Junts per Catalunya

“El PDeCAT s’equivoca quan diu que JxCat som una marca electoral”

Eduard Pujol és el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya. Parlem amb ell sobre el full de ruta d'aquesta legislatura i les relacions entre els independents del grup i el PDeCAT.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Què ha canviat des de la configuració del govern de Torra?
Saps les clavegueres de les cases que a vegades queden embussades? Hi ha un moment en què trobes el producte químic adequat que les neteja. Avui estem una mica en aquesta situació. El Govern Torra expulsa el 155 d'on no havia d'haver entrat mai. Això ha permès a la gent un punt de respir perquè aquest és un camí llarg. Però, ni un pas enrere. Deixa'm dir, a més, que espero que les moltes fogueres de Sant Joan que han cremat aquesta nit no hagin estat amb fusta d'oblit, sinó amb fusta d'esperança per la gent que injustament és a la presó i l'exili.

Quines són les accions que han permès fer aquesta neteja?
Hi havia un Govern no escollit pel poble català que havia assumit tot el que fa referència a les nostres institucions. El sol fet que ens tornin les claus té una transcendència enorme. Després la feina per departaments. La conselleria de Treball explicava al darrer ple que havien pogut tirar endavant tots els convenis amb el tercer sector que havien quedat aturats. El mateix a la resta d'àmbits del Govern. L'arbitrarietat havia congelat les decisions del dia a dia del Govern. No només això, ha fet congelar tot de projectes que per la mateixa dinàmica de l'administració haurien tingut resposta.

I ara que tenen les claus, què s'ha començat a fer?
Els intangibles a vegades es fan tangibles. El poder i el govern són intangibles. Avui, el fet d'haver recuperat les claus ho hem convertit en tangible i la gent del país respira perquè veu que la responsabilitat del govern torna a ser nostra. Ara se'ns plantegen reptes molt importants pels grups que donen suport al Govern. Peça per peça aquest és un Govern excel·lent, amb figures com Elsa Artadi, Laura Borràs o Damià Calvet. Haurem de combinar la potència d'aquesta gent amb explicar a la gent que aquest Govern no pot resoldre tots els problemes que tenim plantejats. I no podem perquè no tenim les eines i, per tant, continua tenint tot el sentit del món la necessitat de la independència.

I com s'arriba a la independència?
El president Torra i el president Puigdemont en les últimes hores han insistit que hem de trobar la palanca per forçar l'estat al referèndum i donar la veu a la gent. Tots aquells que somnien a tornar a la Catalunya dels anys 80 que vagin enterrant aquesta pulsió. El país ha fet un exercici de maduresa col·lectiva enorme sabent que té dret a ser allò que vulgui fer i que hi ha mecanisme democràtics per fer-ho. No és menor. La lliçó de l'1 d'octubre és com d'important i transcendent és una urna o una papereta. El valor individual en la solució compartida. Tots els que intenten portar-nos a la vella Catalunya no se'n sortiran. El PSC encara ens vol convèncer que ens en podem sortir si organitzem un Fòrum de les cultures o un gran esdeveniment. El PP voldria estar a començaments dels 80 o finals dels 70. Després JxCat ocupem la centralitat del país. No reivindiquem la centralitat del sobiranisme, sinó la del país. No som un partit dels 80, sinó un projecte pel moment que vivim.

Més enllà de la declaració d'intencions, però, quins són els passos que cal fer per la construcció republicana?
Hi ha dos nivells d'acció. Un tenir el compromís personal de tots els diputats perquè en cada decisió sempre actuem de manera que ens preguntem quina és la millor manera de fer-ho prescindint de la manera com s'ha fet sempre. Hem de dir no als pedaços i si a la sensibilitat pel canvi, si el canvi és una oportunitat. Això que li pot semblar una frase simpàtica, a darrere té una càrrega de transformació enorme. Nosaltres som la transformació. El primer referent polític que ha entès com és el món en aquest 2018. Si en part l'hem entès, és per l'oferta de transformació que fem a la gent.

