Perfil

Quim Torra, un interí amb veu pròpia

Qui fou president d’Òmnium Cultural ha estat designat per Carles Puigdemont president provisional, després de cinc mesos d’intents fallits. Fill de Blanes, però amb arrels familiars a Santa Coloma de Farners, la seva trajectòria política s’ha forjat, sobretot, els darrers deu anys.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els infants del racó groc esperaven cada matí el bus que els havia de portar cap a l’escola de la SaFa. Abans, però, feien parada a la fàbrica on baixaven els treballadors d’aquesta colònia industrial que durant els anys seixanta era un dels principals pulmons industrials de Blanes (Selva). En aquest racó hi havia l’economat i uns quants nois, no massa, que, en tornar d’escola, feien pinya i rondaven pels jardins de la colònia o s’enfilaven a les muntanyes dels voltants, on jugaven a amagar-se.

Un dels xicots que devia pelar-se els genolls per aquells boscos podria ser, ara, president de la Generalitat. Entre fred i neu, Quim Torra i Pla va néixer un 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, a casa seva. Concretament ho va fer l’any 1962, només un dia abans que Carles Puigdemont, que aquest dijous el va ungir com a seu successor provisional. Com explica Jaume Clotet, part de l’equip de comunicació del president, ambdues mares es van veure obligades a parir a casa a causa de les condicions climàtiques adverses.

 

Orígens menestrals

Les arrels dels Torra, però, cal anar a buscar-les a la capital de la Selva, Santa Coloma de Farners. Fill de can Pau Torra Ferrer, el seu avi per part paterna, Josep Maria Torra, venia de família de ferrers des de generacions, tot i que ell ja va poder estudiar a la universitat. Durant un temps va ser membre de la Lliga Regionalista. Destacava, també, el seu gust per la poesia, i arribà a escriure i tot un llibret amb poemes majoritàriament costumistes, però també alguns de caire patriòtic. Per part de mare, la seva àvia havia pogut estudiar per ser modista. I tenia una oficina on feia camises i vestits, a Santa Coloma mateix. L’avi matern, al seu torn, regentava una botiga a sota d’on treballava la seva muller.  De l’avi se sap també que va anar al front republicà. Tot i que es va dedicar a tasques administratives, durant setmanes va estar tancat a la presó de Montjuïc. Els pares de Quim Torra, el tercer de quatre germans, van marxar a Blanes empesos per la feina del pare.

Allà, però, només s’hi va estar fins als 11 anys. El seu pare va ser desplaçat a la fàbrica de Barcelona i se n’hi anà amb tota la família. De pensament catalanista i amb passió per la cultura, van decidir confiar l’educació dels quatre germans —tres nois i una noia— a l’escola dels Jesuïtes de Sarrià. Conten que Torra hi destacà com a estudiant des de ben aviat. El seu camí formatiu va decidir continuar-lo a la Universitat Autònoma de Barcelona, on l’any 1985 es va llicenciar en dret. Des de llavors, és i continua sent advocat col·legiat per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona

Tot just acabat de sortir del forn, el 1987 va començar a treballar per a Winterthur. A l’empresa d’assegurances s’hi va estar 20 anys fins que el 2007 la multinacional es va fusionar amb Axa i el van acomiadar. Els seus dos darrers anys com a directiu els va passar a Suïssa, acompanyat de la seva dona, el seu fill i les seves dues filles. Durant aquest èxode helvètic es va acabar de forjar la seva politització, seguint des de la distància l’evolució de l’Estatut d’Autonomia i l’oposició plantejada des de l’Estat espanyol. És a finals d’aquesta època que comença a interessar-se també per la figura del periodista Eugeni Xammar i decideix investigar-la, i en destapa la faceta d’historiador. Tot plegat acabaria quallant en el llibre Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (Símbol, 2008). Diuen, però, que el gust per escriure l’adquirí redactant el blog Xocolata suïssa, on es dedicava a explicar temes sobre l’exili i els periodistes republicans.

 

Immersió política

De seguida que torna de Suïssa, es decideix a crear l’editorial A Contra Vent, especialitzada en periodisme literari i que conta al seu catàleg amb obres que van de Rovira i Virgili a Salvador Sostres, passant per Josep Trueta o Joan Safont. Des de llavors, combinarà la seva faceta d’historiadora amb la tasca d’editor.

Empès pel moment, el 2009 decideix abandonar Unió Democràtica de Catalunya, de la qual formava part dins el corrent crític El Matí, tot seguint el deixant catalanista de l’històric Manuel Carrasco i Formiguera. Va ser dels independentistes que, sentint-se part minoritària, van decidir canviar la formació de Duran i Lleida per la de Joan Carretero, el qual havia trencat amb Esquerra Republicana arran de la reedició del tripartit. Amb una important campanya mediàtica al darrere, els sectors republicans més partidaris de governar amb un front catalanista conjunt amb Convergència i una agenda nítidament independentista van decidir tirar pel seu costat. 

