Assemblea Nacional

El PDeCAT, en autoqüestió

El full de ruta, la relació amb JxCat i la renovació de la direcció són els principals reptes del PDeCAT en la seva primera Assemblea Nacional. Ho fa en un moment en què els líders sorgits del congrés fundacional estan cada vegada més qüestionats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El procés ha convertit la política catalana en un frenesí. Tots els partits, sense excepció, en són víctimes. L’antiga CiU, però, és potser l’espai que ha rebut sacsejades més constants els darrers dos anys i escaig. De girar a l’independentisme i, en conseqüència, deixar caure Unió, a veure’s ofegada per la corrupció i haver de refundar-se en PDeCAT.

Ara, aquesta darrera fórmula viu un repte de dimensions similars. L’empresonament i l’exili d’alguns dels seus dirigents polítics arran de la declaració d’independència i la posterior creació de Junts per Catalunya han deixat en qüestió el model de partit pensat fa dos anys. El debat entre els qui aposten per accentuar o relaxar el procés independentista i el rol de preponderància que han agafat els independents [vegeu EL TEMPS 1761], ara sota els paraigua de Junts per la República, dins JxCAT obliguen al PDeCAT a repensar-se.

Per tot plegat, la primera assemblea nacional d’aquesta darrera formació, que se celebrarà a Barcelona els dies 20, 21 i 22 de juliol, té alguna cosa de segona refundació de l’espai postconvergent. Més, tenint en compte, que ara ja no orbita només al voltant de la matriu del PDeCAT. De portes enfora, al cap de l’actual direcció del partit hi havia, i encara hi ha, el desig d’un congrés plàcid. Tanmateix, l’actual cap de files, Marta Pascal, que ha anunciat que es tornarà a presentar per dirigir el partit, ha estat força qüestionada des de l’octubre, tant pels sectors independents de Junts per Catalunya com per part dels quadres de base i intermedis del partit. Una altra cosa serà que això es plasmi en una veritable oposició o es quedi en remor de fons. En el moment de tancar aquesta edició, tot està obert.

Preludi orquestrat

Per a aquesta assemblea nacional s’han organitzat set ponències per tal que els associats al partit les debatin i les esmenin. Segons explica la portaveu nacional del partit, Maria Senserrich, l’objectiu d’aquest congrés és “fer el que no vam poder fa dos anys: debatre ideològicament coses que no vam poder debatre perquè hi havia només tres ponències”. De partida, quan Pascal i la direcció del partit van presentar l’assemblea ordinària aquest mes de maig, no hi havia intenció que anés lligada a una renovació de la direcció, sinó a concretar aspectes ideològics. En paraules seves, havia de ser un congrés que “no porti a les batalles internes”. L’assemblea fundacional, on es van evidenciar les tensions entre famílies internes, pesava en el record.

Tanmateix, poques setmanes abans, en una masia de Rubí (Vallès Occidental) s’havia gestat una confabulació que trastocaria les intencions inicials. Cap a una norantena dels anomenats puigdemontistes, aglutinats entorn de l’alcalde de Molins de Rei (Baix Llobregat), Joan Ramon Casals, havien optat per demanar que l’assemblea suposés una revisió a fons del partit. A la reunió hi havia presents bona part dels anomenats crítics del partit. Gent afí a Moment Zero, el moviment que liderava Jordi Turull, gent propera a Josep Rull, persones de Llibergència, presidits per Marc Guerrero, o d’altres de màxima confiança de Puigdemont, com el diputat i alcalde de Valls, Albert Batalla. Hi faltava el corrent Generació Llibertat, que encapçalen figures com Carles Agustí o el conseller de Polítiques Digitals Jordi Puigneró, tot i que també s’ha mostrat afí als postulats dels altres grups.

Segons explica a EL TEMPS un dels organitzadors de la trobada, “del sopar, en va sortir la pressió necessària perquè al Congrés s’acabi parlant de tot, no només de qüestions sectorials, que és el que volia la direcció”. Sigui certa o no aquesta percepció personal, finalment a l’assemblea es debatrà com ha de ser la nova direcció. També en seran punts calents la definició del full de ruta cap a la independència del partit i la relació que ha de tenir el PDeCAT amb Junts per Catalunya. Aquestes dues ponències són les que desperten més crítiques entre els corrents que es reclamen alternatius a l’actual direcció, però també les que han despertat més interès entre els associats.