I la segona?
Els grans eixos del Govern Torra que passen per aquesta reunió amb el president Sánchez. A partir d'aquí, cal fer totes les interpretacions de litúrgia política, de contingut polític i de voluntat política. Quina serà l'escenificació de la reunió? Quina voluntat d'emetre missatges d'acord hi haurà? Quin punt de tarradellisme haurem de fer sortint de la reunió? Em refereixo a la famosa reunió en què Tarradellas va a Madrid, la reunió és un desastre i ell surt a dir que tot ha anat molt bé. Allò l'estat ho va entendre com a Catalunya el president que vol restituir la Generalitat és un home amb sentit d'estat. El van aplaudir i van permetre que obrís la Generalitat provisional. Segurament això obre l'accés a la Generalitat definitiva de l'any 80. La transformació passa per la feina que fem cada dia aquí i la capacitat política de lideratge del president Torra.

Però, vostès, si volen fer República, hauran de crear una altra oportunitat política com la de l'1 i el 27 d'octubre. A un nou moment de trencament s'hi arriba negociant amb Pedro Sánchez?
El moment, el famós moment del qual parla el president Torra no està dibuixat.

Vostès deuen estar pensant com dibuixar-lo, però?
Espera un moment. El moment pot respondre a la conjuntura, a una creació de relat... Però, no sabem si t'hi porta la gent, t'hi porta la política o la gent i la política. No sabem quin és el moment. Si ho sabéssim, ja l'estaríem dibuixant. El que hem de ser capaços és d'observar com és el nostre món. Vivim en moviment i canvi permanent. Hem de saber això.


Per arribar al moment s'ha d'esperar, doncs?
No, no. Estem en un joc d'entrades i sortides. Cada resposta et genera una nova pregunta. Cada acció que tu fas modifica la resposta del que tens davant i aquesta modifica el teu plantejament. És una partida d'escacs, però a la velocitat de la llum. Aquí, però, els jugadors no tenen tot el temps del món. Hi ha partides que es juguen cada dia i es modifica cada matí. El que representa el president Torra i el que representa i representarà el president Puigdemont fa que cada dia fem molts moviments i el de davant en facin molts. Imaginar l'escenari final del moment és molt difícil, però sabem que hi serà.

Però, dissenyen quines estratègies poden fer...
Serià molt feliç si ara li pogués dir com serà. Però, si tingués l'atreviment d'intentar trobar una resposta concreta a la pregunta que em fa, estaria enganyant a la gent. A la gent, quan no l'enganyem, és perquè precisament som un espai polític que no farem cap pas enrere. I si no el fem, com que vivim en un espai canviant, el moment arribarà.

Permeti'm un símil futbolístic. Mai pots saber com Messi marcarà el gol, però l'entrenador prepara unes jugades que possibiliten que Messi pugui marcar el gol.
Sí, però el gol del Barça – Getafe en què Messi agafa la pilota al mig del camp i es desfà de tots els contraris possibles, els imaginats i els imaginables, arriba a la línia de fons, recula i marca, no hi ha cap entrenador del món que t'ho dibuixi.

Aleshores, estem esperant aquell gol...
Tenir Messi, tenir el president Puigdemont, tenir el president Torra obsessionats en trobar el moment és garantia que el moment arribarà.

/PARLAMENT (JOB VERMAULEN)



D'acord. El proper pas de la partida d'escacs és la reunió amb Pedro Sánchez?
Sí.

