PSC

«Si es vol que això fracassi, proposar un referèndum és una idea excel·lent»

Poques persones estan tan avalades per parlar de la relació del nou Govern de l’Estat espanyol i el PSOE amb Catalunya com l’expresident de la Generalitat José Montilla. En aquesta entrevista analitza la seva actuació i la del seu partit els dies previs a la declaració d’independència i la relació que ha de tenir Pedro Sánchez amb el Govern català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Per què va decidir absentar-se de la votació del 155 al Senat?

—Les raons, bàsicament, tenen relació amb la meva condició d’expresident de la Generalitat. Sóc de l’opinió que algú que ha presidit la Generalitat no pot avalar-ne de cap de les maneres la intervenció. No ho pot fer per fidelitat a la institució que va presidir. També perquè, malgrat ser senador pel PSC, com a expresident em dec, una mica, al conjunt de la institució.

—Pensa que no s’hauria d’haver aprovat, doncs?

—Jo no dic això. Entenc les raons que van portar al 155. És obvi que després dels plens del 6 i 7 de setembre, del referèndum del dia 1 d’octubre i, bàsicament, després de la declaració unilateral d’independència, és normal que aquest Estat, o qualsevol, utilitzi els mecanismes constitucionals que té. Vaig intentar evitar que s’aprovés el 155 i la DUI. Són conegudes algunes gestions que vaig fer. Si s’haguessin convocat les eleccions ens hauríem estalviat el 155. Això, dimecres 26 a la nit i dijous al matí, semblava que podia anar per aquí, però les coses van canviar.

—Per tant, va ser una cosa més formal que no ideològica?

—No. Jo no puc avalar que el Parlament digui que prescindeix de la Constitució i de l’Estatut. Jo vaig votar la Constitució i vaig contribuir a fer l’Estatut. Si per la llei electoral calen dues terceres parts del Parlament, no s’hi val que una minoria en vots i una majoria en diputats, però no qualificada, puguin prescindir de la Constitució. No em puc solidaritzar, de cap de les maneres, amb el bloc independentista que defensava això. A la vegada, però, tenia clar que em devia a alguna cosa més que el meu partit i per això em vaig absentar.

—En algun moment va intentar convèncer al PSOE que no donés suport al 155?

—No. Vaig intentar convèncer el president Puigdemont perquè convoqués eleccions i no s’apliqués el 155.
De fet, durant la tramitació del 155 el PSOE va fer que els mitjans de comunicació quedessin fora de la intervenció. Una segona qüestió és que vam presentar una esmena perquè, malgrat estar en tramitació, si la Generalitat convocava eleccions, el 155 quedés en suspens. Aquesta esmena es va mantenir el divendres fins a una estona després que el Parlament hagués fet la declaració unilateral d’independència. Teníem confiança que això no es produiria. Això és el que vam fer, intentar evitar les dues coses.

—S’ha dit, però, que si Puigdemont no va convocar eleccions, és perquè no va arribar cap compromís per escrit que no s’aplicaria el 155.

—Si el que es vol és un compromís per escrit o un burofax, cap govern no fa aquests compromisos. El compromís per part del PSOE sí que el tenia perquè l’hi vaig traslladar jo personalment. Però Puigdemont sabia que si hagués convocat eleccions no s’hauria aplicat el 155. No ho dic només jo, també altres persones que van intervenir com el lehendakari Urkullu.

—A part de Puigdemont, aquells dies amb qui va parlar per intentar evitar eleccions?

—Miro de ser discret. Vaig parlar amb altres persones de la majoria parlamentària i també amb representants de formacions polítiques espanyoles.

—Es va reunir amb algú d’ERC?

—Vaig parlar amb molta gent. No donaré noms. Toca ser discret. Encara menys quan el que vam intentar va ser un fracàs.

—A què atribueix el fracàs?

—Una part de la majoria parlamentària i altres actors socials van crear tal clima de coacció que la roda de premsa per anunciar noves eleccions es va anar endarrerint. Tot i que el president de la Generalitat semblava que tenia molt clars els costos que tenia per a ell, com em va comentar, va acabar fent la declaració d'independència.

—Hi ha marxa enrere del que va passar el 27O?

—És història. De marxa enrere en aquestes coses no n’hi ha. Com vol que n’hi hagi? Si de cas, hem de ser capaços de treure les lliçons pertinents de la història recent.

/JORDI PLAY

—Vostè, moltes vegades, ha dit que la sentència de l’Estatut va ser un dels motius que van incentivar l’auge independentista. Vostès van percebre aquell malestar. Però, des de llavors, el PSC ha perdut molts votants cap a l’independentisme. Què va fer mal fet el PSC per no saber canalitzar aquell malestar?