El partit, Reagrupament, amb un programa més nacionalista que nacional, es va endur un fort cop electoral i no va aconseguir representació. Era l’any 2010. La seva aposta per l’independentisme transversal i unitari, però, seguiria acompanyant Torra qui, tal com es va encarregar de recordar Reagrupament un cop va transcendir la seva candidatura, segueix sent afiliat d’aquest partit ara reconvertit en una associació que dona suport electoral al PDeCAT.

Tanmateix, la principal faceta política de l’encara presidenciable es va desenvolupar al si del catalanisme civil. Així, el 2010 substituí al capdavant de Sobirania i Justícia, un think tank catalanista, l’exconseller de Justícia i també militant d’UDC, Agustí Bassols. Allà s’estigué un any i després, el 2012, va passar a ser membre del Consell Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana durant els anys que liderava les primeres grans manifestacions independentistes, amb Carme Forcadell al capdavant. Durant els anys 2013, 2014 i 2015, va ser també el segon de Muriel Casals al capdavant d’Òmnium Cultural, entitat que arribà a presidir, de forma interina, durant un breu període de 2015, quan Casals va entrar al Parlament com a diputada de Junts pel Sí. Després, però, va decidir no presentar-se a les eleccions per ser escollit president i el càrrec va passar a mans de Jordi Cuixart. A Muriel Casals el lligava una estreta relació d’afecte, motiu pel qual li va dedicar el llibre Muriel Casals i la Revolució dels Somriures.

Segons recollia el 2015 el digital Crític, des del seu càrrec de vicepresident d’Òmnium, Torra hauria estat l’artífex de la idea de crear una llista unitària sense polítics per concórrer a les eleccions del 27 de setembre de 2015. Seria també dels qui defensarien l’aposta de manera més bel·ligerant davant d’Artur Mas. Finalment, però, el líder convergent acabaria imposant les seves tesis. La resta de la història ja és coneguda de tothom. 

D’aquells anys manté, també, una bona relació amb el PDeCAT. Especialment amb Xavier Trias, que el va col·locar com a director de Foment de Ciutat Vella S.A (2011-2015) i de director del Centre  Cultural El Born (2012-2015). En l’àmbit cultural també va ser vocal de la Junta de Museus (2015-2017), membre del consell d’administració del Museu Memorial de l’Exili —MUME— (2016) i director de la Revista de Catalunya des de 2015.

En aquest periple politicocultural, Torra va fer el salt a la primera línia de la política institucional amb la seva participació a la llista de Junts per Catalunya, on va ocupar el número 11 per Barcelona. Com a diputat al Parlament va ser l’encarregat de fer la primera intervenció del seu grup des de la cambra. Ell mateix forma part del cercle d’independents de la màxima confiança de Carles Puigdemont

 

Fer república tot escoltant

Els seus companys de grup destaquen que és una de les persones que més clara té la defensa de la república i el desplegament de l’Espai Lliure de Brussel·les. A ell se li atribueix el bateig de la modificació de la Llei de Presidència com una llei republicana que havia de permetre actualitzar els sistemes de governança i, en un futur, investir Puigdemont. També es destaca que “és un home teòric, de coneixement, de solidesa intel·lectual i que ha ajudat molt en les redaccions” dels discursos i documents. Es diu d’ell, també, que és una persona que ha mantingut bones relacions amb la CUP, tot i que les bases anticapitalistes discuteixen el seu nomenament. També amb Oriol Junqueras, qui el va voler incorporar com a cap de llista per Girona el 2011. Així mateix aixeca simpaties entre els liberals i és un dels firmants del manifest fundacional del think tankCatalans Lliures.

Des del seu nomenament, però, Torra  tampoc ha pogut escapar de les crítiques. Avesat a Twitter, hores després del seu nomenament fou acusat de defensar un catalanisme essencialista o excloent arran d’unes piulades de 2013 on criticava “els espanyols” en genèric.

No obstant això, si una cosa destaquen d’ell els qui el coneixen és la seva capacitat d’escoltar. Tant que, “quan parles amb ell, sembla que potser sí que es deixarà convèncer”. Un tret que remarquen des de l’àmbit polític, però també des del familiar. 

De les sobretaules dels dinars que cada dissabte reuneixen la família Torra a la casa Farners, al costat de la imperdonable ratafia, remarquen la seva bona sintonia. “Escolta molt” i es mostra sempre obert a implicar-se en les iniciatives del territori, com la lluita contra la MAT, línia elèctrica de Molt Alta Tensió.

Tot plegat dibuixa una persona familiar, intel·lectual, més de país que de partit i, per sobre de tot, d’un catalanisme compromès i que no deixa indiferent. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.