I què n'esperen?
Esperem que hi hagi la segona, la tercera i la quarta reunió. Si hi ha més reunions, vol dir que en la primera s'ha fet una lectura del moment compartida o relativament compartida entre el Govern de l'Estat i el Govern de Catalunya. Una de les coses que provocaria que Sánchez respongués és si s'han adonat que hi ha 2 milions i mig de catalans que han desconnectat o han dit adéu a l'Estat espanyol. Perquè ens pot voler vendre de nou un estat plurinacional obert a tothom i que, a partir de bones paraules, intenti tapar aquesta realitat. Algú es pensa que amb propostes com portar el Senat a Barcelona es pot tapar aquesta realitat. No només han d'admetre això, sinó respondre perquè peguen aquesta gent. Perquè l'Estat s'ha situat en una posició tan antipàtica els darrers 10 anys? Si no ho sap, se'ls ha de fer pensar el perquè. Jo no sé si en són conscients. El que sí que és segur és que no trobarem sortides si no fem una lectura molt precisa del que ha passat.

Si no reconeixen aquestes dues premisses, s'acaba la conversa?
Les converses tenen una cosa que és que no només hi ha oralitat, sinó que també hi ha gestos, comunicació no verbal, etc... Tot plegat et pot fer entendre que, encara que al davant hi tinguis una roca, és d'un material que es pot trencar. Primer, hem de parlar i seure tantes hores com convingui. Jo confio i el país ha de confiar moltíssim en el lideratge serè del president Torra i la capacitat de fer palanca en el Govern espanyol. Perquè li dic de trobar l'esberla? Perquè sí que és veritat que, fins ara, de fet no n'hi ha cap. Però en mesura que hi ha paraules amables, es pot pensar que hi ha algun porus. En el govern del PP no n'hi havia ni un. Vam passar 10 anys mirant-nos-el i res. Ara, si som capaços de seure'ns i encarar el diàleg, trobarem el porus. Que demostrin que no són el mateix que el Partit Popular.

Hi ha alguna línia vermella?
Li pertocaria al president Torra respondre-ho. No pateixo gens ni mica pel grau d'intel·ligència amb què es prepararà la reunió.

En un debat hi ha dues posicions que busquen trobar-se. Fins on es podria moure Torra per trobar-se amb Sánchez?
Aquesta setmana algú recordava a Iceta que des de la tribuna d'oradors ell ha defensat el dret a decidir. Algú pot dir que no ens movem. Però jo em moc, perquè jo sóc del sí a la República, hi milito. El meu moviment és dir que ens escoltem tots. L'1 d'octubre és un missatge inequívoc, però com que es tracta de moure'ns, acceptem moure'ns al referèndum pactat. Això l'estat ho hauria d'intentar. L'Estat ha viscut enganyat els darrers anys. Parla molt de la Transició i no s'adonen que van assumir tots els riscos del món i van ser absolutament valents. Al final de la Transició tothom l'aplaudia. Però, si allò s'hagués torçat, no tots els que l'aplaudien hi haurien estat. Si van fer una operació complicadíssima per matar un poder dictatorial, és perquè van ser valents. En el moment actual, en què la gent tenim una determinada cultura democràtica, perquè no són valents d'una vegada i entenen que la solució és votar. Ho han de ser en un entorn que per la força els acabarà essent favorable.

Expliqui's...
Un dels problemes que té el PSOE és que ara, per governar, els seus darrers mesos la seva línia política no està en aquests valors. Els darrers mesos el senyor Sánchez ha estat un hooligan del 155. No només còmplice. Han aplaudit tant i han explicat determinades coses a la seva gent, que ara els és molt difícil tornar a les essències d'un partit d'esquerres. Han d'aprendre que el més rendible és dir les coses pel seu nom. El dia que surti el president Sánchez dient que l'obligació dels dirigents d'un estat modern és resoldre per la via democràtica els seus conflictes i que cal oferir un referèndum a Catalunya se li tiraran al damunt quatre opinadors, però el conjunt de la societat espanyola l'acabarà aplaudint. El reconeixement als líders polítics ve quan són valents. Els polítics espanyols han de saber que no s'ha de governar per Twitter, sinó per la història.

