Madrid liquida l’autonomia de Catalunya

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'octubre de 2017 no l’oblidarem mai a Catalunya. Els catalans hem lluitat pacíficament davant d’un Estat espanyol repressor que elimina drets civils i viola drets fonamentals en ple segle XXI. Els catalans hem convertit la nostra victimització i indignació secular contra el centralisme d’Estat en un relat positiu amb esperit gandhià de resistència pacífica, que dóna una imatge positiva dels catalans al món, tal com han mostrat tants mitjans internacionals. El ministre espanyol d’exteriors Dastis, en canvi, va ser desemmascarat a la BBC quan negava la violència policial de l’1 d’octubre: “Senyor ministre, mentre vostè parla estem oferint imatges de brutalitat policial gravades pels nostres equips a Barcelona”.

La liquidació de drets i llibertats a Catalunya, que ha assolit un punt vergonyós en l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, pressiona els equidistants i els elimina progressivament el seu espai de confort: Martin Luther King va dir que callar en situacions d’injustícia flagrant es posar-se al costat dels opressors. Així ho devia sentir el 26 d’octubre el diputat de Podem Albano-Dante Fachín, que va fer un discurs contundent des del seu no-independentisme adreçat a PP, PSOE i Cs: “Si tan segurs esteu que el poble de Catalunya us fa costat, per què no accepteu un referèndum vinculant tal com vol el 80% dels catalans, segons totes les enquestes?”.

Els partits espanyols no han deixat cap més sortida als partits sobiranistes que proclamar la República catalana, seguint els mandats democràtics guanyats en les eleccions del 27 de setembre de 2015 (majoria absoluta amb rècord històric de participació electoral i, per tant, de legitimitat democràtica) i en el referèndum de l’1 d’octubre, guanyat sota les porres de la policia espanyola. A Madrid han decidit que han d’intervenir els mitjans de comunicació públics catalans, una miraculosa illa de pluralisme democràtic en l’Espanya de la manipulació més barroera de la informació, que ha arribat a negar la violència policial espanyola. A Madrid han decidit també que han de liquidar la normalització lingüística i controlar què s’ensenya a l’escola catalana. Finalment, a Madrid també han decidit sotmetre la policia catalana, un model de servei públic al servei de la voluntat democràtica dels catalans, i reduir-la a complement dels cossos policials espanyols d’inspiració militar.

El president Puigdemont va donar una darrera oportunitat al diàleg el 26 d’octubre proposant eleccions anticipades a Catalunya, com un mecanisme que preservés les quotes d’autogovern abans esmentades. La manca de garanties que van arribar de Madrid aquell dia, on impera un esperit de venjança indissimulat i una voluntat explícita d’esclafar el sobiranisme pacífic i democràtic català, va obligar-lo a fer marxa enrere: ni s’alliberaven els presos polítics catalans, ni es garantia la paralització dels processos judicials engegats contra càrrecs del Govern, diputats i alcaldes, ni es garantia tampoc que no s’il·legalitzarien partits polítics sobiranistes. Hem de recordar què va dir aquella setmana Albert Rivera al Congrés dels Diputats: “Cal que l’Estat asseguri la victòria dels partits constitucionalistes a Catalunya quan s’hi convoquin les properes eleccions autonòmiques”.

L’Estat espanyol decidirà quin és el grau de violència que aplica per controlar una majoria creixent de catalans. La responsabilitat en un conflicte no és igual entre les dues parts, sinó que és directament proporcional a la força de cadascuna d’elles, i Madrid té jutges, exèrcit, mitjans de comunicació i tots els impostos. Aquest octubre, però, els catalans també hem après a despullar ideologies, fantasies, cinismes i esteticismes. Que el nostre coratge lúcid i el nostre pacifisme radical i pacient faci guanyar finalment la democràcia a Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.