'Alliberament fiscal'

Revolta municipal contra els impostos

Agrupacions locals d'arreu de Catalunya promouen una moció per 'l'alliberament fiscal'.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“No hi ha tributació sense representació”. Les paraules del pastor estatunidenc Jonathan Mayhew l’any 1750 retronen encara avui com part de l’èpica revolucionària que culminaria amb la independència dels EUA. La primera revolució liberal de la història, i la primera vegada que va reeixir la voluntat popular de posar límits al poder. El director del Instituto Juan de Mariana i doctor en economia, Juan Ramón Rallo, reivindica, així, l’esperit de l’aixecament que Mayhew i tants d’altres van ajudar a consumar.

El liberalisme sempre ha provat de delimitar el poder de l’Estat, explica l’economista, i al seu parer, la forma més visible del poder estatal és la imposició d’impostos, “la sostracció de la teva propietat perquè sí”, en les seves paraules. I és que limitar això és una reivindicació tradicional del liberalisme, rebla l’intel·lectual. I un esperit semblant inspira la iniciativa que subscriuen mitja dotzena de grups municipals del PDeCAT, juntament amb els col·lectius Unión de Contribuyentes, Llibergència, el Cercle Català de Negocis, el sindicat Students For Liberty, els partits Demòcrates de Catalunya i el Partido Libertario (PLIB) amb el think tank Catalans Lliures, promotor de la idea a casa nostra.

L’objectiu d’aquesta aliança és celebrar el Tax Freedom Day, el Dia de l’Alliberament Fiscal en anglès, que enguany pertoca al 5 de juliol. Assenyalar aquesta data és una manera de visibilitzar el número de dies que un contribuent treballa per satisfer les seves obligacions tributàries: un total de 185. Una xifra que resulta de sumar les cotitzacions socials, l’IRPF, l’IVA, els impostos especials i gravàmens com els impostos de patrimoni, transmissions patrimonials i actes jurídics i l’IBI. Amb dades de l’any passat, això són quatre mesos més que els que hom dedica a treballar per pagar impostos a Xipre, tres més que a Irlanda, dos més que el Regne Unit i un més que Dinamarca.

Els còmputs en qüestió impliquen que a un contribuent català li queda la meitat del seu sou després de passar comptes amb l’administració.

El think tank Civismo és l’encarregat d’importar la iniciativa del dia de l’alliberament fiscal a l’Estat. En l’informe anual de 2018, no només analitzen el que hom paga, si no també el que rebem en forma de serveis públics. Javier Santacruz, cap d’investigació de l’organització, recorda que Espanya és un dels països amb més pressió impositiva sobre els salaris, sobretot pel que fa a cotitzacions socials. La segona més alta del món desenvolupat i superada, només, per Suècia. Uns 2,44 punts percentuals per sobre la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). És per aquest motiu que Santacruz utilitza el terme “infern fiscal” per referir-s’hi. I Catalunya, de fet, amb un IRPF tres punts per sobre del de la resta de l’Estat, té una falca fiscal del 39,13%, la més alta dels territoris del règim comú, el que exclou Navarra i País Basc.

Per falca fiscal s’entén el pes real dels impostos sobre el treball.

L’economista Anna Rossell considera que als càlculs de Civismo caldria afegir-li, a més, els costos operatius de la recaptació que cauen en l'administrat, una qüestió en la qual l’Estat espanyol també encapçala el rànquing de la OCDE pel que fa a com d’elevats són en relació al PIB. Per pagar per comprovar si es paga. “En això estem més a prop de Polònia que d’altres països que ens agraden, com Suècia”, apunta Rossell. Aquests costos a Espanya i al Principat representen un 4,6% del PIB, superats només per Grècia i Hongria. Per ella, cal deixar enrere les “polítiques de curt termini per quadrar els comptes”, com inventar nous impostos, i apostar per “un projecte a mig o llarg termini”.

Javier Santacruz explica la proposta de Civismo de cara a alleujar la càrrega impositiva sense perdre capacitat de recaptació. Per ell, això passa per canviar la tributació directa per tributació indirecta. Un exemple en aquest sentit seria la proposta de rebaixar les cotitzacions a la Seguretat Social, cosa que disminueix els costos laborals, mentre s’apuja l’IVA, o convertir l’impost sobre la renda en un impost d’un únic tram al 25% en què tothom pagués el mateix amb un mínim exemt elevat, d’uns 30.000 euros. La cosa va de simplificar la recaptació i incentivar l’estalvi.

L'investigador titular de Catalans Lliures, Roger Medina, constata la simplicitat dels impostos indirectes per la facilitat d’aplicar-los des que els trasllades al consumidor final i prou. Per Medina, aquests impostos són els que menys distorsionen la presa de decisions sobre el consum: “En general, tu no deixaràs de comprar un bé en funció de si hi ha un impost més alt o més baix”, considera, pel fet que la distorsió en la decisió del consum o no és molt menor que en d'altres impostos. Mentre que els directes sí poden interferir en l’oferta laboral i les decisions d’estalvi.

El també economista apunta com aquesta ha estat la tendència a la Unió Europea i l’eurozona. Com a propensions generals, pujar els impostos indirectes i disminuir l’impost de societats, per exemple, o, preferiblement per Medina, el que es coneix com a devaluació fiscal: disminuir els impostos de les cotitzacions socials i augmentar els indirectes, com proposava Santacruz.

Tant per ell com per Anna Rossell però, convé no confondre aquestes polítiques estructurals amb els IVA reduïts ni les exempcions. Rossell considera que dificulten molt les liquidacions dels impostos, des que són poc fàcils, sobretot si es comparen amb la transferència directa. A més, diu Medina, els que més se’n beneficien són els decils de renda més elevats, fet que erosiona la capacitat de redistribució de la recaptació, i es perd un terç dels ingressos de l’IVA.

“Som en una època en què només es poden fer canvis estètics i poc revolucionaris”, sosté Anna Rossell. “Potser, el que cal és una bona reforma i valentia”, conclou l’economista amb l’esperit dels pioners estatunidencs, i avui, d’un bon grapat de consistoris catalans que el proper dimarts 3 de juliol a les 11:30 presentaran la iniciativa davant l’Agència Tributària de Barcelona.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.