—La sentència va ser un dels motius, però no l’únic. Vostè recorda quanta gent va sortir al carrer el setembre de 2010? Molt poca. Hi ha un període en què el Govern de Catalunya és soci del PP. Jo crec que el gran canvi és quan comencen a arribar els efectes de la crisi econòmica i les retallades. Quan hi ha un govern a Madrid, amb majoria absoluta, que tanca qualsevol opció a la negociació. És aquí quan comença. A les eleccions del 2010 cap partit portava al programa fer la independència. El creixement ve després, i ERC, l’únic partit clarament independentista el 2010, cal recordar que passa a tenir 10 escons. I sí, el PSC ha perdut votants cap a l’independentisme, però sobretot cap a C’s. Qualsevol anàlisi demoscòpica veu això.

—Per què el govern de Pedro Sánchez és millor per a Catalunya que no el del PP?

—Ah, no ho sé... Miri: si no hi hagués hagut un canvi de Govern, els presos que van arribar la setmana passada a Catalunya creu que haurien arribat?

—No em toca a mi dir-ho.

—Els independentistes diuen que no. Per alguna cosa deu ser. Al final, la llei és la llei, però és als governs a qui toca aplicar-la. És més, vostè creu que hi hauria una reunió entre el president del Govern espanyol i el Govern català sense aquest canvi? Tampoc. És obvi que no es produiria. Hi ha un canvi substancial, tot i que no vol dir que el camí sigui fàcil. Però sí que hi ha una predisposició a parlar. Si aquest primer pas es fa, crec que és enormement positiu. Si això contribueix a abaixar la tensió, és positiu des del punt de vista social.

—Parlar per arribar a on?

—Això ja ho veurem. Cadascú té les seves opinions. Quan es comenci el diàleg ja es veurà fins on es pot arribar.

—Creu que s’hauria de posar sobre la taula la possibilitat de fer un referèndum?

—Si es vol que això fracassi, proposar un referèndum és una idea excel·lent.

—Expliqui’s...

—Algú creu que aquest Govern o qualsevol altre autoritzarà un referèndum?

—Vostè havia defensat el dret a decidir...

—El dret a decidir és una abstracció. Després es concreta en el dret a decidir què? A decidir d’acord amb les lleis. D’acord amb les lleis, jo he defensat sempre que no és possible un referèndum. Ara, una altra cosa és si es volen canviar les lleis. Es vol canviar la Constitució? Jo vull, però s’ha de canviar amb els mecanismes que ho preveuen. No es pot prescindir de l’estat de dret. Si la primera reunió és per treure pit i agradar a Puigdemont plantejant el referèndum, és una magnífica ocasió per sortir de la reunió i dir que és un fracàs.

—Per part de Pedro Sánchez no es pot plantejar?

—Jo crec que no.

—El PSOE podria iniciar una reforma constitucional en la qual es pugui plantejar la incorporació de la possibilitat de celebrar un referèndum legal?

—El PSOE ha plantejat que es pugui començar a treballar en la reforma. Però no només per resoldre la relació Catalunya-Espanya. També per problemes que té l’Estat de les autonomies després de 40 anys. Quan es comenci la discussió, ca- dascú portarà les seves propostes. Després ha de tenir majories qualificades. El PSOE no portarà aquesta proposta a una negociació. Però ho poden plantejar d’altres formacions.

—I si es planteja, el PSOE l’acceptarà?

—El PSOE no l’acceptarà, crec jo. El que sí que és clar és que, si es reforma la Constitució, s’ha de sotmetre a un referèndum. A Espanya i a Catalunya. La darrera paraula la té la gent.

—Per tant, tanca la porta al fet que el referèndum sigui legal?

—No tanco la porta, dono una opinió. No sé què passarà. Potser ERC i PDeCAT convencen fins i tot el PP d’això. No ho sé. La meva opinió, pel que sé de la política espanyola, és que difícilment passarà.

—A parer seu, per tant, no s’hauria d’incorporar la possibilitat de fer un referèndum legal a la Constitució?

—No, perquè Catalunya no és una colònia. El dret a l’autodeterminació existeix per a les colònies i no ho som. Mai no ho he defensat.

—S’ha reunit amb Pedro Sánchez per preparar la reunió amb Quim Torra o li ha demanat opinió?

—No. No estic a la direcció del partit i no participo de la vida orgànica.

/JORDI PLAY

—Creu que el PSOE hauria d’intentar que la Fiscalia de l’Estat retirés les acusacions contra els líders independentistes?

—Hi ha elements perquè això pugui passar? Jo no sé què ha de fer la Fiscalia. Ni sóc fiscal, ni sé el marge que té el Govern en aquest cas. Qui pensi que la Fiscalia és un apèndix del Govern s’equivoca.

