Un home està a la presó, en algun lloc de Turquia. Entaula conversa amb els ocells del pati per no tornar-se boig. Observa com la femella es resisteix al poder estatal. És una de les històries que Selahattin Demirtaş conta en el seu llibre Morgengrauen (“L’alba”) que es publicarà en alemany a la tardor. Els contes són ficticis però estan marcats pel que ell ha viscut. La dura vida dels kurds al sud-est de Turquia, la supèrbia dels poderosos, el valor de les dones.
Però Demirtaş realment no és escriptor, sinó un dels opositors més importants del president Recep Tayyip Erdoğan. Va nàixer el 1973 a la regió d’Anatòlia Oriental, és advocat, defensor dels drets humans i polític, i des de mitjans del 2014 fins principis d’aquest any, copresident del partit prokurd HDP, que va llevar la majoria absoluta del Parlament al partit del govern AKP en les eleccions de juny del 2015. En conseqüència, van tancar a la presó milers i milers de membres de l’HDP; Demirtaş hi està des de novembre del 2016, entre altres coses, per presumpta “propaganda terrorista”. Encara no hi ha hagut cap sentència en contra d’ell. Ara es presenta a les eleccions anticipades a la presidència del 24 de juny per l’HDP, des de la presó.
Erdoğan ha avançat les eleccions confiant que podia guanyar-les. Per a una victòria electoral en la primera volta necessitaria el 50 per cent dels vots, però ja no està tan assegurada, per això podrien arribar a una segona volta el 8 de juliol. Demirtaş no arribarà a la segona però si els seus votants elegeixen al candidat de l’oposició, el poder d’Erdoğan corre un greu perill. L’entrevista amb l’SPIEGEL es va fer per escrit, Demirtaş contestava les preguntes des de la cel·la de la presó.
Senyor Demirtaş, quanta relació tenen les històries del seu llibre amb la seva pròpia vida?
Molta, encara que són fictícies. He tret el material directament de la meva vida.
En quines circumstàncies van sorgir els textos?
Vaig escriure les històries a la presó d’alta seguretat d’Edirne, de nit, a la meva cel·la.
La comparteix amb el seu amic de partit Abdullah Zeydan. Li va donar els textos perquè els llegís?
Sí, Abdullah va ser el meu primer lector. Va fer anotacions, moltes de les quals vaig acceptar.
Com va aconseguir treure de la presó el manuscrit?
Vaig enviar cada text a la meva dona Başak per carta.
Per a vostè, escriure és una manera de superar la presó?
Quan aconsegueixes trencar els murs dins del teu cap, ja no eres un presoner, eres lliure. Llegir i escriure m’ajuden a fer que la presó es pugui suportar.
Ens podria descriure el seu dia a dia a la presó?
Passo quasi tot el temps assegut a la cel·la. I menjo dues vegades al dia, de matí i a la nit. A banda d’això, llegeixo i escric.
Com és la seva cel·la?
És una habitació lletja i de dos pisos, de cinc per sis metres d’alçada. Dalt estan els llits i baix els vàters i la dutxa. També hi ha un pati diminut, rodejat de parets de formigó i filferro espinós.
Té permès rebre visites?
Puc veure la meva família una vegada a la setmana durant una hora a través d’un vidre. I una vegada al mes ens permeten estar junts en una sala oberta.
Quins llibres llegeix vostè a la presó?
Sobre tots els temes que hi ha. Ja he llegit cent llibres, sobre política, filosofia i història. Novel·les, poemes i contes.
Segueix les notícies?
Estic abonat a periòdics i miro la televisió.
Podria descriure en quines circumstàncies està contestant les preguntes d’aquesta entrevista?
Estic assegut a la meva cel·la davant d’una taula de plàstic i contesto per escrit a les seves preguntes.
Com el tracten els guàrdies?
ón amables. Compleixen les normes.
Qui està amb vostè a la presó?
Són criminals normals i presos polítics, de dretes i d’esquerres. Però tinc prohibit el contacte visual amb ells.
Vostè va dimitir del seu càrrec com a president del partit a febrer i va deixar la política. Ara es presenta des de la presó a les eleccions a president. Per què?
El meu partit em va demanar que presentés la candidatura. I sempre he dit que estaré mentre el meu partit i el meu poble em necessitin. No he abandonat mai la batalla.
Com es contacta vostè amb l’HDP?
De tant en tant, a través dels meus advocats.
Pot donar discursos o anar de casa en casa, o fins i tot aparèixer en televisió. Com vol arribar als votants?
Em puc dirigir al públic amb cartes. Els joves i les dones aniran de casa en casa per mi i convenceran els votants. Confio en el meu poble. No guio aquesta campanya per mi, sinó per la llibertat i la democràcia.
El 8 de juny ha de respondre de nou davant del tribunal. Si el jutge el declara culpable, el seu partit estaria sense candidats dues setmanes abans de les eleccions.
Per a això el jutjat hauria de dur a terme el procés en un temps rècord i impedir el temps d’apel·lacions. Seria un altre escàndol judicial.
Més de 3.000 membres de l’HDP estan a la presó. El seu partit és capaç de fer una campanya electoral?
La pressió sobre el meu partit és gran. Però la nostra base és igual de decidida i valenta que abans. Amb l’ajuda de voluntaris anirem en bona posició en aquestes eleccions.
El president Recep Tayyip Erdoğan està al capdamunt en la majoria de les enquestes. Què li dona l’esperança que sigui possible un canvi de govern?
El país ja té prou d’Erdoğan. Es pot notar per tot arreu. En aquestes eleccions la gent dirà: “ja està bé”.
La guerra de Turquia a Afrin ha fet encara més gran la fossa entre Turquia i els curds. Què respon vostè als joves curds que diuen que la política no és capaç de solucionar els seus problemes?
No perdeu l’esperança. Continuarem la nostra lluita per mitjans pacífics, igual que hem fet sempre. Aquest és el nostre principi.
Què sent vostè en vista de les traves contra el seu partit? Impotència? Ràbia? Desesperació?
El govern està desesperat, nosaltres no. Es veu en les maneres com actuen contra nosaltres. Nosaltres només ens concentrem en nosaltres mateixos, no en els nostres enemics.
Vostè creu que podria sortir en llibertat mentre Erdoğan estigui en el poder?
La llibertat de les persones és més important que la nostra. Si la gent és lliure, acabarà el meu empresonament. No em prenc personalment el conflicte amb l’estat curd. Fins i tot encara que sabés que em passaria tota la vida a la presó no renunciaria a la lluita per la pau.
El 2013 vostè va empentar juntament amb el govern el procés de pau entre Turquia i els curds. Avui dia encara és possible una iniciativa com aquesta?
Si arribem al poder solucionarem la qüestió dels curds amb els mitjans que ens dona la democràcia. Ja no esperem res més de l’AKP d’Erdoğan. Ell representa el feixisme turc.
Traducció de Mar Sanfèlix