Han parlat amb els comuns la possibilitat de pactar un referèndum?
El que hi ha és la voluntat de teixir un marc de confiança d'acord amb la lectura de l'actualitat parlamentària. Hem d'aconseguir que surtin de la zona de confort que és la suposada equidistància i del refugi de "a vegades us donem la mà i en altres tornem a la nostra posició". El que hem d'aconseguir, amb el dia a dia de la feina parlamentària, arrossegar-los a una posició més implicada amb les solucions d'aquest país.

Però els veu com uns aliats per aprovar uns possibles pressupostos si la CUP no els dóna suport?
Si li responc la pregunta en els termes que vostè em fa i tracto els comuns com aliats, estaré perdent complicitats. Ningú es vol sentir aliat de res. Jo entenc que podem treballar i arribar a complicitats sòlides amb la gent dels comuns.

Que puguin arribar al pacte dels pressupostos?
No hi hem arribat. Però, hi ha prou elements per entendre'ns els uns i els altres.

Com estan les relacions amb la CUP?
Hem de fer grans esforços. Hem de ser proactius a l'hora de compartir la nostra lectura del moment. Si hi ha hagut espais d'entesa els darrers anys, n'hi pot haver els propers. A més, la CUP coneix bé el president Torra i no ha de ser difícil trobar novament un espai de consens.

Hi ha hagut reunions els darrers mesos, més enllà del contacte oficial amb el president?
De reunions hi ha hagut les que se saben. El dia té 24 hores. Però en la feina del dia a dia del grup parlamentari sempre es parla amb tots els grups. Si t'entens en això, després al llarg termini seguirà essent més fàcil.

Què en pensen de la proposta de crear una coordinadora de partits independentistes?
No hi hem entrat a estudiar-ho. Però tot el que sigui crear espais per enfortir la unitat, tot el que siguin espais on es pugui delimitar el punt de renúncia de cadascú de nosaltres per tirar endavant és bo.

// PARLAMENT DE CATALUNYA (Job Vermaulen)



Fa uns dies el PDeCAT va dir que faria servir la marca Junts per Catalunya a les eleccions municipals. Alguns dels independents de JxCat, però, van expressar que no hi estaven conformes i no se sentien representats. Han resolt aquesta situació?
El que reivindicarem sempre és que Junts per Catalunya és un compromís amb la gent d'aquest país. Això ho van decidir les urnes el dia 21 de desembre. Per tant, d'entrada hem de ser fidels a aquest espai. Més coses, JxCat no és una marca electoral. Algú s'ha equivocat parlant de marques, les marques són l'Ariel, el Nestea i no sé quin iogurt. L'espai que ocupem no és una marca, sinó una proposta electoral que ha sabut llegir com ningú el moment on ens trobem. Ens equivocaríem si plantegéssim la discussió com un nom i no com un espai. Espai en el qual hi juga un paper central, cabdal, el PDeCAT, però també amb gent del teixit social amb reconeixement que són els independents. A més, hi ha el lideratge de Carles Puigdemont. Aquest espai representa la transversalitat. Ens equivocaríem si el PDeCAT entén que això és una marca electoral i si els independents entenguéssim que el valor de l'espai és només del que nosaltres aportem.

El PDeCAT s'equivoca quan diu que farà servir la marca JxCat a les municipals?
El PDeCAT fa bé de voler fer arribar a la gent el missatge que és partícip d'un projecte que supera el seu marc de partit i vol incorporar gent diversa. S'equivoca quan diu que som una marca electoral. No ho som, som la resposta a les necessitats de la gent i d'això se'n diu projecte polític.

Per tant, Junts per Catalunya no és exportable a les municipals?
L'espai polític que representa Junts per Catalunya pot tenir reproducció a cada municipi. Perquè a cada municipi hem d'apuntalar la voluntat de fer república. Hem de tornar a interpretar bé a cada lloc quines són les necessitats de la gent. Tornem al punt d'arrancada de les municipals del 79. Hi ha un doble vèrtex. Primer, construcció de país per fer República. Però, a partir d'aquí, el punt de mimetisme amb el 79, sabem que les candidatures que van guanyar són les que van interpretar bé el lloc on calia un pavelló, la cobertura d'una riera o un pas a nivell. Avui, que han passat tants anys, hem de tornar a ser capaços de ser els que portem la reivindicació nacional i el projecte aglutinador a cada lloc del país.