David Font, encarregat d’organitzar l’assemblea nacional, posa les dades sobre la taula: “Hi ha 1.908 persones inscrites, també algunes fora de termini que hi podran participar com a convidades però no podran votar”. És a dir, un 13,6% dels prop de 14.000 associats de la formació. Del total de participants, a la ponència política, titulada “Cap a l’Estat Català en forma de República”, s’hi han inscrit 600 participants. En segon lloc, la ponència organitzativa “Un partit ampli i modern”, té 500 associats.

Rumb estratègic

Com ja va passar amb la ponència política d’Esquerra Republicana, un dels punts que aixecarà més polseguera del debat serà la definició del que ha de ser el full de ruta cap a la construcció de la República catalana. Així doncs, el document base proposat per la direcció expressa que proposen “un procés d’autodeterminació que faci realitat un Estat català en forma de república en el marc de la Unió Europea”. Més endavant, aquest punt és desenvolupat de tal manera que s’especifica que “sense renunciar a res (...) ha arribat el moment d’estructurar una acció política possibilista que consolidi de manera progressiva els avanços cap a un nou Estat”.

La ponència, però, ha estat àmpliament criticada pels sectors puigdemontistes. Persones d’aquests sectors exposen a aquest mitjà que no faran “una esmena a la totalitat, però és una ponència a millorar. Hauria de ser més contundent en la defensa de fer la república efectiva. És una mica fluixa i poc concreta”. Altres fonts asseguren que també es posarà l’accent en la necessitat de “mantenir l’opció de la via unilateral”.

Segons algunes de les esmenes presentades pels corrents crítics a què ha tingut accés EL TEMPS, demanen que es posi més èmfasi a “fer efectiva la declaració d’independència del Parlament de Catalunya del 27 d’octubre”. També donen importància als terminis que cal seguir després del mandat de l’1 d’octubre, a partir del qual entenen que el PDeCAT té com a objectiu fer efectiva la independència “de manera immediata”.

Esmenes presentades i avalades per altres corrents fan un pas més enllà i aposten per establir terminis. Així, proposen que el partit “lideri el disseny d’un pla estratègic cap a la república”, amb altres actors independentistes. Pla que s’hauria d’enllestir “en menys d’un any” i plantejar mesures per “esdevenir Estat independent” abans del quart any des de l’aprovació. Unes conclusions similars es van extreure aquest 6 de juliol en una trobada organitzada a Ullastrell (Vallès Occidental) per Generació Llibertat, a la qual van acudir associats dels diferents sectors crítics.

Maria Senserrich, portaveu nacional del PDeCAT, argumenta davant les crítiques que “la ponència política dona el marc general, però no les concrecions que han de ser en ponències més sectorials. Després cal treballar-hi. També s’ha d’entendre que ho hem de fer conjuntament amb altres actors com JxCat”.

Malgrat tot, hi ha qui no es mossega la llengua i alerta que si del congrés en sortís un plantejament de partit de caràcter, a parer seu, “autonomista”, no descarten abandonar les files del partit.

Aliança o alineament

El segon focus de debat serà la discussió sobre quina ha de ser la relació amb Junts per Catalunya. El grau d’estretor amb aquesta formació, el paper que representa cada espai o com es concorre a les eleccions municipals de 2019 seran qüestions a tractar. En aquest punt, però, la ponència marc no concreta gran cosa i exposa que el projecte del PDeCAT, els anys vinents, cal fer-lo “sumant el nostre partit amb tot allò que suposa Junts per Catalunya”.

Maria Senserrich /PDeCAT

A aquesta “poca concreció” s’agafen els puigdemontistes per bastir les seves crítiques a l’actual direcció. Tanmateix, Senserrich s’explica argumentant que no és possible concretar en excés aquest punt en la mesura que no depèn només del partit. A parer seu, però, “la filosofia de JxCat és una cosa en què emmirallar-nos. Cal que les persones que ara són diputades o es vulguin acostar per una altra banda a JxCat es trobin en el PDeCAT una estructura organitzativa que els permeti fer política més enllà de les sigles del partit”. Finalment, destaca la necessitat que el partit sigui “responsable i generós”.

