Quan el vespre de dijous, Carles Puigdemont proposava a Quim Torra com a candidat, semblava que tot estava dat i beneït. Els 66 vots de Junts per Catalunya i Esquerra servirien per investir-lo en segona votació abans del 22 de maig i s'esvairia el fantasma d'unes noves eleccions. Com tota bona pel·lícula d'acció, però, aquesta investidura havia de comptar també amb traves finals.
La primera ha arribat aquest divendres al matí per part de la CUP. Tres assemblees territorials del partit, Barcelonès, Tarragona i Baix Llobregat, han forçat la celebració d'un consell polític per decidir si els anticapitalistes havien de mantenir la seva abstenció o bé votar en contra de la seva investidura. Aquests vots contraris, impedirien, fins i tot, que Torra fos elegit president en segona votació. Sembla que, sectors del partit, discuteixen el perfil del presidenciable. La CUP ha convocat el consell polític extraordinari + GAP (Grup d'Acció Parlamentària) en què prendran la decisió el diumenge dia 13 a Cervera.
La segona trava podria ser una decisió del TC anul·lant el vot delegat de Carles Puigdemont i Antoní Comín. El PP català havia presentat un recurs d'empara amb aquesta petició i dijous va ser acceptat pel Tribunal Constitucional. Tanmateix, els magistrats van decidir no aplicar mesures cautelaríssimes i, per tant, a hores d'ara els vots segueixen vigents. Els populars catalans, però, no s'han volgut quedar quiets i aquest divendres al matí, després que el president del Parlament Roger Torrent fes oficial la candidatura de Torra, han fet una nova petició al TC demanat accelerar la cancel·lació dels vots delegats. De complir-se això, ERC i JxCat necessitarien arribar a un acord amb la CUP per tal d'evitar eleccions. Acord, que, a hores d'ara, sembla més lluny que mai.