Però per això cal una presència arreu del territori que ara JxCat no té, però sí el PDeCAT...
És a dir, el PDeCAT ha de ser sempre en aquest espai compartit que és JxCat.
Aleshores, JxCat s'ha de construir sempre al voltant del PDeCAT?
Catalunya és un país molt divers i la realitat municipal encara més. Hi ha d'haver un marc general per trobar la millor solució per cada municipi.

Pot ser que en algun municipi el PDeCAT no sigui dins de JxCat?
Això pot passar en un municipi de 500 habitants i vostè me'n farà un titular dient que JxCat i el PDeCAT aniran per separat en alguns municipis. No hi entraré a concretar. Quedis amb la solució de JxCat és bona per a tot el país. Hem de fer el possible per ser al màxim llocs del país. Pot ser que allà on hi hagi llistes de JxCat, gent que durant anys ha estat rival, ara s'hagi d'entendre.

Però, des que va haver-hi l'estira-i-arronsa públic, vostès, els independents, s'han reunit amb el PDeCAT?
El PDeCAT està en un procés precongresual que respectem profundament. Segurament, el que han d'explicar als seus associats és com protegir i participar en l'espai de Junts per Catalunya.

Però, després d'aquest desacord públic, alguna cosa deuen haver parlat?
Però és que no hi ha hagut cap trencadissa. Estan en un procés congressual i nosaltres no entrarem en aquest debat. Et sembla poca cosa dir que no som una marca electoral, sinó un espai polític. Segurament les lectures i les mirades cap aquest espai que es diu Junts per Catalunya forma part del xup-xup intern del PDeCAT. Hi ha una reflexió del president Puigdemont que diu que volen anar a les eleccions repetint la fórmula que vol dir sumar. Aquesta és una lectura interessant de l'últim anunci. Sensibilitat per entendre que no poden anar sols, sinó ben acompanyats, però oberts a tothom.

Creu que s'haurien d'aturar les subhastes d'habitatge que té pendents la Generalitat?
El dia 9 el conseller Damià Calvet té una compareixença on explicarà les línies de la legislatura, inclòs les polítiques d'habitatge.

Però vostè què en pensa?
T'hi emplaço perquè una cosa és el titular i l'altra la realitat. No hi entraré.

Què en pensa de la nova delegada del Govern a Catalunya?
Ho té molt fàcil per no ser un Millo. El llegat és tan terrible que és molt fàcil que hi hagi contrast. Si la senyora Conillera no és capaç de fer que hi hagi contrast, ho haurà fet molt malament.

Què en pensa dels boicots als actes de Societat Civil Catalana?
Personalment, sóc absolutament contrari a cap mena de boicot. Em crec lo de la llibertat d'expressió sempre, ens la creiem. El que, moltes vegades, a l'hora de censurar determinades actituds al darrere hi saps intuir tota l'operació de màrqueting posterior. A vegades et fa mandra estirar les orelles, perquè darrere ve l'exageració que intenta equiparar un acte menor a una universitat amb l'1 d'octubre. És el joc que sempre fa Ciutadans al Parlament. Sempre busquen l'anècdota per passar-la a categoria i busquen la categoria per convertir-la en anècdota. L'estratègia de Ciutadans és aquesta: del no-res fer-ne una cosa molt gran que sempre té un altaveu molt gran als telediarios de les tres. Fixa't en els darrers plens, sempre busquen parlar de supremacisme, és una política que es juga entre el màrqueting i l'oportunitat mediàtica. Però, quan al davant tens gent amb tan poca sensibilitat, és difícil entrar a determinats debats. És fer-los grans.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.