Els diferents espais crítics, malgrat matisos, convergeixen en la necessitat d’anar més enllà. “Entenem que és el projecte que ha demanat el president Puigdemont. Ha de tenir vocació d’unir el màxim independentisme possible i el PDeCAT n’ha de ser impulsor. Podria ser una fórmula similar a la dels comuns”, expliquen fonts d’un dels corrents. En aquest sentit, algunes de les esmenes a les quals ha pogut tenir accés aquest setmanari demanen incloure a la ponència que el PDeCAT entengui “que cal prioritzar els interessos de país (...) i es compromet fermament a participar d’un moviment que sumi la majoria de l’independentisme”.

“Volem un partit absolutament alineat amb JxCAT i el president Puigdemont”, afirmen fonts properes a Generació Llibertat. De fet, des d’aquest corrent, però, no només s’han presentat esmenes demanant la creació d’un espai de coordinació entorn de Junts per Catalunya i que hauria d’agrupar el PDeCAT i Junts per la República (on hi ha els independents) sinó també grups com Els Verds, Reagrupament i d’altres actors de la societat civil. Aquest punt seria el que podria sortir d’aquesta assemblea nacional, però, per exemple, famílies com Llibergència reivindiquen que l’horitzó futur hauria de ser la creació d’una mena de Scottish National Party. Des d’altres espais també s’han presentat esmenes en aquest sentit. De moment, l’únic cert és que l’11 de juliol la consellera municipal del PDeCAT a l’Eixample de Barcelona, Laia Canet Sarri, va resgistrat com a partit Junts per Catalunya amb domicili a la seu del PDeCAT.

Direcció alternativa

Tot plegat són punts que no es descarta que puguin ser acceptats per la direcció oficialista i ningú s’atreveix a avançar la presentació d’una candidatura alternativa a dirigir el partit. De fet, fins ara, només Marta Pascal ha fet oficial la seva voluntat d’encapçalar una llista que englobi totes les sensibilitats de la formació. Això implicaria una ampliació de l’actual direcció, passant de 12 a entre 20 i 30 membres.

Falta saber, però, què faran la resta de membres de l’actual direcció. També què farà el Carles Puigdemont que, sembla que hauria rebutjat ocupar la presidència del partit. Finalment, sembla que als tres presos polítics del partit ­—Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn— se’ls hauria proposat ocupar tres de les quatre vicepresidències, tot i que encara no han decidit què fer. La quarta seria per a Lluís Puig, exiliat a Brussel·les, que ja hauria manifestat la voluntat d’acceptar-la.

D’altra banda, els crítics reconeixen que hi ha converses amb la direcció actual per pactar una candidatura de consens. I manifesten que “la direcció que surti no només s’ha de creure els canvis, també els ha d’impulsar”. I reclamen tornar a l’esperit d’obertura a les bases del congrés fundacional, que creuen que s’ha perdut. Si no es compleixen aquests requisits, però, asseguren estar preparats per presentar una candidatura. Presumiblement, aquesta proposta la podria encapçalar l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, un dels crítics que més s’ha visibilitzat els darrers dies.

No obstant això, no sembla clar que sigui la prioritat dels crítics. Més encara si es té en compte el procediment d’elecció de la direcció. Segons fonts de l’organització del congrés, dissabte al vespre es coneixerà el format de la nova direcció i els associats podran presentar candidatures —amb tots els membres necessaris— durant el matí de diumenge. Els terminis encara no estan definits, però tots els associats, els inscrits a l’assemblea i els no inscrits, podran votar presencialment o telemàtica la nova direcció diumenge al migdia. “Això implica que la direcció fa un mes que fa campanya i l’alternativa no té on agafar-se. Dóna molt poques garanties”, es lamenten fonts dels sectors crítics que afirmen que s’han presentat esmenes per ajornar la votació. Tanmateix, part dels associats discrepants assumeixen que caldrà jugar en l’escenari plantejat per la direcció i ja han començat a moure fils per recollir possibles suports. Senserrich, però, no veu problemes en el format plantejat i assegura que “la gent tindrà tres dies per parlar-ne i, a més, és la manera de tancar el congrés rodó”.

Amb tot, caldrà veure com es desenvolupa la setmana prèvia per desxifrar si s’acaba produint una alineació entre el lideratge de Puigdemont i els consellers empresonats o a l’exili, la direcció actual i les bases. Altrament, el Congrés pot esdevenir, de nou, un escenari d’autoqüestionament públic del PDeCAT.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.