—Però pot actuar a petició del Govern...

—Depèn de les circumstàncies. Sempre que estigui clara la comissió d’un delicte. Però després els delictes no desapareixen.

—Des que hi ha hagut el canvi de Govern, ha canviat la relació entre el PSOE i les formacions independentistes?

—El PSC sempre ha volgut tenir bones relacions amb totes les formacions.

—I des de Madrid?

—Una cosa és que hi hagi discrepàncies, però sempre hi ha hagut vies obertes de comunicació.

—Creu que el PSOE podrà tirar endavant obra de Govern amb el suport dels independentistes?

—Jo crec que hi ha un espai on es pot aconseguir aquesta coincidència. No tots tenen les mateixes posicions, però hi ha coses que tenen relació amb l’Estat del Benestar en les quals crec que és possible trobar coincidències. En grans reformes, segurament, serà molt més difícil posar-se d’acord. Hem de ser conscients que agafem la legislatura passat l’equador i té un recorregut que no arribarà als dos anys,

—En una entrevista, el mes de maig, a El Español afirmava que Catalunya estava cada dia més trencada que el dia anterior. Aquesta tendència segueix?

—Jo espero que es pugui fer revertir. No és fàcil, però és responsabilitat també dels governs.

—N’hi ha indicis?

—Es veu un cert desgel de les relacions entre governs. Si tothom contribueix a rebaixar la tensió, això es trasllada a la societat. La societat no vol conflictes. De divisió a la societat, n’hi ha. Tant de bo sigui possible invertir la tendència.

—Creu que el senyor Pedro Sánchez es va equivocar, i cito literalment, quan va dir que “l’elecció del senyor Joaquim Torra ha destapat les vergonyes racistes del secessionisme”?

—Això és una pregunta tramposa. És com si em pregunta pel tuit de Torra on deia “no se què” parlant de mi. Són opinions que, tretes de context, no s’entenen. Ni criticaré la frase ni diré que hi estic d’acord. Respon a un moment.

—La hi plantejo diferent. Creu que l’independentisme català és essencialista o supremacista?

—Crec que en l’independentisme català hi ha elements minoritaris que són supremacistes. Crec que la majoria de l’independentisme català no ho és.

—Creu que dins el Govern actual hi ha persones d’aquest caràcter?

—Ja ho veurem. A la gent se la jutja pels seus actes. Crec que titllar l’independentisme com a supremacista no és just, però sempre hi ha hagut elements així, no és d’ara.

—Vostè no ha dit un no rotund quan li he preguntat si al Govern hi havia elements d’aquesta mena. Això vol dir que té por que sí que n’hi hagi?

—No. He dit que a la gent cal jutjar-la pels seus actes. D’ací a un temps ho veurem.

/JORDI PLAY

—Se sent còmode quan a manifestacions de les quals participa el PSC hi ha una part minoritària, però notòria, de persones d’extrema dreta?

—Suposo que no hi estava convidada aquesta gent. Jo no vaig a manifestacions. Només vaig anar a la de la sentència de l’Estatut i a la de després del desgraciat atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils. A les manifestacions no es pot controlar qui hi va. De sempre, fins i tot quan hi havia manifestacions la clandestinitat, existeix la possibilitat que hi hagi gent provocadora minoritària. Això no desqualifica una convocatòria.

—Creu que s’hauria d’intentar evitar, però?

—No sé com s’evita això. Durant una determinada etapa hi havia manifestacions molt pacífiques, ja en democràcia, acabaven amb grups d’encaputxats que cremaven contenidors. Això no desqualifica els objectius. Les manifestacions
no es poden deixar de fer perquè vinguin grups minoritaris. Si fan coses que trenquen amb l’ordre públic el que ha de passar és que actuïn els Mossos d’Esquadra.

—Si aquestes convocatòries les organitza una organització com Societat Civil Catalana, que malgrat no ser d’extrema dreta inclou persones d’aquesta ideologia, és més fàcil que apareguin a les manifestacions?

No ho sé. Perquè com que no he anat a cap d’aquestes manifestacions, tampoc tinc elements. No sé bé ve qui les convoca. No em preocupa.

—Té coneixement de qui forma SCC?

—Sí, però les persones que donen la cara són persones que, moltes d’elles, tenen un passat democràtic.

—Hi ha el cas del seu anterior president...

—Ara ja no ho és.

—Continua essent part de l’organització...

—No sóc especialista en aquesta organització.

—Per acabar. Ha tingut contacte amb els presos polítics o els exiliats?

—He tingut contacte amb alguns d’ells que van estar a dins i van sortir durant un temps. En aquest temps vaig parlar amb algú d’ells. Després he parlat amb persones que els visiten. Tampoc tenia una relació personal d’amistat amb cap d’ells.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.