de l’Estat com a arma llancívola contra els qui discrepen de l’article 2 de la Constitució Espanyola, que es refereix a la indissoluble unitat de l’Estat espanyol. Per descomptat, és evident que hi ha suficients dades com per promoure o incloure dins del recurs que aquesta és una persecució política.

- El delicte que justifica l’extradició quant de temps podria suposar de presó per a Puigdemont?

- En un principi, el tribunal alemany diu que veuria el delicte de malversació, però que implicara una pena no més prolongada de cinc anys. Per damunt d’això, el jutge alemany no ho veu proporcional. Per tant, a Espanya no se li podria condemnar més temps. És un ridícul internacional de la justícia espanyola.

- Si Puigdemont és extradit, per tant, seria condemnat a menys anys que la resta de membres del seu Govern.

- No tindria sentit que el presumpte líder d’un delicte de rebel·lió fora jutjat per un delicte de malversació i que la resta d’integrants foren jutjats per rebel·lió, veritat? Aquest greuge comparatiu s'ha de resoldre a favor del reu i la Fiscalia hauria de pensar què pretén: castigar tots per un delicte que no se sosté segons els arguments de molts especialistes a Espanya i a Europa? És recomanable crear una situació d’aquestes característiques? No haurien d’afluixar i alliberar els presos polítics empresonats per una qualificació política artificiosa que només existeix als seus caps i no al Codi Penal? Segons el Codi Penal cap d’ells no ha comès rebel·lió.

- En el pitjor dels casos, què li podria passar a Puigdemont?

- Que si fora extradit no tinguera un judici just i que les autoritats no compliren el principi d’especialitat, el que indica que només pot ser jutjat pels fets que ha estat entregat.

- Això ho podrien fer?

- No haurien de fer-ho, però per poder poden. Les darreres resolucions del Suprem estan al marge de la llei i perverteixen qualsevol principi constitucional bàsic del dret processal. És un retorciment constant de la llei. Això ho està fent el màxim tribunal espanyol.

- Això que suposaria?

- Carregar-se el sistema encara més. No voldria que passara, però s’han publicat a propòsit d’això i el Suprem no ha desmentit res. Rebentarien el sistema d’euroordres. L’altre escenari seria un judici per delicte de malversació, que tampoc no s’ha donat. Perquè no cal aprofundir massa per provar un delicte de malversació. A Espanya hi ha moltes causes obertes i judicialitzades per delictes de malversació i el primer que es té en compte és l’informe d’Hisenda. El dels responsables fiscals. I després d’això poc més que afegir. I ells no han trobat res. Si hi ha judici per malversació també seria un escenari pèssim.

- I el millor dels escenaris?

- Poder influir sobre la causa espanyola per cridar l’atenció a les autoritats judicials i el Ministeri Públic en el sentit que no poden ni deuen jutjar 18 processats per rebel·lió quan a Europa ho neguen.

- Quin d’aquests dos escenaris veu vostè més possible a hores d’ara?

- Nosaltres confiem que no decretaran malversació. Sempre hem pensat que no seria entregat. Però fixa’t que el que més preocupa i més impacte ha causat a Espanya és la inexistència del delicte de rebel·lió. Perquè hi ha nou persones empresonades per això i durant tot el procediment s’ha anat informant que els fets pels quals se’ls jutja són molt greus. Que hi ha risc de fugida perquè tenen penes previstes de fins a 30 anys. Amb això, qualsevol persona, diuen, podria fugir. Desaparegut l’horitzó, no queda una altra que deixar-los en llibertat. A Escòcia es decretarà el mateix amb Clara Ponsatí i a Bèlgica es va denegar l’última euroordre contra Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig per defectes formals i el Ministeri Fiscal va demanar Llarena formalitzar-la tal com la demana la Justícia belga. Però el jutge del Suprem no n’ha fet cas! És a dir, no sabem què hauria dit Bèlgica, però ho endevinem, perquè ho endevina el mateix Llarena negant-se a tramitar l’euroordre.

- Encara és prompte per dir-ho, però quin seria el principal argument del recurs contra l’extradició per malversació de Carles Puigdemont?

- Una cosa que sí que ha invocat la defensa en el procediment d’euroordre és el fet que quasi totes les resolucions a propòsit de la malversació s’expressen en condicional. «Podria haver-se fet això». Però no n’hi ha cap fet constatable ni cap unanimitat en les xifres: en la interlocutòria de processament hi ha una xifra, en un altre informe una altra... Hi ha diferències. I si no tenim la certesa de quina ha estat la quantitat defraudada, tampoc tenim la certesa que la font del coneixement que ens ha dut fins ací haja estat solvent i infal·lible. I tampoc tenim perquè donar per vàlida cap xifra. Posem en dubte tota la investigació. I és això el que invoquen els advocats alemanys: la manca de certesa a priori. Canvien les quantitats i la investigació ha estat erràtica, per tant.

- Llavors costa entendre que Alemanya haja acceptat l’extradició per malversació.

- Per això presentarem recurs.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.