Annals dels liberalismes

Liberals als carrers per 'l’alliberament fiscal'

L'espai polític dels liberalismes ha rebut un nou impuls des que s'han creat nous grups i l'arc parlamentari català ha patit profundes transformacions. De fons, una iniciativa per unir-los a tots sota una sola denominació: Cercle de les Llibertats

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alguna cosa es mou a l’espectre polític català. Fa setmanes EL TEMPS radiografiava un espai emergent, el dels liberalismes, que fins ara havia transitat entre un ampli ventall de formacions. De CiU a ERC, passant pel PSC, els populars i Ciutadans: un espai que tot just ara comença a reivindicar un perfil i veu pròpia. Per ara és un espai fragmentat i sobre el qual es cometen alguns equívocs quan se’ls compara amb segons qui. Han invertit prou esforços a pronunciar-se a les tribunes on els han deixat parlar i a organitzar-ne de pròpies, com esdeveniments, sopars, tertúlies i debats. I ara sembla que no només estan disposats a plantar batalla al camp de les idees, a Twitter o a porta tancada, sinó a sortir al carrer amb la seva agenda.

Els últims anys ja s’havien vist pancartes i cartells que apuntaven a com de regressiva podria ser la gratuïtat dels estudis universitaris; un activisme que semblava patrimoni exclusiu de l’esquerra. Però no és gens habitual que es convoquin manifestacions amb reivindicacions en sintonia amb la seva proposta. És per aquest motiu que un acte per “L’alliberament fiscal”, brindis inclòs, a les portes de la seu barcelonina de l’Agència Tributària estatal —com els que fan els activistes liberals als EUA— mereix que hi parem atenció.
 

 

La data no l’han escollida a l’atzar: el 5 de juliol és el dia que els catalans haurem deixat de treballar per complir amb les nostres obligacions tributàries, d’acord amb els càlculs del think tank Civismo. Aquest exercici és una forma de visibilitzar la dimensió del que s’ingressa a la hisenda espanyola anualment. I això inclou el pagament de l’IRPF, l’IVA, els impostos especials i els tributs estatals, autonòmics o municipals com l’IBI, l’impost sobre el patrimoni o el de matriculació. L’estudi de Civismo divideix els contribuents en tres grans trams, en funció de la renda, i en quatre blocs en funció de l’edat. De la diferència entre el cost laboral i el que s’abona en concepte d’impostos n’extreuen el que anomenen “falca fiscal”, el pes real dels impostos al treball.

També segons el think tank amb seu a Madrid, Catalunya és la comunitat on calen més dies treballats per satisfer els deures tributaris. Contra la mitjana estatal del 28 de juny, al Principat el càlcul de dies s’allarga fins el 5 de juliol. En un article publicat al diari Ara el dia abans de la concentració, la presidenta i el vicepresident del col·lectiu Catalans Lliures, Elisenda Lamana i Martí Jiménez, recorden que el sou mig, després d’impostos, deixa els ingressos disponibles del treballador pel consum o l’estalvi a la meitat del cost salarial. Aquest és el supòsit quan la Seguretat Social corre a càrrec de l’empresa. Extrapolant aquest càlcul anual a tota una vida, els autors de l’opinió constaten que “l’alliberament fiscal” del treballador mig no arriba fins els 43 anys d’edat.

A això cal sumar-li les hores que l’empresa dedica a gestions relacionades amb els impostos, que a l’Estat espanyol arriba a les 167 l’any. Lamana i Jiménez consideren que no es pot establir una relació directa entre augment de càrrega tributària i redistribució de la riquesa, i continuen argumentant com una imposició que ells veuen excessiva pot alimentar una pulsió clientelar: lluny de transferir rendes de rics a pobres, el que fa és transferir-les de grups desorganitzats a grups amb capacitat de pressió política.

Mirant a la càmera, Eric Herrera, vicepresident de Catalans Lliures i militant d'ERC. El segon per la dreta, Martí Jiménez, també vicepresident del think tank independentista /QUIQUE BADIA

Catalans Lliures no és l’única organització que convoca a la concentració festiva, però l’article dels seus dos càrrecs és el que es llegeix com a manifest i el roll-up que tenen a la carpa és seu. A l’acabar, i fets els brindis amb cava imperatius, arriba el moment de passar llista. El col•lectiu Students For Liberty (SFL) ha complert, i no només amb els que tenen doble militància al think tank independentista, com el mateix Martí. El partit Demòcrates hi ha enviat una nodrida representació, no tant gran com la de Llibergència, tot i que es troben a faltar algunes de les seves cares més destacades. Algú fa broma dient que una persona que participa d’un dels grups convocants ha passat a veure què s’hi coïa i ha acabat marxant. D’altres contribueixen d’una altra forma, sense ser-hi de cos present, però aportant calés amb què pagar pancartes serigrafiades i samarretes on hom hi pot llegir “Independència i Capitalisme” i altres consignes “del rotllo”. En total, mig centenar de liberals de totes les edats i sensibilitats.

De fons, una qüestió candent per aquest espai: els propers mesos es concretarà l’aposta de la casa gran dels liberalismes: el Cercle de les Llibertats. Hi entri qui hi entri, i es resolgui com es resolgui, pot ser la temptativa més seriosa que mai no hi ha hagut a Catalunya per provar de cohesionar aquesta opció tan dispersa. De ben segur que hi haurà qui ha trobat l’article reconvertit a manifest massa radical, i d’altres que el consideraran molt socialdemòcrata. Però accions com aquesta permeten trobades, encaixades de mans i intercanvis de telèfons. Vincles que poden materialitzar-se en nous debats, sopars i articles conjunts. I potser alguna altra manifestació més. Que un cop et deixes veure, un cop que trepitges carrer i et deslliures dels complexos, tot plegat pot acabar enganxant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.